Actualment, es planteja un escenari amb una gran sensibilitat per la salut mental. A Barcelona queda recollida en l’agenda política i, en concret, en el compromís de l’Ajuntament amb el primer i el segon Pla de salut mental de la ciutat, les Taules als districtes i en la consolidació i ampliació del servei de suport psicològic Konsulta’m, l’Aquí t’Escoltem o el xat de suport emocional per a joves, entre d’altres. Iniciatives que proposen intervenir decididament en el terreny de la promoció i la prevenció de la salut mental en els equipaments de proximitat com són les escoles o els centres cívics per millorar el benestar emocional als barris.
Podem valorar ja bons resultats d’iniciatives realitzades i impulsades arreu de la ciutat com la incorporació d’educadors emocionals a 40 escoles amb el Pla de Barris que promouen pràctiques restauratives com a element de resolució de conflictes, convivència i cura dels infants i professionals del centre escolars; o també la incorporació del servei Konsulta’m dins de tres instituts-escola de barris d’atenció prioritària que dóna la possibilitat de generar respostes col·lectives entre salut i escola; així com l’acompanyament de professionals de la salut als barris (infermeria comunitària, psicologia i educació) per tal de dinamitzar activitats generadores de salut.
La salut mental d’infants i joves és un repte per a la societat i, en concret, per al sistema educatiu, on s’han evidenciat necessitats, però també s’han fet visibles, i molt, les seves fortaleses. Els malestars i patiments psicològics estan afectats pels determinants socials de la salut, interactuen no només en l’aparició i el desenvolupament de la malaltia i el patiment, sinó que tenen una àmplia repercussió en el benestar emocional i la salut mental de la població i, en especial, dels infants. Així, és molt important situar les persones més vulnerables al centre de les estratègies i polítiques públiques.
Davant de l’augment del risc psicosocial d’un gran nombre de persones, cal potenciar les eines que s’han mostrat més efectives per a l’abordatge d’aquelles situacions de risc elevat per a la salut mental. Resulta imprescindible analitzar aquestes situacions des d’una mirada àmplia, que concebi la salut mental en totes les seves dimensions i no només s’enfoqui a detectar i tractar la malaltia. És necessari acompanyar les persones des del treball en xarxa, en el marc de l’atenció de proximitat, ja que aquestes estratègies demostren ser efectives no tan sols en la prevenció, sinó que són en si mateixes generadores de salut.
Per tot plegat, atendre des dels espais de proximitat, esdevé, un cop més, l’eix des d’on articular. Per això, l’atenció d’infants i joves a la pròpia escola com a recurs proper, quotidià i comunitari pot i és una iniciativa imprescindible. A escoles i instituts hi ha una alta demanda relacionada amb problemes de malestar emocional, reaccions adaptatives i trastorns mentals. També el vincle dels equips educatius amb els infants i joves fan que sigui un actor clau en aquest abordatge pel benestar emocional.
La incorporació de psicòlegs pot esdevenir una eina eficaç per situar i enllaçar totes les actuacions de promoció del benestar, prevenció i detecció de situacions de risc i signes d’alerta de patiment mental des dels centres educatius
No obstant, per tal que la comunitat educativa pugui dur a terme aquest paper, és essencial reforçar els equips i optimitzar la coordinació amb la resta d’agents. En aquest sentit, la incorporació de psicòlegs pot esdevenir una eina eficaç per situar i enllaçar totes les actuacions de promoció del benestar, prevenció i detecció de situacions de risc i signes d’alerta de patiment mental des dels centres educatius.
No hem d’oblidar, però, que integrar noves figures en una comunitat, transforma i canvia les seves dinàmiques internes, fent que l’estratègia d’implementació sigui fonamental per a no generar desajustos. La incorporació del psicòleg per tal d’abordar el benestar i la prevenció de la salut mental a l’interior de l’escola és una iniciativa valenta i necessària, i alhora, també complexa i difícil.
Primer de tot, s’ha de tenir present el context actual, per saber com generar les sinergies necessàries i plantejar la suma de nous rols. Actualment, tenim un marc de col·laboració entre educació i salut que possibilita el desplegament de noves estratègies, uns programes específics dins de salut i de la salut mental en concret, la creació de nous rols i funcions professionals que contribueixen a una atenció dels infants i joves. També, per últim, tenim espais de creació col·lectiva i participativa en el marc municipal que permeten el diàleg entre els diferents agents, per aconseguir que els centres educatius siguin espais de cura i seguiment de la salut mental, establint mecanismes i estratègies per tal de ser uns actius de salut de primer ordre. En aquest sentit, l’equitat en l’accés a l’educació, la sostenibilitat i enfocament sistèmic de les intervencions en els àmbits de la salut i l’educació aporten justícia social establint les bases per un context educatiu democràtic.
En segon lloc, no podem oblidar l’apoderament i participació de la comunitat educativa en les temàtiques de salut mental i benestar, la importància dels entorns escolars des del punt de vista estructural i social, la formació del professorat, nous agents i programes que aporten estratègies com són les tècniques restauratives, la col·laboració en xarxa, i l’enfortiment de la comunitat educativa, aquests elements fan que actualment podem pensar en la possibilitat d’intervenir i exercir funcions amb altres professionals.
Com a tercer punt, la necessitat d’ordenar, coordinar i potenciar el treball des de diferents agents i contextos d’actuació i, dotar alhora aquestes estratègies d’una perspectiva comunitària, ha generat al llarg dels anys diferents xarxes, grups de treball i comissions. En aquesta direcció, els anys de recorregut en mesures de promoció de la salut en l’àmbit educatiu des de les iniciatives municipals, han permès teixir aliances entre els equips professionals, tant de l’àmbit de la salut com de l’educació, i ha proporcionat un bagatge d’experiència i coneixement que és necessari valorar. Alhora, ha posat de manifest la necessitat d’articular estratègies i mecanismes de coordinació estables que permetin una implementació efectiva i sostenible en aquest àmbit, des d’una mirada comunitària i integral de la salut.
Per tot això, la proposta d’incorporar un psicòleg en l’àmbit escolar ens confronta amb la necessitat de repensar la mateixa escola en tres sentits.
En primer lloc, (re)tornar l’escola als mestres. La societat actual i la seva complexitat provoquen que l’escola no sigui tan sols un lloc d’aprenentatges. La seva funció principal no es pot exercir sense un estat de benestar emocional de tots els membres de la comunitat educativa. Per aquest motiu la incorporació d’un psicòleg obre la possibilitat que els mestres facin de mestres. Contribuint també a què l’escola sigui un espai educatiu, basat en el bon tracte i els vincles segurs entre tota la comunitat, i esdevenir un espai generador de salut.
La incorporació d’un psicòleg obre la possibilitat que els mestres facin de mestres
En segon lloc, la valentia política a l’hora d’apostar per nous rols i funcions per millorar el benestar d’infants i adolescents ha d’anar acompanyada d’estratègies tècniques amb recursos i processos que aportin valor de manera eficient. Cal no oblidar i hem de tenir en compte la pressió d’uns professionals sovint massa tensionats i amb una demanda social excessiva, que ha de ser també atesa.
Per finalitzar, el fet d’incorporar recursos i elements al sistema educatiu comporta una transformació en si mateixa. De la mateixa manera que el context educatiu transforma la relació entre un adult i un infant, fent del vincle entre alumne i mestra una relació de seguretat i confiança.
Retornar l’escola als mestres significa un retorn als professionals que amb un desig propi i no anònim es vinculen amb alumnat. Nois i noies que no són un paper en blanc, sinó subjectes que interactuen, desenvolupen els seus interessos i participen del context. Aleshores l’escola esdevé un espai de benestar i cura. En aquest sentit, el treball participatiu amb els infants dins del programa municipal Parlen els nens i nenes fet des de l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona dóna pistes i orienta les pràctiques més positives i enriquidores que els infants valoren per millorar el seu benestar.
Amb tot això, incorporar un psicòleg a la cort d’educació és una iniciativa valenta i decidida, que segur que aportarà valor i enriquirà l’escola perquè sigui (encara més) una comunitat acollidora, saludable i segura. Una comunitat, com és tradició en el model d’escola pública de Barcelona, que promou que els seus membres, docents, famílies, i sobretot, alumnes, es cuidin i se sentin corresponsables del benestar del conjunt.
