Percentatges de sobrepès i obesitat disparats, ús excessiu de les noves tecnologies, patrons d’activitat física per terra, insuficients hores de son i un benestar emocional molt deteriorat arran de la pandèmia de la COVID-19. Es van presentar a Madrid els resultats preliminars de la segona edició de l’estudi PASOS, coordinat per la Gasol Foundation. La conclusió és ben senzilla: la qualitat de vida i els hàbits saludables en nens i nenes des dels tres anys s’han vist perjudicats de manera rellevant a tots els nivells. Preocupa especialment l’escassa adherència a la dieta mediterrània, peça clau en el desenvolupament adequat dels nostres infants, i és que cada cop un menor nombre d’escolars assoleixen nivells adequats pel que fa als valors nutricionals recomanats per les autoritats sanitàries.
L’acte, celebrat a l’IES Celestino Mutis, a Madrid, va comptar amb la intervenció de Pau Gasol, president de la fundació; Carolina Darias, ministra de Sanitat; Rafael Escudero, president de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN); la doctora Anna Veiga, directora general de Fundació Probitas, i la doctora Marta Segú, directora general de la Fundació Futbol Club Barcelona, i va posar el focus en la relació entre les desigualtats socials i el deteriorament dels hàbits de vida saludables a la població menor edat. “L’epidèmia de l’obesitat infantil és marcada per les desigualtats socials. Les dades de l’estudi PASOS ens indiquen que els estils de vida de la població infantil i adolescent a Espanya s’han deteriorat en gran mesura els darrers tres anys, especialment a partir de la pandèmia. Hem d’activar els recursos i les iniciatives necessàries per aconseguir que tots els nens i nenes creixin en igualtat d’oportunitats”, van assenyalar.
L’escola ha de jugar un paper clau en la reducció d’aquestes desigualtats i no pot romandre aliena a totes aquelles qüestions lligades a la nutrició de l’alumnat com a part fonamental d’una educació adequada per a la salut, un contingut que el currículum vigent reconeix com a transversal. “Col·legis i instituts tenen molt a dir pel que fa a l’alimentació saludable, sobretot en matèria de prevenció. L’escola ha d’ampliar la informació i l’Educació per a la Salut i, més enllà de l’alumnat, abordar aquests aspectes amb tota la comunitat educativa: fomentar campanyes, elaborar materials… Perquè es concebi i es vegi com un assumpte molt més important del que es percep actualment”, argumenten des d’Unicef Espanya.
En la lluita contra els entorns obesogènics, aquells que afavoreixen el sedentarisme i el consum de productes alimentaris de baixa qualitat, continuen els experts de UNICEF, col·legis i instituts han de “convertir-se en entorns saludables i combatre el sobrepès i l’obesitat per revertir les dades amb els que avui ens trobem”.
El menjador, una arma de doble tall
L’increment en les taxes de pobresa com a conseqüència de la pandèmia ha suposat que el paper del servei de menjador escolar assoleixi una transcendència mai concebuda abans en l’alimentació dels infants i joves. Les crisis econòmiques estan estretament vinculades a l’obesitat infantil. A les famílies pobres, les taxes de sobrepès i obesitat es multipliquen per dues. Moltes llars ni tan sols es poden permetre el consum de carn i peix dos dies a la setmana, tal com recomana l’Organització Mundial de la Salut, i l’escola hi té molt a dir. Aquesta manca d’accés a aliments saludables fa que el menjador, com a espai protector, passi a ser l’únic àpat saludable que molts nens i nenes fan al dia”, asseguren a Unicef.
Amb l’objectiu de vetllar pel compliment dels estàndards nutricionals òptims al servei de menjador i més enllà de la responsabilitat pròpia de cada centre, les institucions públiques han impulsat la posada en marxa de diferents mecanismes de control. Entre aquests figuren les diferents normatives autonòmiques, a més de la publicació dels menús i la seva posterior aprovació per part del consell escolar i les famílies de cada centre. També destaquen les enquestes de qualitat que cobreixen de manera periòdica tant les famílies com el mateix alumnat.
Malgrat l’existència d’aquests instruments, encara hi ha qui posa en dubte que, sobre criteris econòmics i fruit de la concessió del servei a entitats privades, la qualitat dels menús compleixi en tot moment els requisits nutricionals desitjables. “A Castella i Lleó, l’entorn que jo conec, la majoria dels menjadors escolars estan controlats per empreses privades i el col·le amb prou feines intervé. Encara que els menús suposadament estan elaborats per un dietista i ofereixen una gran varietat de plats, la veritat és que segueixen donant-se per saludables menjars que no els són, com ara fregits o arrebossats precuinats. Això és molt greu. Més encara en un entorn educatiu que hauria de ser molt polit a l’hora de transmetre als alumnes els principis bàsics d’una alimentació sana i equilibrada”, explica Daniel Gómez, mestre d’Educació Física al Col·legi d’Educació Infantil i Primària Arcipreste de Hita, a El Espinar, Segòvia.
En la lluita contra els menús poc saludables a col·legis i instituts, des de la cooperativa Garúa i l’Associació Cerai vénen elaborant tot tipus de materials educatius per a aquells centres que aspirin a evolucionar cap a un model de “eco-menjador escolar”, és a dir, un servei que, a més de saludable, sigui totalment sostenible.
Tenint molt present l’aspecte econòmic, ambdues entitats plantegen la simplificació dels menús, així com el consum d’aliments de temporada i l’establiment d’acords amb productors locals com les claus que condueixen a l’estalvi i frenen la dependència d’empreses privades a les de cedir el servei. Tant és així que, d’acord amb el seu estudi ‘Quant costa el menú sostenible i saludable d’una escola bressol 0-3 anys?‘, el cost del servei per alumne i dia seria, en un “escenari molt ambiciós”, d’1,57 euros.
Publicitat i màrqueting, a la contra
Una altra de les batalles que ha d’afrontar l’educació per a la salut els propers anys és la de l’establiment i, sobretot, l’acceptació social de les limitacions imposades als aliments poc saludables. Aquest sender és el que han començat a recórrer de la mà el Ministeri de Consum, amb Alberto Garzón al capdavant, i l’Alt Comissionat contra la Pobresa Infantil, liderat per Ernesto Gasco. Tots dos van mantenir una reunió el mes de gener passat per abordar algunes de les mesures recollides al Pla Estratègic Nacional per a la Reducció de l’Obesitat Infantil, sobretot pel que fa a la regulació de la publicitat d’aliments i begudes que tenen com a públic objectiu la infància i adolescència.
L’OMS ja ha posat sobre la taula dels governs a nivell mundial nombroses recomanacions com l’increment dels impostos a les begudes ensucrades, les restriccions sobre la publicitat, promoció i màrqueting d’aliments poc saludables, així com la limitació de les porcions, o l’etiquetatge frontal dels valors nutricionals dels productes processats, entre d’altres. “Hi ha multitud d’evidències que els nens i nenes a Espanya creixen envoltats d’aquest tipus de productes amb baixa qualitat nutricional. És per això que cal establir limitacions a les empreses que els comercialitzen, ja sigui en forma d’impostos o restringint els anuncis promocionals a la televisió, internet, patrocini d’esdeveniments o als mateixos supermercats, on fins i tot s’arriba a col·locar aquest tipus d’aliments deliberadament a l’alçada dels ulls dels nens perquè els vegin”, adverteixen des d’Unicef Espanya.
‘Segell Vida Saludable’
En el seu afany per promoure la transmissió d’hàbits de vida saludable als centres educatius, el Ministeri d’Educació i Formació Provisional ja ha obert el termini de presentació de sol·licituds per a l’adquisició del distintiu de qualitat ‘Segell Vida Saludable’. La distinció, oberta tant a l’àmbit públic com a privat, reconeixerà al llarg del curs aquells col·legis i instituts que fomentin l’aprenentatge de la salut, l’assumpció de pràctiques de vida saludable i una educació física a favor de l’adequat desenvolupament personal i social de l’alumnat .
La convocatòria, que celebra la tercera edició, exigeix el compliment de nombrosos requisits estretament vinculats a la millora en matèria d’Educació per a la Salut. Entre ells figuren el desenvolupament de programa d’educació en hàbits saludables, amb objectius i instruments davaluació concrets i clarament definits, la promoció d’hàbits de nutrició i alimentació saludables, així com de l’esport, tenint sempre ben present les necessitats específiques de l’alumnat, el enfocament de gènere i l’equitat que permeti evitar desigualtats a la salut. També abordar aspectes relacionats amb la higiene i la cura de la salut corporal. Així mateix, s’estableix com a prioritat l’actitud crítica davant de la informació, publicitat i actituds socials contràries o que puguin posar en risc el desenvolupament físic, psicològic i social dels alumnes.
Com a vies per a la consecució d’aquests requisits es posa el focus en mesures concretes i mecanismes de prevenció i control davant l’anorèxia i la bulímia, el consum de substàncies amb potencial addictiu, tant de comerç legal com il·legal, i el coneixement adequat de la salut i higiene sexual i reproductiva. De la mateixa manera, sestableix la necessitat de fomentar la responsabilitat del propi alumnat en les seves decisions diàries, partint del coneixement de les conseqüències que aquestes poden portar, tant per a si mateix com per a l’entorn que li envolta. Destaca en aquest sentit la importància de promoure la formació continuada del personal docent.
Per a l’avaluació i posterior concessió del ‘Segell Vida Saludable’ el Ministeri ha posat en marxa una Comissió Avaluadora integrada pel titular de la Direcció General de Planificació i Gestió Educativa, que la presidirà, el titular de la Subdirecció General de Centres, Inspecció i Programes, que exercirà la vicepresidència, i tres funcionaris pertanyents a la Direcció General de Planificació i Gestió Educativa. El termini de presentació de candidatures conclourà el proper 28 de febrer.