Just Deploy It!

Autor: Joan Segarra

  • Passar pàgina

    Passar pàgina

    La relació entre la vulnerabilitat i la salut mental pot formar un cicle en què la vulnerabilitat augmenta el risc de problemes de salut mental, i alhora, els problemes de salut mental poden augmentar la vulnerabilitat. Pren-te les coses d’una altra manera! No n’hi ha per tant! Passa pàgina! Aquestes i altres són les odioses recomanacions que acostumes a rebre quan passes per un procés de depressió, ansietat o ets víctima d’algun tipus d’abús o assetjament. Només les persones que han passat per un procés de vulnerabilitat derivat de problemes de salut mental poden entendre la inutilitat d’aquests missatges.

    Segons l’Organització Internacional del Treball (OIT), almenys una de cada cinc persones pateix mobbing al lloc de treball. Una realitat contra la qual la persona es pot protegir denunciant els fets dels quals és víctima. Per a això, cal primer de tot adonar-se que s’està davant d’un cas d’assetjament a la feina, el que la Carta Social Europea defineix com a “actes censurables o explícitament hostils i ofensius dirigits de manera reiterada contra qualsevol treballador en el lloc de treball o en relació amb la feina”.

    Ara fa dos anys, en plena Setmana Santa, tancat en un despatx, feia una desena de trucades a les col·laboradores més pròximes per comunicar la meva voluntat de renunciar durant els següents dies de tots els càrrecs que exercia en aquell moment. Aquella decisió era la culminació d’un llarg període de conflictes i tensions viscuts en el marc dels espais federatius del cooperativisme. Després de dues baixes laborals en divuit mesos per estrès i ansietat, havia decidit llençar la tovallola, esgotat i fastiguejat pel procés d’assetjament patit durant mesos. Em volien fora i ho havien aconseguit.

    En la majoria dels casos, el procés d’assetjament és de manual, complint tots i cadascun dels passos i les característiques descrites pels diferents estudis dedicats al mobbing. Una agressió psicològica continuada, de degoteig, contra la dignitat de la persona, generant per acció o omissió un entorn hostil, humiliat i degradant. El xoc que provoca ser víctima d’assetjament en qualsevol tipus d’empresa es va veure agreujat, en el meu cas, pel fet que s’hagués produït en un entorn que teòricament vetlla pel benestar de les persones. El cooperativisme es defineix i guia per uns valors que són tot el contrari de les pràctiques que caracteritzen el mobbing. Les inseguretats d’un grup de persones acomplexades i malaltes d’ambició, amenaçades en el seu ego, em van convertir en objecte d’una obsessió malaltissa.

    Aquell dia de Setmana Santa va ser dur. Era una derrota per esgotament. Tot i que passat el temps he entès que aquella sortida va ser una victòria, en aquell moment la sensació era de fracàs era total. Poc imaginava, però, que els dies més difícils encara havien d’arribar. En els mesos posteriors les calúmnies i la difamació va continuar. Lluitar contra l’intent dels mascles i femelles alfa (sí, també existeixen, moltes més del que sembla) de soscavar la meva reputació personal i professional va ser devastador per a la meva salut.

    Superar l’assetjament laboral pot ser un desafiament considerable, però hi ha passos que pots fer per abordar la situació i superar-la. Els meus aprenentatges dels primers dotze mesos em van portar a escriure –ara farà una any– un article en el que recollia les principals Lliçons apreses. Un escrit amb el que, més enllà de la denúncia pública, pretenia ajudar als qui estiguessin passant per un procés similar o als qui potser el patirien en un futur.

    Quan et toca viure una experiència així cal activar un seguit d’accions per començar a fer front al problema. Són moltes i diverses, però jo en destacaria algunes. En primer lloc, cal reconèixer la situació i acceptar que estàs sent objecte d’assetjament laboral. De vegades, les persones poden negar la situació o minimitzar-la, però reconèixer-la és el primer pas cap a la resolució. També és important documentar l’assetjament: dates, hores, testimonis, descripcions precises,…

    Buscar suport entre les persones de l’entorn és fonamental. Tenir suport emocional pot ser clau per mantenir el teu benestar durant aquest procés. Així com informar-se dels mecanismes legals que pots activar. Conèixer els teus drets t’ajuda a entendre si el comportament que estàs experimentant constitueix assetjament laboral i quines accions pots prendre al respecte.

    I finalment, cal buscar ajuda professional. Si l’assetjament laboral està afectant seriosament la teva salut mental i emocional, una terapeuta o una consellera et pot ajudar a  desenvolupar estratègies d’afrontament i proporcionar-te suport durant aquest moment difícil.

    Dos anys després del meu “fins aquí”, recuperat, que no curat, faig un balanç positiu del temps viscut. Per una banda, he tingut l’oportunitat de rebre el reconeixement i el suport de moltes persones que m’han fet costat, a l’hora que he pogut descartar aquelles falses amistats i coneixences que em van girar l’esquena en el pitjor moment. I per l’altra, he aconseguit fer realitat el projecte amb el que vaig començar a somiar dos anys enrere, quan vaig assumir que tocava reinventar-se.

    El 2024 va començar amb la constitució d’una societat empresarial en forma de consultoria social que em permet dedicar-me a allò que més m’agrada: treballar per a la transformació social a través de l’acompanyament a persones i organitzacions. Una societat, per cert, que per lògica i voluntat hauria d’haver estat constituïda en forma de cooperativa, però que no ho ha estat perquè no puc acceptar ser comptat com a part d’un moviment encara liderat per persones deshonestes que practiquen valors contraris als que declaren. Desitjo de tot cor que aquesta situació canviï ben aviat. I quan el cooperativisme compti amb responsables i representants coherents i fidels als principis, no dubtaré en activar la transformació de l’empresa.

    Als que llegint aquest article tingueu ganes de dir-me que passi pàgina, amb tota l’estima us dic que us ho estalvieu. Les persones que hem passat per aquests processos necessitem fer el camí, per llarg i feixuc que sigui. El que ens pot ajudar és l’escolta, el suport, la comprensió i la solidaritat.

  • El gran salt

    El gran salt

    Segons l’informe La salut com a eina de transformació social, que es feia públic des de l’Observatori per a la Transformació Social (OTS) fa unes setmanes, el diagnòstic del sistema de salut del nostre país ens aporta cinc indicadors preocupants que cal començar a afrontar de manera urgent: es fa encara poca prevenció, la ciutadania detecta certa deshumanització, la gestió no s’adapta a les necessitats, hi ha percepció d’un sistema antiquat i saturat i es comparteix poc el coneixement. A partir d’aquesta fotografia inicial, el document recull les principals conclusions del debat que van mantenir cinc professionals referents del sector en el marc del primer dels Diàlegs pel canvi que ha posat en marxa l’OTS, amb la premissa que la salut té un enorme potencial com a catalitzador de canvis profunds i duradors en la comunitat.

    La salut és un dels pilars de l’estat de benestar i segurament el més sensible per a la majoria de la societat. No fa gaire anys, a Catalunya parlàvem del sistema sanitari com una de les “joies de la corona”. Què ha passat perquè ara els experts convocats afirmin que “mentre assistim a grans transformacions en molts àmbits, el sistema sanitari no es transforma?”. Segurament un factor que podria explicar part de la situació, tal i com es va destacar en algunes de les intervencions, és l’impacte que els determinants socials i l’increment de la desigualtat estan tenint sobre els problemes de salut de les persones i la gestió de la complexitat que això implica. Els indicadors socials són clars: gairebé el 25% de la població està en situació de risc de pobresa o exclusió social; el 19,2% de la ciutadania no pot permetre mantenir el seu habitatge a la temperatura adequada; i la desigualtat social s’ha incrementat un 5,7% al nostre país.

    Tal i com s’afirma a l’informe: “La salut és un sector estratègic: té cura del principal actiu d’un país, que són les persones. És un factor de cohesió social molt important i de disminució de desigualtats.” Per això es proposa un canvi de mirada que porti a un canvi de model. D’un model basat en els recursos a un model centrat en les necessitats de les persones. D’un cert paternalisme, a la corresponsabilitat i la informació; de pacient subjecte passiu a persona subjecte actiu; de l’hospital-CAP a les xarxes territorials d’atenció integrada i provisió de cures. Només maximitzant la coordinació entre els sistemes sanitari-social i establint una cartera de recursos socials adaptats als diferents perfils de persones, farem el pas del curar al curar-cuidar.

    Com era d’esperar, les reflexions també destaquen la importància i l’impacte de la transformació digital en el futur del sistema de salut. La tecnologia i la innovació es presenten com dos dels pilars més significatius per a l’evolució del sistema. Mitjançant l’adopció de la telemedicina, la intel·ligència artificial i l’anàlisi de dades és possible aconseguir una atenció més predictiva, preventiva i personalitzada. La tecnologia no sols té el potencial de millorar l’eficiència, sinó també d’ampliar l’accessibilitat i millorar l’experiència del pacient.

    Com a conclusió de l’informe, s’enumeren un bon grapat de propostes per dibuixar el futur del sistema sanitari. Entre d’altres, l’empoderament i reeducació de la ciutadania, reestructuració de l’atenció primària, integració de tecnologies innovadores, creació d’una autoritat independent d’avaluació de polítiques i pràctiques sanitàries, la integració entre sector social i sector salut o la millora de les condicions laborals i de la qualitat de vida de les professionals.

    Si el diagnòstic, les causes i les propostes estan perfilades, perquè no es produeixen els canvis? Qui ha de promoure la transformació? S’assenyala la necessària aproximació entre els tres principals agents de canvi: els poders polítics, el sector sanitari i la societat. És el que alguns han descrit com “la necessària renovació del contracte salut entre salut i ciutadania”. Pacte, lideratge i inversió. Només així s’assolirà el gran salt cap a una salut veritablement transformadora.

  • Quan els serveis d’atenció a les persones esdevenen negoci

    Les organitzacions no lucratives que presten serveis socials i d’atenció a les persones porten quatre anys consecutius creixent en nombre de persones contractades i augmenta la proporció de contractes indefinits, però per donar el pas definitiu cap a l’ocupació estable i de qualitat cal més inversió pública i un nou model de finançament i de relació entre les entitats socials i l’Administració basat en l’acció concertada amb el Tercer Sector Social. Si no, ho tindrem molt difícil per retenir el talent i servir la ciutadania amb la qualitat que desitgem.

    Així ho posa de manifest la darrera edició de l’informe que avaula la qualitat dels llocs de treball que generen les entitats, l’Anuari de l’Ocupació del Tercer Sector Social de Catalunya. El model de finançament actual i la insuficient inversió pública escanyen la capacitat econòmica de les entitats, que a l’hora de negociar els convenis col·lectius no poden assumir els increments salarials que desitjarien.

    És per això que ja fa temps que denunciem el sistema de contractació de serveis públics basat en el preu com a referència principal, o fins i tot única traient-los a subhasta. Aquesta modalitat obre un terreny propici perquè acabin en mans de grans empreses multiservei que tenen com a objectiu final obtenir beneficis per als seus accionistes i inversors. Amb voluntat de guanyar el màxim de serveis per ampliar el seu volum de negoci, aquestes empreses fan ofertes a la baixa amb pressupostos impossibles de complir en les condicions que caldrien.

    El preu el paguem després tota la ciutadania en forma de llocs de treball precaris i baixa qualitat dels serveis, amb conseqüències que poden arribar a ser nefastes quan es tracta de serveis sensibles com els d’atenció a les persones en l’àmbit social. En aquest àmbit, la qualitat està molt lligada al compliment dels drets socials que defensem i pels quals vetllem les entitats sense afany de lucre, i és per això que des del Tercer Sector Social alcem la veu per preservar-la i garantir-la.

    Bona part dels serveis dirigits a la ciutadania més vulnerable s’ofereixen mitjançant un model de col·laboració público-privada pel que les administracions públiques deleguen la gestió al que es denomina “operadors” privats, que poden ser empreses d’iniciativa social o empreses mercantils. És a dir, organitzacions no lucratives o empreses “ordinàries”, que busquen el lucre privat. El marc regulador és la Llei de Contractes del Sector Públic, que en el cas d’aquest tipus de serveis resulta inadequada perquè fomenta una competitivitat basada en el preu i descuida, per tant, la qualitat.

    És per això que reclamem superar aquest marc de relació i avançar decididament cap a un model que exclogui les serveis socials i d’atenció a les persones de les lògiques de mercat i dels interessos lucratius. Les Directives Europees de contractació pública així ho preveuen i la seva transposició ja ha donat lloc a diferents iniciatives legislatives en aquest sentit.

    Per primera vegada ens trobem davant d’un marc jurídic comunitari que, per sobre de qualsevol altra consideració, procura garantir la protecció dels drets socials, l’interès general i la qualitat de l’atenció als usuaris. I això només serà possible si s’exclou els serveis d’atenció a les persones de les dinàmiques mercantilistes i es limita l’interès econòmic de qui els presta, donant preferència –si no exclusivitat— a la iniciativa social sense ànim de lucre com a aliada estratègica de l’Administració.

    És el moment de fer passos endavant i el Tercer Sector Social hi volem contribuir. Per això tenim sobre la taula una proposta legislativa de concertació de serveis d’atenció a les persones que aprofundeix en les fórmules no contractuals i planteja un pacte de país per un model català basat en la qualitat i l’interès general. El dret comunitari està de la nostra banda i només falta voluntat política per fer-ho. La proposta l’hem fet arribar a tots els partits i representants parlamentaris perquè es converteixi en llei, i l’estem presentant també a responsables de les administracions municipals i del Govern de la Generalitat amb el compromís d’estudiar-la i construir conjuntament una llei catalana d’acció concertada.

    L’objectiu és avançar cap a un model de col·laboració que, per sobre de qualsevol altra consideració, garanteixi la protecció dels drets socials, l’interès general i la qualitat de l’atenció a les persones, especialment les més vulnerables. Parlem d’un model de col·laboració entre les administracions i la iniciativa social no lucrativa per a la provisió de serveis d’atenció a les persones que garanteixi l’eficiència i el màxim retorn social dels recursos públics. Un model, en resum, que limiti clarament l’interès econòmic dels operadors, atorgant un rol fonamental i estratègic al Tercer Sector Social, com a part essencial del sistema català de serveis d’atenció a les persones.

    Perquè, quin sentit té que uns pocs facin negoci i s’enriqueixin amb els diners públics que ens pertanyen a tota la ciutadania? Volem que Catalunya, i Barcelona com a capital del país, siguin referents en la construcció d’aquest nou model de col·laboració públic-social exigent i transparent, centrat en les persones i que reconegui el valor d’aportació del Tercer Sector Social per davant de multinacionals i altres formes especulatives. Ens hi juguem els drets de tota la ciutadania i la cohesió del país.