Just Deploy It!

Categoría: Actualitat

  • “Sephora Kids”, una apologia viral de la cosmetorèxia prematura

    “Sephora Kids”, una apologia viral de la cosmetorèxia prematura

    En els darrers temps, la cura de la pell ha esdevingut gairebé compulsiva: sèrum d’àcid hialurònic, de vitamina C, essències, tònics, exfoliants, retinol… El fenomen skincare s’ha estès per totes les capes de la societat, arribant fins i tot a les més joves: nenes menors de 12 anys, que han esdevingut consumidores de productes de cura facial, maquillatge i bellesa. Són conegudes com a “Sephora Kids” ―en al·lusió a la famosa botiga de cosmètics― i són tendència a les xarxes, especialment a Tik Tok.

    El risc de caure en la cosmetorèxia

    Els infants solen imitar els adults, i és comú que facin servir maquillatge i productes cosmètics com a part del seu joc de curiositat i imitació. Les “Sephora Kids”, però, van més enllà de la imitació. No són menors que accedeixen a contingut d’influencers adultes que mostren les seves rutines de cura; es tracta de nenes menors de 12 anys que protagonitzen vídeos virals en què arrasen les prestatgeries de botigues de cosmètics, en ressenyen productes i mostren com utilitzar-los.

    El problema rau en el fet que aquestes rutines de cura de la pell i l’ús de productes cosmètics poden excedir les necessitats de les nenes, i això els pot provocar problemes dermatològics a llarg termini. L’exposició indiscriminada a ingredients actius com ara el retinol i els alfa hidroxiàcids, comuns en productes antiedat però inadequats per a menors, pot ser perjudicial segons el centre mèdic Idermic. A més, l’ús de productes que contenen disruptors endocrins o que són molt oclusius per a pells propenses a l’acnè pot empitjorar problemes dermatològics existents.

    L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) adverteix que el risc no només està en com els productes afecten la pell de les nenes en creixement, sinó també en el risc de desenvolupar cosmetorèxia, una obsessió per adquirir i utilitzar una varietat de productes cosmètics impulsada per la recerca de la perfecció estètica promoguda a les xarxes socials i altres mitjans, segons Idermic.

    Conchita Sisí, directora de la clínica Salud en Mente, assenyala que la sobreexposició de les nenes a les xarxes socials és un desencadenant clau, ja que “el consum desenfrenat d’aquest tipus de contingut les porta a crear ideals de bellesa poc realistes i a seguir rutines de cura de la pell i maquillatge inadequades per a la seva edat”.

    La restricció de l’accés de menors a xarxes, al punt de mira

    Tot i que l’edat mínima per registrar-se a TikTok és de 13 anys, i a Instagram de 14, és comú veure en aquestes plataformes infants menors de 12 anys liderant la tendència “Sephora Kids”. En molts casos, són els mateixos pares els qui permeten o, fins i tot, encoratgen els seus fills a fer servir aquestes xarxes socials, a través del que es coneix com a sharenting, que es dona quan els pares publiquen activament sobre els seus fills en xarxes socials.

    Més enllà de la mercantilització de la infància per part dels mateixos progenitors ―vegeu els casos d’infants influencers de joguines―, una investigació de The Guardian ha demostrat que els menors de 13 anys poden evadir fàcilment els protocols d’accés i crear un compte a TikTok. I, a més, no els el tancaran: el truc és tan senzill com marcar que està essent gestionat pels pares.

    Prohibir o regular?

    En alguns països europeus, com ara Suècia, ja s’estan implementant restriccions d’edat per comprar cosmètics. L’objectiu és desincentivar el consum entre els infants i controlar-ne l’ús prematur. A més, el Reglament de Serveis Digitals europeu exigeix ​​que les plataformes siguin responsables del benestar mental dels menors. Tot i això, TikTok ha enfrontat problemes amb els reguladors, com ara una multa de 345 milions d’euros imposada per la UE a finals del 2023 per incomplir la llei de protecció de dades de menors.

    Pel que fa a l’ús diari de les xarxes socials per part dels menors, sorgeix el debat sobre si s’haurien de prohibir o regular. La psicòloga Conchita Sisí suggereix un enfocament que involucri els pares de manera contínua. Tot i que la prohibició podria semblar l’opció més fàcil per als adults, la solució és orientar l’ús de manera positiva, parant atenció i exercint un control parental curós sobre les xarxes socials.

  • Usar pantalles abans d’anar a dormir augmenta el risc d’obesitat infantil

    Usar pantalles abans d’anar a dormir augmenta el risc d’obesitat infantil

    La combinació d’anar-se’n a dormir després de les deu de la nit i, abans, exposar-se durant més de trenta minuts a pantalles, com ara tauleta, mòbil, ordinador o televisió, s’associa amb un risc més alt d’obesitat i menys adherència a la dieta mediterrània en la població infantil, segons un nou estudi de la Universitat de Barcelona (UB).

    El treball, publicat a la revista Appetite, també ha detectat que un percentatge significatiu d’infants, el 27,5 % dels preescolars i el 35,2 % dels que estan en edat escolar, passa més de mitja hora davant d’un d’aquests dispositius amb pantalla abans d’anar al llit.

    “Hem observat que els nens i les nenes en edat preescolar o escolar que tenen hàbits del son més nocturns i passen més temps davant les pantalles abans d’anar a dormir tenen un risc més alt de desenvolupar sobrepès o obesitat, en comparació amb aquells que se’n van d’hora al llit i no miren pantalles abans d’anar-se’n al llit”, explica María Fernanda Zerón-Rugerio, primera autora de l’estudi, que és professora de la Facultat d’Infermeria i investigadora del Campus de l’Alimentació de Torribera de la UB i de l’Institut d’Investigació en Nutrició i Seguretat Alimentària (INSA).

    El treball l’ha dirigit la catedràtica Maria Izquierdo-Pulido, de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació i del Campus de l’Alimentació de Torribera, i investigadora de l’INSA. També hi ha participat la doctora Alicia Santamaría, dels Laboratoris Ordesa.

    Les investigadores també han descobert que la combinació d’aquests dos comportaments es tradueix en una durada més curta del son nocturn, que, a més, és de pitjor qualitat, tant en preescolars com en escolars. Aquestes variables també s’associen amb un endarreriment en els horaris de l’esmorzar i el sopar, especialment a mesura que l’edat dels infants augmenta.

    Així mateix, els infants en edat escolar que mantenen aquesta combinació d’hàbits poc saludables també experimenten un jet lag social o desfasament horari social més alt i fan menys activitat física. “Això és habitual entre les persones que se’n van tard al llit, ja que han d’ajustar l’hora de llevar-se per adaptar-se als horaris escolars, en lloc d’adaptar-se a les necessitats del son. Per això, acaben dormint menys i acumulen un dèficit de son al llarg de la setmana, una situació que en estudis previs s’ha associat amb un estat d’ànim irritable, un rendiment acadèmic deficient i una somnolència diürna”, expliquen les investigadores.

    Hàbits de son i ús de dispositius

    L’estudi s’ha basat en dades recollides a través d’enquestes en línia fetes a 1.133 infants espanyols, 545 dels quals tenien entre dos i quatre anys i 588 entre cinc i dotze anys. En aquests qüestionaris s’analitzaven els hàbits del son i l’ús de dispositius amb pantalles, així com altres indicadors, com ara la dieta o l’índex de massa corporal.

    Aproximadament la meitat dels infants en edat escolar enquestats passen entre un i trenta minuts davant una pantalla abans d’anar al llit (el 50,5 % i el 45,1 %, respectivament), mentre que el 27,5 % dels preescolars i el 35,2 % dels escolars hi passen més de mitja hora. De fet, els resultats revelen que només el 14,2 % dels infants en edat preescolar i l’11,7 % dels infants en edat escolar no veuen pantalles i van d’hora al llit.

    Les investigadores també es mostren sorpreses pels horaris de son dels participants en l’estudi: “Hem constatat que els nens i nenes tendeixen a anar-se’n al llit al voltant de les deu de la nit. Si tenim en compte que es recomana que dormin entre deu i dotze hores, és evident que molts infants espanyols no dormen prou”.

    Davant d’aquesta situació, les expertes de la UB recomanen avançar l’hora d’anar al llit i, abans d’anar a dormir, reduir al màxim l’exposició a pantalles, que idealment cal evitar del tot almenys una hora abans. Són unes indicacions que tenen l’aval de les directrius de l’Associació Americana de Pediatria.

    Per a les investigadores de la UB, en el cas de la població infantil és fonamental abordar la prevenció de l’obesitat i els factors de l’estil de vida que es poden modificar, a fi de fomentar, així, un creixement i desenvolupament saludables. Entre aquests factors hi ha l’hora d’anar al llit i el temps que es dedica a les pantalles abans. “Es tracta d’aspectes de l’estil de vida modern que tenen a veure amb hàbits alimentaris poc saludables i menys adherència a patrons d’alimentació saludable, com la dieta mediterrània. Aquests hàbits, si es mantenen a llarg termini, poden portar a l’obesitat”, conclouen.

  • L’arc de Sant Martí comença per la L

    L’arc de Sant Martí comença per la L

    L’estudi d’Ipsos LGBT+ Pride 2023 va fixar un 9% de població total del col·lectiu entre els 30 països enquestats. Espanya és on és més probable que els enquestats diguin que són gai o lesbianes (6 %), essent el segon país amb més població LGBT –un 14%–, dada que es dispara entre els joves, amb un 18% del total: es podria dir que la Gen Z és la menys heterosexual de la història.

    De l’informe d’Ipsos, un punt conclusiu rellevant és que “els homes són més propensos que les dones a identificar-se com a gai/lesbiana/homosexual (4% davant de l’1% de mitjana a nivell mundial)”. Si bé els avenços socials i polítics incentiven que cada cop hi hagi menys armaris i la gent s’identifiqui com a part del col·lectiu amb menys embuts, les dinàmiques de gènere produeixen que per a les lesbianes sigui més complex posicionar-se. “L’abreviatura que els homes homosexuals i les lesbianes van començar a fer servir per a la seva comunitat era ‘GLBT’, que començava amb G, cosa que només va emfatitzar el descontentament que les dones lesbianes sentien sobre el seu lloc a la comunitat”, desenvolupa la Dra. Jill Gover, ex-professora d’Història LGBTIQA+ de la Califòrnia State University.

    En el context de la segona meitat del segle XX, les dissidències sexuals i de gènere anaven prenent cos polític en una societat que els marginava sistèmicament, i com més solidesa prenia el moviment pels drets del col·lectiu, les lesbianes van anar necessitant nous espais per a crear les identitats. Gover esmenta un factor important, i és que “les dones sentien que els homes homosexuals eren sexistes i es comportaven com ho feien els altres homes en aquell moment, cosa que era una forma de marginar-les. Fins i tot hi havia grups de lesbianes que volien separar-se i no tenir res a veure amb els homes homosexuals”.

    Les germanes de sang

    Als anys 80, amb l’arribada de l’epidèmia de la SIDA als Estats Units, es comença a reformular la relació entre les diferents lletres del col·lectiu. Durant aquest període, certs grups dins de la comunitat lèsbica van adoptar una postura activa davant de l’epidèmia, reinterpretant la crisi com un assumpte de caire polític i social en oposició a la normativitat heterosexual, apropant així posicions. Un conjunt d’infermeres, conegudes com les Blood Sisters(germanes de sang), es van dedicar a la cura de pacients amb VIH en entorns hospitalaris. També lideraven campanyes per promoure la donació de sang, assegurant així un subministrament adequat per satisfer la creixent demanda de transfusions. Aquestes iniciatives van aconseguir atraure més de 200 dones que es van unir a la causa de la donació, motivades no només per raons mèdiques, sinó també per la força del gest simbòlic de solidaritat: elles van intervenir quan les restriccions imposades per les autoritats van excloure els homes de la comunitat de participar a les campanyes de donació.

    Van ser les Blood Sisters les que van encapçalar les vigílies de cura, deixant les dones lesbianes al capdavant en els pavellons d’hospitals. Això no només va enfortir la comunitat, sinó que també va contribuir a contrarestar l’estigma que pesava sobre els homes gai fins avançada la dècada dels 90, quan els primers tractaments per al VIH van començar a ser accessibles.

    “Entre nosaltres som visibles”

    Després de la intervenció de les lesbianes en la cura dels gais quan més discriminació pesava sobre ells, les tornes en l’acrònim van anar canviant de sentit. Així va ser com, a partir de mitjans dels 90 del segle passat, la denominació “lèsbic-gai” va començar a ser més comú en llocs de la comunitat, ja fossin socials o punts de salut. Amb la integració de totes les sigles de l’arc de Sant Martí i la seva entitat política cada cop més forta, veure la L al davant va passar de ser l’excepció a ser la norma.

    Que les lesbianes no obtinguessin reconeixement fins que no van exercir un paper crucial en l’atenció als gais és un gest simptomàtic. En un context patriarcal, continua prevalent allò que diu que les dones han de fer el doble per aconseguir la meitat. Els homes copen els espais. Dins els ambients LGBT, es reprodueix aquesta dinàmica.

    S’intenta condemnar sistèmicament les lesbianes a viure ofegades a la trinxera de la mica de lloc que els queda, i per això, els homes se senten més còmodes reconeixent-se com a homosexuals que les dones. Però la visibilitat és molt més que aquesta trinxera, perquè si no estaríem deixant que els homes decidissin el que és o no visible, deixant a les seves mans el poder de la categorització, de l’existència d’altres, de la identitat de les lesbianes. Com va escriure Brigitte Vasallo a “les que sempre vam ser visibles”: “em sembla transcendent preguntar-nos davant de qui estem reclamant la visibilitat. Perquè, estimades, entre nosaltres som visibles, com bé sabem totes quan anem pel carrer i ens creuem la mirada”.

  • Centenars d’infermeres d’atenció primària “s’empoderen” avui i demà a Girona

    Centenars d’infermeres d’atenció primària “s’empoderen” avui i demà a Girona

    Les competències de les infermeres especialistes en infermeria familiar i comunitària han anat creixent els darrers anys, i actualment resolen entre el 70-80% dels casos que arriben als CAP. Aquest increment de les competències, però, no ha anat acompanyat d’un major reconeixement, ni professional ni econòmic. Amb aquest context, el malestar del col·lectiu és evident, i es va posar de manifest a finals de l’any passat, quan el sector va convocar una vaga que es va acabar allargant un mes i mig, entre aturades i protestes.

    En el Congrés que comença avui s’abordaran aspectes que preocupen i impacten a la professió, com “el lloc que volem ocupar dins del sistema sanitari, com augmentar la nostra visibilitat a la societat, com augmentar el coneixement de la població de la infermera especialista en familiar i comunitària, el rol que tenim dins del sistema sanitari, de la necessitat d’ocupar llocs a les taules de decisió de les institucions i, sobretot, d’aconseguir el reconeixement com a professió», apunta la infermera i presidenta del Congrés, Irene Prat.  També es duran a terme tallers pràctics i necessaris per a l’exercici de la professió de temàtica ben diversa, com ara sobre l’exploració neurològica básica; el lideratge de la Infermera Familiar i Comunitària : com sobreviure sense morir en l’intent; l’aproximació a l’exploració ecogràfica per infermeria; el document de voluntats anticipades; embenats funcionals i sobre actualització en cura de ferides. Demà s’organitzaran dues taules de debat; la primera sobre el “Futur de la Infermeria: reptes i oportunitats” i l’altra que abordarà l’especialitat concreta de “Familiar i Comunitària: la nostra especialitat”. També es presentaran un parell de guies de salut de l’AIFiCC, i es faran defenses dels projectes de recerca –se n’han presentat uns 300– més destacables.

    Irene Prat considera que el col·lectiu d’Infermeres «hem d’ocupar més càrrecs de direcció en els equips, però  també a les institucions, i que aquestes ens incloguin dins de les taules negociadores de salut, on es debaten les línies fonamentals del sistema sanitari. Tenint en compte que les infermeres som el col·lectiu més nombrós, i que podem aportar una visió holística i global, voldríem ser incloses dins d’aquests debats per a poder aportar la nostra expertesa i opinió». Prat és del parer que, malgrat la seva especialització i la seva capacitat resolutiva dins del sistema de salut, les infermeres de familiar i comunitària estan lluny dels reconeixements merescuts. En aquest sentit, destaca que actualment, si una persona té un problema agut de salut i  es dirigeix al CAP, l’atén una infermera, qui resol al voltant del 70-80% dels casos. A més, les infermeres del CAP lideren el control del pacient crònic estable amb patologies com: diabetis, hipertensió, la malaltia respiratòria crònica, entre d’altres, i també atenen a la població pediàtrica amb el protocol del nen sa i el programa Salut i Escola als instituts.

  • La Generalitat proposa una nova senyalització de seguretat més inclusiva

    La Generalitat proposa una nova senyalització de seguretat més inclusiva

    La Generalitat, a través dels Departaments d’Empresa i Treball i d’Igualtat i Feminismes ha presentat aquesta setmana una nova proposta de senyalització de seguretat i salut en el treball per fer-la més inclusiva. El Govern ha redissenyat 21 pictogrames amb l’objectiu que siguin més neutres i no discriminatoris per gènere. “Calia avançar en una senyalització inclusiva perquè tothom s’hi sentís representat, ja que no és normal estar envoltades de símbols que no ens representen”, va destacar la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge des de la Fundació Laboral de la Construcció a Badalona.

    Tot i que l’aplicació de senyals és competència de l’Estat, “calia avançar”, motiu pel qual la Generalitat ha fet una proposta actualitzada que farà arribar al Ministeri de Treball i Economia Social. “La nova proposta combina volums amb línies rectes i diagonals, de manera que les figures humanes no són tan rígides i representen una diversitat de cossos més àmplia. També s’afegeixen cabells en moviment”, defensen des del Govern. Els nous dissenys ja estan disponibles i es faran arribar a empreses, agents socials, entitats, mútues, i empreses de prevenció per promoure la seva aplicació, tot i que no serà obligatòria. 

    Nova senyalització de seguretat. | Generalitat

    Estratègia Catalana de Seguretat i Salut Laboral   

    La nova senyalització forma part de l’Estratègia Catalana de Seguretat i Salut Laboral 2021-2026, elaborada amb els agents socials. El pla incorpora un apartat específic de gènere “amb la finalitat d’incloure la perspectiva de gènere en totes les accions implantades en l’àmbit de la seguretat i salut en el treball, així com dur a terme actuacions específiques que afavoreixin la integració de la dimensió de gènere en la prevenció dels riscos laborals”, argumenten des del Govern.

    Des del sector asseguren que “la construcció necessita ser més paritària” i “en un moment de crisi de relleu generacional, la incorporació real de la dona és clau”, justifica el president de la Fundació Laboral de la Construcció, Esteve Freixes i Vilardell. Tot i que hi ha més de 15.000 dones en la construcció, només un 1% està a peu d’obra.

    Pel que fa a la formació, l’any passat les dones van ser 1.345, un 10% del total. La consellera Verge va destacar que cal impulsar també altres mesures per garantir que la integració femenina en el sector sigui real: formació, un vestuari que s’adapti a la fisiologia de les dones o garantir lavabos diferenciats per gènere. També va lamentar que la llei estatal que regula el sector, no està actualitzada i fer-ho “és garantia d’incorporació de més dones al sector”.

  • Una Diada per a tothom

    Una Diada per a tothom

    Amb feltre, un llapis i silicona calenta, part dels usuaris del taller ocupacional de la Fundació Arrels han elaborat per a aquest Sant Jordi més d’un miler de roses artesanals que es regalaran a diferents pacients ingressats a l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona. Durant tres setmanes, una quinzena de persones sense llar han format part del grup d’artesans que han volgut formar part de Més que una rosa, una iniciativa que farà més amable i acollidora l’estada hospitalària de més d’un miler de pacients el dia de Sant Jordi. A més, Rocío Alonso, responsable de La troballa –el taller ocupacional de la Fundació Arrels–, destaca la bona acollida d’aquest projecte per part dels usuaris i apunta que “a alguns d’ells els ha commogut tant que van voler formar part del vídeo promocional de la campanya i van demanar si seria possible entregar algunes de les roses”. Un cop feta la consulta als responsables de la Vall d’Hebron, ja està confirmada la participació de tres usuaris i una voluntària de l’entitat en l’entrega de les roses. Es tracta d’una campanya doblement solidària, ja que són roses que arribaran a persones ingressades i que han estat elaborades a mà, d’una en una, per persones que han estat al carrer en algun moment de la seva vida i que viuen en situació d’exclusió social.

    una quinzena de persones sense llar han format part del grup d’artesans que han volgut formar part de la iniciativa conjunta amb la Vall d’Hebron «Més que una rosa».

    Alhora hospitals com ara el Clínic de Barcelona ha preparat activitats per fer més afable aquesta tradicional diada. A més del repartiment de roses i llibres per a pacients ingressats, gràcies a la col·laboració d’editorials i voluntaris, el programa de Cultura i Salut del Clínic ha organitzat des de concerts de violoncel i piano al vestíbul de Villarroel a iniciatives literàries relacionades amb la salut i una entrega de premis de diferents concursos. També acollirà una taula rodona sota el títol Impacte de la literatura en la salut, on s’abordaran temes com la iniciativa “Girem Full, llibres contra el càncer”, un taller de biblioteràpia per a pacients; o les llibreries de guàrdia per combatre la salut mental i promoció de la lectura als hospitals.

    Tanmateix, les diferents entitats i organitzacions que formen part de la Federació Catalana d’Autisme o de la Federació Catalana d’Entitats contra el Càncer (FECEC) també s’han mobilitzat per fer més lluïda i solidària aquesta festa. Com a exemple, l’AFANOC (Associació de Familiars i Amics de nens Oncològics de Catalunya) muntarà estands a les principals capitals catalanes, on vendrà galetes solidàries en forma de rosa i de drac. També s’hi podrá trobar el llibre Love U, escrit pel periodista Jesús Martínez, que recull el testimoni de nens i joves que han passat per un procés oncològic.

    Alguns membres de l’Associació Asperger New Life, impulsada per un grup de familiars amb joves diagnosticats de TEA (Trastorn de l’Espectre autista / Síndrome d’Asperger) estaran també a la plaça del Molino de Barcelona, on es podran comprar roses multicolors i el llibre Antologia New Life, escrit per joves membres de l’entitat amb l’objectiu de combatre estereotips i demostrar al món com de vàlids són.

  • Lectures que milloren la vida

    Lectures que milloren la vida

    Els professionals de la psicologia i la psiquiatria, metges, professors, nutricionistes, fisioterapeutes o tants altres especialistes a acompanyar processos de millora de la salut física o emocional tenen el seu temps d’atenció limitat, per això alguns d’ells han fet l’esforç de concentrar idees de pes en les pàgines d’un llibre, que fan planer el camí en determinades circumstàncies.

    Aleshores, de la mateixa manera que entrem en una botiga d’alimentació, amb productes frescos de verdura i fruita, carnisseria i peixateria i triem el que més ens convé per a nodrir-nos bé físicament, podem dedicar una tarda o un matí a seleccionar lectures que ens nodriran emocionalment. Podem anar a la llibreria del nostre barri i deixar-nos assessorar o treure el cap en botigues més grans com Abacus, FNAC o la Casa del Llibre, i en la secció on concentren els títols dedicats a la salut i el benestar, anar sentint la crida dels títols que anem veient.

    Un llibre és sempre un viatge per a la ment, que ens pot fer gaudir, descobrir i evadir des del sofà de casa. La lectura és també una classe magistral i particular, dispensa consells, fa companyia i és la veu dels terapeutes sempre a mà. Diades com Sant Jordi fan d’aparador més que mai de les novetats editorials I, entre moltes novel·les, textos de ficció que porten la nostra ment a llocs imaginaris, a vides i vivències alienes, trobarem sempre aquell títol que ens crida des d’una necessitat més a flor de pell.

    Per exemple, si vivim amb la ment molt dispersa, un bon antídot contra l’atenció que salta fàcilment com una puça d’estímul en estímul és Focalitza’t (Ara Llibres). És la proposta d’ajuda del professor de ciència computacional de la Universitat de Georgetown Cal Newport, un mètode per a concentrar-se, ser més eficient i triomfar en aquest món amb tantíssims imputs d’un món dispers. Fa valdre el poder i benefici de la concentració i repassa les principals i més comuns distraccions a l’hora de treballar.

    També on posem la nostra atenció té a veure amb l’aposta de Meik Wiking, director de l’Institut d’Investigació de la Felicitat de Copenhaguen, estudiós del benestar i la qualitat de vida. Ell ha escrit: Hygge: La felicitat de les petites coses, que Columna ha publicat en la nostra llengua. És un llibre que ens fa aterrar, i molt, en la senzillesa, en el minimalisme com a font autèntica de bones emocions, de calma, de serenor, d’allò que anomenem felicitat.

    I, parlant d’emocions, sis psicòlogues de l’Àrea de Salut Mental de l’Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa, de la Fundació Althaia, ens serveixen l’obra Cuinant les nostres emocions a foc lent (Edicions Parcir) Cadascuna de les autores ha escrit diferents històries on els seus personatges fan aflorar emocions i estats anímics, i 29 cuiners i cuineres amb estrella Michelin les han amenitzat –cadascuna de les històries– amb la recepta que l’argument els ha inspirat. És un llibre solidari, ja que la recaptació de les seves vendes anirà destinada a l’Àrea de Salut Mental d’Althaia. Pretén divulgar el coneixement sobre les emocions i el cultiu del benestar.

    Introspecció

    Dins nostre també arriba l’obra de la filòsofa Mónica Cavallé, El coraje de ser (ed. Kairós). És un assaig que convida a endinsar-nos de forma pràctica en el camí de l’autoconeixement. Aprofundeix en la causa última del nostre patiment: la manca de coneixement de la nostra veritable naturalesa. L’autora, que és doctora en Filosofia per la Universitat Complutense de Madrid i té un màster en Ciències de les Religions, actualment dirigeix l’Escola de Filosofia Sapiencial. “El primer signe de maduresa interior és la disposició a responsabilitzar-nos del significat últim de la nostra experiència i, per tant, del nostre patiment mental”.

     Similar és el propòsit del Dr. Enrique Rojas que, amb el seu llibre, Comprende tus emociones (Ed. Espasa), ens acompanya a la detecció dels diferents estats emocionals que experimentem i com neutralitzar els que ens fan patir per trobar l’equilibri en les nostres vides.

    Les emocions no només les descobrim sentint i escoltant què ens diu el nostre interior, el nostre cos les expressa exteriorment. Per aprendre a llegir-ho bé, la terapeuta corporal Vanessa Guerra ha escrit El lenguaje corporal de las emociones (RBA). Llicenciada en Art Dramàtic per l’ESAD de Màlaga i experta en Comunicació no Verbal, aquesta instructora certificada de Mindfulness, i instructora de ioga i pilates, afirma que “no hi ha experiència emocional sense experiència corporal”. Diu que “el llenguatge del cos expressa el que sentim i també ens transmet el que senten els altres. Per això la imatge d’un bebè somrient pot provocar-nos un gran somriure, i una mirada trista d’algú amb qui ens travessem pel carrer pot despertar-nos un sentiment de melancolia o de tendresa”. En el seu llibre vol ajudar a ser més conscient de les emocions gràcies als senyals corporals que podem identificar, com les postures, les expressions facials, els patrons respiratoris i els gestos. També, com determinats exercicis poden ajudar-nos a gestionar les emocions, amb el cos com a eina i gran suport.

    També hi ha aprenentatges que ens arriben en forma de fabula. És el cas de La bruja que perdió la magia (Kepler), on la seva autora, Sonia Rico, posa el focus en l’amor propi de cadascú. “Crec  que el problema real del buit existencial que algunes persones poden sentir és posseir una autoestima pobra”, diu Rico, pensant en el risc de dependre de “likes” externs per a sentir-nos bé.

    I, donat que la mort és part de la vida, i una hora o altra ens hi haurem de trobar, per què no fer una ullada al treball de Vicente Merlo. És doctor en filosofía i autor de llibres de ioga i meditació, i ara, amb l’obra Eres inmortal (ed. Siglantana), repassa algunes de les experiències properes a la mort que, contextualitzades des de la física quàntica, fan ben coherent l’afirmació de la psiquiatra nordamericana Elizabeth Kübler-Ross: “L’experiència de la mort és gairebé idèntica a la del naixement. És un naixement a una altra existència”.

    Pautes sobre alimentació

    Sobre nutrició, aliments que ens aporten més energia i els que ens enganyen fent-nos sentir tips al moment, però que no consoliden una bona alimentació, cada cop en parlen més llibres. Aquí, hem triat dos exemples, el de l’especialista en nutrició Andrea Sorinas que neix amb la intenció de guiar en un aprenentatge a menjar de forma saludable i mantenir la motivació a llarg termini. El títol parla per si sol: El libro que la industria alimentaria no quiere que leas (Libros Cúpula), tot un convit a aparcar els processats i aprendre a menjar sa.

    Perquè, tal com explica la Núria Coll al seu llibre Soy como como (Grijalbo), els hàbits per millorar l’alimentació fan millorar la salut. L’autora no oblida el context d’una alimentació saludable i el pes que tenen per acompanyar-la cap a una vida saludable no consumir tòxics, les relacions humanes de qualitat, l’activitat física i dormir bé. Coll s’endinsa en determinants com l’estat de la nostra microbiota i l’insomni, per exemple, i la importància de la compra de proximitat.

    Ordre i organització

    Posar fil a l’agulla per a la consecució dels nostres projectes o propòsits, sovint és el que més costa. Pensant en això, Ara Llibres posa al nostre abast els consells de l’especialista en hàbits de llarga durada, James Clear. És l’autor del llibre Hàbits Atòmics, un entramat d’idees amb les quals ens anirem identificant perquè desgrana per què costa enfilar l’agulla, automatitzar accions que ens ajuden a sentir-nos millor i quins són els paranys que sempre acostumen a aparèixer en el camí, i boicotegen l’avançament i l’assoliment dels reptes. Dels petits ‘canvis són poderosos’ –que promovia el capità enciam–, Clear en fa un elogi provat, una filosofia de vida amb garantia de consecució.

    Lectures infantils sobre salut

    Sortir del laberint i Sucre són dos llibres editats per Inuk que acompanyen els més petits o joves en la descoberta de temes de salut.

    Sucre és un passeig de colors per les il·lustracions de Marina Tena que van narrant la realitat d’una nena que conviu amb la malaltia de la diabetis i la dieta lluny dels sucres que això l’imposa. Les diferents etapes de la protagonista, amb relació a la cura del seu propi cos, són un reflex interessant per a conèixer i normalitzar aquesta malaltia. També per aprendre els inconvenients del sucre.

    Sortir del laberint s’adreça als joves que han patit, pateixen o potser patiran ansietat. Amb text de Marta Panizo i il·lustracions de Núria Tamarit, repassa els símptomes, els perquès, i com posar en pràctica hàbits i rutines per a combatre el malestar de l’ansietat que adults, joves i infants patim en algun moment o altre de les nostres vides.

    Gràcies a llibres com aquests, que són només un petit tast d’allò que podem tenir al nostre abast, també a través del servei de les biblioteques, la vida pot ser molt més còmoda i transitable del que en certs moments pensem. I, en la cita d’Emily Dickinson amb la que Núria Coll acomiada la seva guia per a millorar l’alimentació i cuidar la salut, Soy como como, “per a viatjar lluny, no hi ha millor nau que un llibre”. Bon viatge!

  • Més a prop de controlar més i millor les tremolors del Parkinson

    Més a prop de controlar més i millor les tremolors del Parkinson

    En la malaltia de Parkinson, els pacients pateixen, en moltes ocasions, moviments involuntaris i incontrolats, i fluctuacions en el seu estat motor. Per alguns d’ells existeixen opcions terapèutiques, com l’estimulació cerebral profunda, que els permet controlar aquest desajust motor. Però són tractaments molt invasius i no es poden aplicar a tots els pacients.

    Actualment, el tractament amb levodopa –compost químic–, administrada de forma oral, és la teràpia més efectiva per controlar els símptomes del Parkinson. Però molts pacients, ni amb aquest fàrmac no aconsegueixen mantenir un control estable i continu. Alguns dels seus símptomes motors continuen apareixent i desapareixent en diferents moments del seu dia. Per això es continua investigant possibles noves teràpies.

    I els resultats publicats a la revista The Lancet Neurology d’un assaig en el qual participa l’Hospital del Vall d’Hebron, són molt optimistes en aquest sentit. És un estudi clínic de fase III multicèntric internacional que mostra que una nova teràpia basada en levodopa, però administrada per via subcutània disminueix aquestes fluctuacions motores.

    El Vall d’Hebron ha estat un dels centres que ha participat amb un major nombre de pacients en aquest assaig realitzat amb un total de 243 pacients amb Parkinson de més de 100 centres arreu del món. L’estudi ha provat la seguretat i eficàcia de l’administració de levodopa per via subcutània, és a dir, mitjançant una petita bomba implantada sota la pell.

    La teràpia provada en aquest estudi, anomenada ND0612, ha estat desenvolupada per la farmacèutica NeuroDerm i ofereix una alternativa als fàrmacs orals, que presenten limitacions. Segons ha explicat el Dr. Jorge Hernández-Vara, neuròleg adjunt de la Unitat de Trastorns del Moviment del Servei de Neurologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigador del grup de Malalties Neurodegeneratives del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), “en prendre levodopa per via oral, els nivells de fàrmac que hi ha a la sang varien, i això provoca que els símptomes no estiguin sempre controlats. La infusió subcutània ofereix uns nivells més constants del medicament. D’aquesta forma, esperem observar beneficis significatius per als pacients”.

    En l’estudi es va comparar l’eficàcia del fàrmac per via subcutània (ND0612) durant tot el dia en comparació amb l’oral. En una primera fase, per trobar la dosi òptima per a cada participant, tothom va rebre, per separat, el fàrmac oral durant 4-6 setmanes i la teràpia subcutània durant unes altres 4-6 setmanes. Posteriorment, un grup va mantenir exclusivament la teràpia oral mentre que l’altre va rebre la teràpia amb ND0612.

    Els resultats van mostrar que la infusió subcutània disminuïa les fluctuacions motores en els pacients: amb ND0612 és possible tenir gairebé dues hores més seguides sense moviments involuntaris, i es redueixen els espais de temps en què el tractament no és efectiu. A més, els pacients que rebien ND0612 podien fer millor les activitats de la vida quotidiana, com ara menjar, vestir-se, fer la higiene personal, escriure, etc.

    Efecte més ràpid

    Els investigadors també destaquen la rapidesa en l’observació dels beneficis per als pacients. Mentre que altres teràpies d’infusió subcutània requereixen mesos de tractament per observar un canvi, amb ND0612 els pacients milloraven el control dels símptomes en poques setmanes. “Amb aquest assaig demostrem que la teràpia amb ND0612 permet una aproximació individualitzada i flexible per optimitzar el tractament, amb un impacte clar en la millora de la qualitat de vida dels pacients amb Parkinson. És, per tant, una bona alternativa abans de considerar altres opcions amb cirurgia molt més invasives”, assegura el Dr. Hernández-Vara.

    Quant a la seguretat, l’assaig va confirmar que els efectes adversos que es van observar eren lleus.

    L’estudi ha estat fruit d’un treball multidisciplinari, clau per obtenir resultats exitosos. En les teràpies d’infusió de medicaments assistides per dispositius, com ara la utilitzada en aquest estudi, és fonamental el paper d’infermeres especialitzades en la malaltia. En aquest sentit, Vall d’Hebron ha apostat pel rol de la Infermera de Pràctica Avançada. A més, cal destacar la feina de professionals de coordinació d’estudis que treballen per assegurar la qualitat de les dades i gestionen tots els processos associats al desenvolupament d’un assaig clínic.

  • Mor el prestigiós ginecòleg Santiago Dexeus

    Mor el prestigiós ginecòleg Santiago Dexeus

    El doctor barceloní Santiago Dexeus i Trias de Bes ha mort aquest divendres als 88 anys. Dexeus, membre d’una de les nissagues de reconeguts ginecòlegs de Catalunya, va transformar el món de l’obstetrícia i la ginecologia. El seu pare, l’eminent doctor Santiago Dexeus Font, va trencar tabús defensant l’ús de l’anestèsia durant el part. Ell també deixarà empremta a la història de la medicina del nostre país, per ser pioner en la defensa de l’ús de la píndola anticonceptiva, però sobretot per liderar el naixement del primer nadó proveta de l’estat espanyol l’any 1984, ara fa 40 anys. També el diagnòstic precoç del càncer, la colposcòpia, la primera laparoscòpia ginecològica i la mastologia destaquen entre les seves fites en el camp de la ginecologia.

    Dexeus va néixer el 22 de juliol de 1935, es va llicenciar a la Universitat de Barcelona, va ser director del Departament d’Oncologia de l’Institut de la Maternitat de Barcelona i, l’any 1973, va fundar –juntament amb el seu germà Josep Maria Dexeus– l’Institut Universitari Dexeus, del qual va ser director fins al 2004, i  del qual es va desvincular totalment després d’un conflicte amb els socis, que posteriorment van vendre l’Institut que portava el seu cognom al grup QuirónSalud. Santiago Dexeus és pare del també ginecòleg Damián Dexeus, amb qui va dirigir posteriorment (2016) un centre vinculat a la Clínica Corachán: el centre mèdic Women’s. Durant la seva trajectòria professional va rebre diverses distincions, entre les quals destaca la Creu de Sant Jordi l’any 2009.

    Santiago Dexeus era membre del Consell de Mecenes de la Fundació Periodisme Plural, que edita aquest diari, format per professionals de prestigi que aporten reflexions, opinions, idees i consells a partir dels coneixements i especialitats de cada un.

  • La sanitat catalana té un infrafinançament de 3.000 milions d’euros, segons la UPF

    La sanitat catalana té un infrafinançament de 3.000 milions d’euros, segons la UPF

    L’hospital de la Vall d’Hebron ha anunciat una retallada de la plantilla de 200 professionals eventuals per al 2024. Es tracta de contractes d’hivern que s’havien prorrogat durant la pandèmia, però aquest any l’hospital ja no disposa dels fons vinculats a la covid-19. El gerent de la Vall d’Hebron, Albert Salazar, ha reconegut que l’hospital ha d’ajustar la despesa en 33 milions d’euros i haurà d’assumir les millores salarials del tercer conveni de l’Institut Català de la Salut (ICS).

    Un altre factor que determina la reducció de la plantilla al principal hospital de Catalunya és la redistribució dels professionals en el sistema sanitari. El departament de Salut obliga als principals hospitals a no renovar contractes perquè els treballadors vagin a hospitals secundaris amb menys personal disponible. Els sindicats s’oposen a la mesura: “l’hospital és referent en moltes especialitats i assumeix a molts pacients de fora de l’àrea metropolitana. Si el departament vol centrifugar personal sanitari a altres hospitals, aquests no podran assumir la demanda perquè no tenen els recursos necessaris”, afirmen des de CCOO i Satse. La gerència ja ha avançat que reduiran la partida farmacològica i la de material fungible, a més de 12 milions d’euros en salaris, en un hospital que té una plantilla de 9.300 treballadors. Des de CCOO afegeixen que també es pretén rebaixar la cobertura de les jubilacions i que les intervencions quirúrgiques es reduiran encara més del que és habitual a l’estiu.

    La sanitat catalana necessita 3.000 milions d’euros més

    Per al 2024 l’hospital de la Vall d’Hebron disposa d’un pressupost d’uns 980 milions d’euros, uns 20 milions més que l’any passat. Es tracta del pressupost més gran de la història amb una plantilla més gran que abans de la pandèmia. Tot i així, la sanitat catalana necessita 3.000 milions més per a garantir el finançament del sistema públic, segons l’estudi La insuficiència financera de la sanitat catalana revisitada, publicat pel Centre d’Investigació en Economia i Salut de la Universitat Pompeu Fabra. L’estudi apunta a un “mal pronòstic” en el futur del sistema sanitari “si no hi ha una correcció important”.

    Des de l’inici de les retallades d’Artur Mas, l’any 2010, l’infrafinançament sanitari s’ha cronificat. La pandèmia va obligar a augmentar la inversió, però la falta de personal i el desgast provocat per la covid-19 genera malestar entre la plantilla, especialment en l’atenció primària, tal com es va veure el passat cap de setmana. Els sindicats qualifiquen els reajustaments de pressupost de “retallades” i inclús la patronal catalana Foment del Treball ha demanat ampliar la inversió de la sanitat catalana en 1.000 milions.

    Catalunya és l’única comunitat autònoma que no s’ha recuperat de les retallades en despesa social

    L’ajustament del pressupost a la Vall d’Hebron emula a unes retallades, les quals Catalunya encara no ha revertit. Es tracta de l’única comunitat autònoma que no ha recuperat la inversió en polítiques socials en 12 anys. El pressupost que les comunitats autònomes destinen a polítiques socials s’ha reduït del 67,4% del 2010 al 58,8% l’any 2022, segons l’informe La inversió social per comunitats de l’Associació de Directors i Gerents de Serveis Socials.

    Tot i que la pandèmia va posar en evidència la importància de la despesa pública, les comunitats autònomes només han augmentat un 13,5% la inversió en polítiques socials entre 2019 i 2022: un 7,9% més en sanitat, un 17,7% en educació i un 28,8% en serveis socials. Catalunya és l’única comunitat autònoma que no ha revertit les retallades i destina sis euros menys per habitant. En la despesa per càpita, Madrid està a la cua amb 2.399 euros, seguida de Catalunya (2.782), mentre que les que més destinen són el País Basc (3.708), Extremadura (3.629) i Astúries (3.438).