Just Deploy It!

Autor: Antonio M. Vélez

  • Es disparen un 40% les noves altes en el registre estatal de persones que demanen que se’ls prohibeixi jugar

    El Registre General d’Interdiccions d’Accés al Joc (RGIAJ), una llista estatal a la qual poden apuntar-se els qui vulguin que se’ls veti l’accés a les apostes online i a establiments com a bingos, casinos i sales de joc, va aconseguir en 2018 la xifra rècord de 6.350 noves altes, la qual cosa suposa un increment interanual del 40%.

    Segons recull l’última Memòria de la Direcció General d’Ordenació del Joc (DGOJ), publicada aquest dimarts pel Ministeri d’Hisenda, a tancament de 2018 hi havia inscrites en el RGIAJ 45.893 persones, un 11,6% més que el 2017.

    És la major taxa d’augment des que el juny de 2012 va entrar en vigor la Llei 13/2011 de Jocs d’Atzar, que va establir la creació d’aquest registre a partir de l’existent fins llavors (antic Registre de Prohibits a Bingos i Casinos) per a incloure també a les apostes online, l’enlairament de les quals va permetre aquesta norma, en crear un marc per als operadors de llicències de joc online.

    El RGIAJ recull també a persones incapacitades per als jocs d’atzar per sentència judicial ferma. El nombre d’inscrits en ell ha crescut més d’un 52% des de finals de 2012. Donar-se d’alta «impedeix l’accés als jocs d’atzar online així com aquells altres jocs on l’autoritat autonòmica corresponent hagi determinat la necessitat d’identificació prèvia per a l’exercici del joc», recorda Hisenda.

    El ministeri assenyala que «els seus valors més significatius mantenen una proporció molt similar de trams d’edat a 2017, sent el tram de 26 a 35 anys el més representat en tots dos exercicis». Aquesta franja va concentrar el 34,19% de les noves altes, mentre que la compresa entre els 18 i els 25 anys va suposar un altre 19,74% (19,2% un any abans).

    Això significa que el 53,9% dels nous inscrits el 2018 tenia entre 18 i 35 anys. Aquest col·lectiu ja va concentrar el 2017 per primera vegada més de la meitat de les altes. Llavors, van suposar el 51,5% del total.

    Per comunitats autònomes, Andalusia concentrava el 27,31% dels inscrits en 2018, seguida per Madrid (17,96%), Aragó (9,71%), Catalunya (7,76%) i Comunitat Valenciana (6%).

    El 2018 el percentatge d’altes reincidents (persones que ja havien estat inscrites en el passat) va superar per primera vegada el 10% (10,42%) i també va aconseguir un rècord el nombre de baixes, 1.575 (enfront de 1.159 un any abans). Aquesta xifra no inclou les realitzades el mes d’octubre de 2018 «com a conseqüència de la cancel·lació d’ofici de 2.096 inscrits, que van ser identificats com morts en els Registres Civils del Ministeri de Justícia a través dels serveis la Plataforma d’Intermediació de Dades», explica la DGOJ en el seu web.

    La inscripció en el RGIAJ pot realitzar-se a través de mitjans presencials o a través de la seu electrònica de la DGOJ, i el 2018 aquesta direcció general va posar a la disposició dels ciutadans una aplicació mòbil per a plataformes Android, habilitant així una nova via de comunicació de la sol·licitud, destaca Hisenda.

    La prohibició estatal derivada d’inscriure’s en el RGIAJ, que té una durada mínima de sis mesos (passat aquest termini es pot aixecar a petició del sol·licitant), és per al joc online (el de competència estatal) i s’estén automàticament a les diferents comunitats autònomes, que són les que tenen les competències en bingos, casinos i sales de joc.

    Increment exponencial

    Les dades d’Hisenda s’han publicat a uns dies de les eleccions autonòmiques del pròxim diumenge, que poden marcar el futur del sector del joc davant l’exponencial increment de les cases d’apostes en les zones més deprimides de molts barris.

    El 2018, la patronal del sector va multiplicar els seus contactes amb dirigents polítics per a pressionar a favor del sector en un moment de canvis reguladors en diverses comunitats autònomes, que han imposat, per exemple, restriccions a la distància que ha d’haver-hi entre els salons recreatius i els centres educatius.

    En concret, l’any passat es van produir gairebé un centenar de reunions del lobby Cejuego amb responsables polítics, segons va revelar fa uns mesos la multinacional Codere. En l’últim any, aquesta empresa ha duplicat la seva xarxa de salons recreatius a Espanya fins a superar els 1.000 locals, segons recullen els resultats trimestrals que va publicar la setmana passada.

    Aquest és un article de eldiario.es

  • Els grans empresaris espanyols de la sanitat privada van legalitzar 113 milions d’euros amb l’amnistia fiscal

    Aquest és un article publicat a eldiario.es 

    Els germans Jordi i Antonio Gallardo Ballart van legalitzar un patrimoni opac de gairebé 113 milions d’euros en l’amnistia fiscal. Aquests fons estaven ocults en diversos comptes de Suïssa, a través de dues empreses de Panamà. Així es desprèn de la investigació Los Papeles de la Castellana, elaborada conjuntament per les redaccions de eldiario.es, La Marea i Diagonal, a partir d’una documentació remesa a la bústia filtrala.org procedent de diferents despatxos d’assessors tributaris situats al Passeig de la Castellana, el districte financer de Madrid.

    Els germans Gallardo són dues de les majors fortunes d’Espanya. Són els màxims accionistes (66%) de la catalana Almirall, una de les majors farmacèutiques espanyoles, amb un valor en borsa proper als 2.500 milions d’euros i que fabrica, entre d’altres, ‘l’Almax’, el popular medicament contra l’acidesa d’estómac. Però els seus negocis s’estenen a molts altres sectors: immobiliari, hoteler, d’energies renovables i, molt especialment, a la sanitat privada. Des residències per a gent gran, persones amb trastorns de conducta i clíniques dentals (a través del fons G Square Capital, amb la marca SAR Quavitae) fins a hospitals privats, amb Vithas.

    Amb 12 hospitals i 13 centres especialitzats, Vithas és el segon grup del sector de la sanitat privada a Espanya per vendes. El seu creixement exponencial ha estat paral·lel a la crisi, per mitjà d’una agressiva política de compres d’altres empreses. És el primer de capital nacional: el líder del sector a Espanya és IDC Quirón (l’antiga Capio), controlada pel fons britànic CVC. Els Gallardo controlen el 80% de Vithas. El president de la companyia és Jorge Gallardo Piqué, fill del president d’Almirall, Jorge Gallardo Ballart.

    La creació de la marca Vithas es va anunciar només una setmana després que el 14 de novembre de 2012, Jorge i Antonio Gallardo Ballart legalitzessin un patrimoni de 112.979.114,13 euros que els dos havien mantingut ocult al fisc espanyol. Gràcies a l’amnistia fiscal de Cristóbal Montoro, també coneguda sota l’eufemisme de Declaració Tributària Especial (DTE), aquesta fortuna oculta va passar a ser completament legal.

    Jorge Gallardo (1941), president d’Almirall i expresident de la patronal farmacèutica (Farmaindustria), va aflorar un patrimoni de 55.818.421,65 euros amb l’amnistia. El seu germà Antonio Gallardo (1936) va regularitzar uns altres 57.160.692,48 euros. Aquest últim és expresident d’Almirall i de l’Associació Catalana de l’Empresa Familiar. Exvicepresident de l’Institut de l’Empresa Familiar (IEF), presideix el grup Landon, la societat patrimonial del clan.

    La quota que van pagar al Fisc els dos germans va ser de 2.732.800,27 euros: tot just el 2,4% del patrimoni que ocultaven, gràcies a la rebaixa en les condicions de l’amnistia que va decidir aplicar el Ministeri d’Hisenda a mitjans de 2012 per fer-la més atractiva per als defraudadors.

    Així, Jorge Gallardo va pagar a Hisenda 1.360.400,66 euros per aquests 55,8 milions: el 10% de la rendibilitat obtinguda (13.604.006,61 euros) pels actius ocults en els exercicis no prescrits, però només el 2, 4% del total dels diners que, fins 2012, estava ocult. En el cas del seu germà Antoni, la quota que va pagar va ser de 1.372.399,61 milions, també el 2,4% del total.

    Els Gallardo amagaven aquests fons en comptes a Suïssa. Jorge Gallardo, en els bancs JPMorgan i Lloyd, i Antonio Gallardo, en aquestes dues entitats i en Banque Privée Edmond de Rothschild. Aquestes comptes, emparades pel secret bancari suís, estaven vinculades a dues societats opaques a Panamà que tots dos van dissoldre després de presentar les DTE. La instrumental panamenya d’Antonio Gallardo es deia Bodeman Enterprises i la de Jorge Gallardo, Trisfal Corporation. Totes dues van ser creades al gener de 2005 i estaven gestionades per un despatx panameny, Vives i Associats, i administrades pels mateixos testaferros professionals.

    Els diners legalitzat pels Gallardo amb l’amnistia supera amb escreix els beneficis obtinguts en tot l’exercici 2012 per Almirall, quan l’empresa va guanyar 77.800.000. Els dos germans són la segona generació de la família que controla la companyia. La va fundar el seu pare, Antonio Gallardo Carrera (1908-1988), en plena postguerra (1943) i actualment té una plantilla de més de 2.000 persones. Els dos germans van pilotar l’expansió internacional d’Almirall, que va donar el gran salt amb la compra de la seva rival Prodesfarma, el 1997.

    L’empresa va sortir a borsa el 20 de juny de 2007 mitjançant la col·locació d’un 27% del capital i va facturar l’any passat 769 milions (un 45,4% menys), amb un benefici de 131,8 milions, un 70,6% menys, pels menors resultats extraordinaris. El seu medicament més conegut és ‘l’Almax’, que porta al mercat des de 1984 i al qual la consultora especialitzada IMS Health cita cada any entre els més venuts d’Espanya. L’any passat, aquest fàrmac va facturar un 10,2% més i va ser el cinquè més venut en el rànquing de medicaments sense recepta.

    Els Gallardo controlen el 80% del grup d’hospitals privats Vithas en aliança amb La Caixa, que té el 20% restant. Susana Gallardo Torrededia -filla d’Antonio Gallardo i casada amb Alberto Palatchi, soci i fundador de Pronovias- és consellera de Caixabank des de 2007 i també és vocal del grup d’autopistes de peatge Abertis en representació de l’entitat catalana.

    Els germans Gallardo figuraven l’any passat en el lloc 16 de les majors fortunes d’Espanya amb un patrimoni conjunt estimat de 2.300 milions, segons Forbes. La família té una de les majors sicavs d’Espanya, Elitia Invest, que en el primer trimestre d’aquest any gestionava més de 371 milions d’euros, dels quals més del 90% estan fora d’Espanya. El patrimoni d’aquesta SICAV es va disparar exponencialment després de l’amnistia fiscal dels dos germans.

    El president d’Almirall, donant d’Unió Democràtica, és contrari a la independència de Catalunya: «Suposaria l’exclusió de la Unió Europea», i un «greu trencament» per a la seva empresa, va dir al setembre passat, una setmana abans de les eleccions autonòmiques del 27-S. Jorge Gallardó també ha estat molt crític amb l’evasió fiscal de la família Pujol i el seu pas a l’independentisme: «No ens hem emportat res a Andorra, ningú em pot donar lliçons de catalanitat», va declarar tres anys després d’haver legalitzat els seus comptes a Suïssa .

    Jorge Gallardó va citar el 22 de gener passat al seu fill Carlos Gallardo Piqué i al seu nebot Antonio Gallardo Torrededia com a hereus al capdavant del negoci. No obstant això, en l’última junta d’accionistes d’Almirall, el passat 6 de maig, el president d’Almirall, que al setembre passat va complir 74 anys, va aclarir que no preveu deixar el primer lloc de la companyia «a curt o mitjà termini».

    A preguntes sobre aquest assumpte, els germans Gallardo i la seva family office d’inversions, el Grup Corporatiu Landon, no han volgut fer comentaris.