Podem arribar a entendre que les diferents administracions, així com els centres sanitaris i geriàtrics, s’hagin vist sorpresos per l’arribada de la pandèmia que estem patint, atès el desconeixement general que hi ha d’aquesta terrible malaltia i del seu frenètic ritme de propagació. Si fem cas de les dades corregides recentment per la Generalitat, han mort més de 7.000 persones per aquest fet només a Catalunya en el darrer mes i mig, i unes 20.000 més a la resta de l’estat.
Els més afectats han estat les persones grans amb patologies prèvies (les més vulnerables). En aquest cas, les nostres autoritats no han actuat amb la rapidesa exigible, ni amb els mitjans adequats per a protegir-les. Això ha comportat una autèntica catàstrofe humana que té els seus responsables polítics.
La responsabilitat política no ve només de dilucidar qui ha actuat en primer lloc o si s’havia de declarar l’estat d´alarma i el confinament unes setmanes abans. Perquè un cop intervingudes les conselleries de salut i la xarxa hospitalària pel Govern de l’estat espanyol, ara és ben difícil determinar fins a quin punt és responsabilitat del Govern Central o de la Generalitat.
La responsabilitat l’hem d’anar a buscar a l’arrel de tot plegat. És a dir, en la construcció d’un sistema i una xarxa de salut, que cada cop més ha convertit la cura de les persones en el negoci d’uns pocs i no en una obligació de les administracions, que per això administren els nostres diners a través dels impostos.
Per una banda, és normal que hi hagin defuncions als geriàtrics, donat que és a on es troba la gent gran i aquest virus els ataca més a ells. Però això no exclou el nostre deure de mirar amb lupa de quina forma estava funcionant el model d’atenció als residents en els equipaments dels quals disposaven. La immensa majoria de les residències de gent gran són centres privats a on no s’ha exercit el control públic al qual estaven obligades les administracions. Tanmateix, les residències públiques han vist cedida la seva gestió en mans de fundacions religioses o civils. I com hem vist, no estaven ben controlades.
Tractar la funció de la cura de la gent gran com una possibilitat de benefici en comptes d’una obligació de protegir a la gent sense discriminació d’edat, comporta la contractació, en molts casos, de personal poc qualificat i precaritzat, amb contractes abusius en les seves condicions (horaris i sous de misèria).
A tot l’esmentat, cal afegir també que les malalties de les persones residents als centres no són controlades a l’atenció sanitària primària de la seva localitat, sinó que es situen fora d’aquesta xarxa i no són ateses pel sistema públic. La Generalitat té contractades pels diferents centres una o vàries empreses privades que fan aquesta atenció, la qual ha resultat del tot ineficaç per fer front a una situació sorpresa. Això és una prova que tot i que els contractes són milionaris, actuaven sense cap previsió ni estocs de material de protecció per als treballadors i treballadores.
Es tracta doncs, d’una evident perversió del sistema, perquè les persones residents no han perdut el seu «estatus» de ciutadania, i per tant, tenen els mateixos drets i serveis que el conjunt de la ciutadania.
La nostra Plataforma denuncia des de fa molt de temps aquest malbaratament de diners posava en perill la salut dels més grans. I com sempre, aquests avisos s’han ignorat per part de les administracions
A Mollet hi ha residències de tota mena: de l’església amb 38 places, del grup FIACT amb 140 places a la Vinyota, i també està prevista una nova del mateix grup a la Farinera amb 116 places (totes elles privades). També n’hi ha de públiques, amb 80 places a la residència de Santa Rosa i 60 places a Can Pantiquet/la Vinyota per discapacitats psíquics gestionades per la fundació sanitària de Mollet (de gestió privada).
Com totes, aquestes residències també han patit els problemes de contagis i morts, així com la manca de recursos, atenció insuficient, poca transparència i manca d’informació als familiars i entitats que ho hem demanat.
Ara tothom es posa les mans al cap per la quantitat de morts que hi ha a les residències i geriàtrics, però ja fa temps que es denuncia la manca de personal prèvia i la manca de personal sanitari. Com a exemple d’això, a moltes residències no hi ha metge 24 hores, ni servei d’infermeria en horari nocturn. En el millor dels casos, al torn de la nit només hi ha un gericultor per planta, per 28-30 residents, sense cap altre professional.
En conseqüència, demanem que s’adoptin les següents mesures per a evitar més contagis:
- Facilitar EPIs a les residències, per a protegir a les persones grans/dependents, així com al personal sanitari. Donat que aquests últims són els que entren i surten dels centres, és imprescindible l’entrega de tot el material adient per a la protecció, com són els guants i les mascaretes.
- Fer tests a totes les residencies.
- Aïllar a les persones grans que donin positiu i atendre-les en unitats medicalitzades. Aplicar també aquesta mesura a les persones que tinguin símptomes i no se’ls hi hagi pogut fer la prova.
- Intervenir les residencies en les que hi hagi sospita de negligència o omissió de socors.
Un cop deixem enrere aquesta greu situació, exigirem que es dugui a terme la investigació pertinent per a depurar responsabilitats pels casos en els quals hi hagi hagut negligència o omissió del socors que tota persona mereix.
Cal canviar l’actual sistema d’atenció a la nostra gent gran per fer-lo més humà, amb més atenció primària i més places públiques en residencies i geriàtrics.
Les volem 100% públiques amb control democràtic de famílies i actors socials. Mai més desatenció a la nostra gent gran.