Les autoritats sanitàries de Queensland (Austràlia) han notificat que el 8 de juliol passat un cavall de l’àrea de Mackay va donar positiu en infecció per virus Hendra. És el primer cas a la regió des de l’any 2017. Com a mesura preventiva, l’animal, que estava molt malalt, ha estat sacrificat.
I qui és aquest tal virus Hendra (HeV)? Es tracta d’un virus zoonòtic emergent altament patogen que afecta cavalls i humans, encara que també s’han produït infeccions experimentals en altres mamífers com ara gats i conillets d’índies.
El virus Hendra va ser descobert el 1994, després de provocar un brot infecciós en un estable australià situat al suburbi d’Hendra, a la ciutat de Brisbane (Queensland). L’incident va provocar la mort de 14 cavalls i del seu entrenador, un home anomenat Vic Rail.
Vic Rail i els seus cavalls
Victory Robert Rail, anomenat Vic Rail, era un entrenador de cavalls de carreres. Al setembre de 1994, Rail va traslladar dos cavalls als seus estables des d’un potrero suburbà de Brisbane. Al cap de poc temps, els dos animals van mostrar símptomes d’una malaltia respiratòria desconeguda. Els cavalls van rebre tractament veterinari primerenc, però la seva condició va empitjorar. És més, altres cavalls de l’estable van començar a emmalaltir. En una setmana, catorze cavalls havien mort o havien estat sacrificats pels serveis veterinaris locals.
La preocupació va créixer quan Vic Rail va desenvolupar símptomes semblants als que havien presentat els seus cavalls. Instat per la seva parella, Lisa Symons, va buscar tractament mèdic. Vic va ser ingressat a l’hospital del sud de Brisbane. Hi va morir una setmana després, el 27 de setembre de 1994.
Des de llavors, han estat reconeguts més de 60 contagis naturals per virus Hendra en cavalls a Austràlia, cosa que ha suposat la mort de més de 100 animals. També en aquest període s’han confirmat set casos en humans i quatre morts.
Un altre virus transmès per ratpenats
El virus Hendra pertany al gènere Henipavirus i a la família Paramyxoviridae. Les espècies de ratpenats del gènere Pteropus, anomenats guineus voladors, semblen ser els reservoris naturals del virus.
Els cavalls inicialment infectats que Rail va portar al seu estable probablement havien ensumat o menjat vegetació contaminada amb excrements o saliva d’una guineu voladora portadora del virus Hendra. Tots els casos humans confirmats fins ara es van infectar després de patir exposicions d’alt nivell a fluids corporals d’un cavall infectat, com ara fer autòpsies en cavalls sense fer servir l’equip de protecció personal adequat o ser ruixats extensament amb secrecions respiratòries.
De moment no hi ha evidència de transmissió d’humà a humà, de ratpenat a humà, de ratpenat a gos o de gos a humà.
La infecció ocasiona una malaltia respiratòria aguda i encefalítica greu amb inflamació dels vasos sanguinis (vasculitis endotelial). El virus Hendra té una alta taxa de letalitat, que ronda el 90% en cavalls i el 60% en humans. A més, causa encefalitis crònica entre els supervivents.
El virus Hendra es transmet als cavalls per ingesta de fruits, pastures o aigua contaminats per secrecions de ratpenats infectats. Raúl Rivas/USAL, Author provided
Trot sense rumb, un dels símptomes
Als cavalls, el virus Hendra causa símptomes molt diversos que inclouen febre, augment de la freqüència cardíaca i deteriorament ràpid amb signes respiratoris i/o neurològics. Amb freqüència els animals exhibeixen espasmes musculars, incontinència urinària, cap decantat, pèrdua de visió o desplaçaments sense rumb.
Els símptomes en humans se solen desenvolupar entre 5 i 21 dies després del contacte amb un cavall infecciós. Inicialment inclouen febre, tos, mal de coll, mal de cap i cansament. Després, les persones afectades poden desenvolupar meningitis o encefalitis, cosa que provoca fort mal de cap, febre alta, somnolència i, de vegades, convulsions i coma que deriven en la mort de les persones afectades.
L’enfocament One Health
La vacunació és la manera més eficaç de reduir el risc d’infecció pel virus Hendra als cavalls. L’eficàcia d’un immunogen anomenat HeV-sG va conduir al desenvolupament i llançament de la vacuna anti-HeV equina (Equivac® HeV), sense virus viu ni inactivat, comercialitzada per Zoetis Inc. a Austràlia l’any 2012.
L’Autoritat Australiana de Pesticides i Medicaments Veterinaris (APVMA) va atorgar el registre complet d’Equivac® HeV a l’agost del 2015. La vacuna conté formes solubles de glicoproteïna G (sG) del virus Hendra, adjuvada amb un complex immunoestimulant. És una vacuna segura i eficient.
De moment, no hi ha vacunes destinades a l’administració en humà, però utilitzant el mateix immunogen s’intenta desenvolupar vacunes d’emergència eficients per interrompre la possible propagació de la malaltia en persones.
Per descomptat, la vacuna contra el virus Hendra per a cavalls és un exemple magnífic del que suposa l’enfocament One Health en el control de les malalties humanes. A Austràlia, establir una estratègia One Health per al virus Hendra ha donat com a resultat una gestió informada més eficient i eficaç. De fet, aquest plantejament va permetre que a l’octubre del 2021 fossin identificats nous genotips del virus Hendra en guineus voladors australians.
La troballa contempla la possibilitat que, en qualsevol moment, sorgeixin nous virus, demostrant la importància dels programes de bioseguretat i vigilància.
Aquest és un article publicat originalment a The Conversation. Llegeix-lo en castellà aquí
