Les llistes d’espera de la sanitat pública un problema molt greu i amb trampes

Les estadístiques diuen una cosa i la història de moltes persones en diuen una altra de molt diferent. Un molt amic meu explica (i em dóna còpia de la documentació) que era visitat a un hospital públic de Barcelona i l’especialista li diu «ara ja ha arribat el moment d’operar, no pots esperar més perquè això és greu perquè està afectant els ronyons» i quan li pregunta per quan ho faran li respon «tinc una llista d’espera d’un any».

El meu amic, espantat, fa una reclamació escrita a l’hospital amb el seu diagnòstic i l’agreujament de les seves analítiques, dient:

«En aquests moments, feta la indicació quirúrgica i la informació d’espera d’un any, no sé si he entrat en llista d’espera, ja que no m’ha donat el justificant amb la data d’entrada en llista obligatori segons la instrucció 05/2016 de 27 de juny del CatSalut».

A més, diu: «Segons l’Ordre del CatSalut SLT/102/2015 de 21 d’abril, on es fixen els terminis de referència i els requisits de gestió de les llistes d’espera dels hospitals del sistema públic (a part que els terminis considero que són massa llargs i fixats més tenint en compte les limitacions del sistema que les necessitats dels pacients), aquests terminis hauran de ser adaptats prioritzant criteris de gravetat de la patologia i/o possible agravació de la mateixa per llargues esperes. Per tot això demana ser prioritzat en la seva intervenció».

A les dues setmanes de la reclamació el citen per fer els preoperatoris i al cap de tres setmanes és operat.

Al mateix amic l’especialista li demana una ecografia abdominal, per veure el resultat de la intervenció i el cita per tres mesos, al taulell no li donen dia, li donen un número de telèfon d’ecografies i li diuen que si no l’avisen, que vagi trucant. Ho ha fet dues vegades i un altre cop ha anat en persona a l’hospital. Sempre li diuen que ho passen a programació, fins que el dia abans de la visita amb l’especialista torna al taulell dient «demà tinc vista i voldrà veure l’ecografia» i li fan l’ecografia aquella tarda. De fet ha estat un dia «programat» en llista (el que abaixarà molt la mitja de les estadístiques oficials). Un exemple de com fer trampes en les llistes.

Aquest, desgraciadament, no és un cas aïllat, els activistes que posen taules informatives cada setmana a molts hospitals tenen denúncies de les llistes per part dels usuaris.

Una reflexió que m’envia el meu amic després d’aquesta experiència:

«- Quan van començar a pagar amb diners públic centres sanitaris privats de negoci per serveis que hauria de fer la sanitat pública, no vaig dir res perquè a mi m’atenien igual.

– Quan deien que hi havia moltes llistes d’espera i pacients a urgències sense poder ingressar a l’hospital perquè faltaven llits, no vaig dir res perquè jo no tenia necessitat d’aquests serveis.

– Quan deien que no hi havia suficients diners per la salut i la sanitat i si n’hi havien per rescatar bancs, autopistes i altres interessos privats, no vaig pensar en les conseqüències.

– Ara que estic malalt, quasi no queden professionals a la sanitat pública, se n’han anat cansats per les seves condicions precàries de treball, s’han tancat molts centres i serveis públics, hi ha llargues llistes d’espera pels meus problemes, jo no tinc cèntims per tractaments cars a la sanitat privada, ningú diu ni fa res per mi.

Així s’acaba la salut i comença la supervivència, meva, dels meus fills, néts i moltes altres persones».