Autor: Arturo Puente

  • La Generalitat s’enfronta a una indemnització de gairebé un milió d’euros si revoca a Ferrovial el contracte per rastrejar contagis

    El serial polític generat al voltant de l’externalització per part de la Generalitat d’un servei telefònic de rastreig de possibles casos de COVID podria tenir un beneficiari inesperat: Ferroser, la filial de Ferrovial a la qual es va adjudicar en primer lloc el contracte. Si la Generalitat continua endavant amb la seva intenció de trencar l’acord, la multinacional podria guanyar abans de despenjar un telèfon una suma en concepte d’indemnització que aniria entre els 510.872 euros, segons les previsions més baixes, i els 938.602, segons les més generoses.

    La forquilla és àmplia i no hi ha molts antecedents d’una operació similar, en què una administració pública es retiri d’un contracte unilateralment després d’atorgar-i sense causa tècnica ni prevista en els plecs. Amb caràcter general, la llei Contractes de Sector Públic estipula que la indemnització que ha de rebre el contractista és del 6% del total si ja ha començat el servei, com és el cas de Ferroser, que té un contracte vigent des del dia 1 de juny.

    No obstant això, en el cas del contracte per rastrejar telefònicament a possibles contagiats, aquest constava d’una part fixa, que puja a una mica més de 8,5 milions d’euros, i una part variable que podia suposar un cost de fins a 7,1 milions més. Els experts dubten, però, sobre si s’ha de pagar indemnització per aquesta part variable, en considerar que podria entendre que tota ella o almenys una part no pot considerar-se una pèrdua imprevista. És per això que, segons el que s’acabi negociant, el preu final de la compensació pot variar en fins a 400.000 euros.

    La llei de contractes estipula a més que en cas que l’administració vulgui revertir un contracte sense una causa prevista, l’empresa té dret a oposar-s’hi. D’ocórrer això, és la Comissió Jurídica Assessora, un òrgan consultiu de la Generalitat, qui ha d’emetre un dictamen sobre la qüestió. Serà aquest informe el que acabi determinant la quantia de la indemnització, sense perjudici que la contractista té dret a recórrer als tribunals.

    Salut ja ha consultat a Ferrovial

    Fonts de Ferrovial confirmen que el departament de Salut ja els ha preguntat per la indemnització que reclamarien en cas d’una revocació del contracte. Una xifra que la companyia encara no ha calculat. Des de l’empresa recorden que la Generalitat no només hauria de fer front a la possible compensació per lucre cessant, sinó també pagar els acomiadaments o fer-se càrrec dels contractes de les prop de 200 persones que ja treballen en el servei.

    A l’empresa dubten que la Generalitat tingui capacitat per substituir immediatament d’una infraestructura com la que ells proveeixen, ja que l’administració pública hauria de responsabilitzar-se de les contractacions, la coordinació i la direcció operativa, a més de comptar amb una plataforma tècnica. «Si cessa el contracte, podem deixar els treballadors, però la infraestructura ens l’emportem perquè és la nostra», il·lustren des de Ferrovial.

    A més, si aquestes dificultats per donar continuïtat al contracte es traslladessin a la realitat, per a la Generalitat seria pràcticament impossible complir amb els requisits imposats pel Ministeri de Sanitat per als canvis de fase. En total Catalunya calcula que necessita una mica menys de 200 rastrejadors quan l’epidèmia està en una taxa baixa de contagis, com és l’actual. Però les necessitats poden augmentar fins als 900 professionals en el pic d’un eventual rebrot.

    Per part del departament de Salut prefereixen no aventurar-se en assenyalar una xifra sobre la possible indemnització. Tant la consellera Alba Vergés com el vicepresident econòmic de la Generalitat, Pere Aragonès, van reconèixer aquest dimarts que la Generalitat hauria de pagar una indemnització a la filial de Ferrovial si trencava el contracte. «Si genera inquietud i malentesos en el sector, no ens sap greu replantejar el contracte, al contrari», va afirmar Vergés. Fonts de la conselleria afirmen que continuen explorant totes les opcions per revertir el contracte subscrit i buscant una altra entitat per fer-se càrrec del servei.

    Versions contradictòries al Govern

    La polèmica pel contracte que dóna a Ferrovial la gestió del servei de rastreig de contactes de COVID va generar una forta polèmica entre les organitzacions de sanitaris i en els partits de l’oposició des de dijous passat, quan es va conèixer el contracte. Però la tensió aviat es va traslladar al si de la Generalitat, amb un nou xoc entre JxCat i ERC que es va posar en relleu el dilluns, quan la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, va reclamar que es replantegés la contractació.

    A partir d’aquest moment dues versions sobre la pugna interna han corregut en paral·lel. La primera assegura que el president de la Generalitat, Quim Torra, hauria traslladat durant el cap de setmana al vicepresident Pere Aragonès ia la consellera de Salut, Alba Vergés, el seu desig que el contracte amb Ferroser es revertís. Fonts de l’Oficina del president asseguren que Torra ho va fer mitjançant un missatge telefònic.

    En Vicepresidència, en canvi, van negar que Torra hagués parlat d’anul·lar el contracte i, encara que van admetre que hi havia hagut converses sobre l’externalització, van rebutjar donar detalls per considerar-les comunicacions internes al Govern. En la roda de premsa d’aquest dimarts Aragonès de nou es va negar a confirmar o desmentir haver rebut l’ordre de Torra, i ha assegurat que la decisió sobre el contracte l’havia pres conjuntament l’Executiu.

    Aquest és un article traduït de eldiario.es

  • La Generalitat adjudica a Ferrovial un contracte de 17 milions per rastrejar els contactes de positius de coronavirus

    Ferroser Serveis Auxiliarias, una filial de la constructora Ferrovial, gestionarà el dispositiu telefònic de la Generalitat per rastrejar els contactes de les persones que hagin resultat positives per COVID-19. El departament de Salut ha decidit externalitzar el servei i adjudicar aquest contracte per un valor de 17,6 milions d’euros en total, una contractació que s’ha realitzat sense concurs i emparant-se en la normativa de l’estat d’alarma, que permet atorgar contractes a dit i per via urgent.

    La contractació, avançada per El Confidencial, ha estat realitzada oficialment pel Servei d’Emergències Mèdiques (SEM), segons la resolució a la qual ha tingut accés eldiario.es. Aquest servei s’emmarca en un nou programa contra la COVID-19, que el Departament ha posat en marxa a partir d’aquesta setmana, i que inclou un estudi epidemiològic basat a rastrejar tots els contactes personals que ha tingut una persona que acaba donant positiu en una prova de laboratori.

    D’aquesta manera, segons el mandat de Govern, qualsevol persona asimptomàtica que sigui considerat un «contacte estret» d’una altra persona que hagi donat positiu per COVID-19, haurà de ser informada de la seva situació. A partir de llavors, «s’iniciarà el seu seguiment de forma passiva, fent-li les recomanacions oportunes respecte a les precaucions d’higiene respiratòria i rentat de mans i símptomes d’alarma de la malaltia», explica la resolució, que defineix el servei que prestarà Ferrovial a vàries trucades a cada contacte durant catorze dies.

    La mateixa constructora és, a més, és l’empresa que gestiona el telèfon d’informació sanitària 061, que durant les últimes setmanes ha multiplicat el seu protagonisme com a punt d’entrada de les consultes, mentre els centres de salut no cobrien la demanda.

    El nou contracte subscrit per la Generalitat consta d’una part fixa, de 9 milions d’euros en total, i una altra variable, que es calcula en 8,6 milions. La resolució no necessita el període de vigència del contracte, però el programa en què es basa durarà dos anys, prorrogables a un tercer, segons té previst el Govern.

    Aquest divendres el PSC ha presentat al Parlament una sol·licitud d’informació sobre aquest acord, que encara no ha estat fet públic en les plataformes habituals de transparència i contractació pública. Els socialistes volen conèixer els detalls de l’adjudicació i com s’ha valorat la quantia del contracte, fins ara el més important dels que ha subscrit la Generalitat sota la normativa especial de l’estat d’alarma.

    Segons la memòria justificativa del contracte, la previsió és que en el pròxim any el brot de coronavirus es mantingui sota control amb uns 300 casos diaris fins al mes d’octubre, quan els positius poden multiplicar per cinc i, amb ells, el nombre de trucades i seguiments que el servei de rastreig hagi de realitzar. En total, el document tècnic preveu que cada positiu tingui de mitjana set possibles contactes i que, a cada un d’aquests contactes, se li hagi de cridar tres vegades durant els 14 dies de seguiment. A més, el pla també preveu estar preparats per a un gran rebrot de virus que seria la meitat de dur que el passat i que arribaria al voltant de la fi de l’any 2020.

    Aquest és un article de eldiario.es

  • Els problemes de salut mental i ansietat es multipliquen sota l’amenaça d’un desnonament

    Un home s’ha suïcidat aquest dijous a Cornellà quan estaven a punt de desnonar-lo. El que el va portar a llançar-se pel balcó, més enllà del desallotjament imminent, és encara una incògnita, però després d’anys de crisis a Espanya ja hi ha algunes certeses sobre el patiment dels qui veuen que perdran casa seva. La seva salut mental i el seu benestar solen veure’s minvats en un grau molt superior al de la resta de la població.

    Ho evidencia un recent estudi de l’Observatori DESC de Barcelona, amb dades de 2018. Entre el 70% i el 80% d’una mostra d’un centenar d’afectats per la hipoteca –o per la pèrdua del pis per impagament de lloguer– presenten problemes de salut mental, una prevalença que en la població general es redueix a taxes per sota del 30%. Ansietat, maldecaps, mal humor, vertigen, insomni o esgotament són alguns dels símptomes, que a més són més freqüents en dones que en homes.

    «No estaríem parlant estrictament de problemes mentals, en el sentit que no tenen a veure amb problemes del cervell, sinó d’un patiment psíquic social que la majoria de les vegades és legítim i proporcionat a la situació que s’està vivint», explica el psiquiatre Alberto Ortiz, del centre de salut mental de Salamanca a Madrid. A causa del que explica aquest professional sanitari, els problemes de salut associats a l’exclusió residència no tenen una resposta mèdica més enllà de pal·liar alguns dels seus símptomes concrets.

    Les dades recollides per l’Observatori DESC de 2018 parteixen de les respostes al Qüestionari General de Salut de Goldberg d’un centenar de persones que es van acostar a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca a Barcelona. Es tracta, per tant, d’un estat de salut autopercebut, segons el que fins a 4 de cada 5 persones va manifestar almenys tres símptomes de patiment mental. Però aquests problemes no tenen a veure únicament amb la situació d’exclusió residencial, sinó amb problemes laborals, per mantenir els subministraments bàsics en l’habitatge i, en general, situacions de pobresa i precarietat.

    Ansietat en el circuit institucional

    Les situacions de patiment mental associats a la possible pèrdua de l’habitatge són diferents en les diverses fases del procés. Segons explica Irene Escorihuela, directora del DESC, quan es produeix la primera perspectiva de desnonament «els sentiments són de por i d’incertesa», ja que «tenir una llar és el pilar que dóna accés a tots els altres drets».

    Però no menys dur és el circuit que s’obre a partir d’aquest moment, tant per tractar de no ser desnonat com per buscar alternatives. «Comença una batalla institucional que pot ser esgotadora, amb molta pressió personal per aconseguir entrar en una taula d’emergència, tenir tots els papers en regla… i pot haver-hi una llista d’espera d’entre 9 mesos i un any i mig per aconseguir un reallotjament efectiu», relata Escorihuela.

    Per aquesta raó la pressió mental associada a un procés de desnonament no acaba ni molt menys en el fet de ser expulsat de casa, que en molts casos obre una etapa crítica de mesos i fins i tot d’anys de conseqüències en la salut mental. L’anomenada «inseguretat residencial» sostinguda en el temps abans i després del desnonament pot ser més traumàtica que el mateix llançament, segons els experts. Entre unes altres, pot derivar en processos de depressió. «Que deixi seqüeles té a veure amb la intensitat d’un esdeveniment, però també amb el durador que sigui i, sobretot, que no hi hagi un final de la situació social que ho ha causat», explica el psiquiatre Alberto Ortiz.

    Més xarxa de suport i menys patologització

    El DESC ve alertant a més que la tipologia de desnonaments ha canviat en els últims anys. Si la PAH va popularitzar en el seu naixement els problemes relacionats amb la hipoteca, en una ciutat com Barcelona la majoria dels desallotjaments estan ja motivats per l’impagament del lloguer, fruit de la bombolla de preus en aquest mercat. Això genera problemàtiques una mica diferents, com és l’expulsió del desnonat lluny del seu entorn social, a la recerca de lloguer a preu assequible, el què pot derivar en desarrelament.

    «La nostra principal recomanació i l’única cosa que hem comprovat que pot funcionar és afrontar la situació de desnonament de forma col·lectiva», explica Escorihuela. La directora del DESC es refereix al vessant social i econòmic d’un procés d’exclusió residencial, però la recepta per pal·liar el dany psicològic no és diferent. De fet, l’ideal és combinar-ho, segons Ortiz: «Els grups de suport mutu amb persones en les mateixes circumstàncies serveixen per rebaixar la pressió psicològica. Si a més aquests grups promouen canvis estructurals que ataquin el focus del problema, encara millor».

    Segons explica el psiquiatre, són grups com la PAH o xarxes de suport veïnal els qui fan una part del treball terapèutic en situacions d’exclusió, en coordinació amb els serveis socials. Per això Ortiz assegura que en moltes ocasions són els propis metges d’atenció primària els qui són la porta d’entrada a l’atenció sociosanitària i rebutgen la patologització. «Un metge de capçalera t’escoltarà i atendrà els teus símptomes, sobretot si t’estan condicionant, però sobretot pot ser clau a l’hora de dirigir-te cap als serveis socials o potser cap a grups com la PAH», explica el psiquiatre.

    Aquest és un article de eldiario.es