Just Deploy It!

Autor: Joan Ramon Villalbí

  • Buidant de fum la nostra vida: necessitem més regulació sobre el tabac

    El problema del tabaquisme al nostre país ha mostrat indicis de millora en els últims anys, quan ha anat disminuint notablement el consum de tabac alhora que les malalties i les morts que causa comencen també un declivi. En bona part això es deu a l’entrada en vigor de polítiques reguladores de la promoció i del consum de tabac, que han aconseguit que els menors creixin més lliures d’estímuls per provar-ho, que tots puguem respirar en general aire sense fum, i que els fumadors tinguin més oportunitats per deixar-ho. A més, el tractament fiscal del tabac s’ha orientat en un sentit més preventiu. Però moltes persones pateixen i moren prematurament per culpa del tabac encara, cal actuar.

    L’any 2014 es va aprovar una nova directiva europea sobre productes de tabac que introduïa alguns canvis en les normes vigents en ampliar els advertiments sanitaris en els paquets de tabac i restringir la publicitat dels cigarrets electrònics. La setmana passada i amb un notable retard respecte als terminis previstos, el govern va aprovar un reial decret llei que incorporava a la legislació espanyola diversos aspectes de la directiva, especialment les restriccions a la publicitat dels cigarrets electrònics (pendent de ratificació per les Corts). El passat estiu altres elements de la directiva s’havien incorporat a la nostra normativa. Just la mateixa setmana, diputats de l’oposició socialista havien reclamat mitjançant una proposició no de llei (PNL) aquesta transposició, així com altres mesures de control del tabaquisme, entre elles la prohibició de l’ús de tabac en espais restringits i en espais oberts amb gran presència de menors, la realització de campanyes de sensibilització social sobre el tabac, instant a millorar el seguiment del tema i la coordinació amb les CCAA en tractaments, i proposant pujar els impostos.

    Encara que la transposició de la directiva europea de 2014 queda finalment resolta (encara que amb gairebé un any i mig de retard respecte a la data límit fixada), aquesta proposició permet obrir una finestra d’oportunitat per seguir millorant les polítiques de control del tabaquisme. Si s’aprovés (el que requereix que els diversos grups parlamentaris es posin d’acord en alguna cosa compartida, com és la salut pública) tal vegada es podria engegar des de la Comissió de Sanitat del Congrés una modificació de la llei vigent per prohibir fumar en alguns espais oberts de gran afluència com els estadis a l’aire lliure (com ja es va fer al País Basc), i per a vehicles amb nens (com han fet molts altres països). També a estendre la prohibició d’ús dels cigarrets electrònics a tots els espais on està prohibit fumar, per coherència. Fins i tot a plantejar l’empaquetat neutre del tabac, evitant que els paquets siguin un element de màrqueting (com va fer fa uns anys Austràlia i ho han adoptat països veïns com França). Fa uns anys, la Comissió de Sanitat va tenir un paper clau en la revisió i millora de la llei de tabaquisme, ampliant l’aire lliure a bars i restaurants. Seria de desitjar ara un treball similar, que requereix lideratge, consens, i donar prioritat a la salut pública sobre altres aspectes, però del que hi ha bons precedents en anteriors legislatures. Segurament els temes de seguiment, tractament i campanyes inclosos en la PNL no són temes pròpiament legislatius, sinó de gestió (i de recursos); però evidentment poden millorar si el clima és propici, com ha passat abans. El tema fiscal hauria de millorar-se, però segurament d’una altra forma.

    Des del moviment de prevenció molts pensem que estaria bé aprofitar el moment per abordar el tema. Celebrem la transposició (encara que sigui amb tant retard) de la directiva, i recaptem suports a aquesta PNL esperant que sigui el preludi d’un esforç per seguir millorant.

  • La recerca aporta llum sobre les cigarretes electròniques, el tabac i la salut

    A mesura que la cigarreta electrònica s’ha estès als països desenvolupats, s’han anat configurant dues posicions respecte al món sanitari. Alguns l’han vist amb interès com una eina de reducció de danys, i altres, en canvi, amb desconfiança, com a un obstacle a la reducció del tabaquisme. Aquestes posicions es basen en dades, però com que en teníem poques sobre un fenomen nou, també es produïen en funció de valors i creences –i per descomptat, en algun cas en interessos creats.

    Molts tenim el dubte de si les cigarretes electròniques bàsicament seran usades per fumadors que així es fan menys mal, o si, en canvi cada cop les faran servir més persones que altrament no fumarien. Aquesta qüestió és molt rellevant des de la perspectiva de la salut pública. Encara que no es puguin considerar un producte segur, és clar que el seu ús és molt menys perillós que el del tabac. Ara bé, si són la porta d’entrada a l’addicció a la nicotina per a persones que no fumen (o que han deixat de fumar), la cosa és ben diferent.

    Aquest estiu s’han publicat dos treballs molt importants sobre les cigarretes electròniques, que ens ajuden a valorar millor el seu impacte potencial sobre la salut pública i ens han de fer pensar en com millorar-ne la regulació. D’una banda, una revisió sistemàtica de Samir Soneji i altres investigadors de la Facultat de Medicina de Dartmouth publicada a la revista JAMA Pediatrics del mes d’agost conclou, sense cap mena de dubte, que contribueixen al procés de posar-se a fumar pels adolescents i joves. Altres treballs previs suggerien que les cigarretes electròniques eren la porta d’entrada a l’addicció a la nicotina per molts adolescents als EUA, i que podien ser la causa de l’aparent aturada del declivi secular en la proporció de fumadors. Però l’aportació de Soneji, basada en una meta-anàlisi important, és bastant definitiva.

    Això porta a valorar la importància de regular la promoció i venda dels dispositius com les cigarretes electròniques, per reduir els riscos que siguin utilitzades per adolescents. Cal dir que al nostre país hi ha una certa regulació, però és feble i permet la venda a menors de dispositius electrònics amb productes sense nicotina amb sabors atractius als infants. Els hem vist en alguns supermercats, prop de la caixa, a la zona afavoridora de la compra impulsiva.

    El British Medical Journal va publicar a finals de juliol un treball de Shu-Hong Zhu i els seus col·laboradors de la Universitat de Califòrnia a San Diego. Aquest estudi mostra com en les darreres enquestes als EUA els fumadors que usaven cigarretes electròniques intentaven deixar de fumar més que no pas els altres fumadors, i de fet tenien més probabilitats d’aconseguir-ho. A més, les dades de les enquestes mostraven que el ritme amb que els fumadors estaven deixant de fumar era una mica superior al dels anys previs a la introducció de les cigarretes electròniques. Aquestes troballes poden tenir altres explicacions i per tant han de ser contemplades amb precaució. També s’haurien de confirmar amb altres estudis, i en altres societats. Però ens porten a valorar que podria haver-hi una certa contribució de les cigarretes electròniques al progrés cap a una societat sense tabac.

    En tot cas, la ciència aporta coneixement i millora la capacitat de prendre decisions informades per part de la societat. En aquest cas, malgrat que puguem veure les cigarretes electròniques com una eina més que podria ajudar a deixar de fumar a alguns adults fumadors, sembla que convé limitar molt fortament la seva promoció i publicitat, i vetllar per a evitar totalment la seva possible venda a menors.

  • Les cigarretes electròniques i el tabac: novetats recents

    Fa pocs anys que l’ús de la cigarreta electrònica s’ha estès als països desenvolupats. Des del món sanitari, alguns l’han vist amb simpatia, com una eina de reducció de danys. Altres amb malfiança, com un obstacle a la creixent reducció del tabaquisme en el nostre entorn. Per això, països com Austràlia o el Canadà de moment les han prohibit. Al nostre país s’ha adoptat una certa regulació de manera prudencial, que la transposició d’una directiva europea ha de reforçar. Molts tenim el dubte de si les cigarretes electròniques bàsicament seran usades per fumadors que així es fan menys mal, o si cada cop les faran servir més persones que altrament no fumarien. Aquesta qüestió és molt rellevant des de la perspectiva de la salut pública. Encara que no es puguin considerar un producte segur, és clar que el seu ús és molt menys perillós que el del tabac. Ara bé, si són la porta d’entrada a l’addicció a la nicotina per a persones que no fumen (o que han deixat de fumar), la cosa és ben diferent.

    Aquest debat no és acadèmic: és calent i urgent, i interpel·la a la salut pública. Els darrers anys s’ha vist un descens important de la proporció d’adolescents fumadors, una tendència prou positiva. Si les cigarretes electròniques frenen o reverteixen aquest camí, plantegen un problema major. Dos treballs recents fets a Califòrnia i publicats aquest estiu a la revista Pediatrics aporten informació clau per a respondre aquests aspectes. Els dos s’han fet a la Universitat del Sud de Califòrnia i es basen en l’estudi de salut infantil, un projecte de seguiment de cohorts fins al final de l’escola secundària, que es va iniciar el 1995 i del que ara han emergit les dades de seguiment del 2014.

    Les dades del primer estudi (publicades al Pediatrics del mes de juliol) mostren que els adolescents que cap als 17 anys (als cursos 11è i 12è) havien fet servir cigarretes electròniques es posaven a fumar molt més sovint que els que no les havien tastat. La magnitud de la diferència és molt gran: després d’una mitja de 16 mesos de seguiment, el 40% dels que havien fet servir cigarretes electròniques iniciava el consum de tabac, mentre que sols ho feia un 10% dels que no les havien fet servir. Això suggereix que als Estats Units l’experimentació amb les cigarretes electròniques es converteix en una porta d’entrada al tabac, una troballa alarmant.

    El segon estudi (al Pediatrics del mes d’agost) documenta que a Califòrnia, coincidint amb la implantació de la cigarreta electrònica, la davallada sostinguda del tabaquisme en els adolescents gairebé s’ha estroncat. Mentre que del 1995 al 2004 la proporció de fumadors al final del batxillerat va baixar del 19,1 al 9%, el 2014 era del 7,8%, una disminució minúscula. De fet, la proporció combinada de fumadors o usuaris de cigarretes electròniques arribava al 13,7%. Saber gràcies a l’estudi anterior que bona part dels usuaris de cigarretes electròniques que no fumen hauran començat a fer-ho uns mesos després resulta encara més inquietant.

    Aquests resultats porten a valorar la necessitat de regular més fortament les cigarretes electròniques arreu. Al nostre país, les possibles prioritats serien prohibir la seva publicitat i les activitats de promoció i de màrqueting que en fomenten l’ús, i bandejar la seva utilització en tots els espais públics tancats d’on els darrers anys hem foragitat el fum del tabac. Un cop més, la recerca aporta elements per a la política sanitària.

  • La regulació i la salut pública: a propòsit del tabac

    Al febrer de 2014 les institucions europees van aprovar per consens la directiva sobre productes de tabac, que actualitzava l’anterior aprovada una dotzena d’anys abans. El procés d’adopció va ser llarg i tortuós, amb una resistència ferotge per part de la indústria tabaquera. S’ha documentat que aquesta va invertir grans sumes i esforços, amb fins a 160 lobbistes actius, i va usar ardits diversos per frenar-la i descafeinar-la (la relació amb la indústria li va costar el lloc a un comissari Europeu). A pocs dies d’expirar el termini límit per a la seva transposició a la legislació dels estats membres, a Espanya encara no s’ha fet. Això posa en qüestió la prioritat que concedeix el govern d’Espanya a les polítiques de salut pública.

    El tabac té un cost altíssim en morts, malalties i patiment evitables. Els progressos realitzats en la disminució del tabaquisme en diversos països són fruit d’un conjunt de canvis que desnormalizen el seu ús i canvien la percepció social del fumar. La progressiva adopció de regulacions ha ocupat un espai destacat en aquest procés. Aquesta directiva 2014/40, recentment ratificada pel Tribunal Europeu de Justícia que ha desestimat les reclamacions de la indústria, aporta alguns elements positius a la regulació del tabac. Entre els aspectes més destacats, limita la capacitat de la indústria per al màrqueting, a l’ampliar l’espai que han d’ocupar les advertències sanitàries del 50 al 65% de la superfície dels paquets. D’altra banda sentència l’ús d’additius saboritzants que puguin ser atractius per a algunes categories de població, entre ells el mentol (que a més potencia l’absorció de la nicotina), i l’ús de termes de màrqueting equívocs com ‘suau’, ‘natural’ etc. per descriure el producte. Finalment, introdueix un incipient regulació dels cigarrets electrònics, que limita la seva publicitat.

    Al nostre país, la normativa actual procedeix de la directiva europea de 2002, que va suposar un pas endavant important. Va modificar el tipus i mida de les advertències sanitàries, abans gairebé invisibles (convé recordar que fins llavors, la informació al consumidor d’un producte tan perillós com un paquet de cigarrets era gairebé nul·la i poc visible, en contrast amb la detallada informació inclosa a la etiqueta d’una llauna de tomàquet fregit). Alguns països han ampliat de motu propio la regulació dels paquets, fins a arribar a l’empaquetat neutre o genèric sense logos ni marques més enllà de la marca estricta i les advertències sanitàries: aquesta iniciativa que ja porta uns anys vigent a Austràlia s’ha adoptat recentment a Irlanda o a França i es discuteix en altres països de la Unió Europea -encara que no a Espanya. Sí que es va adoptar al nostre país el 2014 una regulació mínima dels cigarrets electrònics que va impedir almenys que se seguissin anunciant invocant una seguretat i beneficis que no havien demostrat. La nova directiva pendent de transposició reforça aquesta regulació en prohibir la seva publicitat i promoció de forma general i de manera anàloga als productes del tabac. Això faria impossible la presència d’anuncis a la televisió que vinculen el seu ús amb valors juvenils i que se superposen a imatges de fumadors, com els que s’han emès recentment.

    Els professionals més vinculats al moviment de prevenció vam tenir accés el passat estiu a un esborrany de Reial Decret de transposició de la directiva redactat en termes de mínims, sense plantejar passos que vagin més enllà en defensa de la salut pública. La seva aprovació per un govern en funcions que ha de complir les seves obligacions amb les institucions europees seria comprensible. Però la veritat és que aquest esborrany no s’ha concretat encara en el Butlletí Oficial de l’Estat, i sembla que es va a produir un incompliment en els terminis de transposició de la directiva. Males perspectives a les portes del Dia Mundial del Tabaquisme d’aquest any. Mentrestant, altres països avancen amb l’adopció de l’empaquetat neutre, un tractament fiscal més exigent, o regulacions més protectores del consum de tabac en espais tancats amb nens, en alguns espais oberts, o sobre els cigarrets electrònics. Fins i tot aquí alguna comunitat autònoma està aprovant normativa pròpia en aquesta direcció, com mostra la nova legislació adoptada al País Basc.

    En fi, que sembla que també en aquest camp s’acumulen les tasques per a un proper govern.