“Res no ens agradaria més, però no és el moment que els infants puguin sortir al carrer”. Divendres passat, dia 10, el ministre de Sanitat s’encarregava de llençar aquest gerro d’aigua freda sobre qualsevol que tingués l’esperança que el confinament total que viuen els infants i adolescents es pogués suavitzar d’alguna manera. “Estem actuant amb la màxima cautela, quan veiem que és possible suavitzar les mesures, en aquest o en un altre sentit, ho direm”, va afegir el ministre, que ni tan sols va voler posar una data aproximativa al moment quan es permetrà que els infants puguin sortir a fer un volt, com fan els gossos.
A Madrid, la campanya per suavitzar les mesures de confinament dels infants l’ha estat liderant la pedagoga Heike Freire, la qual ja va setmanes va iniciar una campanya a change.org (que ja suma prop de 50.000 signatures) per demanar que les mesures de lluita contra la pandèmia tinguessin en compte els drets dels infants i que, en conseqüència, s’estudiï “la possibilitat d’estar a l’aire lliure, rebre la llum del sol, moure’s i jugar, de forma ordenada i sense posar en perill la salut pública”. Mesures d’aquest tipus, diu la petició, s’han pres a països com França, Bèlgica, Holanda i Alemanya.
En un sentit molt semblant es va manifestar el Síndic de Greuges el 27 de març, quan només havien passat 14 dies de confinament. A través d’un comunicat, el Síndic va demanar que es tingués en compte l’interès primordial d’infants i adolescents en totes les mesures per gestionar la crisi sanitària, un fet que al seu parer s’estava deixant de banda. I explícitament el Síndic demanava que es valorés la possibilitat que infants i adolescents “puguin fer alguna activitat a l’aire lliure o d’exercici físic, tot mantenint les distàncies de seguretat i en funció de l’edat i les necessitats de l’infant”.
La comparació entre infants i gossos, encertada o no, l’ha feta molta gent. Per exemple, la filòsofa Marina Garcés en una recent entrevista en aquest diari. Però també, el mateix Consell Nacional dels Infants i Adolescents de Catalunya, que depèn del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. En un comunicat difós ahir, aquest consell lamentava que els infants no hagin estat prou ben informats, ni sobre la crisi ni sobre la continuació del curs escolar, i s’advertia sobre els menors que poden patir maltractaments a casa. I al final es plantejava una pregunta: “Si els gossos poden sortir de casa perquè s’han de moure, per què no s’aplica la mateixa justificació amb els infants d’edats entre 2 i 6-7 anys, per als quals moure’s també és essencial? El confinament pot afectar en el desenvolupament físic i psicològic dels més petits, i tal i com s’ha contemplat amb els gossos i seguint sempre el protocol de seguretat, s’ha de vetllar per la salut dels infants”.
Dosificar el consum informatiu sobre la Covid19
En realitat, la qüestió va més enllà de sortir o no a l’aire lliure una hora al dia o cada dos dies. El tancament pot generar escenaris d’estrès, frustració i por, i per descomptat no impedeix que al si de moltes llars s’estiguin produint situacions que són contràries al benestar i la salut dels infants. Per posar un exemple, l’excés de temps d’exposició a les pantalles. Heike Freire desaconsella que els menors disposin de temps il·limitat davant les pantalles, pel fet que aquestes limiten l’entorn sensorial i posen a distància les seves pròpies emocions. “El cervell humà necessita ‘inputs’ sensorials del món real, no de les pantalles”, puntualitza Freire.
Un altre perill seria l’excés d’informació negativa al voltant del coronavirus que aquests dies es consumeix al llarg de tot el dia a moltes llars. La psicòloga Esther Trepat, directora de la Fundació Institut de Psicologia (Fundació Collserola), recomana que els adults mantinguin un control sobre la informació que els menors consumeixen a través dels mitjans de comunicació i les xarxes socials, ja que “un consum inadequat de notícies pot incidir negativament en el seu estat emocional”. És aconsellable, afegeix, que els adults de la casa racionalitzin les emocions negatives, gestionin bé els seus pensaments i transmetin una sensació de control.
Per això, Trepat aconsella establir unes rutines diàries que incloguin moments per fer algun tipus d’activitat física o exercicis de meditació i altres moments de posada en comú familiar que permetin mantenir un ambient càlid i de diàleg. En aquesta rutina s’ha de dedicar un temps també a informar-se sobre la situació que no ha de ser excessiu. “Estar pendent tot el dia amb la televisió de fons, sentint la quantitat de víctimes que estan havent-hi, se sap que genera una ansietat”, comenta. Trepat insisteix que s’ha de conversar amb els menors per saber si s’han fet alguna idea errònia sobre la situació o per entendre què els està preocupant.
La violència: la pandèmia a l’ombra
Però segurament el principal perill és el de la violència domèstica. ONU Dones ha descrit com “una altra pandèmia a l’ombra” l’augment de la violència intrafamiliar enmig de l’emergència sanitària de la Covid19, que afecta sobretot a dones i menors d’edat. És per això que les autoritats nacionals i locals a Espanya han emprès campanyes de contingència per enfortir els canals de denúncia davant situacions de violència intrafamiliar. A Catalunya, segons l’Institut Català de les Dones, les trucades d’emergència al 112 per situacions de violència masclista han crescut un 34% aquestes setmanes.
Els especialistes reconeixen que la situació de confinament pot aguditzar la violència domèstica quan els seus membres presenten dificultats per resoldre els seus conflictes. Coincideixen que aquesta condició és extraordinària i quan la llar deixa de ser un lloc segur, l’única sortida és fer una denúncia oportuna. Segons Heike Freire, els estudis avalen que la ingesta d’alcohol i les substàncies estupefaents tenen una relació directa amb els maltractaments, i per tant ara més que mai és important fer costat a les famílies on existeix freqüència d’ús i consum de drogues i fatiga atencional. A més, aquests dies moltes llars estan sent colpejades pels efectes econòmics de la crisi sanitària, la qual cosa incrementa
“Entre les necessitats fonamentals dels nens hi ha que puguin jugar a l’aire lliure i estar en contacte amb la natura, jugar espontàniament i, si és possible, trobar-se amb els seus iguals. Ara ens trobem amb moltes famílies que estan passant grans dificultats econòmiques, i amb pocs recursos intel·lectuals i culturals. Per això, per afrontar aquestes situacions d’estrès, encara és més necessari aquest contacte amb la natura i els espais a l’aire lliure, per suposat amb les mesures de seguretat necessàries per prevenir el contagi”, opina Freire.
Segons el mestre i psicòleg Ricard Aymerich, és molt important estar atent a l’entorn pròxim de la família i comunitat, per reconèixer si algú està sofrint algun tipus d’agressió. Aymerich coincideix a demanar una major sensibilitat pel que fa a la necessitat dels menors i les seves famílies de tenir un moment de distensió per afrontar el confinament. “Tenir la possibilitat de sortir 10 minuts a estirar les cames i prendre l’aire, després de tant de temps, potser es pot fer amb les mesures de seguretat pertinents”, comenta.
Aymerich subratlla la idea que el temps de confinament no és un temps perdut d’aprenentatge, ja que també lluny de les aules els infants tenen moltes oportunitats de desenvolupar les seves múltiples intel·ligències, i proposa que el pròxim període lectiu comenci amb una avaluació diagnòstica que permeti comprendre la situació de cada estudiant i grup. S’ha de considerar que les famílies i el professorat no tenen el mateix accés tecnològic i que les condicions d’aprenentatge varien en cada cas. “El seguiment ha de ser amb cada alumne en l’aprenentatge digital, les situacions no són homologables i seria injust fer una avaluació estandarditzada”, puntualitza.