Just Deploy It!

Autor: José Sánchez

  • En temps de pandèmia, jo em vacuno

    Amb el suport de les xarxes socials, el discurs pseudocientífic dels ‘xarlatans’ ha crescut com els bolets al bosc a la tardor. Aquests, sense cap mena d’evidència científica –ni remordiment-, i amb total impunitat, escampen el seu missatge per la xarxa. Les xarxes socials i la plataforma de vídeos en línia a Youtube, en van plens. Un clar exemple d’aquestes males praxis la tenim al nostre país, on alguns pseudoterapeutes afirmen -sense cap mena de pudor- que la Covid-19 es pot curar amb plantes medicinals i l’MMS, o el que seria el mateix, diòxid de clor, més conegut com a lleixiu. Evidentment, no hi ha cap estudi o evidència científica que afirmi aquesta aberrant teoria.

    També podem trobar col·lectius que han engegat campanyes en contra de la vacunació amb «eslògans» i afirmacions tan absurdes com que ‘la vacuna fa més mal que bé’ -no hi ha cap evidència científica al respecte- o que hem de confiar en els remeis naturals i la medicina alternativa per curar-nos. Tampoc podien faltar els negacionistes, que en nom de la «seva» llibertat, en molts casos, s’han manifestat gairebé amb total impunitat, negant la malaltia i les seves conseqüències. I per acabar l’any amb «alegria», aquí a Catalunya hem tingut el cas de la ja famosa Rave de Llinars del Vallès, on centenars d’eixelebrats es van reunir, sense cap mena de mesura de protecció en vers la Covid-19, per celebrar la nit de Cap d’Any i on els Mossos d’Esquadra van trigar fins a tres dies en desallotjar als assistents.

    Què podem fer els ciutadans en enfront d’aquesta situació, falses declaracions i actes incívics? En primer lloc, hem de confiar en la ciència i la medicina. Les campanyes de vacunació han demostrat al llarg de la història ser tremendament efectives per combatre les malalties infeccioses. Sense anar més lluny, la Verola, malaltia que va matar a uns 300 milions de persones al segle passat, va poder ser erradicada al nostre planeta, gràcies a una campanya de vacunació massiva que es va engegar el 1958. I, en segon lloc, hem de fer cas omís a aquests xarlatans, ja que les seves pseudoteràpies no tenen el suport de la comunitat científica i no hi ha cap evidència que indiqui que funcionen per combatre o curar la Covid-19. Només la ciència i una correcta planificació per part de les autoritats competents en les campanyes de vacunació ens podran treure d’aquest mal son que ha sigut i, malauradament, continua sent, la Covid-19.

  • 100 milions per l’atenció primària!

    Abans d’aquest pont de desembre, vaig veure a la consellera de Salut Alba Vergés apel·lant a la responsabilitat ciutadana, per aplicar les mesures adients i adequades, que hem d’adoptar envers la pandèmia de la Covid-19. Això està molt bé. De fet, i per la meva experiència personal, asseguraria i podria dir amb total seguretat, que la majoria de la ciutadania a la qual la consellera de Salut feia referència ja compleix les normes amb diligència. I és per això que jo a ella i el seu Departament també els voldria fer un recordatori i una recomanació.

    Els diners que destinen a la construcció d’hospitals no necessaris i la contractació de rastrejadors privats, que són uns 100 milions d’euros (poca broma), es podrien destinar a reforçar l’atenció primària. Des de fa molts anys, hi ha molts centres d’atenció primària que es troben en una situació precària. D’altra banda, la contractació d’una empresa privada com Ferrovial (amb un contracte milionari i sense concurs previ) per fer el seguiment dels contagis per Covid-19 és inacceptable. A banda que la seva gestió ha sigut un fracàs estrepitós –com els mateixos treballadors d’aquesta empresa han reconegut a diversos mitjans de comunicació-, l’autoritat competent va decidir de prorrogar el seu contracte, agreujant encara més el problema i incrementant la despesa econòmica.

    Entre una cosa i l’altra, com ja he apuntat, s’han gastat uns 100 milions d’Euros. Que podrien haver estat destinats a; contractar més personal, metges, metgesses, infermeres, auxiliars, més centres de primària, el Cuap que tan necesari és pel Baix Vallés, i també contractar administratius amb condicions laborals dignes i acceptables. Es podrien haver distinat també a millorar les infraestructures de molts centres d’atenció primària, que actualment estan treballant d’una manera precària. I de pas, també a reforçar i millorar les tecnologies (telèfons d’atenció, sistemes informàtics) per donar una atenció més eficient a la ciutadania. 100 milions donen per molt si estan ben gestionats i vostè, senyora consellera Alba Vergés, i el seu Departament, fins ara no ho estan fent d’una manera eficient. El conjunt de la ciutadania agraeix els seus consells i els seus recordatoris de com hem d’actuar envers la pandèmia. Tingui vostè -i la seva conselleria- també en compte les nostres demandes com a plataforma i ciutadania i actuï en conseqüència.

  • Les llistes d’espera maten

    Avui 10 de Desembre dia de la declaració universal dels Drets Humans. De fet, aquest any és el 70è aniversari d’aquesta declaració. Aprofitant aquesta data, des de la Marea Blanca i la Plataforma per la Sanitat pública del Baix Vallès, convoquem a la ciutadania a manifestar-se en una jornada estatal en contra de les llistes d’espera i la privatització sistemàtica de la Sanitat pública. Ja que el model mercantilista de salut que es vol impulsar i «imposar», per part de les autoritats competents en sanitat tant a Catalunya com a la resta de l’Estat, va en contra del dret humà més elemental de tots; «el dret humà a la vida i la salut.»

    A Catalunya, tenim el «dubtós» honor de liderar les llistes d’espera sanitàries a l’Estat espanyol. Ja que som la comunitat «líder» tant en persones pendents d’una operació, amb 168.108 pacients amb un temps mitjà d’espera de 146 dies (a la resta de l’estat són 115 dies), com en taxa en llistes d’espera, amb 23,32 pacients per cada 1000 habitants. Amb aquestes dades, és evident que el nostre sistema sanitari no s’ha recuperat de les grans retallades que va patir durant la crisi.

    Però no només el conjunt de la ciutadania pateix les voluminoses llistes d’espera en intervencions quirúrgiques, també hi ha un retard considerable en atenció per part d’un especialista. Cosa que fa que malalties que poden ser de caràcter greu no es puguin diagnosticar amb temps o de manera precoç. Fent per tant, que els tractaments o les intervencions siguin més difícils i costoses per la sanitat pública. A més a més, se l’hi ha d’afegir el patiment d’una llista d’espera excessivament llarga, que pateix el pacient esperant el seu tractament o intervenció,

    Al Baix Vallés estem també al mateix nivell…

    És evident que per revertir aquesta situació, s’hauria d’invertir més a la Sanitat Pública. Destinar un percentatge més ampli dels pressupostos a solucionar el deteriorament del nostre sistema sanitari, i que aquest pressupost fos com a mínim igual al de 2009. Que ens mantenia en uns nivells acceptables o inclús d’excel·lència, respecte a altres països del nostre entorn.

    Però lluny d’això, d’invertir més a la Sanitat Pública. A Catalunya ens trobem amb l’agreujant del nou projecte de llei de contractes de serveis a les persones, conegut popularment com a «llei Aragonès». Aquesta llei està encarada a una major externalització i una privatització massiva, dels serveis públics com poden ser serveis sanitaris entre d’altres.

    Ja hi ha algunes veus de partits i grups polítics que parlen obertament d’un decret de les llistes d’espera, per aprovar els pressupostos de la Generalitat del 2020. Aquest decret passaria per mesures com; ubicar l’atenció primària al centre del sistema sanitari, contractar 850 nous professionals i garantir l’atenció sanitària a la primària en 48 o 72 hores com a màxim.

    Les llistes d’espera tenen solució, però sembla que no interessa a alguns sectors polítics i de la nostra societat, ja que són la coartada imprescindible per justificar que «allò públic no funciona» i d’aquesta manera, derivar-nos al sector privat. Això no és cert, és més, jo diria que inclús és pervers. Perquè gràcies a aquesta coartada alguns sectors s’han fet els «amos» de la nostra salut mercantilitzant-la i actuant directament en contra d’ella com la Llei Aragonès.