Just Deploy It!

Autor: Antonio López

  • La contaminació a Mollet és insostenible

    Mollet del Vallés és una de les ciutats amb un índex més alt de contaminació. Així ho corroboren els últims mesuraments i estudis d’entitats solvents. Alguns estudis fins i tot plantegen que som la tercera ciutat de l’estat espanyol quant a índexs de contaminació, la segona de Catalunya i entre les primeres d’Europa, al costat de Barcelona.

    Fa uns mesos que s’ha constituït la nostra plataforma per a lluitar per un Mollet lliure de contaminació i respirable. A part de la contaminació atmosfèrica, lluitem també per l’eliminació de l’amiant en canonades d’aigua i edificis públics i privats, un material molt tòxic i que provoca milers de morts cada any.

    És necessari que l’Ajuntament de Mollet del Vallés prengui mesures eficaces per reduir dràsticament els nivells de contaminació a la nostra ciutat, com pot ser continuar convertint en zona de vianants els carrers i fer «superilles», crear un veritable carril bici segur, potenciant la bicicleta, i crear un sistema de bicicletes compartides. També és necessari ampliar el servei de transport públic i instar a la Generalitat de Catalunya a limitar la velocitat als vehicles a 80 km/h en autovies i autopistes.

    Cal limitar el creixement urbanístic i, per això, diem NO al nou Barri del Calderi i diem NO a la construcció de centenars de pisos al costat de l’Hospital de Mollet del Vallés. NO AQUEST POUM.

    Cal assegurar a la ciutat una circulació de màxim 30 km/h i cal crear aparcaments dissuasius, entre altres mesures necessàries per a aconseguir una ciutat saludable i deixar de ser una de les ciutats amb més mortalitat per contaminació de Catalunya, Espanya i Europa.

    #FEMMOLLETSALUDABLE

  • Per a l’eliminació del fibrociment a Mollet del Vallès

    Les canonades de fibrociment a base de fibres d’amiant i ciment es van generalitzar en les xarxes d’aigua a Catalunya, Espanya i Europa als anys 40. És l’expressió de l’auge econòmic de la indústria cimentera i del sector de la construcció.

    La Directiva Europea 1999/77 de 26 de juliol de 1999 ja limitava l’ús i comercialització de substàncies com l’amiant i per extensió el fibrociment de les canonades de fibrociment.

    A l’Ordre de 7 de desembre de 2001, Espanya va transposar la Directiva Comunitària 1999/77/CE, per la qual es prohibeix l’ús i comercialització de tota mena d’amiant i dels productes que ho continguin. Des de 2003 estan totalment prohibits, tant en usos com en comercialització per la Directiva europea 2003/18/CE, i es marca la seva substitució per altres materials donada la seva potencial perillositat en el temps.

    Davant aquestes constatacions, els països desenvolupats van anar prohibint gradualment l’ús de l’Amiant i els seus derivats. En l’estat espanyol es prohibeix totalment la utilització de l’amiant l’any 2001 (Ordre Ministerial de 7 de desembre de 2001), avançant-se així al termini màxim de 2005 previst per la UE.

    A causa de l’estès del seu ús, s’aprova finalment l’any 2006 el Reial decret 396/2006, el 31 de març, en el qual s’estableixen estrictes mesures de seguretat aplicables als treballs amb el risc d’exposició a l’amiant. El fibrociment o «amiant-ciment» és un material artificial obtingut per la mescla íntima i homogènia d’aigua, ciment i fibres d’amiant, en les quals aquestes representen entre el 10 i el 25% de la mescla.

    El 14 de març de l’any 2013, el Parlament Europeu va aprovar una resolució clara on fa referència a la presència d’amiant en les xarxes d’aigua i més detalladament en «l’aigua potable que es distribueix a través de conductes d’amiant-ciment». En el seu apartat 37, es posa l’accent, principalment, en les malalties cancerígenes relacionades amb la inhalació d’amiant, com el càncer de pulmó i el mesotelioma pleural.

    La ingestió d’aigua procedent de canonades de fibrociment i contaminades amb aquestes fibres són reconegudes com a risc per a la salut i poden trigar diversos decennis i, en alguns casos, més de quaranta anys, a manifestar-se. Els símptomes de malaltia per exposició a l’amiant van ser durant molts anys difícils de detectar, ja que solen aparèixer entre 10 i 40 anys després de l’exposició al material, com són càncer de gola, de ronyó, d’esòfag i de vesícula biliar.

    Malgrat la prohibició total, a les nostres ciutats i pobles de Catalunya i al conjunt de l’estat, queden milions de tones d’amiant que poden suposar un potencial risc per a la salut de les persones. L’exposició es produeix en ingerir aliments o líquids contaminats amb asbest, com amb l’aigua que flueix per canonades de fibrociment.

    Per part seva, l’Enquesta Nacional de 2012 de Subministrament d’Aigua Potable i Sanejament a Espanya, realitzada per l’Associació Espanyola de Proveïments d’Aigua i Sanejaments (AEAS) i l’Associació Espanyola d’Empreses Gestores dels Serveis d’Aigua a Poblacions (AGA), estima la longitud de les xarxes de proveïment en 150.000 km i en 95.000 km les xarxes de sanejament o clavegueram. Tots dos informes coincideixen que, quant a la propietat o titularitat de la gestió de les xarxes de proveïment d’aigua, el 60% seria gestionada totalment o parcialment per administracions públiques.

    La comissió de medi ambient del congrés dels diputats va aprovar el juliol passat 2017 una resolució que insta el govern comunitats autònomes i ajuntaments a eliminar els més de 40.000 km de fibrociment en un temps inferior a cinc anys.

    Nosaltres creiem que el ple municipal de Mollet del Vallès hauria d’adoptar els següents acords:

    1. Establir un pla a curt/mitjà termini per a erradicar aquest material nociu d’equipaments públics i privats (col·legis, hospitals, canonades i tots els elements que estiguin afectats per aquesta substància).
    2. Eliminar aquest risc greu per a la salut pública. Un problema que no sols afecta als usuaris i consumidors d’aigua potable, sinó també als mateixos treballadors/as que han de manipular i reparar aquest tipus d’instal·lacions.
    3. Dur a terme una auditoria sobre la quantitat i situació de les conduccions d’aigua potable i altres materials de fibrociment existents en les xarxes d’aigua potable i edificis públics i privats de la nostra ciutat.
    4. Elaborar un Pla pluriennal econòmic i tècnic per a la total Eliminació de les Conduccions d’Aigua Potable i altres materials de fibrociment públics i privats a Mollet del Vallès, en el qual haurien de col·laborar en el seu finançament la Diputació de Barcelona la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Mollet.

  • La salut de la majoria o el lucre d’una minoria

    Enguany no s’ha pogut manifestar al carrer aquestes reivindicacions per la pandèmia de la COVID-19. Tot i això, han estat moltes les iniciatives dutes a terme des del nostre confinament sota l’etiqueta #Health4All, buscant la manera de fer visibles les reivindicacions mentre es respecta el confinament per parar el contagi massiu i, el que és pitjor, les defuncions de milers de persones que aquesta pandèmia està provocant.

    La jornada venia precedida d’una forta campanya d’agitació, amb l’objectiu de remoure consciències sobre l’important que és tenir un sistema de salut totalment públic per fer front a aquesta pandèmia tan greu que patim. La falta de professionals i els recursos derivats a potenciar el negoci privat estan produint que el model de sanitat públic/privat que tenim faci aigües; un model que tant han defensat les elits polítiques i socials de Catalunya i Espanya. En el context d’emergència actual, fins i tot algun dels seus defensors veu que és un desastre, com deia una dirigent de la burgesia catalana: «retallar en salut sempre té conseqüències» i ja ho estem veient.

    La jornada del dia 7 ha tingut una bona repercussió pública, no només a les xarxes socials, sinó també en molts balcons i finestres, on molta ciutadania ha sigut protagonista fabricant els seus propis lemes per a la defensa d’un sistema de salut 100% públic i universal. Aquest desastre sanitari potser serveix per a què tots, la ciutadania treballadora, prenguem consciència de com el neoliberalisme i el negoci desenfrenat d’aquest sistema capitalista està posant en perill la mateixa existència de l’ésser humà.

    En temps de confinament, tothom estem pensant que el més preuat que té una persona és la seva salut i la salut pública en general, per aquest motiu no es pot seguir posant al servei del mercat els serveis públics essencials com és la nostra assistència sanitària i de cures. La socialització dels serveis bàsics es fa imprescindible i cal posar sobre la taula la necessitat de construir un nou sistema polític, econòmic i social, que no és una altra cosa que el que els clàssics del marxisme en deien: Socialisme o Barbàrie.

    Des del meu punt de vista estem en aquest camí, toca escollir entre socialisme o extinció, si no canviem el rumb de les coses, no hi haurà futur per a la humanitat. No és possible que es globalitzi l’economia i es posin tanques infernals a les nostres fronteres, es continuï creixent infinitament sense pensar que el nostre planeta no aguanta el canvi del clima, que produeix malalties, desastres naturals i fa impossible la vida a les nostres ciutats i pobles.

    Cada vegada més la ciència avança, es curen malalties que fins fa poc eren incurables, però unes altres com la COVID-19 apareixen i la comunitat científica no sap com tractar-la. I és aquí on està el quid de la qüestió, si cada vegada la humanitat necessitarà més mitjans per a tractar a milers de milions de persones, només un sistema cooperatiu, solidari i comunitari farà possible un futur viable, parar el pendent d’un camí que ens porta a la destrucció del planeta i la possible desaparició de la raça humana. Encara som a temps, proletaris de tots els països uniu-nos i destruïm el capitalisme per a poder viure una vida en comunitat i solidaritat, el Socialisme.

  • L’Atenció Primària, útil i necessària per a combatre el COVID-19

    Fa uns anys la Marea Blanca i altres col·lectius van recollir més de 70.000 signatures per a potenciar l’atenció primària, molt aprimada en els últims anys, entre altres qüestions, per les retallades sanitàries i també perquè el model publico/privat català ha prioritzat l’hospitalocentrisme, deixant l’atenció primària en un estat precari, tot i que els professionals l’han dignificat.

    En els últims anys han perdut milers de professionals, per diferents raons, fonamentalment per les retallades implementades pels últims governs de la Generalitat. Altres, fugen a centres privats, a altres països, a altres comunitats autònomes i a hospitals. Així passa amb els pediatres i altres professionals a causa d’una precarietat galopant a la sanitat pública. Hi ha gairebé un 40% de personal contractat i amb salaris miserables.

    Ara que la pandèmia del COVID-19 està fent estralls, les autoritats catalanes i espanyoles estan sobrepassades. S’ha trigat a prendre mesures prou dràstiques per a protegir a la població i la falta de personal sanitari és palpable. Ho portem denunciant des de fa anys, des dels moviments socials, des del carrer, des de la Marea Blanca de Catalunya i les diferents plataformes del territori.

    Veiem cada dia que els hospitals no donen abast, es menysprea l’atenció primària que podria fer de dic de contenció, però no el pot fer per falta de mitjans, materials i personal. La intervenció de la sanitat privada s’ha fet molt tard i han esperat que la pandèmia s’estengui per a intervenir-la.
    Un altre dels temes preocupants és la picabaralla entre la Generalitat i el Govern central per la pèrdua de competències i la centralització de les decisions, deixant a les comunitats autònomes en mers òrgans de gestió.

    Així s’ha vist en la falta de màscares, bates, i altres materials necessaris com està passant a alguns CAP del Baix Vallès. Aquesta situació és insostenible, no podem deixar als professionals sense protecció, hi ha molts en quarantena i altres infectats. Els centres sanitaris envien informació de les limitacions i dificultats que estan afrontant, sense que les autoritats facin tot el que es necessita.

    L’atenció primària ha de ser porta d’entrada al sistema públic de sanitat perquè és la més pròxima a la ciutadania, la que detecta la malaltia, que realitza el seguiment, és la sanitat comunitària i preventiva. A més, el paper de l’atenció primària és crucial en aquests moments per a la detecció dels símptomes i la malaltia, i per a evitar l’expansió de la pandèmia.

    Ens arriben notícies del tancament d’alguns centres per falta de personal per contagis i quarantenes. Perquè l’atenció primària està passant a un segon pla com més la necessitem, amb la crisi sanitària més important de la nostra història recent? La consellera Alba Verges sempre ha dit que el sistema sanitari se sosté per una atenció primària forta, però perquè no li estan donant la rellevància que diu tenir?
    Els sanitaris d’atenció primària de la sanitat pública, per tant, no estan sent prou valorats, ni la seva funció sostinguda. D’aquí que hi hagi tantes sol·licituds de personal sanitari per a anar-se’n a altres països o regions de l’estat. El primer nivell del sistema sanitari, l’atenció primària pública, ha de ser potenciat i cuidat, fent possible la reversió de totes les retallades als quals està sent sotmès any rere any.

    No es pot maltractar l’atenció primària com s’està fent per part dels Governs. Exigim la seva potenciació, més recursos de tota mena, protecció, augment de plantilles i que se la tingui més en compte en l’actual pandèmia sanitària que patim.

    Una sanitat pública que no sigui primarista no podrà fer front als reptes necessaris de la societat actual en matèria de salut en un sentit ampli. Després d’aquesta pandèmia caldrà continuar lluitant per un sistema públic 100×100, universal i equitatiu.

  • Cal millorar l’atenció urgent al Baix Vallès

    Recentment, es va celebrar a l’Hospital de Mollet una jornada de planificació sanitària per al Vallès Oriental, organitzada pel CATSALUT de zona, on participem diferents persones i col·lectius de diferents àmbits sanitaris: professionals, càrrecs públics i moviments ciutadans.

    Va ser en aquesta jornada on es van debatre les necessitats i les propostes de millora de la sanitat pública, i en la que varem poder expressar la nostra preocupació per la deficient assistència en urgències del Baix Vallès, com és el cas de les desesperants llistes d’espera a l’Hospital de Mollet, la reducció horària en els CAP i la manca d’atenció primària als ambulatoris. Entre altres iniciatives, els representants de la Plataforma del Baix Vallès varem proposar crear centres d’atenció primària púbics d’atenció urgent, d’aquí que el diari SOM MOLLET avancés la notícia que el CATSALUT està estudiant aquesta possibilitat.

    L’atenció d’urgència es duu a terme als servei d’urgència hospitalària a tot Catalunya, les 24 hores del dia els 365 dies de l’any. Des del nostre punt de vista, això es insuficient, donat que l’atenció primària no té els recursos necessaris i els hospitals estan saturats. Per tant, esdevé necessari disposar d’uns centres intermedis entre la primària i l’hospitalària, com som els CUAPS.

    Els centres d’atenció urgent d’atenció de primària (CUAPS) són centres coordinats amb el teu equip d’atenció primària (metge de capçalera). Estan oberts les 24 hores i ofereixen una atenció continuada, com pot ser cirurgia menor, radiologia, anàlisis clíniques, reanimació cardíaca, traumatisme lleu, patologia mèdica, pediatria i et poden derivar cap als serveis hospitalaris de referència si la cosa es complica (en coordinació amb el SEM).

    Aquests centres no substitueixen a l’atenció primària normal. Estem lluitant perquè els centres d’atenció primària estiguin ben dotats, tinguin els recursos suficients i el personal necessari. Així tindríem tres nivells d’atenció a la ciutadania i una atenció sanitària pública molt millor.

    Els professionals dels centres d’atenció primària ens ajuden a resoldre la majoria de problemes de salut en el seu horari habitual. Cal recordar que alguns d’aquests centres tenen atenció continuada fora d’aquest horari habitual, així com els caps de setmana. Per tant, si teniu un problema de salut imprevist, us podeu dirigir al que tingueu assignat. També, a molts llocs del territori es disposa de centres d’urgències d’atenció primària que estan oberts les 24 hores del dia. Al Baix Vallès només tenim servei 24h a la Llagosta i la resta d’urgències es fan a l’Hospital de Mollet, al qual pots estar 5 o 6 hores a la sala d’espera, amb uns boxes totalment insuficients per al volum de pacients per atendre.

    Estarem atents perquè aquest nou servei sigui gestionat per l’ICS, i que sigui per tant 100% públic. No permetrem que es privatitzi, com ja ens tenen acostumats els últims governs de la Generalitat de Catalunya.

  • Tenir en compte els determinants de la salut per prevenir la malaltia i restaurar la salut

    No sempre tenir una millor atenció sanitària és el que determina l’estat de salut de les persones, sinó que ho és també el nivell socioeconòmic: atur, habitatge, precarietat laboral, entorn saludable i ambiental, així com altres determinants. Segons estableix l’OMS, són quatre grans determinants els que marquen una fita important per a l’atenció de la salut, tan individual com a col·lectiva. Aquests determinants són:

    • MEDI AMBIENT: relacionat amb els factors ambientals, físics, biològics, de contaminació atmosfèrica i química, tant del sòl, aigua i aire, així com els factors socioculturals i psicosocials relacionats amb la vida en comú.
    • ESTILS DE VIDA: Relacionats amb els hàbits personals i de grup de l’alimentació, activitat física, addiccions, conductes perilloses o temeràries, activitat sexual, utilització dels serveis de salut, etc.
    • BIOLOGIA HUMANA: relacionat amb aspectes genètics i amb l’edat de les persones.
    • L’ATENCIÓ SANITÀRIA: que té a veure amb la qualitat, accessibilitat i finançament dels serveis de salut que atenen als individus i poblacions.

    Malgrat els avançaments en el diagnòstic i tractament de les malalties, la prevenció activa és clau per a aconseguir una vida sana i digna. Durant els últims anys, donada que la situació de la salut de la població és insatisfactòria, hi han hagut modificacions importants orientades a enfortir l’Atenció Integral de la Salut, especialment en l’atenció en el nivell primari, que es troba localitzat prop de la població.

    En la prestació dels serveis de salut del primer nivell d’atenció, les accions dirigides a la prevenció (on també estan incloses les de promoció de la salut) han d’ocupar un lloc preponderant, perquè permeten incrementar els nivells de salut de la població. Per tant, la prevenció de la malaltia és una de les cinc funcions bàsiques de la Salut Pública, això és, un procés d’atenció integral de la salut.

    En el seu sentit més ampli, les activitats per lluitar contra la contaminació del medi ambient i per la higiene alimentària, corresponen als respectius sectors del govern central i dels governs autonòmics i locals, que haurien d’atacar els següents fronts:

    • PREVENCIÓ DE LA MALALTIA: Són les mesures destinades no solament a prevenir l’aparició de la malaltia, tals com la reducció de factors de risc, sinó també a detenir el seu avanç i atenuar les seves conseqüències una vegada establides.
    • RESTAURACIÓ DE LA SALUT: Accions dels Serveis de Salut, mitjançant assistència sanitària, destinades a recuperar la salut de les persones que l’han perdut, dutes a terme en dos nivells:
      – Nivell Primari: És l’atenció que es brinda a través dels CAP, on els pacients tenen el primer contacte amb el sistema d’atenció sanitària i on es realitza atenció recuperativa i de promoció de la salut i de prevenció de la malaltia, així com la vigilància i control dels factors ambientals que poden afectar la salut. Per això és fonamental la seva potenciació a través de millor finançament i autonomia de gestió publica.
      – Nivell Hospitalari: És l’atenció que es brinda amb la finalitat de recuperar la salut de les persones que l’han perdut, es realitza en establiments de diferent complexitat.

    En aquest sentit, és imprescindible una coordinació eficaç entre els diferents nivells dels establiments de salut que conformen les xarxes d’Atenció de la Salut, el que en la nostra opinió és un aspecte a millorar, així el fet de dotar-los de més recursos educatius, preventius i econòmics. Tot plegat és imprescindible per a tenir una salut i un sistema de sanitat pública millor per tots i totes.

  • No a les tanques publicitàries que volen fer negoci amb les llistes d’espera

    Amb la sanitat pública no es fa negoci. No és ètic aprofitar-se de les llistes d’espera en la sanitat pública però algunes empreses privades que exerceixen la seva activitat en el camp sanitari no tenen escrúpols a l’hora de captar nous clients per fer negoci.

    Aquest és el cas de Ressonància Magnètica de Mollet, que està omplint la nostra comarca amb tanques publicitàries, amb el reclam de descomptes als usuaris de la sanitat pública que estan en llistes d’espera.

    La Plataforma en defensa de la sanitat pública del Baix Vallès en la seva lluita per la defensa de la sanitat pública 100×100, juntament amb la Marea Blanca de la qual en formen part, hem fet actuacions per tal de reduir les llistes d’espera.

    Cal dir que la Plataforma ha intentat posar-se en contacte amb aquesta empresa, la qual no ha volgut rebre-la. Els hi transmetem el nostre rebuig perquè entenem que utilitzar les llistes d’espera, les malalties de les persones, no és ètic, i no defallirem fins aconseguir que treguin aquesta publicitat que es vol aprofitar de la salut de les persones. I és per això que s’inicia una campanya en contra d’aquestes pràctiques i d’atenció a les persones que es troben en situació llista d’espera.

    A les persones que es troben en llista d’espera, els hi diem que cal reclamar, que han d’exercir els seus drets i que si volen o ho necessiten ens posem a la seva disposició per ajudar-les.

    Exigim que es retirin aquestes tanques publicitàries ja!