Just Deploy It!

Autor: Rosa Garcia Roura

  • Com podem acompanyar les emocions durant la primera infància

    Les emocions són una part fonamental de la vida. Ens permeten expressar-nos, comunicar-nos, relacionar-nos, aprendre i créixer. Però també poden ser difícils de gestionar, especialment quan som petits i encara no tenim les eines ni les paraules per entendre-les i regular-les.

    Els infants n’experimenten un ampli ventall, des de l’alegria, la sorpresa, l’afecte o la curiositat, fins a la tristesa, la ràbia, la por o la frustració. Aquestes són naturals i saludables, i reflecteixen el seu estat interior, les seves necessitats i les seves experiències amb el món exterior. Però encara no saben com identificar-les, expressar-les i regular-les de manera adequada. Per això, necessiten l’acompanyament i el suport dels adults que els cuiden i els estimen.

    Com els adults podem acompanyar les emocions de manera respectuosa, sensible i efectiva? A continuació, n’oferim algunes claus i recomanacions per fer-ho possible.

    El primer pas és reconèixer-les i acceptar-les, la qual cosa implica:

    • Observar atentament el llenguatge corporal, les expressions facials, els sons i les paraules, per captar els seus senyals emocionals.
    • No jutjar-les, criticar-les, ignorar-les o reprimir-les, sinó entendre que són una forma de comunicació i d’expressió de les seves necessitats i desitjos.
    • Validar-les i anomenar-les, per ajudar-los a reconèixer-les i a posar-les en paraules. Per exemple: “Veig que estàs trist perquè la teva joguina s’ha trencat“, “Sé que estàs enfadat perquè no vols anar a dormir” o “Et veig content perquè has fet un dibuix molt bonic”.
    • Mostrar empatia i afecte, per fer-los sentir escoltats, compresos i estimats. Per exemple: “Entenc que et sentis així, jo també m’he sentit així alguna vegada” o “Estic aquí amb tu, si vols un abraçada o una carícia, només has de demanar-m’ho”.

    El segon pas és acompanyar-les  i regular-les, la qual cosa implica:

    • Oferir un entorn segur, estable i previsible, on puguin expressar-les sense por ni vergonya, i on rebin el suport i l’orientació dels adults.
    • Establir uns límits clars, coherents i respectuosos, que ajudin als nens i nenes a canalitzar-les de manera adequada, sense fer-se mal ni fer mal als altres. Per exemple: “No pots pegar al teu germà quan estàs enfadat, però pots dir-li que no t’agrada el que fa” o “No pots tirar les coses quan estàs frustrat, però pots demanar ajuda o buscar una altra solució“.
    • Donar exemple de com gestionem les nostres emocions, mostrant-los-hi que nosaltres també les sentim, les expressem i les regulem de manera saludable. Per exemple: “Avui estic una mica preocupat per la feina, per això estic una mica callat, però no és culpa teva“, “Avui m’he enfadat amb el teu pare, però ja hem parlat i ens hem demanat perdó” i “Avui estic molt content perquè he rebut una bona notícia, i vull celebrar-ho amb vosaltres“.

    El tercer pas és fomentar-les i estimular-les, la qual cosa implica:

    • Oferir oportunitats i experiències diverses, que els permetin conèixer-les, explorar-les i expressar-les de manera creativa i lúdic, com llegir-los-hi contes, cantar cançons o jugar a disfressar-se, entre d’altres.
    • Potenciar les positives com l’alegria, l’afecte, la curiositat, l’autoestima, etcètera, tot reconeixent els seus èxits, valorant els seus esforços, elogiant les seves qualitats i compartint moments agradables.
    • Ajudar-los a comprendre i a respectar les dels altres, fomentant la seva empatia, la seva tolerància, cooperació i convivència. Per exemple: “Com creus que se sent el teu amic quan li prens la joguina?”, “Com t’agradaria que et tractessin quan estàs trist?“, “Com podem ajudar a la teva germana quan està nerviosa?“.

    Les emocions són una font de riquesa i d’aprenentatge, i saber identificar-les òptimament és una tasca fonamental per al desenvolupament integral, per a la salut mental i emocional i per a la felicitat dels nens i nenes.

  • El joc dels infants canvia durant l’estiu?

    Amb l’inici de l’estiu arriben també les vacances i sembla que el temps s’atura i tot esdevé més relaxat. Aquest és un bon moment per compartir més experiències en família i construir espais de relació, socialització i aprenentatge.

    Qualsevol moment pot ser bo per jugar, per exemple fent una escapada al bosc, on troben obstacles per esquivar, terrenys irregulars, pendents, etc., o bé dins mateix de casa. Podem acompanyar-los en el joc adaptant el mobiliari perquè els nens puguin pujar, baixar, saltar o passar-hi per sota.

    Una altra activitat que podem fer és encomanar-los petites tasques a casa. A les criatures els hi agrada ajudar, encara que sigui fent petites accions. Podem donar-los les agulles d’estendre, portar o treure un plat de taula, guardar roba al calaix, posar la roba bruta al cubell, recollir les joguines, ajudar a parar o desparar taula o regar una planta.

    A les criatures els hi agrada ajudar, encara que sigui fent petites accions

    Al final, l’infant valorarà molt les estones compartides i el temps de qualitat amb ells, que pot ser tan senzill com asseure-us i cantar una cançó o mirar un conte. Abans d’anar a dormir, per exemple, pot ser un molt bon moment per compartir la lectura d’un llibre o per explicar una història. Es tracta d’una bona manera d’incrementar el seu vocabulari i estimular la seva imaginació.

    Un altre punt important que es pot remarcar durant la temporada estival és la desconnexió de les pantalles, que ens pot ajudar a enfortir les relacions. És crucial que l’infant sàpiga que hi som presents, que no hi ha altres factors o tasques que ens distreguin.

    I en acabar l’estiu, una bona idea pot ser fer plegats un àlbum amb tots els moments en família de les vacances recopilats. Així, l’infant desenvolupa la seva memòria i es creen emocions positives que recordarà tota la vida.

    El joc és l’activitat més essencial pel desenvolupament dels infants. A través del joc té lloc la relació entre els coneixements adquirits i els nous, s’afavoreix el desenvolupament cognitiu, social i emocional, a més de formar-se, a la vegada, altres processos d’aprenentatge. Gràcies al joc les criatures també desenvolupen la seva imaginació i la seva capacitat creativa, resolen conflictes, experimenten i aprenen sobre allò que els envolta.

    L’infant valorarà molt les estones compartides i el temps de qualitat

    De totes maneres, no és imprescindible que omplim tot el temps amb activitats i propostes, als nens i a les nenes no els hi cal tenir tot el temps organitzat. Ben al contrari, també és necessari l’avorriment. Quan un infant no sap què fer és quan apareix la creativitat i la imaginació. Aquests moments de pausa són els que li permetran créixer emocionalment. El que passa és que com que vivim en una societat accelerada, en què tot va molt de pressa, ens pot costar adonar-nos d’aquest fet.

    Per acabar, cal remarcar que durant l’estiu els infants també necessiten mantenir les rutines, com per exemple les del son o dels àpats.  Les rutines els hi donen seguretat i, tot i que en temps de vacances les podem flexibilitzar una mica, no hem d’oblidar que aquestes són necessàries perquè puguin establir un ordre i una predicció de les coses.

    En definitiva, les vacances són un temps valuosíssim per compartir experiències i per construir espais de joc, de relació, de socialització, i també d’aprenentatge. Així es crearan moments únics i irrepetibles.

  • L’educació mediambiental a l’escola bressol, peça clau per construir una societat més sostenible

    La primera infància juga un paper clau en la formació dels més petits. És durant aquesta etapa quan es construeixen les bases de la personalitat, els valors i els hàbits. En conseqüència, aprofitar aquest període per sensibilitzar-los sobre la importància del medi ambient és imprescindible.

    ADVERTISEMENT

    En aquest context, l’escola bressol esdevé un entorn facilitador d’ocasions d’aprenentatge, possibilitats de joc, d’ambient i de relacions. Suposa una gran oportunitat per introduir l’educació mediambiental i transmetre valors que generin estima per la natura i tots els seus recursos, alguns d’ells escassos, i començar així a prendre consciència de la necessitat de cuidar el planeta i ser agents actius en la seva preservació.

    Així doncs, a l’escola s’han de promoure activitats que involucrin els infants en la descoberta del medi ambient, així  com cuidar l’hort i les plantes, fer passejades a l’entorn proper, visitar el camp, reutilitzar els sobrants d’aigua dels àpats i, en definitiva, tot allò que faci possible poder interactuar amb la natura. Propostes, totes elles, basades en què els infants descobreixin que la naturalesa està present tot l’any i en diferents situacions: des d’activitats quotidianes i de relació amb les famílies, a d’altres d’experimentació, llenguatge i descoberta de l’entorn.

    Com apropar la natura a l’infant

    ADVERTISEMENT

    És important fomentar la curiositat, la creativitat i la imaginació dels infants i aprofitar aquestes característiques per educar-los en el respecte a la protecció del planeta, tot implementant iniciatives com les següents:

    • Naturalitzar el jardí des de l’escola amb plantes, arbres i horts que contribueixin a apropar la natura als infants.
    • Promoure que l’infant respecti i estimi la natura amb bones pràctiques mediambientals, mitjançant accions com apagar els llums quan no siguin necessaris per aprofitar la il·luminació natural, recollir l’aigua de la pluja per a regar i utilitzar materials de joc més naturals, entre d’altres.
    • Despertar tots els sentits per mitjà dels elements vinculats a la natura i observar les seves qualitats i descobrir les diferents sensacions i experiències que aporten aquestes a través dels sentits: vista, oïda, olfacte, tacte i gust.
    • Proposar a l’infant activitats de manipulació amb elements de la natura perquè observi, explori, investigui i analitzi.
    • Instal·lar punts de compostatge o vermicompostatge a les escoles.
    • Implicar a les famílies en els valors de la natura. Les famílies tenen un paper molt important, per tant, des de l’escola se les ha d’implicar.
    • Donar a conèixer a l’infant el seu entorn natural i social.

    Totes aquestes accions permetran que puguin descobrir les meravelles de la natura alhora que aprenen a valorar-les i cuidar-les.

    ADVERTISEMENT

    Amb tot, l’educació mediambiental ha de ser una tasca continuada i col·laborativa entre l’equip educatiu, els infants i les famílies, per tenir un impacte efectiu en la protecció del nostre planeta. L’educació en la infància és una oportunitat per construir una societat més sostenible i respectuosa amb el món que ens envolta.

  • L’ús de les pantalles durant la primera infància

    Actualment, els nens i les nenes neixen en un entorn totalment digital on els dispositius electrònics són ràpidament al seu abast. Aquest fet origina molts debats i preocupacions entre les famílies i els professionals relacionats amb la infància, així com  les persones educadores, els psicòlegs i els pediatres, entre d’altres.

    Algunes de les preguntes habituals que es plantegen són: com afecta l’ús de les pantalles als infants? Com saber si el meu fill o filla en fa un ús excessiu? Quina és la diferència entre un ús habitual i una addicció a les pantalles?

    Segons citen múltiples estudis recents, la seva reiterada exposició es vincula a efectes negatius en la salut emocional i física. Organitzacions especialitzades en ajuda humanitària i de salut pública, així com UNICEF i l’OMS, alerten del risc que té l’abús de les pantalles en els menors de sis anys. Aquests en són alguns impactes que pot generar l’ús inadequat de les pantalles:

    • Retard global en el seu desenvolupament cerebral i físic.
    • Alteracions del son i sedentarisme.
    • Inatenció, irritabilitat i hiperactivitat.
    • Dificultats conductuals i de regulació.
    • Retard o trastorn en l’adquisició i l’expressió del llenguatge.
    • Menor capacitat lectora.
    • Dificultats relacionals.
    • Risc de depressió i ansietat.

    En aquest sentit, evitar-ne l’ús abans dels dos anys i limitar-lo a menys d’una hora al dia entre els dos i els cinc anys, evitarà la repercussió negativa que pot tenir en infants tan petits, i les possibles conseqüències que puguin aparèixer en un futur quan aquests siguin més grans.

    La realitat és que no és difícil trobar nens i nenes que van al cotxe mentre miren un mòbil o que juguen amb una tauleta tàctil durant les sobretaules dels adults. El fet de recórrer a l’oferiment de dispositius amb pantalla per tal que es tranquil·litzin en certs moments del dia, com poden ser el moment dels àpats, l’estona d’abans d’anar a dormir o per calmar una rebequeria, fa que es perdin oportunitats d’aprenentatge.

    Així, accions com agafar el menjar amb cullera i portar-lo a la boca, identificar els aliments que hi ha al plat i descobrir si els hi agrada, esdevenen ocasions perdudes per afavorir la formació de la seva identitat i, en conseqüència, la millora de la seva autoestima. Si utilitzem els dispositius com a substitut de la presència física i emocional de l’adult, no hi haurà la influència de les relacions; hi haurà menys joc i capacitat simbòlica, menys capacitat per raonar i entendre i menys capacitat per a la seva autoregulació emocional.

    Perquè es puguin establir les connexions neuronals durant la primera infància, és necessària l’atenció i el joc físic, ja que és a través d’ell que els infants aprenen, es coneixen a si mateixos i al món que els envolta. Així doncs, jugar amb l’entorn es converteix en una necessitat vital pel seu desenvolupament.

    Mai no és tard per fomentar la relació personal, el joc compartit i els hàbits i rutines del dia a dia de manera equilibrada, així com una saludable interacció amb l’àmbit digital.

  • El moviment lliure

    Quan parlem de moviment lliure, ens referim al fet de deixar que l’infant es mogui independentment, sense que l’adult hi intervingui. A través del moviment, que sorgeix d’una manera autònoma i espontània, els nens i les nenes descobreixen les possibilitats del seu propi cos i de l’entorn que els envolta.

    Quan naixem, passem d’un medi aquàtic a un medi on la força de la gravetat suposa un gran repte per l’equilibri, i és per aquest motiu que ens hem de plantejar com ajudar als nens i nenes a què se sentin bé amb el seu cos i adquireixin un bon domini d’aquest.

    Per facilitar aquest aprenentatge, l’adult no ha de forçar cap posició o moviment de l’infant, com donar-li la volta o asseure’l, si no hi ha arribat per si mateix. Si fem això, aquest és incapaç de canviar de postura ell sol, ja que la posició dels seus músculs no és natural i aquest fet pot interferir en el seu desenvolupament motor, comprometent etapes com les de reptar o gatejar. Per tant, empènyer-lo a una postura per a la qual no està preparat, respon més a una preocupació de l’adult que a una necessitat, pel fet que cada criatura té el seu procés maduratiu. Començar per respectar aquestes postures, és el primer pas per fer-ho amb tot el que vindrà després.

    Empènyer l’infant a una postura per a la qual no està preparat respon més a una preocupació de l’adult que a una necessitat; cada criatura té el seu procés maduratiu

    Per tal d’afavorir que assoleixi per si mateix les diferents posicions li hem de facilitar un espai prou gran i segur perquè pugui, de mica en mica, estar boca amunt, fer el volteig, posar-se de bocaterrosa, gatejar i asseure’s. Més endavant, es podran col·locar materials i estructures que promoguin el desenvolupament de noves posicions i desplaçaments, com el moment de posar-se dempeus, donant el valor a l’activitat autònoma basada en la iniciativa, l’interès i la satisfacció. De la mateixa manera, és recomanable evitar l’ús de trones, gandules ni d’altres objectes que puguin limitar el moviment.

    En aquest sentit, no es pot parlar de moviment lliure sense parlar de la pediatra hongaresa Emmi Pikler. Nascuda l’any 1902, es va convertir en la referent del desenvolupament del moviment lliure, basat en la no-intervenció de l’adult en el procés motriu i en el tracte respectuós cap a l’infant. Emmi Pikler va començar a treballar com a pediatra de família i després a una llar de Budapest on els infants no tenien pares o aquests no se’n podien fer càrrec. Va crear un manual d’aspectes de la criança i de la vida quotidiana dels nens i les nenes, de com oferir-los relacions de qualitat i de com acompanyar-los mitjançant l’observació, així com formes d’interactuar amb mobiliaris específics, utensilis per menjar o peces de roba.

    Per tal de garantir una relació de qualitat amb l’adult cal respectar la seva activitat autònoma i els seus ritmes individuals. A més, esdevé de gran importància com li parlem, com el toquem, els nostres gestos i la nostra mirada. La manera com ens hi relacionem constitueix un model educatiu de referència i és clau tant pel seu desenvolupament global com per a aconseguir una bona coordinació i harmonia de moviment. Establir una relació de confiança amb l’infant crea el vincle necessari perquè pugui explorar l’entorn amb seguretat.