Autor: Pol Pareja

Davant l’avanç dels contagiats (19.991 segons dades de dimarts a la nit) i morts (1.849), el Govern comença a preparar el terreny per als quals, en principi, seran els dies més complicats de la pandèmia del coronavirus a Catalunya. El Departament de Salut ha decidit reforçar l’atenció domiciliària per acompanyar els pacients terminals en la seva mort a casa i contribuir així a evitar el possible col·lapse hospitalari. Segons un document del 27 de març a què ha tingut accés eldiario.es, la Generalitat calcula que aproximadament el 10% de les morts per coronavirus seran en els domicilis.

Paral·lelament, el Govern també ha traslladat als Serveis d’Emergències Mèdiques (SEM) un protocol, datat a 24 de març, que indica com s’ha de justificar a aquest tipus de malalts terminals i les seves famílies la decisió de no traslladar-los als centres hospitalaris i donar-los suport per morir a casa seva.

El reforç de l’atenció domiciliària figura en un document redactat pel Consorci Sanitari de Barcelona, ​​un ens públic compartit entre la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona. L’informe detalla la creació d’una unitat d’atenció domiciliària extraordinària, només per a casos de coronavirus, que servirà de suport a la resta d’unitats d’aquest tipus que ja hi ha als centres d’atenció primària de la ciutat.

Aquestes unitats es diuen PADES, acrònim de Programa d’Atenció Domiciliària i Equips de Suport. Constitueixen un servei format per equips especialitzats, principalment metges, infermers i treballadors socials que ofereixen «atenció al final de la vida a domicili».

Aquesta setmana, el Govern ha activat un PADES de «resposta ràpida» per a la capital catalana, anomenat PADES COVID, que té com a objectiu donar suport als professionals sanitaris de l’atenció primària però també de les UCI i els hospitals d’atenció intermèdia. Segons el document de la Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona, ​​la mesura es pren «davant l’increment de casos a què [el PADES] hauran de proveir atenció al final de la vida al domicili».

A la resta de províncies catalanes, amb menor nombre de contagiats, encara no s’ha implementat un reforç d’aquest tipus, tot i que a Girona s’està intentant prioritzar l’atenció domiciliària per via telefònica en lloc de presencial per no saturar aquestes unitats, segons apunten fonts mèdiques de la província.

Dels dos documents als quals ha tingut accés eldiario.es -el d’atenció domiciliària i el dirigit a les ambulàncies- es desprèn que el Govern comença a preparar el terreny davant un més que possible col·lapse del sistema hospitalari. No només les UCI estan al límit de la seva capacitat (un 84% d’ocupació el dilluns), també les plantes dels hospitals, on estan aproximadament el 90% dels malalts de COVID-19, comencen a tenir problemes d’espai.

«Cal intentar alliberar els llits d’hospital per als pacients que requereixen un tractament més agressiu, i prioritzar el control de símptomes en els domicilis per a aquells pacients que presenten malalties cròniques terminals», assenyala una internista d’un hospital de Barcelona. «A l’hospital, a més, moriran sols en una habitació a la qual ni tan sols podran accedir els familiars».

Segons assenyala aquesta experta, el protocol per a morir en el domicili es reforça perquè és «molt més humà» i permet als pacients estar acompanyats per, almenys, un afí en el moment de la defunció. «Si no tenim mesures de protecció ni per als treballadors de l’hospital, el que no podem fer és donar-lo a les famílies que volen acompanyar un malalt», rebla.

Consells per parlar amb les famílies

Davant la difícil tasca de comunicar als malalts que no se’ls traslladarà a l’hospital, el Govern ha elaborat un seguit de recomanacions dirigides a personal del SEM on indica com s’ha de comunicar aquesta decisió al pacient i els seus familiars.

El Govern recorda als professionals que «hi ha un alt nivell de por i alarma social» i els recomana «no fer referència al fet que no hi ha llits per a tots». Segons aquesta llista de recomanacions, el Departament de Salut aconsella als professionals plantejar la decisió de no traslladar al pacient a l’hospital com una cosa positiva per al malalt i «centrar-se en la idea d’evitar el sofriment».

«Plantejar que la mort a casa a hores d’ara és la millor opció si podem assegurar el control dels símptomes», assenyala l’informe, que també recomana als professionals sanitaris explicar a la família que el fet de no aplicar un tractament agressiu no vol dir abandonar al pacient.

El document també recorda als treballadors de les ambulàncies que les interpretacions i situacions de cada cas, pacient i família «són úniques», de manera que suggereix «no imposar els nostres criteris amb autoritat enèrgica perquè som els ‘herois’» i «no prejutjar i comprendre tots els punts de vista». Al seu torn, els recomana escoltar degudament als pacients o familiars i «repetir resumidament els missatges emesos per remarcar que els entenem».

Aquest és un article traduït de eldiario.es

Són la primera baula de l’emergència. Els que responen al telèfon quan passa alguna cosa urgent i, al mateix temps, un dels col·lectius oblidats en la crisi sanitària que assota tot el país. Els telefonistes del 061 i del 112 observen des de fa dies com s’amunteguen les trucades en espera sense saber exactament què fer. Admeten estar absolutament desbordats. «El més frustrant és no saber què respondre a la gent», explica un treballador del 112, que sol·licita anonimat per comentar la situació.

Tot i que en el departament central treballen tots en la mateixa sala -un espai diàfan situat en un edifici de la Zona Franca- els telefonistes es divideixen entre els que atenen les trucades del 061 i les del 112. El primer número és l’indicat per qüestions relacionades amb el coronavirus, mentre que el segon hauria de reservar-se per qüestions d’urgència com trucades als bombers, policia o ambulàncies.

El col·lapse del 061 és tal -fins a 50 minuts d’espera- que en el 112 es passen el dia atenent trucades relacionades amb el virus que no tenen cap tipus d’urgència. «Ens els hem de treure de sobre sense saber què dir-los», afirma un altre treballador del mateix servei, que també accedeix a comentar la situació anònimament. «L’únic que els podem dir és que ja els cridessin des del 061, cosa que sabem que no passarà». Segons fonts sindicals, el 061 té ara mateix 7.000 trucades d’aquest tipus pendents de retornar a persones que diuen tenir símptomes del COVID-19.

El resultat és que un telèfon com el 112, reservat per a assumptes urgents, tenia aquest dilluns 5 minuts d’espera en els millors moments i 15 minuts en les franges més col·lapsades. Els teleoperadors han passat d’atendre unes 70 incidències diàries a superar les 150 cada jornada i veuen com s’acumulen trucades a la cua. «Imagina’t que t’està cremant la casa, necessites a la policia o has tingut un accident de carretera, flames al 112 i et fan esperar 15 minuts», sosté un dels teleoperadors. «S’estan ignorant veritables urgències per culpa d’aquest col·lapse».

Joan Delort, director de Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’urgència, ha reconegut aquest migdia a Catalunya Ràdio el que expliquen els treballadors consultats per eldiario.es. Segons aquest càrrec de la Generalitat, el 112 ha triplicat el nombre de consultes des de l’inici de la pandèmia. Delort afirma que des de fa quatre dies la meitat de les trucades que rep aquest servei estan relacionades amb el coronavirus. Això ha fet que alguns casos urgents ni tan sols hagin pogut ser atesos, ha admès.

«Cal no oblidar que el 112 és la porta dels serveis d’emergència», ha recordat Delort. «Si ho fem servir per fer una consulta que no ens sabran respondre, l’únic que fem és col·lapsar el sistema».

Els treballadors entrevistats repassen alguns dels casos que atenen. Alguns criden a aquest telèfon d’urgències per explicar que la temperatura corporal ha pujat de 36,2 a 36,8 en unes hores. Altres diuen preocupats comptant que han tingut contactes amb italians, tot i no sentir cap símptoma. «El volum de trucades ens és igual», assenyalen aquests teleoperadors. «El pitjor és no tenir respostes».

Crítiques a la precarietat del servei

Tant el 061 com el 112 estan en mans de dues empreses que subcontracten el personal per gestionar el servei. En el cas del 061 és Ferrovial, mentre que en el 112 és Grup Nord. En el 112 els treballadors guanyen uns 1.200 euros mensuals per 39 hores de treball setmanal. «Tinc el mateix conveni que un tipus que ven ofertes de telefonia i a mi m’exigeixen molt més», es lamenta un dels treballadors entrevistats.

Els teleoperadors també són molt crítics tant amb les condicions laborals com amb les mesures de prevenció contra el coronavirus entre els empleats. Totes les fonts consultades assenyalen que fins diumenge no els van arribar màscares, tot i que passen moltes hores en un lloc tancat i amb poca distància entre treballadors. En alguns serveis com el 061, els empleats asseguren fins i tot compartir micròfon i auriculars amb el telefonista que ocupa el seu lloc quan descansen.

«L’única mesura de prevenció va ser la distribució de gels i la cancel·lació del fitxatge, que es feia amb l’empremta dactilar», expliquen des d’aquest servei d’atenció telefònica, situat una sala on treballen unes 200 persones alhora entre telefonistes del 112 i del 061. «Estem parlant d’un edifici sense finestres», reblen.

Segons fonts sindicals, al centre d’atenció telefònica estan pendents de conèixer cinc possibles casos de coronavirus, sense que l’empresa hagi ofert als treballadors cap pla ni solució per al cas que la malaltia es propagui a la planta. També critiquen que el passat dissabte el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, va estar visitant la planta sense mascareta ni cap protecció i l’endemà se li va diagnosticar la malaltia.

«Estem desbordats i és normal que tinguem por del contagi», reblen. «Aquí hi ha l’entrada de les emergències de tot Catalunya. Som la base de la piràmide i si caiem nosaltres s’ensorra tot».

Aquest és un article traduït de eldiario.es