Just Deploy It!

Autor: Glòria Jodar

  • Gràcies, Carles, per ajudar-nos a visibilitzar la professió infermera

    Aquest matí del recentment estrenat mes de juny, calorós i ple de llum, ens hem despertat sense tu. Tots t’hem plorat perquè cap de nosaltres volia que marxessis tan aviat, és injust. Estimaves la vida i ens estimaves als teus, la teva família, amics, companys. Estimaves les persones, sobretot les que pateixen i no tenen veu, els herois quotidians, com tu deies.

    És un dia trist però tu ens has ensenyat a dir coses boniques i les xarxes han esclatat dient i repetint frases, escrits, articles, pensaments teus i que hem fet nostres. Coses boniques per a tu. Avui les infermeres també voldríem omplir tots els espais i tots els mitjans per dir-te un munt de coses boniques Carles, tal com tu has fet en tantes ocasions. En l’atorgament del Premi Nacional de Comunicació que vas rebre pel teu «gran sentit de l’ètica i de la dignitat», on vas verbalitzar en el teu discurs que adoraves al nostre col·lectiu ignorat i silenciat. Les infermeres hem estat presents en els teus discursos, articles, comentaris i agraïments. Avui nosaltres et tenim a tu més present que mai.

    Has entès el nostre paper i l’has explicat al món encoratjant-nos a reclamar una visibilitat i lideratge que mereixem perquè som qui tenim cura de les persones des del naixement fins a la mort. Ara, la teva mort ens deixa un buit a tots, un sentiment de dolor perquè comunicaves amb el cor i amb llibertat. Sempre recordarem la nit dels Premis Infermeria i Societat, ara fa tres setmanes, gaudint de la teva presència en un acte ple d’emocions, on vàrem intentar reconèixer i agrair-te la teva capacitat per comunicar als ciutadans de manera alegre i clara els valors de les cures infermeres, la humanitat i el nostre talent. Gràcies pel teu amor i per tot el que ens has ensenyat. Les infermeres catalanes et portem al cor.

  • Les infermeres hem de seure a les taules on es planifiquen les polítiques de salut

    Segons dades de Nacions Unides, al món hi ha més de 20 milions d’infermeres dels quals el 80% són dones. No obstant, poques ocupen càrrecs polítics i posicions de lideratge. Això ajuda a entendre que una de les frases més repetides durant el Congrés del Consell Internacional d’Infermeria que s’ha celebrat aquests dies a Barcelona hagi estat “si no tens cadira a taula, agafa la teva i col·loca-la”.

    Moltes de les ponents han recordat així a quasi 10.000 infermeres de tot el món que hi han participat la necessitat de ser a les taules on es prenen les decisions i on es planifiquen les polítiques de salut.

    Una de les que s’hi ha referit ha estat Julia Duncan Cassell, ministra de gènere, Infància i protecció de la República de Libèria. Duncan ha fet èmfasi en la necessitat de participació en el àmbit polític de les dones i de les infermeres per l’enorme potencial i la gran contribució que poden fer en les polítiques sanitàries i socials. Per ella, la visió propera i de primera línia al costat de les persones que pateixen i necessiten atenció, prevenció i promoció de la salut és bàsica per aquest potencial. Un dels exemples que va posar va ser del seu país, de Libèria, on les infermeres van tenir un paper molt important en la crisi de l’Ebola per la seva gran implicació i pel nombre de professionals d’atenció primària morts metre cuidaven de la població infectada pel virus.

    La capacitat de transformació de les infermeres va lligada a la pròpia pràctica així com la proximitat i la compassió per les persones i famílies que necessiten atencions i la prevenció per mantenir la salut i l’autocura.

    També ha parlat del potencial de les infermeres la presidenta del congrés, Judith Shamian, que ha recordat que serà indispensable incrementar el nombre d’infermeres per generar salut i  evitar mortalitat. En aquest sentit, Linda Aiken, directora del centre d’investigació per polítiques i resultats de salut, va posar sobre la taula els seus estudis realitzats en més de 30 països que han demostrat que per cada 10% de retallades d’infermers incrementa un 12% la mortalitat. Si les infermeres no estan qualificades e se substitueixen per personal no qualificat, augmenta el nombre de dies d’hospitalització i per tant els costos.

    La manca de visibilitat i de reconeixement professional pot estar relacionat amb un model poc centrat en l’Atenció Primària, massa hospitalocèntric i biomèdic, i també amb models de gestió basats en el manteniment de l’statu quo i excessivament polititzats. Però el que és segur és que les capacitats transformadores i innovadores de les dones i de les infermers poden millorar les polítiques dels països i la gestió de les organitzacions.

    No estem a les taules on es prenen les decisions i no estem on es planifiquen polítiques de salut. És hora d’agafar les cadires i posar-les perquè els polítics i els gestors entenguin que les infermeres no són una despesa sinó una inversió.

  • Cuidar i violència són incompatibles

    Cuidar és la raó de ser de la professió infermera. El concepte de cuidar està estretament lligat a l’acte de cuidar de la naturalesa humana i, en aquest sentit, relacionem l’acte de tenir cura amb el mateix desenvolupament humà i de tota la humanitat. Com deia Collière, les infermeres som un recurs per a les persones i comunitats, per mantenir la vida i la supervivència en condicions de salut i de malaltia.

    El nostre objectiu és tenir cura professional, és a dir, l’ajut continuat per mantenir les millors condicions de salut de les persones, les famílies i les comunitats. Un acte de vida que realitzem les infermeres amb interacció amb les persones cuidades.

    Aquest paradigma, orientat a la salut i centrat en les persones no és res nou per a les infermeres. Està arrelat als nostres valors i al nostre desenvolupament professional, sovint invisibles pels mitjans de comunicació, els gestors, els polítics i, fins i tot malauradament, pels mateixos professionals, però essencials per a qui ha de ser cuidat.

    El fet de ser ‘invisibles’ és més comú del que voldríem. No cal anar gaire lluny. Fa uns dies es van fer els exàmens d’accés a les especialitats però els mitjans de comunicació i les xarxes socials només feien esment dels MIR (Metge Intern Resident), tot i que també s’examinaven els IIR (Infermer/a Intern/a Resident), els PIR (Psicòleg/a Intern/a Resident) i els FIR (Farmacèutic/a Intern/a Resident). Però ningú ha fet referència a cap altre col·lectiu que no fos el MIR.

    Els últims dies, però, se’ns ha posat a primera línia amb una qüestió que res té a veure amb la nostra professió i raó de ser. Estem davant d’una professió on la violència no hi té cap cabuda, en cap situació ni circumstància. Qualsevol signe o imatge gràfica que estigui relacionada o inciti a la violència, que reflecteixi estereotips de gènere amb connotacions sexistes, que vinculi llenguatge, rols o fets violents, no poden atribuir-se a la nostra professió.

    Per això ens sorprèn i lamentem que els mitjans de comunicació hagin identificat una infermera en un cartell de convocatòria d’una manifestació en contra de les retallades a la sanitat pública. Una imatge que mostra una dona realitzant una acció violenta. Per quin motiu s’ha establert aquesta relació? Que els mitjans de comunicació associïn de manera generalitzada una imatge violenta a la professió infermera no té justificació.

    En aquesta ocasió sí que es va utilitzar bé el nom infermera per a referir-se al col·lectiu. Curiós que s’utilitzi bé quan la connotació és tan negativa però que no s’utilitzi bé quan són informacions generals o en positiu en què se’ns refereix com a «professionals d’infermeria» o «la infermeria». Termes que despersonalitzen l’infermer o infermera i que és una de les constants reclamacions que fem per a eradicar-ne l’ús. Hi insistim sempre, però difícilment ens en sortim.

    Les infermeres ens trobem constantment demanant que se’ns tingui en compte allà on s’analitza o s’opina sobre qüestions relacionades amb la salut i que són els nostres espais naturals, on podem i hem d’explicar quina és l’aportació infermera. Tot i això, se’ns obvia en les informacions que ens afecten com a col·lectiu fins a arribar a extrems ridículs.

  • Autonomia de gestió: cal fer-ho realitat

    Els professionals d’atenció primària tenen la missió de tenir cura de les persones promovent la salut i prevenint la malaltia en totes les situacions. L’autocura i la responsabilitat envers la mateixa salut són les eines que utilitzem per facilitar la presa de decisions en relació a tot el que pot afectar-la i sobretot per mantenir-la.Tanmateix les infermeres, els metges, i tots els professionals dels equips, voldríem aplicar aquest principi sobre la base de la responsabilitat i el rendiment de comptes en el nostre propi dia a dia. Per fer-ho cal apostar per fórmules de gestió que facilitin amb la màxima autonomia la pràctica dels professionals mitjançant lideratges capaços de gestionar el coneixement, tots els talents i la creativitat. No ha de fer cap por després de més de 30 anys de reforma de l’Atenció Primària en Salut (APS) l’aposta clara per gaudir de la màxima autonomia per gestionar i organitzar les nostres agendes, l’atenció al domicili, les visites virtuals o l’atenció grupal. Tot el que fem diàriament junt amb la població que atenem i amb els recursos propis i de l’entorn.

    La majoria d’Equips d’Atenció Primària en Salut (EAPS) han donat resposta dins d’un sistema jeràrquic i administratiu molt ple de càrregues burocràtiques amb resultats de salut molt acceptables i amb una bona percepció per part de la població sobre el seu estat de salut, tot fa pensar que amb més autonomia aquests resultats encara podrien ser molt millors. Treballar amb més responsabilitat afavorirà l’orientació centrada en les persones ateses. Quan qui està a prop dels problemes reals dels ciutadans pot gestionar els recursos és capaç de donar millor resposta a les necessites locals, treballant junt amb la comunitat, garantint el seguiment i l’atenció amb el metge i la infermera de capçalera, facilitant la continuïtat i resolent amb la intenció d’evitar als usuaris demores innecessaris, repeticions de proves i canvis constants de professionals.

    Els qui han pogut dirigir amb més autoritat i menys nivells jeràrquics han estat els equips que han buscat fórmules de gestió publiques però alternatives al règim de gestió públic i amb implicació jurídica dels professionals. Els estudis realitzats han fet visible que maximitzant l’autonomia i la responsabilitat es facilita que les accions clíniques i de cures s’enfoquin a les necessitats de les persones, incrementant la satisfacció dels professionals, i milloren els resultats de salut sobretot en pacients amb problemes crònics que precisen seguiments periòdics i una bona coordinació amb tots els recursos disponibles.

    Els directors dels EAPs del sistema públic si més no han treballat per eliminar normatives i controls burocràtics innecessaris, simplificar els processos que no aporten cap valor afegit a les persones, apropar les decisions on es produeix el servei i sobretot aprofitar les TIC per facilitar l’accés i evitar visites i desplaçaments innecessaris. Tot això comptant amb una estructura més limitadora que facilitadora que per mantenir l’statu quo no ha estat capaç de transformar valors encara molt arrelats sobretot de selecció de persones, capacitat d’actualització i aprofitament de les categories professionals, i una nova visió dels sistemes d’incentivació, que vagin més enllà de les actuals DPOs (Direcció per Objectius).

    Cal no confondre l’autonomia de gestió que es pot definir com la capacitat dels professionals per gestionar tot el que té relació amb els serveis que ofereixen amb la reducció de serveis públics sinó ans al contrari, l’atenció primària precisa canvis profunds, que sens dubte han d’afectar el conjunt del sistema. Hauríem de ser valents i posar sobre la taula els costos de les ineficiències de les estructures i dels nivells jeràrquics cada vegada més allunyats d’on es dóna el servei.

    És evident que si ha hagut models de gestió que han estat capaços de generar beneficis, un model d’autogestió real per als EAPs sense ànim de lucre pot ser capaç de generar beneficis a favor de la millora dels recursos per a l’atenció als ciutadans i que alhora podrien millorar les condicions laborals dels professionals. La majoria d’equips de Catalunya tenen lideratges professionals capaços d’anar molt més enllà i amb prou capacitat per afegir a les planificacions estratègiques i de control habilitats afectives i emocionals que donin valor al lideratge clínic.

    L’Atenció Primària a Catalunya ha de promoure una nova relació professional, són els professionals qui tenen el rol d’agent sanitari dels ciutadans i si realment actuem de porta d’entrada al sistema sanitari també hem de poder comprar serveis a altres nivells assistencials i a altres especialitats.

    Si l’autonomia de gestió amb regles del joc clares millora l’eficiència i aquesta millora pot utilitzar-se en benefici de les persones que atenem, situant al ciutadà en el centre de l’organització i a l’APS en el centre del sistema, no hi podem renunciar. L’administració ha d’apostar clarament per l’autonomia de gestió real i per un nou discurs ètic, que preservi tots els valors públics i alhora combini i reequilibri valors nous al discurs de la integritat burocràtica administrativa, que ha tocat sostre.

  • Infermera Virtual

    Infermera virtual és un espai virtual de coneixement i interrelació amb els usuaris, que des de l’any 2005 el Col·legi d’Infermeres i Infermers de Barcelona treballa i desenvolupa amb la intenció que esdevingui un actiu de salut que potenciï la capacitat de les persones, famílies i comunitats en el manteniment i benestar de la seva salut. És un instrument de treball per la promoció i l’educació per la salut a l’abast de tothom: Usuaris, i professionals del sector salut, educatiu i social que ajuda a trobar respostes orientades a prendre decisions que facilitin viure d’una manera saludable.

    Durant aquest mes de març Infermera Virtual ha llançat la seva aplicació per dispositius mòbils. Un pas clau per consolidar-se com a plataforma de consulta habitual dels professionals de la salut. L’App, gratuïta i disponible per iOS i Android, neix amb la voluntat de facilitar a les infermeres i d’altres professionals de salut la prescripció de consells i la informació a les persones que atenen. Gràcies als centenars de recursos informatius elaborats a partir del coneixement infermer, l’aplicació permet facilitar a l’usuari pautes, consells i informació general sobre diferents situacions i problemes de salut del dia a dia, que els ajuden a prendre decisions informades sobre la seva salut. Aquest contingut té la garantia i el rigor del Col·legi Oficial d’Infermers i Infermeres de Barcelona. De fet, la plataforma Infermera Virtual és un dels portals web referents a Espanya segons rankings especialitzats del sector.

    «L’aplicació és un pas natural pel projecte», explica Marc Fortes, coordinador de l’Infermera virtual. «Disposar d’aquests continguts, consells i recursos al mòbil és un canvi en la manera en què les infermeres podem relacionar-nos amb les persones a les qual atenem», «ara és el moment d’anar més enllà de la prescripció verbal, tenim la possibilitat de facilitar informació contrastada i orientada perquè les persones participin de les decisions sobre la seva salut a través de les noves tecnologies».

    L’aplicació permet l’accés als continguts d’Infermera virtual en els seus diferents suports, com consells, infografies o vídeos, entre d’altres. Materials que permeten compartir de forma amena i ràpida el coneixement infermer sobre cadascuna de les situacions de salut. Tots aquests continguts es converteixen en enllaços de salut que permeten als professionals de salut prescriure aquesta informació via email directament a les persones que atén, o compartir-ho a través de les xarxes socials.

    Destaca del menú de l’aplicació l’accés, a través de ‘Cuida la teva salut’ als més de 110 tutorials dirigits a resoldre dubtes i tenir més informació sobre problemes de salut, estils de vida saludables, situacions de vida i aspectes vinculats a les diferents etapes del cicle vital. Entrant a ‘Fitxes’ les infermeres i tots els professionals de la salut poden accedir a les fitxes completes realitzades per infermeres i d’altres autores expertes. Els professionals disposen també d’un accés directe de consulta sobre estructura i funció del cos humà.

    En resum, l’app d’Infermera virtual ens posa a l’abast de la mà el que ens cal saber per prendre decisions sobre la nostra salut.

  • La prescripció infermera, una assignatura pendent

    El reconeixement de la capacitat prescriptora de les infermeres és una assignatura pendent que des de fa anys ens situa molt per darrere d’altres països de la comunitat europea. Per altra banda des de l’any 2009 el desplegament de la llei estava aturat, amb la qual cosa era del tot impossible de realitzar la dispensació de medicaments i productes de competència infermera a través de l’ordre de dispensació infermera en aquells medicaments que tenen subvenció estatal (mitjançant el document conegut per tothom com “recepta”).

    Per les infermeres la prescripció no significa només “receptar medicaments” sinó que va des de la indicació d’activitats (caminar, fer repòs, dieta…), fins a la indicació de productes o medicaments per mantenir, prevenir, recuperar l’estat de salut i per millorar la qualitat de vida. Per aquest col·lectiu professional la prescripció no és una nova competència i sempre ha format part de la pràctica habitual en tots els seus àmbits d’actuació.

    La normativa marcada pel desplegament de Real Decret (RD) espanyol el passat 23 de desembre de 2015 encara va empitjorar la situació a la professió davant d’una regulació que no permet realitzar cap tipus de prescripció, dins de l’àmbit propi de competències i alhora decretant una acreditació addicional que nega la reconeguda excel·lència dels nostres plans d’estudis, reconeguts internacionalment, i negant també l’autonomia científica i tècnica que ens dóna la Llei d’Ordenació de Professions Sanitàries.

    Per altra banda, el RD anul·la el  paper de les CCAA,  ja que vulnera les capacitats de les autonomies pel seu desplegament, i en conseqüència per assegurar la provisió de serveis, amb tots els instruments necessaris.

    Davant d’aquesta situació anacrònica i poc operativa el Conseller de Salut va comparèixer el passat dijous 31 de març davant de la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya per explicar el preacord al que ha arribat el Departament de Salut amb el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya.

    En aquesta mateixa sessió, la Comissió de Salut va aprovar una resolució que insta el Govern a crear aquesta norma catalana i demanar que es sol·liciti la derogació del reial decret estatal i la convocatòria urgent del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Sanitat (CISNS). D’aquests punts de la resolució, la sol·licitud de derogació del Reial Decret ja ha estat presentada pel Govern davant el Tribunal Suprem i la reunió del CISNS ha estat convocada pel proper 13 d’abril.

    Cal veure com es desenvoluparan els acords en aquest Consell interterritorial que per altra banda va veure alterat els continguts del text que el propi CISNS havia elaborat abans del 23 de desembre.

    El preacord anunciat des del Govern de la Generalitat s’articularà en base a tres eixos principals:

    – Reconeixement de la indicació autònoma infermera de fàrmacs i productes sanitaris no subjectes a prescripció mèdica infermera, sense l’obligatorietat d’una acreditació.

    – En el cas de la indicació col·laborativa de fàrmacs i productes sanitaris subjectes a prescripció mèdica, el preacord posa en valor els protocols i guies de pràctica clínica i assistencial – molts d’ells ja existents.

    – Creació d’una Comissió de Pràctica Assistencial que tindrà com a objectiu identificar àmbits d’interacció d’actuacions professionals entre infermeres i metges i d’on és necessari disposar d’aquests protocols i garantir que es compleixen els criteris d’harmonització en l’ús i elaboració dels mateixos. Un marc de referència consensuat que servirà per millorar l’emparament legal de les infermeres i infermers catalans.