Just Deploy It!

Autor: Francesc José María Sánchez

  • La sanitat privada, a l’extraradi del Pacte Nacional de la Salut?

    El passat 23 de gener  es va fer públic el document de bases de Pacte Nacional de Salut elaborat per un grup d’experts que ara es troba en fase de participació. Resulta sorprenent com el document ignora els proveïdors privats de serveis d’atenció a les persones en els àmbits de la salut i dels serveis socials, oblidant que l’anomenat “ecosistema sanitari” inclou els serveis de salut i d’atenció social tant públics com privats. Aquests últims d’una rellevant importància a Catalunya.

    D’entrada queden fora de la prestació de l’assistència que presta directament el servei públic de salut les dispensacions de les oficines de farmàcia, una part important de proves analítiques i de diagnòstic per la imatge, el transport sanitari no urgent, la rehabilitació ambulatòria i domiciliària i la logopèdia, serveis inespecífics com l’hostaleria, la seguretat, la neteja i la logística. Així com, l’externalització dels propis serveis d’atenció a les persones per la via dels concerts sanitaris o els concerts socials, fonamentalment amb entitats d’iniciativa social sense afany de lucre però també amb entitats d’iniciativa mercantil amb afany de lucre.

    És particularment important la presència de la iniciativa privada a la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública en àmbits com els de les residències per a la gent gran o els serveis d’ajuda a domicili i també a la Xarxa d’Internament del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública (SISCAT).

    La col·laboració public-privada ha estat i continuarà sent, com no pot ser d’una altra manera, un pilar fonamental de la construcció i desenvolupament dels nostres sistemes de salut i de serveis socials. Com venim reiteradament plantejant des del Cercle de Salut, el servei públic no requereix sempre la gestió pública i aquesta no ha de significar necessàriament gestió administrativa. Concepció que, sigui dit de pas, posa en qüestió la nova ministra de Sanitat Mònica García amb la seva proposta de “blindatge” del sistema públic de salut mitjançant la gestió directa dels serveis.

    A la realitat descrita cal afegir la importància de l’atenció sanitària privada en el nostre país a través de mútues i companyies asseguradores. Gairebé el 35% de la població catalana compta amb una assegurança privada de salut i el percentatge va in crescendo.

    Sobre aquestes realitats el Document de bases no diu res. Ens hem de plantejar competir amb el sector privat, ignorar-lo o establir un marc de col·laboració del sector privat amb els serveis públics del Sistema Nacional de Salut? Considero que un sistema sanitari per a tothom del segle XXI ha de ser inclusiu i comptar necessàriament amb tots els agents, també els privats.

    Si no vaig errat, la primera menció a l’activitat privada en el Document de bases la trobem, en l’àmbit del coneixement i la innovació, en el model d’ús secundari de les dades generades per l’activitat pública i privada dels sectors de salut i social. I en el mateix àmbit, també per primera vegada, es parla de la col·laboració público-privada plantejant el foment de partenariats del sector públic amb el privat per facilitar nous models de finançament. Potser s’hauria de canviar de nom al pacte pel de Pacte Nacional del Sistema Públic de Salut.

  • Una sanitat distòpica sota un govern Nosferatu

    Si com algunes enquestes pronostiquen  i alguns analistes polítics  prediuen després de les eleccions del 23-J VOX entra en un govern de coalició amb el Partit Popular, les perspectives per a la sanitat pública són molt pessimistes. L’aplicació  del programa de VOX per a la sanitat, en tot o en part, suposaria un greu retrocés.

    La política recentralitzadora, amb la que coincideix amb el PP,  amb la recuperació pel govern central de competències transferides a les comunitats autònomes (“regiones” segons el programa del partit), serà la fi d’un Sistema Nacional de Salut de tall federal, que s’ha anat construint des de la seva creació el 1986 (“sistema único”). Cal recordar que al Consell Interterritorial del SNS, òrgan de govern del sistema, les Comunitats Autònomes  hi són amb competències pròpies en matèria de salut que els hi atorguen els seus respectius estatuts d’autonomia i no amb competències delegades del Ministerio de Sanidad.

    Sota un pretès impuls  d’una legislació sanitària respectuosa amb el dret a la vida i a la integritat física i moral, VOX planteja la derogació de lleis orgàniques tan cabdals com la de salut sexual i reproductiva i interrupció voluntària de l’embaràs  i la llei reguladora de l’eutanàsia, que han rebut no fa gaire l’aval del Tribunal Constitucional que, per cert, VOX també planteja suprimir. Aquestes derogacions  suposarien l’eliminació del dret fonamental de la dona major de 16 anys a decidir lliurement sobre la continuació de l’embaràs dins de les primeres catorze setmanes de gestació  en el primer cas i  del dret fonamental a l’autodeterminació sobre la pròpia mort decidint el moment i la manera de morir en situacions mèdicament contrastades de tots els ciutadans en el segon supòsit. Val a dir que el Partit Popular, soci principal en aquest hipotètic govern  de coalició de la dreta amb l’ultradreta porta en el seu programa la modificació d’ambdues lleis.

    Pel que fa a l’atenció als immigrants sense papers el programa de VOX la limita als casos d’urgència vital i malalties infecto contagioses. A dia d’avui, els estrangers que es troben a Espanya, i estan inscrits en el padró municipal d’on resideixen, tenen dret a l’assistència sanitària en les mateixes condicions que els espanyols. A més, els estrangers transeünts tenen dret a l’assistència pública d’urgència per malaltia greu o accident. Si són menors d’edat tenen dret a tota l’assistència sanitària com si fossin espanyols. Dins l’actual marc legal, les embarassades tenen dret a ser assistides durant l’embaràs, el part i el postpart. És evident la regressió que suposa la proposta de VOX, no calen comentaris.

    Per últim i no menys greu,  està el negacionisme del canvi climàtic que tant afecta a la salut dels ciutadans per les onades de calor que provoca generant cops de calor amb conseqüències potencialment molt greus i per l’exacerbació de malalties cròniques. La proposta d’aquest partit és la derogació de la Llei del Canvi Climàtic que té per objecte el compliment dels Acords de Paris que van ser la resposta de la comunitat internacional a aquesta amenaça, perquè aquesta llei impedeix l’explotació dels recursos naturals del nostre país.

    El panorama per a la sanitat pública no pot ser més indesitjable. Si Orwell,  autor de 1984, una de les obres més icòniques del segle XX; una novel·la de distòpia que transcorre en un país dominat per un govern totalitari i opressiu, s’aixequés de la seva tomba en comprovar que el futur imaginat per ell hauria deixat de ser ciència-ficció per  convertir-se en realitat sens dubte  que, sense pensar-s’ho dues vegades, se’n hi tornaria.