Autor: Oriol Solé

  • Treballadors presenten una demanda perquè l’ansietat provocada per l’amiant es consideri malaltia professional

    Cinc treballadors han iniciat una nova batalla legal contra els efectes de l’amiant, el mineral present en moltes construccions que té efectes nocius per a la salut. Els empleats, de la firma Honeywell, situada a la Zona Franca de Barcelona, han interposat una demanda perquè es reconeguin com a malaltia professional dels trastorns d’ansietat i depressió que pateixen alguns dels treballadors exposats a l’amiant.

    Segons el Col·lectiu Ronda, el despatx d’advocats que representa els cinc treballadors, es tracta de la primera demanda d’Espanya que reclama pels trastorns psíquics provocats per l’exposició a l’amiant. Previsiblement la demanda acabarà en un jutjat social de Barcelona després del preceptiu tràmit de conciliació entre empresa i treballadors.

    Els advocats expliquen que els treballadors s’enfronten a la perspectiva de passar la resta de la seva vida sotmesos a revisions mèdiques anuals per detectar l’eventual aparició d’algunes de les patologies potencialment mortals que aquest mineral pot causar, la qual cosa genera en ells ansietat i altres trastorns.

    En concret, els empleats demanen una reparació dels danys i perjudicis que han causat l’ansietat derivada a l’exposició al producte nociu. Argumenten que l’ansietat no s’hagués produït “si l’empresa demandada hagués complert les seves obligacions en relació a la prevenció i seguretat en el treball” en relació amb l’amiant.

    La demanda, que té el suport de l’Associació de Víctimes Afectades per l’Amiant de Catalunya, compta amb el precedent d’una sentència del Tribunal Superior de Justícia de París, que el juny del 2016 demanava indemnitzar 80 empleats de l’antiga Honeyweel per lesions d’ansietat per l’exposició a l’amiant que van patir. A Espanya, entre 1994 i 2008 hi ha hagut 3.943 morts vinculats directament amb l’amiant.

    Els cinc treballadors van treballar diàriament amb companys que van patir seqüeles físiques pel seu contacte amb l’amiant, un producte que la multinacional va usar per a la fabricació de les pastilles de fre fins a 2002, quan va entrar en vigor la prohibició d’usar i comercialitzar aquest mineral.

    El col·lectiu d’advocats impulsor de la demanda ha remarcat que l’empresa denunciada acumula des de principi d’any 17 sentències, incloent-hi resolucions del Tribunal Suprem (TS), que fan responsable a la companyia de defuncions i malalties d’extreballadors provocades per l’exposició a l’amiant sense mesures de seguretat.

  • El ferit a l’ull per bala de goma l’1-O demana al jutge que identifiqui a l’agent de la Policia que li va disparar

    Aquest és un article de eldiario.es

    Cinc anys després del cas Quintana, un jutge de Barcelona torna a tenir sobre la seva taula una querella per una lesió provocada pel tret d’una bala de goma. Roger Español, ferit l’1-O després d’impactar en el seu ull un projectil de la Policia Nacional als voltants de l’escola Ramon Llull, ha presentat aquest dimarts una querella contra tres agents antidisturbis per un delicte de lesions.

    El primer que Español, representat per les lletrades Anaïs Franquesa i Laia Serra, demana al jutge és identificar a l’escopeter de la Policia Nacional que li va disparar, el que resultarà de vital importància per a la recerca. Als què sí que han aconseguit identificar les advocades és a dos comandaments dels antidisturbis que van dirigir l’operatiu en el col·legi Ramon Llull. La querella també es dirigeix contra ells.

    La querella exposa que un escopeter, de moment no identificat, «va apuntar recte i va disparar» directament a la cara d’Español, que «immediatament va notar l’impacte a la part dreta de la cara». Remarca la querella que ni Español, que estava al carrer Sardenya entre Diputació i Gran Via al moment l’impacte, ni altres persones del seu voltant estaven provocant disturbis.

    «Iniciem el camí judicial per demanar justícia, veritat i l’erradicació de les bales de goma en el conjunt d’Espanya», ha explicat la lletrada Anaïs Franquesa, del centre Irídia per a la defensa dels drets humans. L’advocada ha concretat que tenen fins a vuit escopeters de la Policia Nacional identificats que estaven als voltants de l’escola Ramon Llull, i s’ha mostrat convençuda que el jutge d’instrucció 7 de Barcelona imputarà a l’antidisturbis que va disparar a Español.

    A més de voler «arribar fins al final» en aquest cas, en paral·lel al procés final els querellants busquen aconseguir que la lesió d’Español serveixi per derogar l’ús de les bales de goma en tot l’Estat, igual que va ocórrer a Catalunya amb els Mossos després del cas Quintana.

    «Vull ser l’últim ferit per bala de goma de tot l’Estat», ha afirmat Español en roda de premsa. Ha explicat que al moment del tret es dirigia a casa dels seus pares a buscar una cadira perquè la seva mare es pogués asseure mentre esperava per votar l’1-O. A conseqüència de l’impacte, ha perdut la visió de l’ull dret i ha sofert diverses lesions en els ossos de la cara.

    «La legislació de les bales de goma a l’Estat és difusa, però no volem millorar o regular-les més, sinó abolir-les», ha resolt l’advocada Laia Serra. Per aconseguir la prohibició de les bales de goma, els querellants tenen el suport de l’Ajuntament de Barcelona, que també es personarà com a acusació particular en la causa. «El cas de Roger Español concentra tota la barbàrie que es va viure l’1 d’octubre», ha afirmat el tinent d’alcade Jaume Asens.

    El mateix Español ha gravat en un vídeo on demana la col·laboració ciutadana per identificar al policia que li va disparar, i en el que també ha participat Ester Quintana, que cinc anys després encara no sap quin Mossos d’Esquadra li va rebentar un ull. Español no vol que el seu cas acabi igual.