“No volem anar, a Barna a avortar!” era un dels crits que se sentia dissabte per les carreteres d’Andorra. Coincidint amb el dia internacional per la despenalització de l’avortament, vora cent-cinquanta dones van manifestar-se en aquest petit país dels Pirineus per exigir el dret a l’avortament.
I és que a Andorra encara està prohibit avortar. Sota cap supòsit: ni per violació, ni per malformació del fetus, ni per risc per la vida de la dona gestant – els tres motius pels quals reclamen avui en dia des de l’Associació Stop Violències que es legalitzi la interrupció voluntària de l’embaràs. “Evidentment estem a favor de l’avortament lliure, però anem per passos”, deia Vanessa M. Cortés, presidenta de l’associació, en les ponències que van precedir la manifestació de dissabte.
L’avortament com a pràctica punible es va establir a la Constitució del 1993 del Principat, i així ho ratifica el codi penal, que considera que interrompre un embaràs és un “delicte contra la vida prenatal”. Tant és així, que el professional mèdic que practiqui un avortament amb el consentiment de la persona gestant serà castigat amb una pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per exercir qualsevol professió sanitària fins a cinc anys. Inclús està regulada la imprudència professional dels facultatius que causin un avortament, suposant una multa de fins a 30.000 euros i inhabilitació de fins a tres anys.
Pel que fa a la dona o persona gestant, però, el codi penal no és tan clar. “Degut a l’ambigüitat, apliquen la pena que els dóna la gana, depenent de la persona a les circumstàncies, que pot ser des d’un arrest domiciliari, fins a la presó o fins i tot l’expulsió del país”, explica M. Cortés, qui té clar que la seva tasca i la d’Stop Violències és perillosa: “jo podria entrar a presó demà mateix”, afirma. I és que la pena per qui ajuda a avortar també pot ser de fins a tres anys de presó.
“La nostra desobediència és La Meri”, diu M. Cortés, en referència a una xarxa binacional entre Andorra i Catalunya, formada per Stop Violències d’una banda, l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius i la plataforma Dret al propi cos de l’altra. Davant la prohibició d’interrompre l’embaràs al principat, les dones andorranes decideixen baixar fins a Catalunya per a avortar. L’any passat ho van fer unes 170 a través d’aquesta xarxa.
Andorra, un “bastió feudal” a Europa
La manifestació de dissabte va fer parada a l’església de Sant Pere Màrtir, a Escaldes-Engordany. Davant de les seves portes, les dones feministes van llançar-hi penjadors – símbols de l’avortament clandestí – i van fer càntics com ara “fora els rosaris dels nostres ovaris”. I és que la religió catòlica té molt pes en el fet que no es pugui avortar en aquest Estat europeu.
Andorra és un principat que funciona com una democràcia parlamentària però amb dos caps d’Estat. Des de fa 700 anys, aquestes figures, que s’anomenen coprínceps, són, d’una banda, el president de França – Emmanuel Macron en aquests moments – i, de l’altra, el bisbe de la Seu d’Urgell – en l’actualitat, Josep-Enric Vives. Totes les lleis que aprova el Parlament andorrà han de ser signades pels dos caps d’Estat, i aquí és on rau el principal problema de la despenalització de l’avortament.
Macron va dir fa unes setmanes de vista a Andorra que “com a home i ciutadà” ha “defensat els drets de les dones”. Tot seguit, però, va afegir que la seva figura serveix per garantir l’estabilitat i la independència del país, fent clares al·lusions a la crisi política que es podria obrir al país pirinenc. I és que mesos abans, el Vaticà va advertir que, si Andorra legalitza l’avortament, el bisbe d’Urgell haurà de renunciar al càrrec de copríncep.
Un alt cost per decidir
Per a les dones andorranes que decideixen interrompre l’embaràs els costos són alts. Primer de tot, han de pagar el 25% del preu de la consulta ginecològica i la ecografia, que sumen 25 i 185€ respectivament, segons els càlculs de l’associació Stop Violències, ja que la seguretat social andorrana només reemborsa tres quarts del preu de les visites mèdiques.
Si decideixen anar a Barcelona, primer han de creuar la frontera i recórrer 200 km, cosa que els pot costar uns 50€. Un cop a la capital catalana, el cost d’un avortament quirúrgic va dels 300 als 1.000€. En total, entre 400 i 1.100 euros, depenent de la clínica. A més, és recomanable que una dona estigui de baixa tres dies en total per a sotmetre’s a una intervenció d’aquestes característiques, una baixa que a Andorra no es remunera.
Però més enllà del preu, el cost emocional que emprendre aquesta acció suposa. “Primer de tot, la por a perdre la feina si expliques perquè has estat de baixa, les repercussions socials i, per suposat, legals”, argumenta M. Cortés. Aquests preus afecten molt més les dones precaritzades i migrades -en la seva gran majoria, portugueses-, “però aquestes no les veureu pels carrers d’Andorra. No les veureu en general: les amaguem perquè vivim del turisme. Us enganyem”, diu la presidenta d’Stop Violències.
Per això cobra tanta importancia la xarxa de suport La Meri, que sufraga gastos mèdics i de dietes en la mesura del possible i també ofereix allotjament a les dones que no vulguin tornar a Andorra immediatament de sotmetre’s a la intervenció. Així mateix, també proporcionen assessorament sobre clíniques barcelonines fiables i segures.
I és que una de les conseqüències del fet que avortar estigui prohibit és la clandestinitat. Tot i que no hi ha dades dels avortaments clandestins que es realitzen al Principat, des d’Stop Violències afirmen creure que aquesta pràctica s’està instaurant al sistema públic de salut, que és “el pitjor escenari”, afirmen. M. Cortés menciona el cas d’una jove que va aconseguir els medicaments -misoprostol i mifepristona- a través d’una ginecòloga que no li va explicar bé la pauta. “No va morir de miracle i va treure el fetus en tres trossos”, afirma M. Cortés.
Així mateix, també afirmen estar detectant circuits, “en benefici de professionals sanitaris, que recomanen clíniques avortives a Barcelona i que organitzen trasllats clandestins”. Però la situació no és millor per a les que decideixen no interrompre el seu embaràs: “tenim molta maternitat obligatòria i infantil. Molta violència adolescent que, a Andorra, com tot, se soluciona amb sobremedicalització”, denuncia M. Cortés, que de formació és psicòloga especialitzada en violències.
Internacionalitzar el conflicte
“Ens van dir que a Andorra no es podia parlar d’avortament perquè no i punt, i nosaltres en parlarem, perquè sí i punt”, ironitza M. Cortés, que destaca el desconeixement que hi ha al propi país sobre aquesta prohibició. Stop Violències va començar la seva tasca al 2014, primer de manera molt tímida però destaquen la “publicitat involuntària que ens van fer les persones conservadores, que es justificaven dient que no es podia avortar perquè el bisbe no volia”. I aquí, explica, és quan moltes dones es van adonar que interrompre l’embaràs està prohibit.
I és que la por a la protesta és quelcom que diverses militants d’Stop Violències destaquen: “hi ha molta por a posar la cara, perquè aquest és un país petit [només té 80.000 habitants] i el què diran pot afectar-te a casa, a la feina…”, explica una jove militant. El risc és alt, confirma la presidenta de l’associació, que és qui recorrentment posa la veu, la cara i el nom, “però com que jo no tinc res, més que el meu feminisme, no em poden treure res”.
Poc a poc les concentracions a Andorra s’han anat fent més freqüents -la Policia no comptava amb cos antidisturbis fins l’any passat, tot i que encara no han arribat a actuar mai- tot i que encara no s’han normalitzat. A això, cal sumar-hi “la pressió del govern i la policia”, expliquen des d’Stop Violències. Tant és així, que la manifestació del passat dissabte va ser desautoritzada al darrer moment, de tal manera que la policia va instar les manifestants a anar d’Encamp a Andorra la Vella (uns 8 km) per una vorera d’un metre d’ample, enlloc d’anar per la carretera, tal com s’havia plantejat en un inici.
La xarxa d’Stop Violències va decidir “desobeir” els agents i finalment innundar els passos de muntanya amb crits feministes i avortistes. “És molt freqüent que ens intentin desautoritzar i anul·lar”, diu M. Cortés, però “el problema del poder és que no creu en l’organització popular i, per tant, quan ens reunim, s’ho troben a la cara”, explica l’andorrana, acompanyada d’una xarxa formada per persones de fins a set països diferents que van acudir al Principat a manifestar-se.
Ho van fer les feministes de Ca la Dona, de Catalunya; del Jove Moviment Feminista de Perpinyà, de la Catalunya Nord; de l’associació UMAR, unió de dones de Portugal; de Non Una di Meno, moviment feminista d’Itàlia; de Marea Verde Barcelona, representant la campanya per la despenalització de l’avortament a l’Argentina; de MALI, associació pels drets i les llibertats al Marroc; i del moviment feminista de l’Uruguay.
Totes elles van participar també dissabte al matí a unes jornades per parlar de les lluites per aconseguir el dret a l’avortament i dels problemes que es troben amb l’accés als països on aquest dret ja ha estat assolit, com per exemple l’objecció de consciència dels professionals mèdics o el tancament de centres.
Entre elles van compartir eines per a continuar la lluita, com per exemple les campanyes creatives. La recomanació amb la qual totes van coincidir va ser que seguissin amb les mobilitzacions, assegurant que sempre comptaran amb la sororitat del moviment feminista d’arreu.
