Just Deploy It!

Autor: Helena Rodríguez

  • “En una paraula, l’atenció primària és vincle”

    Són les 8 del matí. Al costat de l’entrada de l’Equipament d’Atenció Primària (EAP) Besòs, una cua formada majoritàriament per persones que sobrepassen els setanta-cinc anys es comença a formar davant del mòdul d’extraccions. “El matí al CAP comença així”, explica la Begoña Caña, Adjunta a la direcció d’Infermeria. Pintat a l’esquena de la seva bata s’hi llegeix “Les infermeres diem prou!”.

    Begoña Caña, Adjunta a la direcció d’Infermeria. Pintat a l’esquena de la seva bata s’hi llegeix “Les infermeres diem prou!”. | Pol Rius

    Amb energia, a l’entrada del mòdul, la seva companya Sandra Sánchez és la Tècnica en Cures d’Auxiliar d’Infermeria (TCAI) encarregada de registrar els pacients i entregar-los els pots de mostra que necessiten. Avui està especialment carregada de feina, perquè ningú cobreix la baixa de la seva companya. “Aquests mòduls temporals van ser construïts per fer front a la crisi de la COVID i ara s’utilitzen per extraccions”, explica Sánchez, mentre envia un pacient cap a la sala d’extraccions i en crida a un altre de la cua. Al dia poden arribar a fer entre 80 i 100 extraccions.

    Sandra Sánchez és la Tècnica en Cures d’Auxiliar d’Infermeria (TCAI) encarregada de registrar els pacients i entregar-los els pots de mostra que necessiten | Pol Rius

    Patricia Serrano, infermera pediàtrica: “Aquí puc ser més autònoma que a un hospital”

    Dins del mòdul, la Patricia Serrano ensenya a la Katy Pacheco, alumna de tercer d’infermeria, com fer extraccions de sang. “Normalment som quatre, i una cinquena s’encarrega de les extraccions a domicili”, explica, després de presumir de la seva bata, decorada amb petits dibuixos que semblen extrets dels quadres de Miró. És infermera pediàtrica, i en acabar amb les extraccions, es dedica a passar consulta a infants.

    La seva jornada és de 8 a 2 de la tarda, i entre les dues i les tres, normalment tenen reunió d’equip o realitzen formacions. La rutina canvia segons el dia de la setmana, ja que es tornen en fer dies d’urgències i dies de consultes nominals, quan fan seguiment dels infants dels 0 als 15 anys. “En comparació a un hospital, aquí puc ser més autònoma: se t’escolta més com a infermera i el treball en equip és més marcat”, destaca Serrano, mentre lliga la tira de goma al voltant del braç de la usuària per palpar la vena i remarca que, sobretot, el que necessiten és un reconeixement institucional i més personal. “

    Patricia Serrano: “En comparació a un hospital, aquí puc ser més autònoma: se t’escolta més com a infermera i el treball en equip és més marcat” | Pol Rius

    La plantilla de l’EAP Besòs està conformada per 85 professionals a temps complet i 5 a temps parcial, el 80,2% de les quals són dones, mentre que també formen cinc residents de medicina i una d’infermeria. A banda, 12 professionals d’àrees d’especialitats com ginecologia, urologia, traumatologia o dermatologia venen des de l’Hospital del Mar a passar consulta a l’equipament. Aquesta vuitantena de professionals que treballen a l’EAP s’organitzen en 19 Unitats Bàsiques d’Atenció (UBA) d’adults i 4 UBAs de pediatria. Cadascuna d’aquestes unitats es conforma d’un professional d’infermeria, un altre de medicina i un tercer de l’atenció administrativa.

    En conjunt, tot l’equip de professionals sanitaris dona cobertura a les gairebé 27.000 persones que habiten el barri del Besòs, un dels barris verticals que es van construir amb urgència als anys seixanta per allotjar les famílies treballadores nouvingudes a l’àrea metropolitana. El barri va créixer sense planificació urbana ni dotació de serveis públics, que s’han anat aconseguint a base de lluites veïnals. Una de les victòries va ser la instal·lació d’un equipament d’atenció primària al barri, que es va situar a l’edifici d’una antiga escola del barri a principis dels anys 2000. Avui dia, l’EAP Besòs continua al mateix edifici, però ha anat guanyant espais, com l’ampliació de l’àrea d’admissions, a la planta baixa, amb un taulell d’admissions reblert de missatges reivindicatius. I ara, després de quinze anys d’insistència, finalment tindrà una aplicació de tres plantes, actualment en procés de construcció.

    ’EAP Besòs continua al mateix edifici, però ha anat guanyant espais, com l’ampliació de l’àrea d’admissions, a la planta baixa | Pol Rius

    Sergi Castellà, referent de la UAC: “Si tens un bon equip administratiu, tot roda”

    El Sergi Castellà és el referent de la Unitat d’Atenció al Ciutadà (UAC), que a dia d’avui compta amb 22 professionals administratius que fan tasques rotatives. “L’administració és la base, clau pel bon funcionament. Si tens un bon equip administratiu, tot roda”, emfatitza. Són la porta d’entrada a l’atenció primària tant física com figurada, i en els darrers anys han anat ampliant competències, alhora que l’atenció s’ha anat digitalitzant. “Hem passat a fer la gestió total de les consultes i les derivacions, fer un seguiment a l’atenció continuada domiciliària (ACD), gestionar altes i la targeta sanitària individual (TSI)”, explica Castellà, que aprofita per apuntar que aquesta expansió en les funcions “no s’ha vist degudament reflectida als sous”.

    Sense aquesta tasca organitzativa i administrativa, dividida en el taulell, el back office i l’atenció telefònica, l’engranatge de l’EAP no funciona. “Hem aconseguit que el temps d’espera sigui de 3 a 5 dies de mitjana, sobretot gràcies a la tasca d’infermeria, que assumeix moltes de les consultes”, explica Castellà, “tot i que hi ha professionals que poden arribar a tenir temps d’espera de fins a dotze dies; és per això que reclamem ampliar el personal per aconseguir la 20a Unitat Bàsica d’Atenció”.

    Sergi Castellà: “L’administració és la base, clau pel bon funcionament» | Pol Rius

    De mitjana, cada infermera té assignats uns 1.400 adults al seu càrrec, amb xifres similars per als metges i metgesses de medicina familiar, mentre les infermeres pediàtriques tenen a càrrec uns 700 infants i els i les pediatres uns 1.000. Ràtios que tot i que s’encabeixen dins del màxim de 1.500 habitants assignats per infermera segons la llei, superen els 1.300 pacients que organitzacions sindicals com el Sindicat d’Infermeres reclamen com a límit de contingent d’infermeria en la primària. Alhora, això es tradueix en una pressió assistencial mitjana de més de 27 pacients atesos al dia per metge o metgessa de família, més de 17 usuaris per infermera i 20 per pediatre, d’acord amb les dades recopilades per la Fundació CIVIO. Dades que situen el barri per sota de la mitjana barcelonina de pressió assistencial en la medicina comunitària, però amb un servei d’infermeria més tensat que la mitjana catalana i una pediatria que es troba just en la forquilla d’un màxim de 20-25 pacients al dia recomanat per l’Associació Espanyola de Pediatria d’Atenció Primària.

    Roser Masa, doctora de família i directora de l’EAP Besòs: “La longitudinalitat redueix la mortalitat un 25%”

    A la tercera planta, calendaris, horaris, organigrames i missatges motivadors revesteixen les parets de la sala de direcció, que el Sergi comparteix amb la Roser Masa Font, directora i metgessa de família de l’EAP Besòs, al costat de la Begoña Cañas, infermera i adjunta a la direcció. “Tot i les mancances estructurals de recursos, l’equipament funciona molt bé perquè es treballa en equip i amb el valor de la longitudinalitat al centre”, destaca Masa, recalcant que aquest van ser els motius pel qual va decidir quedar-se al centre.

    Roser Masa Font, directora i metgessa de família de l’EAP Besòs | Pol Rius

    “Hi ha estudis que demostren que la longitudinalitat, és a dir, tenir el mateix doctor i infermera per usuari, redueix la mortalitat un 25%. Perquè es coneix la persona i es construeix un vincle de confiança que és essencial per tractar correctament la salut de les persones”, explica la Roser, que fa més de quinze anys que porta els mateixos pacients i assegura que, quan entren per la porta, ja sap si estan bé o malament. “Hi ha dies que duc tres hores de consulta i no he fet servir el fonendo per res”, continua, emfatitzant la gran quantitat de patologies derivades de la situació socioeconòmica complexa del barri. Però ara són les onze, i toca esmorzar. És el moment de distendre’s i planejar sopars de Nadal amb un cafè, un entrepà i els raigs de sol que s’escolen entre les torres d’habitatges.

    Montserrat Povedano, infermera pediàtrica: “Tot i amb pocs recursos, nosaltres intentem cuidar a les famílies en global”

    Després d’esmorzar, a la planta 2, la Montserrat Povedano espera els usuaris a la consulta d’infermeria pediàtrica. “És freqüent que hi hagi famílies que no anul·len la visita i no es presenten, i la puntualitat també és relativa”. Finalment, arriba el torn de l’Enrique, el segon fill de la Gabriela, que viu a la frontera entre la Mina i el Besòs. Avui li toca la revisió d’un any: mesurar, pesar, comprovar les habilitats psicomotrius, resoldre dubtes que sorgeixen en el procés de criança i el més temut per la mare: les vacunes de la meningitis i la triple vírica. “El nostre és un centre pilot on nosaltres duem a terme totes les revisions del protocol del nen sa, excepte quan es tracta de nouvinguts, que ho fem en conjunt amb la doctora” – explica Povedano. “En quant veiem quelcom que es pot sortir de la normalitat, ho derivem a medicina pediàtrica, com ara”. En un moment, l’infermera truca a la porta contigua i la metgessa pediàtrica, Elena Cresto, entra a la consulta per fer la inspecció necessària.

    Montserrat Povedano: “El nostre és un centre pilot on nosaltres duem a terme totes les revisions del protocol del nen sa” | Pol Rius

    Durant la consulta, la Montse va més enllà de preguntar únicament sobre l’Enrique. S’interessa per la salut global de la Gabriela, el seu marit i els seus fills. I els usuaris i usuàries agraeixen aquest tractament personalitzat. “Se hacen colas que no son su culpa, les faltan manos. Pero se tiran el tiempo que haga falta tirarse para atenderte”, destaca la Gabriela.  “Tot i amb pocs recursos, nosaltres intentem cuidar a les famílies en global”, explica la infermera, que destaca que a banda de passar consultes també impulsen grups de criança i promoció de la lactància materna i altres activitats preventives.

    “El més gratificant de la feina és quan pots veure com les famílies fan petits grans canvis i evolucionen en les cures amb els diferents fills, de mica en mica augmentant la confiança en tu i en el sistema sanitari”, reflexiona Povedano, que lamenta que aquestes petites millores no estiguin reconegudes en el sistema informàtic d’indicadors de qualitat assistencial, mentre critica l’excés de treball burocràtic que han de realitzar. “La nostra feina és cuidar, però a vegades no ens deixen perquè hem de fer altres funcions”, etziba la infermera pediàtrica. Abans d’acomiadar-se de la Gabriela, li diu que cal començar a rentar les dents incipients de Enrique i li dona hora amb odontologia pediàtrica: ara es fan revisions a l’any. 

    Reivindicació dins i fora de l’equipament d’atenció primària

     A les 12 del migdia, un avís retransmès pels altaveus i les pantalles de torns avisa als i les usuàries que el personal de l’EAP Besòs farà una aturada de 15 minuts en protesta pel resultat de les negociacions del Tercer Acord de l’ICS, tal com fan des de principis de desembre, com molts altres centres sanitaris del país. En els darrers anys, un dia a la rutina d’un professional sanitari no només és atenció al pacient, sinó reivindicar millores laborals. Puntuals, una desena de professionals surten de les consultes al carrer, i tallen la carretera de la rambla de Prim, entre crits de «No estem d’acord amb el tercer acord” i “Prou desigualtat, tots som sanitat«. De moment, les aturades diàries estan convocades de manera indefinida. Abans de reprendre el seu camí, el conductor de la furgoneta de neteja que havia estat bloquejat sona el clàxon en suport als sanitaris.

    El personal de l’EAP Besòs farà una aturada de 15 minuts en protesta pel resultat de les negociacions del Tercer Acord de l’ICS | Pol Rius

    Anna Huerta, treballadora social sanitària: “No donem l’abast”

    Després de la breu aturada, l’Anna Huerta torna a la seva consulta de la planta 3, porta 8, on revisa expedients d’usuaris. Ella és la treballadora social sanitària, ua figura clau en equipaments sanitaris d’especial complexitat social com el Besòs. Les dades mostren com en aquest barri, problemes de salut relacionats amb estils de vida i condicions socioeconòmiques com l’obesitat, la hipertensió, la diabetis, o situacions d’especial vulnerabilitat com la soledat no volguda són més prevalents que a la mitjana de població a què dona servei l’Institut Català de la Salut.

    La figura del/la treballadora social sanitària es va introduir als EAP amb el Decret Marc de la reforma d’Atenció Primària, l’any 1984, i es van anar desplegant progressivament pels centres d’atenció primària. Actualment, n’hi ha unes 400 a tota Catalunya. “En els darrers anys ha augmentat molt la demanda i complexitat dels usuaris que atenem, i les nostres visites requereixen temps. Però no donem l’abast”, destaca l’Anna. Des que van reduir l’horari de la mediadora cultural, la seva feina encara s’ha complicat més. El percentatge de població immigrada del barri arriba al 34% – gairebé el doble que la mitjana barcelonina-, majoritàriament d’origen pakistanès i llatinoamericà. “Hi ha una barrera lingüística que a vegades ens impedeix poder fer la nostra feina: necessitem una mediadora a temps complet”, reclama Huerta.

    Anna Huerta: “En els darrers anys ha augmentat molt la demanda i complexitat dels usuaris que atenem» | Pol Rius

    Treball social sanitari en comunitat

    Tot i que parla en plural, a l’EAP Besòs la major part del temps fa la seva feina sola. Només alguns dies a la setmana té el suport de dues altres treballadores socials que van rotant per diferents equipaments. En el seu dia, Huerta fa 7 o 8 visites de mitja hora i un o dos domicilis. “A vegades ve el pacient, i d’altres persones del seu entorn com familiars o veïns. Alguns exemples de casos que atenem són un recent diagnòstic de demència o una patologia crònica.  Nosaltres ens encarreguem de l’acompanyament psicosocial a l’usuari i a l’entorn, que sovint ha de reestructurar els rols de cura a la llar, i els vinculem amb recursos de la comunitat”.

    En aquest sentit, l’Anna destaca que el Besòs és un barri especialment ric en recursos sociocomunitaris, molts d’ells autogestionats i impulsats pel veïnat. “Una atenció psicològica a una dona en una situació de risc lleu de violència de gènere a un PIAD (Punts d’Informació i Atenció a les Dones) pot arribar a demorar-se un any. Per això, busquem altres vies i derivem a associacions del barri”. Fora del seu horari, l’Anna també treballa amb aquestes entitats del barri en diferents taules per enfortir la xarxa de cures comunitàries.

    En conjunt, tot l’equip de professionals sanitaris dona cobertura a les gairebé 27.000 persones que habiten el barri del Besòs, un dels barris verticals que es van construir amb urgència als anys seixanta per allotjar les famílies treballadores nouvingudes a l’àrea metropolitana | Pol Rius

    Nous perfils professionals a l’atenció primària

    Amb l’objectiu d’aconseguir una atenció més global, al llarg dels darrers dos anys s’han anat incorporant nous professionals al CAPs. A l’EAP Besòs, s’han sumat a l’equip una referent de benestar emocional comunitari (RBEC en l’argot sanitari), una nutricionista, una higienista dental – “molt necessària a aquest barri”, emfatitza la Roser – i tres fisioterapeutes a temps parcial, incorporades fa mig any.

    L’Estela Gómez és la “RBEC” del centre. Forma part de la primera promoció de referents de benestar emocional, és coordinadora de la zona litoral i integra el grup motor d’aquesta figura a nivell català. “Nosaltres ens encarreguem de dur a terme activitats psicoeducatives i psico-sociocomunitàries per promoure el benestar de la comunitat”, explica Gómez. A la planta 2, comparteix despatx i alguns projectes amb la Marta Lloret, nutricionista. Totes dues també duen a terme altres grups de teràpia multidisciplinària amb l’Anna i les fisioterapeutes, “com per exemple el grup de suport a les persones cuidadores d’aquest matí”, comenta Gómez. Altres dels grups que es promouen des del centre són els grups de prevenció de la fibromiàlgia, els grups d’insomni o el treball amb joves i a les escoles.

    Estela Gómez: “Nosaltres ens encarreguem de dur a terme activitats psicoeducatives i psico-sociocomunitàries per promoure el benestar de la comunitat” | Pol Rius

    “L’objectiu d’aquesta figura és desmedicalitzar, fer més tasques de prevenció i donar-nos a conèixer més enllà dels CAPs, treballant amb les eines de salut comunitària que la població ja té: fa poc vam fer una sessió per abordar la soledat no desitjada a la parròquia”, explica Gómez. A les sessions hi solen venir una desena d’usuaris de mitja, però Gómez reconeix que hi ha una major dificultat d’aconseguir una constància en l’assistència entre la gent gran. “Després de dos anys, finalment un home ha començat a venir a un dels grups”, destaca Gómez, que espera que progressivament el boca-orella faci arribar el nou recurs a una major part de la població.

    “Som metges de persones, no de malalties”

    Precisament, un home d’edat avançada espera davant la consulta de la porta 8. Dins hi ha la Meritxell Sànchez, doctora de medicina familiar i comunitària, antiga directora del centre i expresidenta del Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), que està a punt de finalitzar la seva jornada. Es declara “activista de l’atenció primària”, i encara no s’ha cansat de repetir que “tenir una bona atenció primària allarga la vida de qualitat”.

    Meritxell Sànchez: “El que veiem aquí a les consultes és un reflex del patiment en les seves vides» | Pol Rius

    Dècades de treball en la medicina comunitària han proporcionat a Sànchez una perspectiva especialment afinada a l’hora d’analitzar la salut de la població. “El que veiem aquí a les consultes és un reflex del patiment en les seves vides. Moltes afeccions estan relacionades amb causants laborals privacions socioeconòmiques. Nosaltres les escoltem i acollim amb un enfocament global, perquè som metges de persones, no de malalties”, reflexiona. Per això, lamenta que a vegades els professionals de l’atenció primària no s’acabin de creure la seva importància. En aquesta línia, Sànchez denuncia que “tot i que se’n parli més, el pressupost en atenció primària és d’aproximadament el 17% del pressupost en sanitat de la Generalitat”. Encara lluny del 25% que recomana l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per tenir uns serveis sòlids i garants del dret a la salut de la població.

    Com molts altres metges de família, Sànchez està especialment desgastada per la dificultat que suposa “fer equilibris entre donar l’espai que l’usuari necessita i alhora garantir l’accessibilitat al sistema”. “A vegades, ho soluciones a costa del teu propi temps”, es plany la metgessa. “Però la relació amb les persones nodreix molt: veus el sentit, el retorn. Perquè, en una paraula, l’atenció primària és vincle”, conclou Sànchez. Un vincle que és apreciat de manera recíproca pel personal sanitari i la ciutadania.

    El barri va créixer sense planificació urbana ni dotació de serveis públics, s’han anat aconseguint a base de lluites veïnals | Pol Rius

     

  • Calor extrema i contaminació atmosfèrica: el doble càstig climàtic que incrementa les malalties cardiopulmonars

    “La contaminació atmosfèrica és el risc més gran per a la salut del continent europeu, i els episodis de calor extrema empitjoren la situació”. Així de contundent s’expressava Kristin Aunan, directora de recerca del Centre CICERÓ d’Investigació Climàtica Internacional i líder del projecte de recerca Exhaustion en la presentació dels resultats de la investigació, el passat 15 de novembre a Brussel·les. 

    El consorci científic Exhaustion, conformat per 14 socis de recerca de 10 països europeus, ha analitzat per primer cop els efectes de la interacció entre la calor extrema i la contaminació atmosfèrica en les malalties cardiopulmonars. És el que es coneix com a doble “càstig climàtic”. Un càstig climàtic que no afecta a tothom per igual: els resultats de la recerca han demostrat com la vulnerabilitat als efectes negatius de l’exposició a la contaminació atmosfèrica i la calor extrema varien segons condicionants socioeconòmics com la infraestructura sanitària, l’edat, la geografia, el nivell d’ingressos o la qualitat de l’habitatge. Per aquest motiu, els investigadors han ressaltat la necessitat d’implementar polítiques específiques dirigides a persones grans, infants, malalts crònics i persones desfavorides a nivell socioeconòmic.

    En l’acte de presentació dels primers resultats hi han participat investigadors experts en la matèria, directors i caps d’unitat de les Direccions General d’Acció Climàtica i de Medi Ambient de la Comissió Europea, i organitzacions de la societat civil com l’Aliança Europea per la Salut i el Medi Ambient (HEAL). Els resultats arriben en un moment clau de les negociacions trílogues a Brussel·les sobre la Directiva europea sobre la qualitat de l’aire, i pocs dies abans de la celebració de la COP28 –la Conferència de les Parts de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic– a Dubai, la primera que acollirà una reunió ministerial sobre salut i canvi climàtic. Un moment on és d’especial importància mostrar els beneficis tant per a la salut com per al clima de l’acció de mitigació i adaptació, segons han apuntat els i les ponents de la conferència.

    Calor extrema i contaminació atmosfèrica: “els assassins invisibles”

    Les onades de calor, els períodes freds i la qualitat de l’aire tenen un gran impacte en les malalties relacionades amb el cor i els pulmons a Europa. I aquests “ens afectaran de forma conjunta i ningú en pot escapar”, tal com va apuntar Alexandra Schneider, directora adjunta de l’Institut d’Epidemiologia i cap del Grup de Recerca de «Riscos Ambientals» de Helmholtz Munich.

    Tot i que les emissions de contaminació atmosfèrica han disminuït en les dues últimes dècades, millorant així la qualitat de l’aire, la contaminació atmosfèrica continua essent el risc més gran per a la salut ambiental a Europa. L’any 2021, l’Agència Europea del Medi Ambient (AEMA) va trobar que el 97% de la població urbana d’Europa va estar exposada a concentracions de partícules fines per sobre dels nivells de salubritat establerts per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), causant unes 238.000 morts prematures, relacionades amb l’asma, les malalties cardíaques i l’ictus. Altres estimacions, com la citada per Ulas Im, científic sènior de la Universitat d’Aarhus expert en la interacció de partícules i projeccions climàtiques, eleven la xifra d’excés de mortalitat per contaminació de l’aire a Europa fins a les 790.000 morts. 

    Alhora, les elevades temperatures van ser responsables de 70.066 morts a Europa en el 2022, amb Itàlia, Espanya i Alemanya liderant les estadístiques de mortalitat en el mateix període, tal com ha exposat el científic d’ISGlobal i del projecte Horizon Catalyse Joan Ballester, que ha avaluat l’impacte epidemiològic del canvi de temperatura a Europa en un estudi recentment publicat a The Lancet.

    La química i científica climàtica Kristin Aunan va aclarir que l’escalfament global pot empitjorar la qualitat de l’aire a través de diversos mecanismes, dificultant assolir objectius de qualitat de l’aire, mentre que l’exposició concurrent a la calor i a la contaminació atmosfèrica amplifica els riscos a la salut, especialment en els casos de malalties cardiopulmonars. “Per aquest motiu els anomenem assassins invisibles”, apunta Aunan. 

    Els resultats del projecte Exhaustion també destaquen que s’han observat alts nivells d’ozó durant els últims esdeveniments d’onades de calor, i s’estima que el canvi climàtic pot augmentar els nivells d’ozó a l’estiu, la qual cosa també constitueix un risc important per a la salut. 

    Objectiu: Reduir la taxa d’augment de casos de malalties cardíaques i pulmonars

    Els i les científiques apunten que per tal de reduir l’increment de malalties i morts prematures causades per aquests condicionants atmosfèrics calen, en primer lloc, mesures de mitigació que redueixin la contaminació originada pel trànsit, la indústria i els incendis forestals, així com accions que frenin l’escalfament global. 

    En aquest sentit, les recomanacions del projecte ressalten la necessitat de complir amb les reduccions d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, ja que “unes polítiques ambientals, climàtiques i sanitàries integrades poden tenir efectes sinergètics i generar co-beneficis per a la salut”, segons va ressaltar la investigadora alemanya Schneider. Efectes sinergètics que també alleugereixen la càrrega sanitària projectada relacionada amb la temperatura a Europa i els costos socioeconòmics del canvi climàtic, ressaltant també els beneficis socioeconòmics de l’acció climàtica.

    D’altra banda, les estratègies d’adaptació també són imprescindibles per a reduir la mortalitat i la malaltia, especialment entre els grups vulnerables. Algunes de les identificades en el marc del projecte són mesures de planificació urbana per a reduir l’exposició a la contaminació atmosfèrica i climàtica, o instaurar sistemes d’alerta tèrmica a partir de models que mostrin l’evolució del clima i la qualitat de l’aire en el futur que proporcionin informació per a les avaluacions de la salut.

    No tothom respira el mateix aire ni pateix la mateixa calor extrema

    “Respirem canvi climàtic”, tal com Elina Bardram, la directora general d’Acció Climàtica de la Comissió Europea, va expressar en la conferència. Però no tothom respira el mateix aire, ni està exposat a la calor extrema de la mateixa forma.

    En aquest sentit, Aunan destaca que “Europa és un punt calent no només per la pujada de temperatures, sinó per l’envelliment de la població i per la densitat demogràfica d’algunes de les seves principals ciutats”. En particular, les ciutats del sud i l’est d’europa poden experimentar pujades de temperatura de fins a 5 graus.

    Els resultats d’Exhaustion també han demostrat que la vulnerabilitat als efectes negatius de l’exposició a la contaminació atmosfèrica i la calor extrema disminueix o augmenta en funció de variables socioeconòmiques com la infraestructura sanitària, la geografia, el nivell d’ingressos, l’educació i la qualitat de l’habitatge. 

    En tots els escenaris climàtics projectats, els països del sud d’Europa són molt més vulnerables a l’increment de la intensitat i la duració de les onades de calor. Aquests escenaris també preveuen que els incendis forestals augmentin, que també generen partícules tòxiques que empitjoren la contaminació atmosfèrica, segons va ressaltar Ulas Im.

    La nova Directiva europea sobre la qualitat de l’aire, a la recta final

    Els resultats d’Exhaustion arriben en un moment clau de les negociacions trílogues de les institucions europees sobre la Directiva europea sobre la qualitat de l’aire entre el Parlament, la Comissió i el Consell. 

    François Wakenhut, cap d’unitat d’Aire Net i Política Urbana de la Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea, va ressaltar que “s’acaba el temps”: “Estem arribant al final del mandat de l’actual Comissió i hem d’arribar a un acord abans de la primavera”. Actualment, el Parlament està demanant mesures que van més enllà del que la Comissió està proposant, segons Javi López, europarlamentari socialista i ponent del Parlament Europeu en la revisió de la Directiva, va explicar durant les conferències. 

    Salut i canvi climàtic, un punt essencial a l’agenda de la propera COP 28

    Els debats sobre els impactes en la salut dels diferents fenòmens causats per la crisi climàtica està assolint un lloc prominent en les converses diplomàtiques internacionals, a mesura que creix l’evidència científica que demostra com la crisi climàtica està posant en perill la salut de bilions de persones arreu del món. 

    L’escalfament global pot provocar un increment d’un 370% en les morts anuals vinculades a la calor, segons alerta el darrer informe de The Lancet Countdown, publicat el passat 14 de novembre. Per aquest motiu, aquesta publicació científica internacional, que analitza gairebé fins a 50 aspectes de la salut afectats pel canvi climàtic, se suma a les milers de veus científiques i mèdiques que demanen una reducció immediata de l’ús de combustibles fòssils, en un context en què la terra va pel camí d’escalfar-se el doble del previst en l’Acord de París.

    Segons el darrer informe de la bretxa d’emissions publicat pel Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), les polítiques climàtiques actuals ens condueixen a escenaris en què les temperatures pujaran fins als 3ºC per sobre dels nivells preindustrials per a finals de segle, lluny de l’objectiu dels 1,5ºC pactat als Acords de París. 

    Per això, el secretari executiu del Canvi Climàtic de l’ONU, Simon Stiell, ha ressaltat que la COP28, que començarà el pròxim 30 de novembre a Dubai, “ha de ser un punt d’inflexió clar, en què els governs no només han d’acordar quines accions climàtiques més fortes es prendran, sinó que també han de començar a mostrar exactament com lliurar-les.” Una Conferència de les Parts en què, per primera vegada, hi haurà un dia dedicat a abordar els impactes del canvi climàtic en la nostra salut i les respostes necessàries en termes sanitaris, incloent-hi una reunió ministerial sobre salut i canvi climàtic.

  • La teva carmanyola de plàstic contamina el planeta i el teu sistema endocrí

    Pot estar present en envasos d’aliments, llaunes de begudes, materials de construcció, canonades d’aigua potable, joguines o utensilis de cuina fabricats amb PVC reciclat. Fins i tot, als tiquets de caixa dels supermercats, fets d’aquest paper tèrmic de tacte suau que deixem arrugat al fons de les nostres butxaques. 

    El policlorur de vinil (PVC) s’ha emprat durant dècades en la fabricació de molts productes presents en la nostra quotidianitat, però aquest versàtil plàstic amaga un secret a veus, conegut des de fa anys per la comunitat científica i els reguladors: conté un gran nombre de substàncies químiques perilloses per a la salut, relacionades amb alteracions del sistema hormonal, càncer i malalties cardíaques.

    Fa dècades que es coneix l’efecte nociu per a la salut d’aquests additius, especialment en el cas del bisfenol A (BPA), un dels químics utilitzats en el PVC més estudiats, identificat com a fitoestrogen. Tanmateix, a la Unió Europea es produeixen o s’importen més d’un milió de tones de BPA a l’any, segons els registres del Reglament de Registre, Avaluació, Autorització i Restricció de Químics (REACH). 

    La Comissió Europea ha assumit l’obligació de limitar el PVC i els seus additius, com es descriu en el seu full de ruta sobre restriccions, adoptat l’octubre de 2020. Ja ha sol·licitat a l’Agència Europea de Substàncies i Preparats Químics (TIRA) que elabori un informe sobre els perills associats al PVC, que ha de ser publicat en un futur pròxim, i posteriorment, la Comissió prendrà la decisió sobre si continuar amb la proposta de restricció i quin serà el seu àmbit d’aplicació. És en aquest context que desenes d’organitzacions de la societat civil europea s’estan mobilitzant per exigir a la Comissió que agilitzi el procés de prohibició.

    Dècades d’evidència científica apunten a un «risc potencial per a la salut de milions de persones»

    Nombrosos articles científics demostren els efectes nocius de determinats tipus de plàstics i microplàstics tant per a la salut com per al planeta. Tal com recollia la nota editorial de la publicació científica The Lancet el passat juny de 2023, de tots aquests riscos per a la salut, la disrupció endocrina és el més estudiat. Aquesta alteració del sistema endocrí és provocada pels productes químics com els ftalats, les substàncies perfluoroalquilades, el bisfenol A i retardants de flama, que es troben en quantitats especialment elevades en els plàstics de tipus 3 com el  policlorur de vinil (PVC).

    Segons recull The Lancet, aquests “estan vinculats a una miríada d’efectes per a la salut des de l’endometriosi i el càncer de mama fins a malalties cardíaques i l’obesitat”. Així i tot, els i les autores de la nota editorial adverteixen que «els mecanismes subjacents per a aquests efectes potencials a través de microplàstics són, encara, poc clars», i “queda per dilucidar quant de temps romanen els microplàstics en el cos abans de ser excretats o exhalats.” 

    D’entre els químics emprats en la fabricació del PVC, el bisfenol A està particularment sota la mira d’alguns organismes reguladors europeus. L’abril passat, l’Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) va publicar una reavaluació dels riscos per a la salut pública relacionats amb la presència de bisfenol A (BPA) en aliments. En aquesta, l’EFSA va reafirmar “una preocupació sanitària actual per l’exposició al BPA dietètic, especialment dels aliments enllaunats, que es va trobar que era “la font d’exposició més important per a tots els grups d’edat”. 

    En la mateixa línia, el setembre de 2023 l’Agència Europea del Medi Ambient (EEA) alertava que “l’exposició de la població a la substància química sintètica Bisfenol A (BPA) està molt per sobre dels nivells acceptables de seguretat sanitària, segons dades d’un nou estudi científic que va trobar que “fins al 100% de les persones que van participar d’11 països de la UE probablement estaven exposades a productes químics per sobre dels llindars de salut segura”. “Això suposa un risc potencial per a la salut de milions de persones”, conclou l’EEA.

    “El PVC és el tipus de plàstic que conté més substàncies cancerígenes i additius tòxics”

    En vista de l’evidència científica, organitzacions no governamentals d’arreu d’Europa com Ecologistes en Acció estan recollint signatures per enviar-les a la Comissió i agilitzar el procés de prohibició del policlorur de vinil (PVC). Pablo Millet és neuròleg, i a banda de treballar a l’Hospital Dos de Maig, fa més de deu anys que és membre d’Ecologistes en Acció Catalunya, on forma part del grup de treball en residus. També participa de la campanya “Lliures de contaminants hormonals”, des de la qual els d’Ecologistes alerten que “el PVC és el tipus de plàstic que conté més substàncies cancerígenes i additius tòxics”, a més de químics que interfereixen els sistemes hormonals.

    Segons explica Millet, “és un problema silent, un mal que actua de forma larvada, de forma prolongada en el temps, causant efectes nocius com problemes de fertilitat”. Per aquest motiu, explica el metge, “és molt difícil atribuir-hi una causalitat puntual i passa bastant desapercebut en qualsevol esfera mèdica, i per això es continua fent servir a plàstics, cosmètics, productes de neteja, ambientadors… o a vegades substituint-se per altres substàncies sovint també nocives”.

    Normatives europees en curs

    Millet aclareix que, a escala europea, «hi ha una regulació aprovada que diu que no hi pot haver una migració del continent al contingut superior als 0,05 mg de BPA per quilogram d’aliment». Es refereix al Reglament 2018/213 de la Comissió, aprovat el 12 de febrer de 2018, sobre l’ús de bisfenol A en els vernissos i revestiments destinats a entrar en contacte amb els aliments, que enduria el límit de migració específica, anteriorment fixat en 0,6 mg per quilogram d’aliment. 

    Ara bé, segons el membre d’Ecologistes en acció, el problema està en què és difícil de fer complir: “fa una mica de riure perquè ningú fa realment una supervisió sobre el tema”, denuncia Millet. Per això, “proposem que s’estableixi algun tipus d’inspecció que vigili aquesta llei aprovada, per tal de garantir el seu compliment: és una qüestió de conscienciació i voluntats polítiques”. Els d’Ecologistes en Acció pertanyen a la coalició EDC-Free Europe (Europa Lliure de Disruptors Endocrins), formada per més de setanta organitzacions de la societat civil de tota Europa que busquen reduir l’exposició de la població a químics contaminants hormonals. 

    Que el públic pugui accedir a informació transparent sobre els químics presents als productes és crucial. A principis d’octubre de 2023, la majoria dels diputats al Parlament Europeu van donar suport a l’informe elaborat per la Comissió de Medi Ambient sobre la revisió de la legislació relativa a la classificació, etiquetatge i envasament de substàncies químiques (CLP), que inclouria l’exigència d’una identificació adequada de les noves classes de perill afegit per a productes químics disruptors endocrins, bioacumuladors, persistents i mòbils al llarg del text.

    Segons l’Aliança per la Salut i el Medi Ambient (HEAL), “la reforma de la CLP és crucial per a millorar la protecció dels treballadors i ciutadans mitjançant una identificació, etiquetatge i envasament de productes químics més eficaços en l’ús industrial i comercial”. Però, d’altra banda, els membres de la plataforma argumenten que no n’hi ha prou amb aquesta mesura, i exigeixen “una restricció àmplia del PVC sota la normativa REACH, canviant cap a alternatives més segures que ja estan àmpliament disponibles”.

    Avenços sobre el paper en l’àmbit espanyol

    Els avenços europeus s’estan traduïnt a nivell estatal. A finals de 2022, el Consell de Ministres va aprovar el Reial Decret d’Envasos i Residus d’Envasos, que a més de fomentar l’ús de recipients reutilitzables, prohibeix l’ús de substàncies tòxiques en envasos alimentaris, com ara els ftalats i el bisfenol A, seguint la línia d’altres països europeus com França, que els van restringir totalment el 2012. Aquest Reial Decret va ser en el seu moment celebrat per les organitzacions ecologistes membres de l’Aliança Residu Zero, com Greenpeace, Amics de la Terra, Ecologistes en Acció o Retorna, per “haver prioritzat la salut de les persones i la protecció de l’entorn per sobre de les pressions del lobby del plàstic”. 

    A més, aplaudien que el decret respecti els acords establerts a la Llei de Residus, aprovada amb àmplia majoria al Congrés dels Diputats l’abril de 2022. Tot i això, les entitats alertaven que el Govern d’Espanya “ha d’extremar la seva vigilància per a assegurar el compliment d’aquesta prohibició” i garantien que la societat civil vigilarà perquè així sigui, segons va declarar Julio Barrea, responsable de residus de Greenpeace.

    Plàstics i químics perjudicials per al cos i per al planeta

    Més enllà dels riscos a la salut que comporten, és conegut l’efecte nociu dels plàstics per al medi ambient. La majoria dels materials plàstics actuals es produeixen a partir de matèries primeres derivades dels combustibles fòssils, generades per la indústria del petroli i el gas. Segons les dades del Centre Internacional de Llei Ambiental, si la producció i l’ús de plàstic creixen al ritme actual, per a l’any 2030 les emissions de diòxid de carboni associades a la producció de plàstics podrien aconseguir 1,34 gigatones per any, equivalent a les emissions alliberades per més de 295 noves centrals elèctriques de carbó de 500 megawatts.

    A més, segons denuncia Ecologistes en Acció, durant la producció del PVC “s’alliberen substàncies químiques altament perilloses sobre la població i els i les treballadores”, com a agents cancerígens, com el diclorur d’etilè, el clorur de vinil monòmer, les dioxines, els metalls pesants o l’amiant. Alhora, durant el procés productiu en alguns casos s’utilitza carbó i s’emet mercuri, contribuint al canvi climàtic i a la degradació del medi ambient, mentre que “es danya la capa d’ozó per l’alliberament de tetraclorur de carboni i s’empra PFAS o «substàncies químiques eternes» en la producció de clor”. Sense mencionar les grans quantitats d’energia que requereix.

    A Nairobi, una oportunitat excepcional

    Del 13 al 19 de novembre està tenint lloc a Nairobi (Kenya) una nova reunió del comitè que està immers en les negociacions pel Tractat mundial sobre els plàstics, una iniciativa vinculant destinada a disminuir la producció de plàstic nou i a combatre la contaminació. El 2 de març de 2022, l’Assemblea de les Nacions Unides per al Medi Ambient va adoptar una resolució històrica per desenvolupar un Tractat mundial sobre plàstics. Fins al moment, una comissió de negociació intergovernamental s’ha reunit dues vegades.

    Segons informa Climàtica, aquesta és la primera reunió després de la publicació del “zero draft» un document encara en fase poc definida que contempla diverses opcions per reduir tant l’ús com la producció de plàstic. Entre aquestes opcions, es considera la prohibició de cert tipus de plàstics i additius tòxics, amb la proposta de controlar prop de 13.000 substàncies químiques perilloses utilitzades per fabricar plàstics. 

    Membres de la comunitat científica han volgut expressar el seu punt de vista abans de les negociacions, i en una carta publicada el mes passat a The Lancet, els científics signants esperonaven el comitè de negociació a no desaprofitar “l’oportunitat de reduir la toxicitat dels plàstics, millorar el reciclatge i protegir la salut humana fomentant el desenvolupament de plàstics dissenyats per a ser sostenibles i no basats en petroli”, tal com recull Climática. La intenció és redactar el tractat a la fi de 2024.

  • L’OMS denuncia gairebé 200 atacs israelians a l’atenció sanitària palestina

    D’acord amb l’Organització Mundial de la Salut (OMS) als Territoris Palestins Ocupats, del 7 d’octubre al 4 de novembre les forces armades israelianes han perpetrat fins a 102 atacs a l’atenció sanitària a la Franja de Gaza, matant a 504 persones, 16 de les quals eren personal sanitari de servei. En el total dels Territoris Palestins Ocupats, el nombre d’atacs puja gairebé als 200, tenint en compte els 96 atacs a Cisjordània, registrats del 7 al 24 d’octubre. 

    Investigacions periodístiques demostren que militants de Hamàs s’amaguen en túnels sota aquests equipaments sanitaris, i Israel també al·lega que les ambulàncies són emprades per a transportar soldats palestins. Tot i així, d’acord al dret internacional humanitari, els centres i els i les professionals de salut han de ser activament protegits de les hostilitats, i en cap cas objectiu dels atacs. 

    Ambulància de la Societat Palestina de la Mitja Lluna Roja després d’haver estat atacada per míssils israelians a Kan Yunis | Tasnim News Agency

    Per aquest motiu, organismes internacionals com les Nacions Unides i organitzacions com Metges sense Fronteres i Save the Children alerten que aquests atacs podrien constituir violacions del Dret Internacional Humanitari, de la mateixa manera que el bloqueig d’entrada d’ajuda humanitària i el tall dels subministraments d’aliments, aigua, medicaments, electricitat i combustible. Més enllà dels atacs militars, el bloqueig de subministraments ha portat els hospitals gazians a la vora del col·lapse, tal i com denuncien les autoritats sanitàries palestines i organitzacions humanitàries sobre el terreny. Les Nacions Unides, l’OMS, Metges sense Fronteres (MSF) i Save the Children demanen un alto-el-foc immediat.

    22 hospitals palestins afectats pels atacs militars

    El 7 d’octubre de 2022, els atacs de Hamas van assassinar 1.405 persones i van deixar 5.431 ferits, segons les autoritats israelianes. Alhora, més de 200 persones, inclosos infants, han estat segrestades. L’estat israelià va respondre amb el bloqueig total i el bombardeig continuat de la Franja de Gaza per a combatre l’organització terrorista i intentar rescatar els ostatges. Una resposta que ha deixat ja més de 10.000 morts civils en un mes de guerra i de bloqueig, d’acord amb les xifres del Ministeri de Salut de Gaza, controlat per Hamàs, essent dos terços de les víctimes dones i nens.

    Una nena palestina ferida sent atesa en un hospital gazatí | Fars Media Corporation

    Gairebé 200 equipaments sanitaris es troben entre els objectius que han tocat les bombes israelianes, assassinant a més de 500 persones. Segons informa l’OMS, la majoria de les persones mortes i ferides en els atacs contra centres sanitaris eren persones desplaçades internament i refugiades. A més, aquest centenar d’atacs israelians ha deixat a 459 persones ferides, inclosos 37 treballadors sanitaris. A nivell d’equipaments, l’ofensiva de les Forces de Defensa Israelianes ha malmès 39 punts de servei sanitari, que inclouen 22 hospitals, i ha afectat 31 ambulàncies. 

    Infografia realitzada per l’equip de l’Organització Mundial de la Salut als Territoris Palestins Ocupats, que recull els atacs a l’atenció sanitària de la Franja de Gaza del 07-10 al 04-11.

    El passat dissabte 4 de novembre, Mai Alkaila, Ministra de Sanitat de Gaza, on governa Hamàs, va denunciar els «atacs selectius deliberats» d’Israel contra diversos hospitals de la Franja de Gaza, referint-se als hospitals d’Al Shifa, l’hospital Al Quds, l’hospital Indonesi i l’Hospital Al Nasr, tal i com informava Europa Press. La Ministra de sanitat palestina ha declarat que en l’últim mes, 16 dels 36 hospitals i 51 dels 72 centres mèdics de la Franja han hagut de tancar per danys causats per bombes o per la falta de combustible per a generar electricitat.

    Palestins al costat de diversos cadàvers a l’hospital indonesi en Jabalia, al nord de la Franja de Gaza, el 9 d’octubre de 2023 | Bashar Taleb apaimages

    L’atac al pàrquing de l’Hospital Àrab Al Ahli del 17 d’octubre va ser el més sagnant, provocant 471 morts i 342 ferits, segons informes del Ministeri de Salut de Gaza, mentre que les agències d’intel·ligència occidentals creuen que les xifres són considerablement més baixes i investigacions visuals apunten més aviat a un centenar de morts, tot i que no s’ha verificat cap xifra, informa el New York Times. El bombardeig ha estat condemnat “enèrgicament” per l’OMS, que destaca que “l’hospital estava operatiu, amb pacients, donants de salut i cures, i persones desplaçades internament que s’hi refugiaven”. 

    L’hospital va ser un dels 20 centres del nord de la Franja de Gaza que van rebre ordres d’evacuació per part de l’exèrcit israelià, però segons denuncia l’OMS, l’ordre d’evacuació va ser “impossible de dur a terme donada la inseguretat actual, la condició crítica de molts pacients, i la manca d’ambulàncies, personal, capacitat de llits del sistema sanitari i refugi alternatiu per als desplaçats”. L’autoria de l’atac encara no ha estat aclarida, però investigacions visuals de mitjans com el New York Times i Al Jazeera posen en dubte les proves més utilitzades per a argumentar que l’explosió va ser causada per un míssil palestí errant.

    Pacients sota setge i subministraments esgotats

    Més enllà de les morts i dels ferits directes causats per aquests atacs, l’ofensiva militar i el bloqueig de subministraments d’aigua, medicina i combustible i els talls de connectivitat a Gaza estan portant els hospitals i centres sanitaris gazians al límit. 

    La necessitat d’ajuda humanitària és imperant. El cap d’Infermeria de l’Hospital Shuhada Al-Aqsa de Gaza, Khalil Al-Degran, alerta que “es necesiten desesperadament més medicines, menjar, aigua i combustible per salvar vides”. Tal i com explicava a l’equip de l’OMS, als territoris palestins ocupats el passat 29 d’octubre, “no podem salvar totes les víctimes dels bombardejos, hi ha una crisi profunda a l’hospital […] i si no entra ajuda humanitària, l’hospital es convertirà en una morgue”.

    Segons informa l’OMS, el 45% dels medicaments essencials tenien menys d’un mes de subministrament abans del 7 d’octubre, entre els quals antibiòtics per tractar infeccions, medicaments per evitar cardiopaties i infarts, quimioteràpia per a pacients amb càncer, insulina per pacients diabètics i subministraments mèdics per cirurgia i diàlisi.

    “La situació als hospitals és catastròfica i dantesca”

    Totes aquestes xifres es tradueixen en desesperació, mort i dolor sobre el terreny. Segons ha informat David Cantero Pérez, coordinador general de Metges sense Fronteres als Territoris Palestins Ocupats, “la situació als hospitals és catastròfica i dantesca, com el cas d’un dels nostres cirurgians, realitzant una amputació amb sedació parcial a un nen al terra, davant de la seva mare i de la seva germana”. “Aquest cas escenifica molt bé la situació dels hospitals, que estan a la vora del col·lapse”, explicava Cantero el dilluns 6 de novembre en roda de premsa des de Jerusalem.

    D’esquerra a dreta: David Cantero Pérez, coordinador general de Metges sense Fronteres en els Territoris Palestins Ocupats, i Raúl Incertis, anestesista i cooperant valencià de MSF que va aconseguir sortir de la Franja després de tres setmanes atrapat, durant la roda de premsa del 6 de novembre.

    De forma similar, Raúl Incertis, anestesista i cooperant valencià de MSF, descriu com “després de l’ordre de desplaçament cap al sud donada per Israel, gran part dels treballadors sanitaris van anar als hospitals per seguir treballant, corrent un gran perill quan es desplacen als centres sanitaris, fent torns llarguíssims durant 5 o 7 dies sense poder sortir de l’hospital”.  Incertis, que havia arribat a Gaza l’1 d’octubre per treballar en un programa d’ortopèdia i cirurgia reconstructiva i va aconseguir sortir de la Franja després de tres setmanes atrapat, explica com “en el moment que finalment podien sortir del hospital anaven a veure a les seves famílies, en el cas que existissin, ja que nombrosos companys van perdre la casa i molts familiars, com l’infermera de MSF que, mentre estava treballant, van bombardejar casa seva i va morir tota la seva família”. 

    Al seu torn, Cantero, que porta anys treballant amb MSF als Territoris Palestins Ocupats, ha destacat la necessitat de posar aquests esdeveniments en context: “La Franja porta patint un bloqueig total per terra, mar i aire durant els darrers 16 anys, i entre el 70 i el 80% de la seva població ja vivia sota l’umbral de la pobresa, depenent de l’ajuda externa”. I afegeix: “A aquesta base li hem d’afegir quatre setmanes de bombardejos continuats indiscriminats i el desplaçament massiu de població civil, que ronda el miler i mig de persones desplaçades”.

    Les Nacions Unides, l’OMS, Metges Sense Fronteres i Save the Children demanen un alto-el-foc immediat

    Davant d’aquesta situació, el Secretari General de les Nacions Unides, António Guterres; agències de l’ONU com UNICEF, l’OMS i l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans, així com organismes internacionals com Save the Children han tornat a demanar “que les parts respectin totes les seves obligacions en virtut del dret internacional humanitari i dels drets humans” així com “l’alliberament immediat i incondicional de tots els civils retinguts com a ostatges”, en un comunicat conjunt . 

    Alhora, el president internacional de Metges Sense Fronteres, el Dr. Christos Christou, ha demanat un alto-el-foc immediat “perquè puguin rebre medicaments i atenció sanitària”. 

    Mostres de solidaritat des de sindicats i organitzacions catalanes per la sanitat pública

    Des de Catalunya, el personal sanitari i la ciutadania en defensa de la salut pública s’està començant a mobilitzar en solidaritat amb els i les professionals sanitàries palestines i la població civil. Sindicats i organitzacions de Catalunya i de la resta de l’Estat exigeixen “la fi immediata del brutal setge i bombardeig israelí a Gaza” i “l’entrada incondicional d’ajuda mèdica, personal, aliments i combustible a Gaza”. Alhora, demanen “el compromís del govern espanyol per oferir suport material i institucional als proveïdors de servei de salut de Gasa” i “detenir la cooperació militar i el comerç amb Israel”. 

     

    En el comunicat, dirigit al Ministre de Sanitat, José Manuel Miñones, i al president espanyol, Pedro Sánchez, i signat el dimarts 7 de novembre de 2023 per organizacions com Infermeres de Catalunya o la Coordinadora de CGT d’Ambulàncies de Catalunya, els sotasignants se solidaritzen amb “els companys i companyes dels hospitals de Gaza i del transport sanitari”.

  • Les infermeres es mobilitzen per denunciar “irregularitats” en el procés d’estabilització de l’ICS

    El sindicat d‘infermeria Satse ha presentat una queixa formal davant de la Síndica de Greuges per investigar les «irregularitats» en el procés d’estabilització de l’Institut Català de la Salut (ICS) i ha convocat a tots els i les professionals de l’ICS a protestar contra la “inseguretat jurídica” que el procés està provocant. De moment, a la convocatòria de mobilització per al proper dimarts 7 de novembre s’hi han sumat el Sindicat d’Infermeres de Catalunya, SAE Catalunya, SOM Intersindical i Enfermería Digna, que també es van concentrar el passat 27 d’octubre davant del Departament de Salut, tallant Gran Via i Balmes. 

    No és la primera denúncia que el Síndic de Greuges rep sobre aquest procés d’estabilització, el més important dels propers anys, en què s’oferten un total d’11.096 places i a les quals hi ha més de 35.000 aspirants convocades per a diferents categories professionals de l’ICS. El passat juliol, Infermeres de Catalunya va presentar una denúncia “pels problemes informàtics i els terminis ajustats d’aquest”.

    El personal sanitari porta anys en una situació de temporalitat molt elevada, criticada per la Unió Europea en reiterades ocasions. Per aquest motiu, a finals de 2021 l’executiu espanyol va iniciar una sèrie de procediments per intentar controlar els nivells de temporalitat, mirant de mantenir-los per sota del marge establert del 8%. Entre les mesures preses, es va aprovar la Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública, i al juliol de 2022 el Consell de Ministres va aprovar un procés d’estabilizació del personal sanitari que va dirigit a més de 67.000 professionals. 

    L’anul·lació de gairebé 5.000 places: la gota que ha fet vessar el got

    A la vista de les repetides denúncies dels sindicats davant del Tribunal Europeu, l’Institut Català de la Salut es va veure en l’obligació de convocar, durant l’any 2022, un procés de selecció estructurat en tres fases. La primera d’aquestes fases comporta un concurs de mèrits destinat als professionals que compten amb una llarga experiència a la institució. La segona fase combina els mèrits amb exàmens, atorgant un pes considerable a l’experiència prèvia. Per últim, la fase 3 implica un concurs obert a tots els professionals, tant aquells que han treballat al ICS com els de la sanitat concertada.

    En un context de gran fatiga i nervis per part dels professionals sanitaris, més enllà del malestar per la falta d’informació sobre els criteris específics de les proves d’estabilització a només dos mesos que se celebrin, la gota que ha fet vessar el got ha estat l’anul·lació de gairebé 5.000 places a la fase de concurs de mèrits d’aquest procés. L’ICS al·lega que aquesta mesura es deu a un defecte en el procediment que obliga a anul·lar les 4.679 places que s’havia decidit ampliar a la Fase 1 (mèrits), segons s’havia anunciat a la Mesa Sectorial del 28 de setembre. Segons informen CCOO i UGT, això es deu a “una interpretació jurídica errònia de l’ICS del article 217 de la Llei 5/2023, de 28 de juny”, que ha fet que, per qüestions de legalitat, “s’han de reubicar aquestes 4.679 places a la FASE 3”.

    Concentració davant de l’ICS el 27 d’octubre de 2023. Crèdit: Enfermería Digna

    SATSE: “No permetrem que l’ICS anul·li l’ampliació de places”

    Sindicats com SATSE i Infermeres de Catalunya denuncien que aquestes irregularitats en el procediment estan “creant una gran inseguretat jurídica” i van “en contra de la finalitat de la Llei aprovada el desembre de 2021”, que busca estabilitzar a personal que porta temps treballant de forma temporal en el sistema de salut públic, per això asseguren que no permetran que l’ICS anul·li l’ampliació de places. 

    SATSE enmarca la mobilització en una sèrie d’accions que “encenen la tardor calenta de la sanitat pública”, mentre que Infermeres de Catalunya  se suma a la convocatòria per “expressar el malestar davant de la gestió que s’està fent del procés d’estabilització”. Al seu torn, Infermeres de Catalunya afegeix l’acció a la nova campanya de mobilitzacions #LesInfermeresDiemProu, que “vol donar resposta a les reivindicacions que fa molt de temps que fem les infermeres i millorar les condicions laborals i el reconeixement professional social de les infermeres”, segons ha declarat en roda de premsa la seva Presidenta, Núria Guirado.

    Intersindical: “A menys de 2 mesos per a les proves, resten per publicar la majoria de tribunals qualificadors i els criteris de les proves”

    La Intersindical denuncia que “a menys de 2 mesos per a les proves, resten per publicar la majoria de tribunals qualificadors i els criteris de les proves”.“De les 77 categories o especialitats per les quals està prevista la superació d’unes proves, només hi ha publicats els tribunals qualificadors de 16, així que falten 61 tribunals qualificadors per nomenar”. Aquest fet és important perquè, sense la publicació dels tribunals qualificadors, les aspirants no poden conèixer els criteris específics de les proves. 

    D’altra banda, la presidenta de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC), Ester Giménez, recorda que “és imprescindible crear els llocs de treball específics per les especialitats, tenint en compte les competències que tenen els professionals en aquestes convocatòries, perquè a l’atenció primària hi vagin professionals que garenteixin les competències”.

    CCOO i UGT: “Aquesta modificació ha derivat en frustració, indignació i ràbia de totes les persones aspirants”

    CCOO de Catalunya i UGT de Catalunya, les dues organitzacions sindicals que formen part de la Mesa Sectorial, no s’han adherit a la convocatòria del proper dimarts 7 de novembre, però han emès un comunicat expressant la seva “disconformitat i malestar per tot aquest enrenou, provocat per una mala gestió del centre corporatiu.” 

    Els dos sindicats denuncien que, tot i que “la finalitat d’aquesta ampliació era estabilitzar al nombre màxim de professionals de l’ICS”, aquesta modificació “ha derivat en frustració, indignació i ràbia de totes les persones aspirants que s’havien creat unes expectatives sobre aquest aspecte que no han estat satisfetes”. “Continuem exigint exàmens assequibles, que no descomptin les preguntes errònies en cap categoria, i que no s’hagi de tornar a repetir la prova de català”, conclouen CCOO i UGT. 

  • Les infermeres de 86 CAPs catalans superen la mitjana estatal de 18 visites al dia

    Les infermeres de 86 CAPs catalans superen la mitjana estatal de 18 visites al dia

    Vuitanta-sis Centres d’Atenció Primària (CAPs) catalans van superar la mitjana estatal de 18 visites al dia per professional d’infermeria l’any 2022. Tot i així, les xifres sobre la situació de la pressió assistencial de la infermeria en l’atenció primària recopilades per CIVIO parlen d’una càrrega de treball molt més important a altres àrees de l’estat com Galícia i Andalusia, que encapçalen les zones més tensionades d’Espanya. 

    La fundació de periodisme per la transparència i la vigilància dels poders públics CIVIO porta mesos recopilant les dades de la pressió assistencial de la medicina familiar, la pediatria i la infermeria a tot l’Estat espanyol. És a dir, “la mitjana de pacients atesos al dia per cada professional sanitari d’atenció primària”, d’acord a la definició seguida pel col·lectiu de periodistes. CIVIO ha demanat aquestes dades a les comunitats autònomes, que els calculen tenint en compte el nombre absolut de pacients atesos, dividint al seu torn aquesta xifra entre el total de professionals i els dies laborables de cada any.

    El Diari de la Sanitat ha analitzat aquestes dades, actualitzades per últim cop el 4 de juliol de 2023, posant el focus sobre el territori català. En un primer article, vam veure com la pressió assistencial de la medicina familiar catalana no és homogènia a tot el territori: mentre que al CAP i Hospital Lleuger Gimbernat (Tarragona), l’any 2022 els i les metges de família van atendre a 45 pacients al dia de mitjana, al CAP Peralada (Girona) només en van atendre 10. Després ens vam centrar en la situació de la pediatria, observant com a una seixantena de centres, els i les pediatres van atendre a més de 25 infants al dia, superant els màxims recomanats pels experts. Finalment, en aquest darrer article analitzarem la pressió assistencial del personal d’infermeria a l’atenció primària, amb dades de 2022.

    Les infermeres de Lleida i Girona, les més pressionades de Catalunya

    De mitjana, els i les professionals d’infermeria d’atenció primària catalans van atendre uns 16 pacients al dia l’any 2022, mentre que a nivell estatal, aquesta xifra va ascendir per sobre dels 18. Cap de les set àrees de salut de Catalunya va destacar particularment per estar molt més tensionada que la resta, reflectint un aparent equilibri territorial en la càrrega de treball.

    Tot i així, el personal d’infermeria de l’atenció primària de Lleida i Girona va ser el que més pacients va atendre al dia, arribant a una mitjana de 17 visites diàries per professional. La xifra baixa als 13 pacients a l’Alt Pirineu i l’Aran, mentre que a les Terres de l’Ebre, Tarragona, Barcelona i a la Catalunya Central van moure’s entre les 15 i les 16 visites diàries de mitjana. 

    A nivell estatal, aquestes xifres situen les àrees de salut catalanes entre les menys saturades d’Espanya en quant a número de visites per infermer/a, situant l’Àrea de salut de l’Alt Pirineu i Aran en la posició número 21 de les àrees amb menys pressió assistencial. En la mateixa línea, Lleida i Girona, les més tensionades de Catalunya, se situen en la posició 92 i 93, respectivament, del rànquing de zones amb major càrrega de treball d’Espanya, de les 148 àrees de salut de les quals CIVIO ha pogut conseguir dades completes del 2022 (en total, a Espanya hi ha 170 àrees de salut).

    Andalusia i Galícia concentren les àrees de l’estat amb més sobrecàrrega en la infermeria d’atenció primària

    Les xifres catalanes queden lluny de les gallegues i les andaluses, que encapçalen les àrees més tensionades d’Espanya. A l’àrea d’A Coruña-Cee, els i les infermeres van atendre de mitjana a 29 pacients al dia, a Ourense-Verín-Barco 27, i a Santiago-Barbanza (la Corunya) els i les infermeres van fer 26 visites diàries, tot i que aquestes xifres només inclouen dades fins a l’octubre de 2022. De forma similar, amb dades completes del 2022, a l’àrea de salut metropolitana de Granada i a la de Manises (Valencia), el personal d’infermeria va atendre a més de 26 pacients al dia, mentre que Granada Sud, Guadalquivir, i Sevilla Est i Sud continuen el rànquing de la infermeria d’atenció primària més pressionada de l’estat, també per sobre dels 25 pacients atesos de mitjana.

    El cas andalús és especialment significatiu: de les 30 àrees amb major pressió assistencial en la infermeria d’atenció primària de les quals es disposen dades completes, 25 se situen a Andalusia, amb una mitja de 24 pacients visitats al dia. 

    Els tres CAPs catalans amb una major pressió assistencial en infermeria se situen a l’àrea de Barcelona

    Tornant a Catalunya, analitzar les dades a nivell dels Centres d’Atenció Primària ens permet obtenir una visió molt més refinada de la pressió assistencial, que revela que set dels vint CAPs més tensionats se situen a l’àrea de Barcelona i sis a la de Girona. 

    !function(){«use strict»;window.addEventListener(«message»,(function(a){if(void 0!==a.data[«datawrapper-height»]){var e=document.querySelectorAll(«iframe»);for(var t in a.data[«datawrapper-height»])for(var r=0;r<e.length;r++)if(e[r].contentWindow===a.source){var i=a.data["datawrapper-height"][t]+"px";e[r].style.height=i}}}))}();

    La infermeria d’atenció primària del CAP Doctor Vicenç Papaceit (Barcelona) va ser la més tensionada de Catalunya l’any 2022, amb una mitjana de més de 24 pacients atesos per dia. Les segueixen les unitats d’infermeria dels CAPs barcelonins de Verdaguer i de Sant Quirze del Vallès, i la del CAP gironí Dr. Ramón Vinyes (Anglès). Tots tres, amb mitjanes de 22 pacients atesos per infermer/a l’any 2022. En total, 86 Centres d’Atenció Primària catalans van superar la mitjana estatal de 18 visites al dia per infermer/a.

    D’altra banda, els i les professionals d’infermeria menys tensionades de Catalunya i de tot l’estat espanyol van ser les del CAP Peralada (Girona), amb una mitjana per sota de les 4 visites al dia. A nivell català, les segueixen les dels CAPs tarragonins de Vila-seca, Botafoc, El Vendrell i Torredembarra, amb mitjanes d’entre 6 i 8 pacients al dia. De fet, dels 20 Centres d’Atenció Primària menys saturats de Catalunya, 11 pertanyien a l’àrea de salut de Tarragona, tots ells per sota dels 10 pacients al dia.

    !function(){«use strict»;window.addEventListener(«message»,(function(a){if(void 0!==a.data[«datawrapper-height»]){var e=document.querySelectorAll(«iframe»);for(var t in a.data[«datawrapper-height»])for(var r=0;r<e.length;r++)if(e[r].contentWindow===a.source){var i=a.data["datawrapper-height"][t]+"px";e[r].style.height=i}}}))}();

    125 centres de salut espanyols van superar la mitjana de 25 visites al dia

    Tal i com ocorre amb la medicina familiar i amb la pediatria, a nivell estatal la sobrecàrrega de treball i el contrast entre centres de salut és encara major. Mentre que als centres de salut aragonesos d’Herrera de los Navarros (Saragossa), Abiego (Osca) o Villel (Terol) les infermeres no van atendre més de 6 pacients al dia, fins a 125 centres de salut espanyols van superar la mitjana de 25 visites al dia, xifra que no es va assolir a cap centre català. El centre que va encapçalar la llista de les unitats d’infermeria d’atenció primària més saturades va ser el centre de salut Pozo Alcón, a Jaén, on els i les infermeres van atendre a més de 30 pacients al dia. De fet, la majoria de centres sobresaturats se situen a Andalusia, en consonància amb el que les dades sobre les àrees de salut mostren.

    L’Associació  d’Infermeria  Familiar  i  Comunitària  de  Catalunya  (AIFiCC) ha denunciat en reiterades ocasions  que  “per  equiparar‐nos  a les ràtios europees  i  arribar  a  les  xifres  d’infermeres  que  recomana  l’OMS per garantir la societat del benestar, necessitaríem el doble d’infermeres familiars i comunitàries” de les que hi havia quan va començar la pandèmia. Alhora,el sindicat d’infermeria SATSE va denunciar a principis d’any una situació “d’extrema gravetat” provocada pel “clar abandonament i precarietat que pateix des de fa anys l’atenció primària” demanant més de 50 mesures per millorar la situació.

    Pots esbrinar quina és la pressió assistencial del personal d’infermeria del teu centre (CAP) i àrea de salut consultant el buscador desenvolupat per CIVIO. 

    Sobre la metodologia i l’origen de les dades

    CIVIO ha obtingut les dades sobre pressió assistencial a través dels diferents portals de transparència i dades obertes de cada CCAA i realitzant nombroses peticions d’informació. A tot l’Estat espanyol hi ha un total de 170 àrees de salut. La fundació ha aconseguit les dades totals de 141 d’aquestes, mentre que només ha pogut accedir a dades parcials de les 29 àrees de salut de Castella-La Mancha, Galícia i Extremadura. El novembre de 2022, però, quatre regions van rebutjar concedir-los l’accés a les dades de pressió assistencial (Astúries, Cantàbria, Galícia i Catalunya). 

    A Catalunya, l’equip de CIVIO va aconseguir les dades de pressió per Equip d’Atenció Primària (EAP), que pot donar servei a un o diversos Centres d’Atenció Primària (CAP) o consultori. En el cas que diversos EAP donin servei a un mateix CAP, van realitzar la mitjana de la pressió assistencial. És necessari apuntar, però, que la base de dades manca de la informació sobre la pressió assistencial de 75 dels CAPs.

  • Visitar més de 25 infants al dia: la realitat d’una seixantena de CAPs a Catalunya

    Visitar més de 25 infants al dia: la realitat d’una seixantena de CAPs a Catalunya

    Més de 60 Centres d’Atenció Primària de Catalunya (CAPs) superen el màxim de 25 visites diàries per professional recomanat pels especialistes en pediatria. Les xifres sobre la situació de la pressió assistencial de la pediatria en l’atenció primària recopilades per CIVIO parlen d’una càrrega de treball important a Catalunya, amb més de la meitat de tots els CAPs del territori amb una mitjana de visites per sobre dels 20 infants al dia. 

    La fundació de periodisme per la transparència i la vigilància dels poders públics CIVIO porta mesos recopilant les dades de la pressió assistencial de la medicina familiar, la pediatria i la infermeria a tot l’Estat espanyol. És a dir, “la mitjana de pacients atesos al dia per cada professional sanitari d’atenció primària”, d’acord amb la definició seguida pel col·lectiu de periodistes. 

    CIVIO ha demanat aquestes dades a les comunitats autònomes, que les calculen tenint en compte el nombre absolut de pacients atesos, dividint al seu torn aquesta xifra entre el total de professionals i els dies laborables de cada any.

    El Diari de la Sanitat ha analitzat aquesta informació, actualitzada per últim cop el 4 de juliol de 2023, posant el focus sobre el territori català. En l’article anterior, vam veure com la pressió assistencial de la medicina familiar catalana no és homogènia a tot el territori: mentre que al Centre d’Atenció Primària (CAP) i Hospital Lleuger Gimbernat (Tarragona), l’any 2022 els i les metges de família van atendre a 45 pacients al dia de mitjana, al CAP Peralada (Girona) només en van atendre 10. Tot i així, de mitjana, la medicina familiar més tensionada va ser la de la de l’àrea de salut de la Catalunya Central, amb una pressió assistencial de 33,6 pacients al dia per professional.

    En aquesta entrega, ens centrem en la situació de la pediatria amb les dades de 2022, i la propera setmana analitzarem la pressió assistencial del personal d’infermeria a l’atenció primària. 

    De mitjana, els i les professionals de pediatria catalans van atendre entre 21 i 23 pacients al dia l’any 2022

    A tot l’Estat espanyol hi ha un total de 170 àrees de salut, set de les quals a Catalunya: Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Catalunya Central, Terres de l’Ebre i l’Alt Pirineu i Aran. Segons les dades de 2022, els i les pediatres que van atendre de mitjana un nombre més alt d’infants per dia a Catalunya són els de l’àrea de Tarragona, per sobre dels 23. Tot i així, la variació entre àrees no és gaire significativa, i tot el territori es mou entre els 21 i els 23 pacients al dia de mitjana, xifra que es troba just en la forquilla d’un màxim de 20-25 pacients al dia recomanat per l’Associació Espanyola de Pediatria d’Atenció Primària. 

    A nivell estatal, la major part de les àrees més saturades es van situar a Galícia i a Andalusia, que concentren el 80% de les àrees de pediatria amb més sobrecàrrega de treball, on els i les pediatres van atendre de mitjana uns 30 pacients al dia. La zona cántabra de Reinosa, l’àrea gallega de Lugo-A Mariña-Monforte i les andaluses Jaén Sud i Còrdova Sud van encapçalar la llista de les àrees de salut amb indicadors més desfavorables de l’estat.

    !function(){«use strict»;window.addEventListener(«message»,(function(a){if(void 0!==a.data[«datawrapper-height»]){var e=document.querySelectorAll(«iframe»);for(var t in a.data[«datawrapper-height»])for(var r=0;r<e.length;r++)if(e[r].contentWindow===a.source){var i=a.data["datawrapper-height"][t]+"px";e[r].style.height=i}}}))}();

    Més de 33 infants al dia: La pediatria del CAP de Sant Andreu de la Barca (Barcelona), la més tensionada de Catalunya l’any 2022

    On sí que es detecta un desequilibri més acusat pell que fa al repartiment del volum assistencial és a nivell de centres de salut. Mentre al CAP de Sant Andreu de la Barca (Barcelona) els i les pediatres van atendre 33,7 infants al dia de mitjana, al CAP de Capdevànol (Girona) no van arribar als 8 per dia. Aquesta xifra va convertir el CAP de Sant Andreu de la Barca en el 59è centre de salut amb major pressió assistencial en l’atenció pediàtrica primària dels 2.021 centres a nivell estatal dels quals CIVIO ha aconseguit dades. En total, Espanya suma un total de 3.048 centres d’atenció primària, i Catalunya en concentra 421, segons dades del Ministeri de Sanitat. 

    Dels 20 CAPs més tensionats del territori català, 14 es troben a les àrees de salut Barcelona Metro Sud i Metro Nord, entre els quals els CAPs de Montclar, Sant Just Desvern, Joan Mirambell i Folch (Caldes de Montbui), Sant Feliu de Codines – Doctor de los Pinos o Montmeló, amb una mitjana de al voltant dels 30 infants visitats al dia per pediatra. Contràriament, les unitats de pediatria menys tensionades estan més repartides territorialment, a CAPs com el de Ribes de Freser (Girona), Vallvidrera (Barcelona), Sallent (Catalunya Central) o Cornudella (Tarragona), i una mitjana de 13 pacients atesos per professional i dia. És necessari apuntar, però, que la base de dades careix de la informació sobre la pressió assistencial de 75 dels CAPs.

    !function(){«use strict»;window.addEventListener(«message»,(function(a){if(void 0!==a.data[«datawrapper-height»]){var e=document.querySelectorAll(«iframe»);for(var t in a.data[«datawrapper-height»])for(var r=0;r<e.length;r++)if(e[r].contentWindow===a.source){var i=a.data["datawrapper-height"][t]+"px";e[r].style.height=i}}}))}();

    En tot l’estat, la sobrecàrrega de treball i el contrast entre centres és encara major: els professionals de pediatria dels centres de salut d’Alcaudete, situat a l’àrea de salud de Jaén Sud (Andalusia), d’Àvila Norte (Castella i Lleó) i del centre de salut de San Roque Sur (Andalusia) van atendre més de 45 infants al dia l’any 2022, gairebé doblant el nombre màxim de visites recomanades. 

    D’altra banda, alguns dels menys tensionats amb prou feines van atendre un al dia de mitjana, com és el cas del centre de salut Muñana (a l’Àrea de Salut d’Àvila, Castella i Lleó), el centre de salut San Bartolomé de Tirajana (a Gran Canaria, Las Palmas) o el centre de salut Corrales del Vino (a l’àrea de salut de Zamora, Castella i Lleó). A nivell estatal, els pediatres de més de 260 centres de salut van passar consulta a més de 25 infants per dia, mentre que la mitjana espanyola global es va situar al voltant de les 22 visites al dia per professional.

    Pots esbrinar quina és la pressió assistencial de la unitat de pediatria del teu centre (CAP) i àrea de salut consultant el buscador desenvolupat per CIVIO. La propera setmana analitzarem la pressió assistencial del personal d’infermeria.

    Sobre la metodologia i l’origen de les dades

    CIVIO ha obtingut les dades sobre pressió assistencial a través dels diferents portals de transparència i dades obertes de cada CCAA i realitzant nombroses peticions d’informació. A tot l’Estat espanyol hi ha un total de 170 àrees de salut. La fundació ha aconseguit les dades totals de 141 d’aquestes, mentre que només ha pogut accedir a dades parcials de les 29 àrees de salut de Castella-La Mancha, Galícia i Extremadura. El novembre de 2022, però, quatre regions van rebutjar concedir-los l’accés a les dades de pressió assistencial (Astúries, Cantàbria, Galícia i Catalunya). 

    A Catalunya, l’equip de CIVIO va aconseguir les dades de pressió per Equip d’Atenció Primària (EAP), que pot donar servei a un o diversos Centres d’Atenció Primària (CAP) o consultori. En el cas que diversos EAP donin servei a un mateix CAP, van realitzar la mitjana de la pressió assistencial.

  • Atendre 45 pacients al dia o atendre’n 10: desequilibri en la pressió assistencial de la medicina familiar

    Atendre 45 pacients al dia o atendre’n 10: desequilibri en la pressió assistencial de la medicina familiar

    La fundació de periodisme per la transparència i la vigilància dels poders públics CIVIO porta mesos recopilant les dades de la pressió assistencial de la medicina familiar, la pediatria i la infermeria a tot l’Estat espanyol. És a dir, “la mitjana de pacients atesos al dia per cada professional sanitari d’atenció primària”, d’acord a la definició seguida pel col·lectiu de periodistes. 

    CIVIO ha demanat aquestes dades a les comunitats autònomes, que els calculen tenint en compte el nombre absolut de pacients atesos, dividint al seu torn aquesta xifra entre el total de professionals i els dies laborables de cada any.

    El Diari de la Sanitat ha analitzat aquestes dades, actualitzades per últim cop el 4 de juliol de 2023, posant el focus sobre el territori català. En aquesta entrega, ens centrem en la situació de la medicina familiar, mentre que la propera setmana analitzarem la pressió assistencial dels professionals de pediatria catalans, seguida de la situació del personal d’infermeria. Les dades parlen de sobrecàrrega de treball i de desequilibris de pressió entre CAP’s concrets, més que per àrees de salut.

    Els i les metges de família de Catalunya Central, els més pressionats a nivell català  

    A tot l’Estat espanyol hi ha un total de 170 àrees de salut, set de les quals a Catalunya: Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Catalunya Central, Terres de l’Ebre i l’Alt Pirineu i Aran. Segons les dades de 2022, l’Àrea de Salut de Catalunya Central va ser la que va tenir una major pressió assistencial en medicina familiar.

    Aquesta àrea agrupa sis de les comarques centrals de Catalunya: Bages, Berguedà, Lluçanès, Moianès, Osona i Solsonès, i els professionals que hi treballen atenen 33,6 pacients al dia de mitjana. La van seguir l’Àrea de Salut de Terres de l’Ebre i la de Barcelona, totes dues també per sobre dels 30 pacients al dia. La menys pressionada va ser l’Àrea de Salut de l’Alt Pirineu i Aran (Lleida), on els i les metges de família de mitjana van atendre 26,5 pacients al dia.  

    A nivell espanyol, Andalusia i Galícia concentren les àrees de salut més saturades, mentre que l’àrea més pressionada del 2022 va ser la d’Albacete, on els i les metges de família van atendre a 43,3 pacients de mitjana al dia —deu més que a l’àrea catalana més tensionada— seguides de les Àrees de Salut d’Almansa i de Ciudad Real, també manxegues i properes als 40 pacients al dia.

    45 pacients al dia: la medicina familiar del CAP i Hospital Lleuger Gimbernat (Tarragona), la més tensionada de Catalunya l’any 2022

    Desglossant les dades a nivell de centres de salut, veiem com el Centre d’Atenció Primària (CAP) més tensionat del territori català va ser el CAP i Hospital Lleuger Gimbernat (a l’Àrea de Salut de Tarragona), on els metges de família van atendre, de mitjana, 45 pacients al dia. Aquesta xifra el va convertir en el 12è centre de salut més tensionat dels 2.021 centres que hi ha a tota Espanya. El segueixen els CAPs Montclar (Sant Boi de Llobregat), Joan Mirambell i Folch (Caldes de Montbui), Sant Feliu de Codines – Doctor de los Pinos (Sant Feliu de Codines) i Molí Nou (Sant Boi de Llobregat), tots ells amb una mitjana per sobre de les 41 visites per professional al dia i ubicats a l’àrea de salut de Barcelona. 

    A nivell estatal, el centre de salut on els i les metges de família van tenir una pressió assistencial més elevada va ser el Ponferrada IV, a El Bierzo (Castella i Lleó), on la mitjana de consultes per professional va superar els 50 pacients al dia. Altres centres de salut de Múrcia, Castella i Lleó i Extremadura, Astúries i Andalusia completen el rànquing dels 20 centres més tensionats, tots ells per sobre dels 45 pacients al dia.

    A l’altre extrem, els centres menys tensionats del Catalunya van ser el CAP Peralada (Girona), amb una mitjana de 9,9 pacients al dia, El Vendrell i Botafoc, ambdós amb 10,8 pacients, l’Arboç (12,9 consultes) i Torredembarra (14,2), tots ells de l’àrea de salut de Tarragona. I els aragonesos Centre de Salut Herrera de los Navarros i Villel (a Saragossa i Terol, respectivament) van ser els menys tensionats a nivell espanyol, amb mitjanes de 4,6 i 5,5 pacients per dia i metge de família. De fet, dels 20 centres menys tensionats de tot l’Estat, 17 es troben a l’Aragó i 3 a Càceres (Extremadura). 

    Pots esbrinar quina és la pressió assistencial del teu centre (CAP) i àrea de salut consultant el buscador desenvolupat per CIVIO. La propera setmana analitzarem la pressió assistencial dels professionals de pediatria catalans, seguida de la situació del personal d’infermeria.

    Sobre la metodologia i l’origen de les dades

    CIVIO ha obtingut les dades sobre pressió assistencial a través dels diferents portals de transparència i dades obertes de cada CCAA i realitzant nombroses peticions d’informació. A tot l’Estat espanyol hi ha un total de 170 àrees de salut. La fundació ha aconseguit les dades totals de 141, mentre que només ha pogut accedir a dades parcials de les 29 àrees de salut de Castella-La Manxa, Galícia i Extremadura. El novembre de 2022, però, quatre regions van rebutjar concedir-los l’accés a les dades de pressió assistencial (Astúries, Cantàbria, Galícia i Catalunya). 

    A Catalunya, l’equip de CIVIO va aconseguir les dades de pressió per Equip d’Atenció Primària (EAP), que pot donar servei a un o diversos Centres d’Atenció Primària (CAP) o consultori. En el cas que diversos EAP donin servei a un mateix CAP, van realitzar la mitjana de la pressió assistencial.

  • “Qui cuidarà si tots i totes marxem?”: Professionals de la salut s’uneixen en una nova setmana històrica de vagues al Regne Unit

    “Qui cuidarà si tots i totes marxem?”: Professionals de la salut s’uneixen en una nova setmana històrica de vagues al Regne Unit

    El Sistema Nacional de Salut britànic (NHS per les sigles en anglès) penja d’un fil després d’una nova setmana de vagues i mobilitzacions del personal sanitari, en un any en què infermeres, ambulanciers, residents, especialistes i radiòlegs han secundat nombroses vagues a Escòcia, Gal·les, Irlanda del Nord i Anglaterra. D’acord als caps d’hospitals del Sistema Nacional de Salut, dos milions de visites han estat cancel·lades com a resultat de les vagues a tot el Regne Unit, segons informa The Guardian. 

    Cadascun dels col·lectius professionals té demandes específiques pròpies, però comparteixen motius de protesta pels salaris insuficients davant la inflació rampant, el subfinançament del sistema sanitari públic i la falta de personal que provoca excés de treball i saturació del servei, en el context de la dura crisi del cost de la vida del Regne Unit. Reclamacions amb una cadència familiar als i les professionals sanitàries catalanes.  

    Segons l’anàlisi de les dades de l’NHS fet per l’Associació Mèdica Britànica (BMA), les llistes d’espera per rebre tractament van arribar al rècord de 7.68 milions de persones a finals del juliol, la xifra més alta des que els recomptes van començar. La pandèmia va agreujar la situació, però les llargues esperes per als tractaments no són noves. Segos BMA, al febrer de 2020 ja hi havia 4,43 milions de persones a la llista d’espera per a l’atenció, i diversos analistes apunten a les polítiques d’austeritat aplicades pels consecutius governs conservadors des de la crisi de 2008 com el principal culpable de la degradació de l’NHS, mentre que hi ha estudis que xifren l’impacte de les retallades en un increment de la taxa de mortalitat addicional.

    Davant d’aquesta situació, els i les sanitàries es pregunten “qui cuidarà si tots i totes marxem?”, tal i com es podia llegir en algunes de les pancartes de la manifestació de dimarts a Manchester. Una pregunta existencial que dirigeixen a l’executiu conservador i que els sorgeix cada cop que senten casos d’especialistes que marxen a Austràlia, Nova Zelanda o Dubai cercant millors sous i condicions laborals, o quan senten com joves decideixen que no val la pena dedicar-se a ser infermera per patir sobresaturació de feina i no poder ni arribar a final de mes, segons explica al Diari de la Sanitat l’infermera de Brighton Olivia Anderson. 

    Les demandes de metges i infermeres en un any farcit d’aturades històriques

    A Anglaterra, aquesta setmana s’ha produït una vaga simultània sense precedents que ha unit “consultants” -metges especialistes d’hospital – i “junior doctors”, l’equivalent als i les residents, en el darrer capítol de les protestes en demanda d’una pujada de salaris molt més alta que la que el govern va anunciar recentment i que no va convèncer als sindicats. A més, dimarts radiòlegs es van unir a la protesta, que va portar a especialistes i residents a protestar davant de la conferència dels Tories (Partit Conservador) a Manchester central, on el Primer Ministre Rishi Sunak exposava el seu full de ruta pel país. 

    “Estem aquí literalment a la porta de la conferència: si [els Tories] volen parlar amb nosaltres poden venir i començarem negociacions avui o demà. D’aquesta manera esperem poder posar pressió al govern per a resoldre aquesta disputa”, declarava la resident, sindicalista i vicepresidenta del consell de l’Associació Mèdica Britànica (BMA) Emma Runswick en unes declaracions a Skynews difoses per la pròpia BMA dimarts a Manchester central.

    Protesta davant de la conferència del Partit Conservador a Manchester. | BMA

    Durant l’any 2022, l’Associació Mèdica Britànica (BMA) va exigir augments salarials per als residents per recuperar la paga al nivell de l’any 2008. Segons el sindicat, les repetides congelacions i els increments inferiors a la inflació havien causat una disminució real dels salaris del 30% des del 2008. Al febrer, més del 98% dels membres van votar a favor d’anar a la vaga. La primera va començar el 13 de març del 2023, i va ser de 72 hores. Després de la vaga, les reunions amb el govern no van donar lloc a una resolució de les disputes, i la BMA va anunciar una vaga addicional de 96 hores a partir de l’11 d’abril. Les aturades van continuar durant l’estiu, quan els especialistes de l’NHS a Anglaterra van fer vaga per les condicions salarials els dies 20 i 21 de juliol.

    Les infermeres també porten un any ple de mobilitzacions. Les protestes laborals van iniciar-se el 6 d’octubre de 2022, quan els i les membres de la Royal College of Nursing (RCN) van votar fer una acció industrial per primera vegada en els seus 106 anys d’història, en una disputa sobre una proposta del govern d’increment salarial del 5%. Un increment inferior al defensat pel sindicat, que sosté que els infermers haurien de rebre un augment del 5% per sobre de la inflació, que llavors era del 10,1%. Les protestes es van estendre durant la tardor i l’hivern, fins a la vaga del 6 i el 7 de febrer de 2023, quan els i les conductores d’ambulàncies també es van unir a les mobilitzacions a Anglaterra i Gal·les, causant la vaga més gran dins de l’NHS fins el moment, segons va informar la BBC. El servei ha arribat a punts de saturació en què la ciutadania havia d’esperar fins a una hora i mitja per rebre una ambulància.

    Olivia Anderson és una de les infermeres que va votar anar a la vaga per demanar una pujada de sou i la millora de les condicions als hospitals britànics. Té 27 anys i fa 5 anys que treballa per l’NHS, els dos darrers ja com a infermera qualificada. Avui dia treballa a l’àrea d’oncologia del Royal Sussex County Hospital a Brighton. La primera onada de protestes, al gener de 2022 va coincidir amb els seus dies lliures, però igualment va unir-se als piquets i va participar activament de l’aturada a la segona onada de vagues, que van començar al febrer.

    Fotografia proporcionada per Olivia Anderson, de la primera onada de protestes de la comunitat d’infermeres a Brighton, 18 de gener de 2022.

    En declaracions al Diari de la Sanitat, Anderson explica els motius que la van portar a fer vaga. “El problema principal és que amb la crisi del cost de la vida, amb els sous actuals les meves companyes que són mares no es poden permetre viure. El sou que rebem no és suficient, i ni de bon tros compensa el treball dur i la pressió assistencial que patim dia a dia. A més, aquestes pobres condicions laborals fan que cada cop menys gent vulgui ser infermera, i aquest fet encara empitjora més el greu problema que tenim de falta de personal i sobresaturació de feina”.

    “Aquesta experiència angoixant i frustrant de falta de mans era un sentiment àmpliament compartit entre les companyes”, recorda Anderson, assenyalant que un dels càntics principals als piquets era “No more corridors [No més passadissos]”. Una clara referència a “la impossibilitat de tenir cura dels i les pacients als passadissos” i la preocupació pel seu benestar, segons la infermera, que apunta que la sobrecàrrega de treball és un sentiment també comú entre els i les residents i doctores i un dels principals motius de les protestes actuals, més enllà del salari.

    “La major part dels debats que vam tenir a l’hora d’anar o no a la vaga giraven entorn al benestar i la seguretat dels i les pacients, ja que patíem per no poder proveir el servei necessari, però precisament també per això anem a la vaga”, conclou Anderson, que lamenta que alguns sectors estiguin culpant als sanitaris de les deficiències de l’NHS però destaca la gran solidaritat que ha sentit que es creava entre diferents col·lectius sanitaris i per bona part de la població.

    Protestes internacionals amb ressonàncies a Catalunya

    Els i les treballadores sanitàries s’estan mobilitzant notablement en els darrers anys a nivell internacional, amb fites com la vaga sanitària més gran de la història dels Estats Units, quan més de 75.000 treballadors sanitaris del proveïdor sanitari Kaiser Permanente faran vaga a centenars d’instal·lacions de Califòrnia, Oregon i Colorado, entre altres estats.

    A Catalunya, el 2023 també va començar amb protestes laborals sanitàries de rècord del sindicat majoritari Metges de Catalunya. Les millores del preu de guàrdia dels metges residents i la creació d’una taula de negociació efectiva van ser el punt clau per a desconvocar la vaga que Metges de Catalunya tenia prevista per a principis de febrer, després d’haver reunit 9500 i 5000 persones en les jornades de protesta del 25 i 26 de gener. Per la seva banda, una de les principals reivindicacions d’Infermeres de Catalunya és la jubilació als 60 anys, tal i com explicava Núria Garrido, portaveu d’Infermeres de Catalunya per l’1 de maig.