Just Deploy It!

Autor: José Martí Gómez

  • El coronavirus, vist per un estudiant de medicina català als Estats Units

    Des de la facultat de Medicina de la Washington University a St. Louis (Missouri, Estats Units) Eric Sallinger m’escriu sobre La Vida en Temps de Coronavirus :

    “És difícil imaginar fins a quin punt la gent s’ha vist afectada pel coronavirus a tot el món. El que és fàcil és saber amb seguretat que milions de persones han patit moltíssim més que jo. Jo no sóc sanitari ni tinc contacte amb malalts, no estic sol a casa meva, aïllat dels altres, no em falta res, tinc menjar i tot el que necessito per estar sa. Sóc un estudiant universitari a punt de graduar-me en la Washington University a St. Louis, estic envoltat d’amics, veuré aviat a la meva família i tinc tot el que necessito. Sóc afortunat. I aquest pensament em ve al cap sovint, la sensació que encara que la meva vida s’hagi vist afectada pel coronavirus, les coses podrien ser molt pitjor i dono les gràcies pel que tinc».

    Llegeix la reflexió completa en  El Balcó – El blog de José Martí Gómez

  • Un cop d’ull a la sanitat

    Vam aplaudir, durant mesos, totes les tardes al personal sanitari.

    Sabem quant cobra pel seu servei abnegat? El que cobren els metges varia segons treballin a l’Institut Català de la Salut (ICS) o a la Xarxa d’Hospitals d’Utilització Pública (XHUP) o facin guàrdies. 2.500 euros nets seria el sou estàndard. El sou de les infermeres oscil·la sobre els 1.800 euros.

    Hi ha dèficit de personal en els hospitals? Depèn del servei i de l’hospital.

    Està desmoralitzada la classe mèdica? És difícil saber-ho, però és cert que hi ha poques possibilitats de promoció professional i el sou no motiva. S’han perdut uns 30.000 professionals substituïts per un excés de personal eventual al temps que el sector ha estat castigat per les retallades pressupostàries, reduïts en un 10% en els últims sis anys.

    Com ha afectat el coronavirus a metges i infermeres? Els que l’han afrontat des de primera línia han patit molt estrès i por de caure malalts, encara que sense oblidar el deure moral d’atendre el millor possible els afectats pel virus. N’hi ha que han caigut i estan confinats a casa seva.

    En els anys de govern de CiU la sanitat catalana va anar de més a menys, sobretot quan Pujol es va retirar i el va substituir Artur Mas. Polític amb l’íntima convicció que la sanitat és incontrolable, va triar com a conseller Boi Ruiz, home que parlava massa i no havia gestionat mai un hospital tot i que, ironies de la vida, arribava a la Conselleria de Sanitat després de presidir la patronal d’hospitals.

    Segueix llegint l’article sencer al blog ‘El Balcón’…