Autor: Laura Villardino

  • Per la disponibilitat de tots els medicaments a les farmàcies

    Des de la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública del Baix Vallès/Marea Blanca volem mostrar la nostra preocupació per un fenomen que s’està repetint cada cop més en els darrers temps: la manca de subministrament d’alguns medicaments a les farmàcies de Mollet i altres lloc.

    El CISMED (Centre de la Informació Sobre el Subministrament de Medicaments) ja va assenyalar que durant l’any 2018 hi va haver 228 medicaments amb problemes de subministrament a les farmàcies. D’aquests, un 36% correspon a fàrmacs relacionats amb el sistema cardiovascular i un 24% amb el sistema nerviós, essent aquests tipus de medicaments els que més faltes acumulen a les farmàcies.

    En aquest sentit, el Consell General de Col·legis Oficials de Farmacèutics considera que les principals causes d’aquest manca de subministrament són les següents:

    • Concentració de la producció de principis actius en una sola planta de fabricació.
    • Problemes en la fabricació de medicaments.
    • Manca de matèria primera.
    • Polítiques de «preus» de medicaments
    • Increment puntual de la demanda.

    En molts casos es tracta de medicaments amb alternatives, però també trobem fàrmacs que no es poden substituir per d’altres, generant en aquest cas un major perjudici per la salut. En altres casos es tracta de medicaments antics i de preu baix que produeixen poc rendiment al fabricant i hi ha interès en que siguin substituïts per altres d’aparició més recent i de preu més elevat. Cal dir que el preu del medicament no està relacionat amb la seva efectivitat i que, de fet, hi ha molts medicaments barats que són millors que d’altres més cars.

    Cal afegir que tots els grups terapèutics són susceptibles de patir problemes de subministrament, des del sistema respiratori als psicofàrmacs. Per exemple, en aquests dos grups terapèutics trobem que un medicament com «Atrovent 20» que serveix per tractar la Bronquitis crònica i que no és substituïble, té problemes de subministrament. O també que ”Elontril 150”, un medicament que serveix per tractar la depressió, té problemes de subministrament a 49 províncies de l’estat, encara que d’aquest últim podem trobar d’altres presentacions amb el mateix principi actiu.

    Sigui com sigui, la falta de medicaments pot repercutir en les persones malaltes, podent derivar en el retard o abandonament del tractament, així com en la possible aparició d’efectes adversos i en que s’acabi optant per alternatives no tan eficaces. I això és una cosa que el conjunt de la ciutadania no es pot permetre, ja que com ben diu la dita, «la salut és el primer». I encara molt menys quan el desproveïment és degut a una mala planificació o a l’únic interès d’augmentar els beneficis econòmics de les farmacèutiques

    Aquest és tan sols un dels problemes que afecten els medicaments i el seu ús a casa nostra i a tot l’estat. Des de la investigació fins el consum, passant per la regulació i la prescripció, hi ha molts aspectes que s’haurien d’abordar amb polítiques del medicament decididament orientades a les necessitats de les persones i lliures de la influència d’interessos comercials. L’estat hauria de garantir l’accés als medicaments d’eficàcia comprovada, i una de les maneres de fer-ho seria implantar la prescripció per principi actiu, no per marca, i assegurar la disponibilitat de la versió genèrica de qualsevol fàrmac, de forma que no es depengués d’una determinada presentació.

    Des de la Plataforma en defensa de la Sanitat Pública del Baix Vallès ho tenim ben clar, hem d’actuar amb determinació per aturar aquest fenomen que s’està donant a moltes farmàcies.

  • Cal millorar l’atenció en salut mental

    Fins als anys 90 l’assistència psiquiàtrica no estava integrada dins del sistema nacional de salut, ja que aquesta assistència depenia de les diputacions provincials. Amb l’aprovació de la llei d’ordenació sanitària de Catalunya (LOSC) es va integrar l’assistència psiquiàtrica en el sistema de cobertura del Servei Català de la Salut.

    L’atenció a la salut mental prioritza la inserció a la comunitat i combina diverses possibilitats d’atenció en l’àmbit ambulatori, comunitari de rehabilitació, d’internament i d’atenció a les addiccions, tenint en compte les necessitats de les persones malaltes i de les seves famílies. Però això no sempre és així o s’aplica de la manera correcta, ja que per part dels usuaris d’aquest servei no sempre es percep que l’atenció rebuda per Servei Català de la Salut sigui la més adient en alguns casos. Com per exemple: Protocol d’ingrés involuntari.- L’aplicació d’aquest protocol no sempre es realitza correctament, ja que en molts casos intervenen les forces de seguretat en primer ordre abans que ho facin els Serveis Sanitaris. Quan hauria de ser a l’inrevés, ja que estem parlant de malalts, no de delinqüents.

    També existeixen molts dubtes per part dels pacients de com se’ls informa de la medicació que hi prescriuen els psiquiatres. Sobre els ingressos voluntaris o involuntaris, s’ha observat que s’inicia un període d’aïllament total, quan aquest en molts casos no seria necessari. Els malalts mentals també tenen dubtes de com se’ls hi pot ajudar correctament una vegada ingressats. En molts casos consideren que seria positiu estar acompanyats contínuament d’un familiar. Durant els ingressos involuntaris es practica sovint la contenció mecànica (lligar als malalts per immobilitzar-los). Aquesta pràctica es veu poc adequada i es demanen alternatives més humanes. Com apunt a aquest punt, només afegir que una pacient afectada de meningitis va morir després d’estar lligada durant 75 hores en la unitat de Psiquiatria de l’Hospital Central d’Asturies.

    Quines necessitats o reivindicacions per millorar l’assistència als malalts mentals ens han arribat a la nostra plataforma per part d’aquest col·lectiu a la nostra ciutat?

    • Urgències Psiquiàtriques 24h a l’Hospital de Mollet.
    • Boxes adequats a la unitat d’urgències per Psiquiatria.
    • Creació d’una Unitat d’ingressos psiquiàtrics a MolletMantenir plantilles estables.
    • Substitucions immediates de professionals que estiguin absents o de Baixa laboral.
    • Es considera necessari dotar de més hores de psquiatria/psicologia a l’atenció primària.
    • Abans de derivar a un malalt mental des del metge de capçalera a un psiquiatre, es considera adient derivar-lo primer al psicòleg de primària per una primera valoració per iniciar una medicació adequada.

    Les retallades a la Sanitat Pública Catalana hi han posat a aquest col·lectiu en una situació molt precària, ja que els serveis són insuficients i en molts casos, aquests serveis no són gestionats d’una manera adequada o eficient, segons ens han explicat els mateixos usuaris d’aquest servei des de la seva experiència.

    És per això que des de la nostra plataforma en col·laboració amb membres i entitats d’aquest col·lectiu, ens proposem de fer un acte públic pròximament a la nostra ciutat que portarà com a lema «La salut mental avui». Així com fer tot el possible per aconseguir millores i que sigui un servei públic 100×100… Ja n’hi ha prou d’acostar-se a la malaltia mental amb les idees preconcebudes que han estigmatitzat durant segles a les persones amb aquestes patologies i les seves famílies.