Autor: Enric Feliu – Marea Blanca

  • Residències: la qualitat assistencial comença per la direcció

    Les persones envellim, i certament que moltes vegades ens convertim en dependents. No serà mai la nostra decisió. Les famílies amb les circumstàncies en què vivim, unes podran optar perquè els avis i àvies puguin estar a les nostres cases però moltes vegades seran les residències les que hauran de tenir-ne cura d’ells i elles. Per això, quan succeeix, les famílies cerquen la millor atenció i tractament humà possible confiant en la professionalitat i empatia tant de la direcció com dels treballadors i treballadores.

    És ben cert que hi ha accidents. Les circumstàncies de dependència de les persones grans poden ser molt feixugues i els hi cal la cura que s’ha de tenir com si fossin a vegades uns nadons. Tendresa I’amor. Qualitat assistencial per les persones que estimem.

    Però aquesta confiança és fràgil i es pot trencar. Quan avisen a la família que una àvia s’ha donat un cop al nas i té un fort hematoma, i no hi ha prou explicacions o bé s’eludeixen. Fins i tot pot ser que et menteixin. Quan aquestes situacions es reprodueixen, un cop i un altre, bé per mala manipulació en canvis posturals, o per no haver-li posat les mesures de contenció que té indicades, ja parlem de mala praxis, que pot arribar a negligència.

    La família es pregunta com «d’una residència que era un model de referència, amb prestigi, amb un tractament humanitari i un personal competent i amb valors, s’està passant a tot el contrari».

    La resposta a la qüestió: una nova direcció que prioritza «infinitament més l’especulació, els beneficis i els actes de cara a la galeria en detriment del benestar dels residents. En conseqüència, la rotació del personal és molt més alta, molt del personal qualificat, i que estimen la professió ja no hi és».

    No es tracta pas d’un fet aïllat en una residència concreta (en aquest cas la Residencia Nostra Senyora del Tura a Olot). És el dia a dia en moltes residències. Ràtios de treballadors que es compleixen, i que comporten sobrecàrregues de treball inassumibles. En cremar el personal, es substitueix a vegades per personal sense la deguda formació. Com ressalta la família «el nivell qualitatiu ha baixat bruscament» i per tant estan els nostres avis i àvies en risc.

    Que li resta a una família afectada: alçar la veu, donar suport a la resta de famílies afectades i expressar la solidaritat als treballadors i treballadores que fan tot el possible per suplir les mancances reals. I finalment per responsabilitat, exigir una nova direcció que prioritzi les persones, recuperi la qualitat assistencial i la confiança de les famílies.

    Aquest és un article original de Marea Blanca

  • Sis dies a Urgències

    Totes hem estat a vegades hores i hores en uns serveis d’urgències col·lapsats per la debilitat del sistema d’atenció primària i les retallades de recursos humans i materials als hospitals. A casa nostra podem seguir gairebé diàriament la situació dels serveis d’urgències de dos hospitals de primera línia a Barcelona com són Vall Hebron i el Mar i són xifres brutals. Però no és pas un fet aïllat. Tant a França com a Gran Bretanya la ciutadania i els treballadors i treballadores d’aquests serveis pateixen situacions semblants on es posa en risc la salut dels pacients. Però a vegades hi ha casos extrems. Aquest n’és un.

    Una persona trasplantada de medul·la immunodeprimit ha estat tota una setmana, set dies a URGENCIES de l’Hospital Clínic, en una llitera, esperant que el poguessin traslladar a una habitació de l’hospital. El tenen en un habitacle d’un mòdul prefabricat i en unes condicions molt precàries pel seu estat de salut, i en un ambient ple de malalts diversos.

    Cada dia els hi diuen que intentaran buscar un llit, però això no arribava. Finalment els familiars han posat una reclamació i alhora han demanat també parlar amb algun responsable.

    Després d’esperar gairebé tres hores des de la reclamació es va poder parlar amb la supervisora d’urgències. La seva resposta va ser ben senzilla: que no podien fer res perquè no disposaven de llits, i que parlés amb el departament d’hematologia a veure si podien fer alguna cosa.

    L’Hospital Clínic és un dels quatre grans hospitals de Barcelona junt amb Sant Pau, el Mar i Vall Hebron. Té assignats 540.000 habitants de Barcelona i a la vegada, és un hospital terciari i d’alta complexitat, que està ubicat en el TOP 20 dels hospitals en l’àmbit espanyol. Finalment és l’hospital amb més producció científica.

    Per això encara són més sorprenents els fets que us expliquem. La contradicció és flagrant entre un hospital insígnia de la sanitat catalana i un hospital que triga una setmana a facilitar un llit a un pacient d’urgències. «És totalment inadmissible aquesta situació» explicava un familiar.

    Ahir a darrera hora (dijous) li van comunicar que ja li podien assignar un llit, ja que havien donat d’alta a un pacient. Esperem que el malson s’hagi acabat.

    Aquest article es va publicar originalment a Marea Blanca