Com a premissa prèvia he de confessar que no sóc docent, excepte en cursos de postgrau. La meva dedicació professional aquests últims 30 anys ha estat a la infància i l’adolescència, però des del punt de vista sanitari. Els últims 14 anys els he dedicat especialment als ritmes vigília-son, la cronobiologia i la cronopsicologia.
És des d’aquestes àrees des d’on neix la meva preocupació (i ocupació) pels horaris escolars, que m’ha permès dirigir durant tres anys el projecte SHASTU (Sleep Habits and Student Performance) finançat per la Unió Europea dins del programa Erasmus Plus. Estudiem i valorem el rendiment escolar i la conducta dels alumnes, des d’infantil fins a batxillerat, abans i després d’ajustar els horaris escolars i els d’alimentació als ritmes Circadiaris i a la Cronopsicologia, en tres ciutats de països diferents: Espanya, Itàlia i Turquia.
Són els resultats d’aquest estudi, coincidents en els tres països malgrat les seves diferències culturals i econòmiques, els que m’animen a escriure aquestes línies aportant, no opinions personals, sinó dades extretes amb metodologia científica contrastada. El més convenient per poder entendre el perquè de les coses és, crec, començar per les bases.
Durant milions d’anys l’ésser humà s’ha anat adaptant a un medi ambient que canviava d’una manera periòdica i rítmica: dia i nit. Per això, ha desenvolupat un rellotge intern que li permet preparar-se anticipadament per a aquest canvi rítmic i adaptar les seves funcions internes a l’horari en què es troba el medi ambient que l’envolta. És a dir, les nostres funcions internes es comporten de manera diferent segons el moment del dia (o de la nit) en la qual ens trobem. Apareixen, d’aquesta manera, el que avui anomenem ritmes circadiaris (circa = voltant, és a dir, al voltant del dia). Els canvis rítmics de les nostres funcions biològiques són l’objecte d’estudi de la cronobiologia.
Aquesta adaptació és global, de manera que, aproximadament cada 24 hores, cadascuna de les nostres cèl·lules adapta el seu funcionament al moment horari del medi ambient. Així, el nostre sistema hormonal, de defenses, i la nostra ment adapten en cada moment el seu funcionament al moment del dia en què es troben.
L’adaptació també fa que no rendim igual a totes les hores, que no tingui la mateixa influència en la nostra salut l’activitat física a qualsevol hora del dia o, per exemple, que l’hora en què mengem tingui gairebé tanta influència en la nostra salut com el què mengem. És a dir, quan fem les coses és molt important per a la nostra salut i el nostre rendiment. Els canvis psicològics i de rendiment que esdevenen al llarg del dia de manera rítmica són l’objecte d’estudi de la cronopsicologia.
En l’àmbit escolar, ja fa molts anys, Testut va demostrar que els nostres estudiants no aprenen ni rendeixen per igual durant totes les hores del dia. Aquestes variacions les veiem reflectides a continuació (figura 1), on s’escenifiquen els patrons diaris de rendiment dels alumnes en diferents matèries. Aquests vaivens diaris en el rendiment ens van ajudar a programar les assignatures en el nostre estudi SHASTU per millorar aquest rendiment acadèmic.
Fig 1. Variacions diàries en el rendiment escolar (Testut. Cronopsicología y rendimiento escolar. 1992)
Els hàbits vitals de l’ésser humà al llarg de la seva evolució es van adaptar també als canvis horaris ambientals rítmics. Sorgeix així la crononutrició (segon pilar del nostre estudi) que ens ensenya que, quan coordinem els horaris o ritmes de l’alimentació als bioritmes diaris d’acord amb el moment del dia en què ens trobem, el nostre estat de salut nutricional és més saludable i tenim menys propensió a l’obesitat (la gran epidèmia de la nostra infància i joventut) i a la diabetis tipus 2, entre moltes altres morbiditats.
D’aquesta manera, per exemple, aquelles persones que dinen abans de les 2 del migdia i sopen abans de les 9 de la nit tenen un millor estat de salut i, fent la mateixa ingesta de calories i activitat física, tenen menor risc d’obesitat o sobrepès i de diabetis.
Al costat de la nutrició (o, millor dit, de la mà d’ella en un món de caçadors i depredadors) es va establir el ritme vigília-son (el tercer pilar del nostre estudi). De l’estudi d’aquest ritme, hem après que un temps total de son adequat per a cada edat, en horari més o menys regular segons l’edat (una altra vegada els bioritmes) i una relació horària adequada entre somni, alimentació, activitat física i ús de tecnologia, són extremadament importants per al control de la conducta dels alumnes l’endemà, així com per al seu rendiment a classe.
El son de mala qualitat, de menor durada de la qual ens cal i/o amb horaris irregulars disminueix el temps en què podem mantenir la nostra atenció de manera continuada i, per això, necessitem activitats més curtes i amb un temps de descans entre elles més gran per poder rendir adequadament. Aquest ritme vigília-son també controla el ritme diari de la nostra capacitat d’atenció com podem veure a continuació (figura 2), en un gràfic procedent d’un estudi anglès realitzat en dos centres escolars: un amb un nivell socioeconòmic alt i l’altre amb un de baix. Hi observem que el nivell de somnolència és màxim en les primeres hores del dia, com observàvem en el gràfic anterior.
Fig 2
Aquest ritme diari de somnolència ja l’han entès moltes altres societats (alguns estats d’USA, Alemanya, Israel…) que han decidit donar més temps de son als seus estudiants retardant l’inici (i final) dels horaris escolars. I és que endarrerir mitja hora l’inici de les classes comporta que el 80% del temps extra l’estudiant el dediqui a dormir i que, per exemple, un institut passi de 3159 problemes de conducta comptabilitzats en un curs a 1447 casos (Sleep 2016; 39 (2): 271-281).
Aquestes van ser les bases de l’estudi SHASTU que em va permetre explicar a la comunitat educativa de cada un dels països perquè necessitàvem canviar els horaris escolars, l’ordre de les assignatures, el moment de l’activitat física i dels horaris dels àpats. Cal agrair la implicació absoluta de les comunitats educatives d’aquestes tres ciutats (a Espanya va ser la ciutat de Silla, a València) que van dedicar temps extra a aquest aprenentatge i a la seva aplicació dins l’horari escolar. Alhora, impliquem també als estudiants en el coneixement dels bioritmes amb especial atenció al ritme vigília-son, el ritme i horari de l’activitat física intensa (que havia de finalitzar com a mínim dues hores abans d’iniciar l’horari de son) així com el ritme i horari de l’ús de les tecnologies i de l’alimentació.
En aquest sentit aprofitem el temps de menjador escolar per fer educació sobre nutrició reconvertint els menjadors escolars en alguna cosa més que un lloc destinat a la pura ingesta, si no en una aula de “salut nutricional” pel que fa a tipus d’aliment, horari i gastronomia de manera que tots els alumnes dels centres tenien, almenys una vegada al dia, les mateixes oportunitats nutricionals i d’aprenentatge en aquesta àrea de la salut.
Les conseqüències d’adaptar els ritmes escolars als bioritmes circadiaris
Cal reconèixer que aquestes mesures van ser fàcils, senzilles i eficients un cop es van establir, però el procés d’aprenentatge, comprensió i acceptació d’aquestes va requerir un esforç extra de tots els implicats (direcció dels centres educatius, docents, familiars, alumnes i professionals externs).
Entre les mesures que es van instaurar hi havia, per exemple, que a primera hora es realitzava una mica d’activitat física (deu minuts de ball o una cursa), s’evitaven els exàmens els dilluns a primera hora i es feien sempre a partir de les 11 del matí, coincidint amb el rendiment més gran de l’alumne, s’avançaven els horaris dels sopars intentant que fossin sense la presència de pantalles i en família, s’aprofitaven les hores lectives de la tarda coincidents amb el repunt de l’atenció… Totes aquestes dades es poden trobar a la pàgina web de l’estudi.
Com a mostra dels resultats podem veure la següent taula, on es veu que, en tots els grups d’edat, després de la instauració de les mesures, s’observa des del punt de partida (BASAL) fins al final del projecte (SEGMTO) una franca disminució en el percentatge d’alumnes amb problemes relacionats amb el son. És especialment cridanera la millora en el grup d’adolescents.
SDSC: Qüestionari per evaluar la presència de problemes amb el son
Ensenyaments del projecte SHASTU a docents, sanitaris, famílies i estudiants
- El respecte horari als bioritmes millora la qualitat de vida dels alumnes, el seu rendiment i el seu comportament, fent més eficient el treball dels educadors.
- Millorar el son en temps, ritme i qualitat millora la vigília de l’alumne, li permet mantenir l’atenció, millorar la seva conducta i rendiment.
- El menjador escolar és una arma irrenunciable per fomentar la igualtat educació nutricional.
Recomanacions horàries que se n’extreuen
Evidentment, hi ha altres factors que s’han de tenir en compte a l’hora de recomanar horaris escolars. En el disseny d’aquests han de participar tots els estaments implicats en l’àrea docent i professionals d’altres àrees (nutricionistes, sociòlegs, psicopedagogs, cronobiòlegs, pediatres…) que han d’assessorar la comunitat educativa alhora que aquesta decideixi el tipus d’horari escolar.
Després d’aquests tres anys de l’estudi SHASTU i de la revisió bibliogràfica es podria inferir que:
- És adequat retardar l’hora d’inici de l’horari escolar per afavorir el son i el rendiment.
- Les assignatures s’han de redistribuir en funció del cronorendiment dels alumnes.
- Cal tenir en compte el pic d’atenció que es produeix en horari de tarda.
- L’horari dels exàmens és important.
- El menjador escolar ha de ser considerat un element educatiu més en el currículum, especialment en una societat com la nostra en què l’obesitat infantil és una epidèmia.
Aquests resultats semblen indicar la conveniència d’un horari escolar d’inici entre dos quarts de nou i les nou, segons les edats; amb una distribució de matèries en funció dels moments de major atenció de l’alumnat; respecte als ritmes derivats de la crononutrició afavorint el dinar entre la una i les dues del migdia; i finalitzant l’activitat escolar al voltant de dos quarts de cinc.
A l’hora de dissenyar els horaris escolars en les diverses etapes, evidentment, s’han de tenir en compte altres factors implicats; però seria un greu error obviar els ensenyaments derivats de la cronobiologia, la cronopsicologia i la crononutrició. Per a la salut, la conducta i l’aprenentatge, el “quan” és tan important com el “que” i el “com”.
Les opinions d’aquest escrit són estrictament personals, no representen l’opinió del grup de treball ni de l’AEP.