Just Deploy It!

Categoría: càncer

  • Art i salut: el potencial terapèutic de l’art en pacients adolescents oncològics

    Art i salut: el potencial terapèutic de l’art en pacients adolescents oncològics

    L’art i la creativitat pot ajudar als i les pacients de càncer a compartir un espai on fomentar la seva autoestima i relacionar-se amb nois i noies que han patit o pateixen un procés similar o que tenen les mateixes inquietuds… Aquest és l’objectiu d’Obrint portes, una iniciativa que va néixer de la col·laboració entre el MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya) i l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i que forma part de l’estratègia Arts en Salut de l’Institut Català de la Salut (ICS). 

    El projecte va dirigit a adolescents d’entre 12 i 17 anys que pateixen una malaltia oncològica i que es troben en un moment de tractament de baixa intensitat, de manteniment o que fins i tot han acabat el tractament fa poc temps. Durant tres mesos i nou sessions –entre novembre i gener– els dimarts a la tarda, els adolescents i les seves famílies tenien cita al MNAC on se’ls va proposar crear una peça artística, que en aquest cas va ser una porta. “Volíem que participessin en un procés creatiu de debò”, va explicar Norma Vélez, coordinadora dels Projectes d’Arts en Salut del MNAC. “Vam triar la porta perquè té una càrrega simbòlica que permet reflexionar sobre conceptes molt dispars. Poden ser una metàfora de la vida i tenir moltes connotacions: positives i negatives. Una porta tancada pot ser un espai segur, però també una presó. I una porta oberta pot connectar amb somnis i esperances”, va matisar. Un cop definit el projecte en esbossos, els nois i noies van comptar amb el suport dels equips tècnics del Museu, com el d’infraestructures, el de conservació preventiva i el de fusteria. Van anar transformant unes portes nues fins a convertir-se en obres d’art plenes de significat i vida que, després d’estar exposades uns mesos al MNAC i al vestíbul de la Vall d’Hebron,  actualment es poden veure al vestíbul del Centre Corporatiu de l’ICS.“És una mostra petita, però real, com qualsevol que tenim al museu. Cada porta va acompanyada del seu codi QR a través del qual podem descobrir el procés creatiu i l’artista”, ha destacat Vélez.

    Alguns dels joves participants a la iniciativa

    Portes Obertes també va tenir en compte les famílies, que viuen intensament el procés de la malaltia. Mentre els adolescents treballaven al taller, se’ls va oferir les sessions denominades Tardes d’Art, espai on podien compartir la seva experiència a través de tertúlies d’art dinamitzades per una educadora.

    “Amb aquest projecte estem investigant si les activitats desenvolupades poden afavorir la salut mental i emocional, com ara mitigar l’ansietat, símptomes depressius i trastorn d’estrès posttraumàtic”, ha apuntat Anna Saló, psicooncòloga de Vall d’Hebron i investigadora principal del projecte. I afegeix: “Els pacients adolescents amb càncer tenen més risc de patir malestar emocional i aïllament social per les característiques del tractament, que poden implicar ingressos freqüents i/o limitació d’activitats i condicions que afecta la seva qualitat de vida”. Segons el departament de Salut de la Generalitat de Catalunya es diagnostiquen entre 170 i 200 casos nous anuals de càncer infantil dels 0 als 14 anys a tot el territori català. Es tracta de la primera causa de mortalitat en nens i nenes de 5 a 14 anys i la segona causa dels 15 als 24 anys, després dels accidents del trànsit.

    Tanmateix, Carlota Aguilera, mànager d’assajos clínics i investigadora del Servei d’Oncologia i Hematologia Pediàtriques de Vall d’Hebron, sosté que “si les conclusions són positives, el projecte Arts en Salut es podria ampliar amb la voluntat de seguir creant nous projectes que estudiïn la connexió entre art i salut en altres patologies”.

    Aquesta col·laboració del MNAC i Vall d’Hebron en el programa Arts en Salut, s’ha finançat gràcies a  la subhasta de les botes amb les quals Leo Messi va fer el gol número 644 amb el FC Barcelona. Es van subhastar a l’emblemàtica casa Christie’s per 140.000 euros.

  • Llum verda a una teràpia pionera desenvolupada pel Clínic-IDIBAPS per a pacients amb mieloma múltiple

    Llum verda a una teràpia pionera desenvolupada pel Clínic-IDIBAPS per a pacients amb mieloma múltiple

    L’Agència Espanyola del Medicament (AEMPS) ha aprovat una teràpia innovadora desenvolupada a l’Hospital Clínic i l’IDIBAPS contra el mieloma múltiple, el segon càncer de la sang més comú. Es tracta d’una teràpia CAR-T de modificació genètica de cèl·lules del sistema immunitari perquè ataquin les cèl·lules del mieloma, i s’aplica a malalts en els quals han fracassat les teràpies convencionals.

    El vistiplau de l’AEMPS suposa que, a partir d’ara, deixarà de ser experimental i ja es podrà aplicar de manera normalitzada a tots els malalts que es consideri que la necessiten.

    La teràpia ha rebut el nom d’ARI-0002h i és la primera CAR-T desenvolupada íntegrament a Europa eficaç per curar pacients amb mieloma múltiple, un tipus de càncer que afecta les cèl·lules plasmàtiques de la medul·la òssia, i que representa un 10% dels càncers de la sang o leucèmies. Tot i que hi ha diversos tractaments disponibles, molts pacients desenvolupen resistència, cosa que porta a recaigudes i a la necessitat urgent de disposar de noves teràpies. 

    Dos estudis previs liderats pel Clínic-IDIBAPS i publicats a les revistes Lancet Oncology i Clinical Cancer Research han mostrat l’eficàcia del CAR-T ARI0002h en pacients amb mieloma múltiple que han recaigut després d’almenys dues línies de tractament i ja han estat exposats als principals fàrmacs utilitzats en aquesta malaltia. Als dos estudis es va validar l’eficàcia del tractament en un total de 60 pacients i els resultats van mostrar que el 95% dels pacients van respondre favorablement i el tractament no els va resultar tòxic o perjudicial.

    Tots aquests pacients tenien mieloma múltiple resistent, i abans havien rebut sense èxit almenys 2 tractaments amb els principals fàrmacs utilitzats habitualment contra aquesta malaltia.

    El conseller de Salut, Manel Balcells, amb membres de l’equip del Clínic-IDIBAPS de teràpies CAR-T, aquest divendres a l’Hospital Clínic de Barcelona | Hospital Clínic

    L’eficàcia del tractament s’avalua no només per la resposta inicial del pacient, sinó també verificant que és una resposta que es manté en el temps, i que això és el que han aconseguit. Pe això, els investigadors també van descriure la forma òptima d’administrar el tractament i han identificat biomarcadors que permetin predir la resposta i la seva resposta després del tractament amb ARI-0002h. L’administració s’ha establert en dues fases: tres dosis inicials, i 100 dies després una dosi de record que permet reduir la gravetat dels efectes adversos sense reduir l’eficàcia del tractament. 

    Projecte ARI

    L’ARI-0002h contra el mieloma múltiple és la segona teràpia CAR-T desenvolupada pel Clínic i l’IDIBAPS: la primera va ser l’ARI-0001 contra la leucèmia limfoblàstica aguda, aprovada per l’AEMPS fa 3 anys i mig.

    Totes dues formen part del Projecte ARI, engegat per Ariana Benedé, una noia que va morir l’any 2016 als 18 anys, 5 anys després de ser diagnosticada precisament de leucèmia limfoblàstica aguda.

    L’Ariana i la seva mare, Àngela Jover, van crear i promoure aquest projecte per recollir fons per investigació, iniciativa que va ser la base que va permetre impulsar la recerca en teràpies CAR-T al Clínic i l’IDIBAPS.

  • El retorn social de la recerca sobre el càncer

    El retorn social de la recerca sobre el càncer

    Tractar de manera cada cop més personalitzada els pacients permet comprendre més i millor diferents contextos, interns i externs, que poden propiciar més una malaltia o condicionar una millor o pitjor reacció al seu tractament. És així com s’afinen teràpies més eficaces, millors pronòstics i recuperacions i s’augmenta la supervivència.

    El càncer és un clar exemple d’això. I darrere de la medicina de precisió que se n’ocupa hi ha moltes hores d’observació de proves al laboratori, a la recerca de més precisió en els diagnòstics i els tractaments.

    La Marató de TV3 del 2018 es va dedicar al càncer, aconseguint la xifra rècord de 15 milions d’euros per a investigar aquesta malaltia. I en el balanç de tot el que aquells donatius varen permetre, hi trobem tres xifres: els 43 projectes desenvolupats, els 96 equips implicats i els 600 investigadors i investigadores en la recerca de noves eines de prevenció, diagnòstic i tractaments més eficaços que augmentaran la qualitat i esperança de vida dels pacients.

    Molts dels projectes s’han fixat en les causes i els mecanismes de la metàstasi, responsable de més de 90% de les morts en càncer. Altres recerques han avaluat, amb resultats molt positius, mètodes de diagnòstic poc invasius com la biòpsia líquida o la ressonància magnètica, que permetran detectar el càncer de forma precoç i fer un seguiment més acurat de l’evolució dels pacients. També són molt destacables les teràpies innovadores que s’han dissenyat a partir de la immunoteràpia, la intel·ligència artificial o les nanopartícules, que permetran tractar els pacients d’aquesta manera més eficient i personalitzada. Els resultats de la recerca fruit d’aquell any rècord de donacions es tradueixen en avenços que impactaran de manera directa en l’esperança i la qualitat de vida de les persones.

    Per exemple, la doctora Anna Genescà, de la Facultat de Biociències de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha centrat la seva recerca en els ponts cromosòmics, unes estructures que es considera que estan molt vinculades als processos d’origen i progressió dels tumors. El doctor Josep Roma, de l’Institut de Recerca del Vall d’Hebron, ha investigat els sarcomes infantils amb l’objectiu d’establir la biòpsia líquida com a nova eina per fer el seguiment acurat dels pacients i anticipar-se a possibles recaigudes, cosa que actualment no es pot fer.

    Elisenda Escriche, pacient de càncer de mama, va cedir la seva imatge per al cartell de La Marató 2018 amb una sèrie d’instantànies que reconstruïen el seu procés amb la malaltia. I reconeix que “ser la cara de La Marató va ser un orgull i un honor, i ho tornaria a fer. També vaig sentir la responsabilitat de representar un gran col·lectiu: el de totes les persones que tenen càncer.”

    Boris Pallarès estava superant un càncer cerebral quan va participar com a testimoni en aquella Marató. “Per a mi, els investigadors són superherois invisibles perquè m’han donat una segona oportunitat. No només donen vida, sinó qualitat de vida a les persones.” Pallarès considera que la millor seqüela de la malaltia són “les ganes de viure”.

    Tots aquests testimonis van poder fer-se sentir en l’acte celebrat a TV3 per donar a conèixer els resultats de les recerques que es varen poder fer amb la recaptació social, la solidaritat de la societat envers l’esperança de la recerca en càncer.

    Els resultats dels projectes finançats per La Marató 2018 es poden consultar en aquest espai, a partir de les memòries i dels vídeos que han elaborat els mateixos investigadors i les mateixes investigadores dels treballs.

  • Predir la resposta a la immunoteràpia en pacients oncològics, amb una analítica de sang

    Predir la resposta a la immunoteràpia en pacients oncològics, amb una analítica de sang

    Analitzar l’ADN tumoral circulant (ADNct) mitjançant una plataforma de biòpsia líquida d’alta sensibilitat en el context d’assaigs clínics de fase 1 amb inhibidors de punt de control immunitaris permet als investigadors predir la resposta a la immunoteràpia en pacients amb diversos tipus de càncer. Això és possible gràcies a una tecnologia capaç de detectar fins a 1 molècula d’ADNct mutada entre un milió de molècules d’ADN circulant a la sang del pacient.

    Una cohort de 138 pacients amb tumors metastàtics refractaris de 18 tipus de càncer diferents va rebre de 1 a 3 línies successives de tractament amb fàrmacs d’immunoteràpia en el context d’assajos clínics de fase 1. El senyal del tumor a la sang va ser detectat en el 99% de les mostres de plasma que es van prendre abans de començar el tractament. Els valors més baixos d’ADNct a l’inici es van relacionar amb una supervivència lliure més gran de progressió i una major supervivència general. La reducció primerenca al nivell d’ADNct després de l’inici del tractament es va associar a augments significatius en l’estabilitat de la malaltia i la supervivència. I, finalment, l’eliminació de l’ADNct després de l’inici de la immunoteràpia es va traduir en respostes radiològiques i una millora significativa tant a la supervivència lliure de progressió com a la supervivència general.

    Ha estat un equip d’investigadors del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) qui ha mostrat aquesta utilitat. El Dr. Rodrigo Toledo, cap del Grup de Biomarcadors i Dinàmica Clonal del VHIO i coordinador del grup de treball en biòpsia líquida del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa Càncer (CIBERONC), la va presentar a la reunió anual de l’American Society of Clinical Oncology (ASCO) celebrada del 31 de maig al 4 de juny a Chicago.

    L’estudi s’ha realitzat en col·laboració amb la Unitat de Investigació en Teràpies Moleculars UITM-CaixaResearch i el Grup de Desenvolupament Clínic Precoç de Fàrmacs del VHIO, dirigits per la Dra. Elena Garralda, amb el suport de la Fundació “la Caixa”. Segons explica la Dra. Garralda, que és investigadora co-coordinadora de l’estudi i directora de la Unitat de Recerca en Teràpies Moleculars UITM-CaixaResearch del VHIO, “la informació que ens proporciona la biòpsia líquida ultrasensible ens podria permetre predir si el tractament que estem estudiant representa beneficis clínics per al pacient abans de poder objectivar-ho radiològiques a través dels criteris establerts per avaluar la resposta en assaigs clínics fase 1”.

    La doctora Elena Garralda i el doctor Rodrigo Toledo, investigadors i responsables de l’estudi.

    “Aquesta anticipació pot ser crucial per prendre les decisions clíniques més adequades per als nostres pacients. Ser capaços de valorar en poc temps si és convenient que continuï participant a l’assaig clínic o, si, per contra, hem de proposar una nova estratègia terapèutica”.

    Biòpsia líquida ultrasensible

    Com que es tracta d’una tècnica no invasiva, l’anàlisi de l’ADNct abans del tractament i de manera seriada durant el transcurs de la malaltia ens permet conèixer els canvis genètics que tenen lloc al tumor i comprendre’n millor l’evolució.

    “Tot i això” explica el Dr. Rodrigo Toledo, co-coordinador i presentador de l’estudi, i cap del Grup de Biomarcadors i Dinàmica Clonal del VHIO, “una de les limitacions de les tècniques de biòpsia líquida és la sensibilitat. En aquest projecte, utilitzem una tècnica de biòpsia líquida basada en la seqüenciació del genoma complet del tumor del pacient que permet detectar i monitoritzar milers de mutacions específiques del tumor de cada pacient a la seva sang”.

    «Es tracta d’una tècnica ultrasensible que ens va permetre detectar el senyal del tumor en mostres de sang recollides de forma seriada, abans i durant el tractament amb la immunoteràpia, i aconseguim identificar patrons específics que es van correlacionar amb la resposta o resistència al tractament».

    «L’estudi que presentem a ASCO demostra el potencial de la biòpsia líquida per predir el pronòstic i la resposta a tractament amb immunoteràpia en pacients amb diversos tipus de tumors en estadis avançats», afirma Toledo.

    La importància dels inhibidors de punt de control immunitari

    En condicions normals, el sistema immunitari compta amb proteïnes conegudes com a punts de control immunitari que serveixen per evitar que les cèl·lules T ataquin les cèl·lules sanes pròpies. Les cèl·lules tumorals aprofiten aquest sistema de control per escapar del sistema immune i créixer.

    “Les últimes dècades la irrupció de fàrmacs inhibidors del punt de control immunitari ha suposat un canvi de paradigma en el tractament de càncer. Aquests fàrmacs bloquegen els punts de control immunitaris de manera que les cèl·lules T poden reconèixer les cèl·lules tumorals com a estranyes i destruir-les”, explica la Dra. Elena Garralda. Tot i així, molts pacients no responen i la investigació de nous fàrmacs que actuïn sobre el sistema immunitari no ha parat de créixer en els darrers anys, cosa que està reflectida en el gran nombre d’assajos clínics en fase primerenca d’aquest tipus de tractaments.

    En el context d’assajos clínics de fases primerenques de nous fàrmacs inhibidors de punt de control immunitari o noves combinacions de fàrmacs, cal determinar en el menor temps possible quins pacients presentaran un benefici clínic amb aquesta teràpia. «En aquest sentit, analitzar a través de biòpsia líquida l’ADNct a la sang per seguir l’evolució del tumor ens pot ajudar a prendre les decisions clíniques més adequades a cada pacient» conclou.

  • 20 anys de voluntariat en l’àmbit oncològic

    Sota el lema, “20 anys junts!”, la Trobada de voluntariat en l’àmbit oncològic, que organitza cada any la FECEC, va celebrar aquest cap de setmana el seu 20è aniversari al Campus Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

    La trobada va incloure quatre xerrades que van repassar l’evolució del voluntariat en els darrers vint anys i va voler avançar els reptes de futur: Passat, present i futur del voluntariat, a càrrec d’Anna Varderi, gerent Fundació Enriqueta Villavecchia i vicepresidenta FECEC; De la renaixença al voluntariat: una metamorfosi personal, presentada per Xavier Puig, voluntari de la Fundació Oncolliga Barcelona; Experiències del voluntariat, duta a terme per Anna Puigpiqué, voluntària de la Fundació Enriqueta Villavecchia i Anton Vila, voluntari de la Lliga contra el Càncer de Tarragona i les Terres de l’Ebre; i Més enllà del compromís: despertant la passió pel voluntariat, a càrrec de Miquel Antonijuan, expert en orientació vocacional i director de Norte Ikigai.

    Tanmateix, la jornada del vintè aniversari del voluntariat oncològic, que va estar conduïda pel periodista de 3Cat, Ignasi Gaya, va voler retre homenatge al col·lectiu de persones voluntàries que dediquen el seu temps de manera altruista a la millora de la qualitat de vida de les persones amb càncer i els seus familiars; reconèixer la seva importància com a pilar fonamental en l’atenció psicosocial de les persones amb càncer i els seus familiars i cuidadors, juntament amb els professionals de les entitats; i destacar el seu important paper com a espai per enfortir el nexe d’unió́ i sentiment de pertinença del voluntariat en l’àmbit oncològic.

    D’altra banda, durant la inauguració, la presidenta de la FECEC, M. Assumpció Vilà, va destacar la necessitat que el perfil del voluntariat oncològic es rejoveneixi i la importància d’adaptar-se a la nova realitat social. “Hem d’aconseguir que la disponibilitat de les persones voluntàries i la necessitat de donar-los flexibilitat horària sigui compatible amb els 4 pilars bàsics del voluntariat, que són l’altruisme, cohesió, compromís i motivació”, va apuntar Vilà. Posteriorment, la regidora de Salut, Persones amb Discapacitat i Estratègia contra la Soledat de l’Ajuntament de Barcelona, Marta Villanueva, va voler resaltar la importància de la cura a les persones amb càncer. “Vosaltres feu possible que el dret universal de les cures sigui possible”, va declarar la regidora, que també ha agraït la tasca altruista de les persones voluntàries en l’àmbit oncològic. Seguidament, el diputat adjunt de l’Àrea de Comerç, Consum i salut pública de la Diputació de Barcelona, Samuel Núñez, va remarcar que el voluntariat és l’eix vertebrador i element imprescindible de l’atenció psicosocial dels pacients. “Sou un pilar sòlid per a la cura de les persones amb càncer”. El conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, Manel Balcells, va cloure l’acte destacant que tot i que el càncer, en un futur, esdevingui una malaltia crònica, la tasca del voluntariat seguirà sent necessària: “El voluntariat no és medicina, és humanitat. Les institucions us hem d’ajudar, però també agrair la vostra tasca necessària i complementària als avenços de la medicina”, va subratllar.

  • Aportacions que salven vides

    Pacients, voluntaris i socis de l’Associació contra el Càncer van sortir ahir als carrers de Barcelona per dur a termę una nova edició de la seva tradicional Col·lecta, amb l’objectiu de demanar la col·laboració de la societat en generał i donar un nou impuls a la recerca oncològica –tant necessària en l’actualitat– i aconseguir arribar a un 70% de supervivència en càncer l’any 2030.

    El càncer ja suposa el problema sociosanitari més important del món. Es calcula que un de cada dos homes i una de cada tres dones tindrà càncer al llarg de la seva vida. A Espanya hi ha un diagnòstic de càncer cada 2 minuts i es calcula que al 2030 hi haurà més de 317.000 casos nous. En el cas de Catalunya, l’any 2023 es van diagnosticar 568 nous casos per 100.000 habitants, la qual cosa suposa un total de 44.816 persones diagnosticades amb un càncer, segons dades de l’Observatori de l’Associació contra el Càncer. Tanmateix, gràcies a la recerca, la taxa de supervivència en homes és actualment del 55,3% i en dones del 61,7%, i el gran repte de l’entitat és poder arribar a un 70% de supervivència en càncer l’any 2030.

    Davant d’aquest context, cada segon dijous de maig l’Associació Contra el Cáncer organitza la seva habitual campanya de col·lecta arreu del país. Amb aquest «Dia de Col·lecta«, que enguany porta per lema «Tothom Contra el Cáncer» es pretén recaptar prou fons per seguir impulsant la recerca oncològica, i que la seva inversió es tradueixi en donar resposta a les necessitats de les persones malaltes. És a dir, que els pacients tinguin garantit l’accés als resultats de la recerca, afavorint que tothom pugui accedir a la medicina i tractaments més innovadors, independentment del lloc on resideixin.

    Àngela Sánchez (directora-gerent de l’ACC a Barcelona), Gemma Tarafa (Comuns) i Pau Berbel van participar del Dia de la Col·lecta davant del Palau Robert de Barcelona.

    Aquest any el Dia de la Col·lecta va tenir la seva taula institucional davant del Palau Robert de Barcelona, al Passeig de Gràcia, on nombroses personalitats i autoritats van assistir per donar suport a la causa i unir-se així a la iniciativa «Tothom Contra el Càncer». A més, en aquesta ocasió, a banda de les tradicionals guardioles, les aportacions es poden realitzar també mitjançant “guardioles digitals” .

    El repte de la supervivència

    L’AECC ha impulsat la major convocatòria d’ajuts de la seva història: “Repte AECC 70% Supervivència”, de 10 milions d’euros, per contribuir a la recerca d’aquells càncers que tenen una taxa de supervivència baixa o estancada, és a dir, inferior al 30%.

    Actualment, l’Associació és l’entitat social i privada que més fons destina a la recerca del càncer i més investigadors recolza. En total, compta amb una inversió de 114 milions d’euros destinats a 603 ajuts de recerca en desenvolupament per augmentar la supervivència en diferents tipus de càncer. El 2023, es van adjudicar 29,4 milions a 233 nous ajuts.

  • 9 de cada 10 persones sobreviurien a un càncer de colon amb detecció precoç

    9 de cada 10 persones sobreviurien a un càncer de colon amb detecció precoç

    El càncer colorectal és el segon en incidència, tant en homes com en dones, i el primer si es consideren els casos de tots dos sexes. Segons les estimacions de l’Observatori del Càncer, al llarg de l’any 2023, 40.203 persones a Espanya van ser diagnosticades de càncer colorectal. A Catalunya en van ser 6.323 i a la província de Barcelona, se’n van detectar 4.622 nous casos.

    Els Tests de Sang Oculta en Femtes (TSOH) facilita molt la detecció en estadis inicials d’aquest tipus de càncer, perquè es pot trobar encara que no s’hagi manifestat cap símptoma en la persona. Però és precisament això el que fa que gran part de la població clau a qui es possibilita lliure i gratuïtament el test, persones de 50 a 69 anys, no se la facin perquè no la considerin necessària.

    El test és una prova indolora no invasiva –només es recull una mínima mostra de femtes– que es pot realitzar a casa i determina la presència de sang no visible en les femtes. L’objectiu és detectar lesions sagnants que podrien correspondre a pòlips o lesions pre-malignes i fins i tot malignes que no serien detectades fins que la malaltia es trobés més avançada, quan les possibilitats de tractament i curació serien menors.

    Per conscienciar dels avantatges d’un diagnòstic a temps, que permet que sobrevisquin 9 de cada 10 persones, l’Associació Contra el Càncer a Barcelona impulsa la campanya Juga el teu paper en la detecció de càncer de còlon. Amb missatges informatius enganxats al terra de les farmàcies, busca augmentar la participació en els tests per a multiplicar diagnòstics en estadis primerencs, i per tant molt més favorables.

    Vinil amb missatge informatiu que forma part de la campanya «Juga el teu paper en la detecció de càncer de còlon».

    Aquesta prova va ser incorporada l’any 2014 a la cartera de serveis del Sistema Nacional de Salut, és un dels grans èxits de l’Associació Contra el Càncer, però encara hi ha molta gent que en desconeix l’existència.

    Un estudi sobre els programes de cribratge de càncer colorectal, elaborat l’any passat per l’Observatori del Càncer, conclou que un 28,6% de la població diana reconeix que una de les principals barreres per no participar en el cribratge és l’oblit o la negligència.

    S’utilitzarà el terra de les farmàcies per enganxar vinils per aprofitar el temps d’espera a l’establiment per llançar missatges importants com ara: “Però si a mi no em tocarà”. El fet de tenir més de 50 anys és un factor de risc per desenvolupar càncer de còlon. Un altre serà: “Ja m’ho faré, si de cas” Que la deixadesa no te la jugui, perquè 9 de cada 10 persones es poden salvar si aquest càncer es detecta precoçment. O bé: “Tant de bo tingués temps” Fer-te el test són només uns quants minuts i pot salvar-te la vida.

    Missatges importants com aquest es podran veure en forma de vinil al terra de les farmàcies.

    Segons expliquen els seus impulsors, “els missatges de la campanya estan pensats per donar resposta als motius pels quals la població diana no participa en les proves de cribratge i s’espera amb ells poder aixecar el percentatge de la participació fins al 65%”.

    Despreocupació i desinformació

    L’estudi fet per l’Observatori del Càncer assenyala que les principals barreres entre les persones que no s’han realitzat la prova són la falta de símptomes (39,6%), no haver rebut la invitació oficial per participar-hi (39,9%), oblit o negligència (28,6%) o barreres relatives al desig de mantenir-se allunyat dels centres mèdics en el context de pandèmia (24,9%) o a la saturació percebuda en la sanitat (22,1%).

    Amb la incorporació del cribratge del càncer colorectal a la cartera del Sistema Nacional de Salut, les Comunitats Autònomes comptaven amb un període de 5 anys per iniciar la seva implantació i 10 anys per assolir una cobertura propera al 100%. Deu anys que es compleixen aquest 2024. Durant tots aquests anys, l’Associació ha estat treballant amb totes les comunitats per accelerar el procés d’implantació i conscienciar la societat de la necessitat de participar en un programa de cribratge que salva vides.

    Des de l’Associació Contra el Càncer de Barcelona exposen que “la falta de dades públiques actualitzades, contrastades i unificades no permet comptar amb una fotografia precisa de l’estat del programa de cribratge de còlon a Espanya que garanteixi, entre d’altres coses, l’equitat en l’accés de la població a aquests cribratges”. La cobertura mitjana de les proves, a nivell estatal, segons les últimes dades fetes públiques sobre l’estat d’implantació del programa de cribratge de còlon a Espanya, rebel·lava que era del 50% amb molta desigualtat entre comunitats.

    En aquest sentit, l’Associació Contra el Càncer assenyala la necessitat de fomentar la transparència i comptar amb informació pública actualitzada, contrastada i unificada sobre els nivells de cobertura i participació que permetin garantir l’equitat dels programes de cribratge de càncer colorectal, però també de la resta de cribratges poblacionals existents (mama, cèrvix).

    Foment de la investigació

    L’Associació Contra el Càncer és l’entitat de referència en la lluita contra el càncer des de fa 70 anys. Tractaments, prevenció i investigació formen part de la seva missió, i per això impulsa la recerca oncològica, finançant per concurs públic programes d’investigació científica de primer nivell. Actualment, és l’entitat social i privada que més fons destina a investigar el càncer, destinant-hi 104 milions d’euros per a desenvolupar 565 projectes de recerca, en els quals hi participen més de 1.500 investigadors. Compta amb 388.000 socis, quasi 1.000 professionals i 23.000 persones voluntàries.

    Una de les més recents beques atorgades per a l’estudi del càncer de colon –dotada amb 300.000 euros– l’ha rebuda el Dr. Alexandre Calon, que estudiarà el benefici de la immunoteràpia en el càncer colorectal (CCR).

    Fins ara s’ha vist que els avenços en els tractaments que estimulen el sistema immunològic per a combatre les cèl·lules canceroses han millorat les perspectives dels pacients amb aquest tipus de càncer. En l’actualitat, la capacitat de les cèl·lules canceroses per a reparar el seu ADN exerceix un paper crucial en la determinació de l’eficàcia de la immunoteràpia. No obstant això, aquesta classificació no ofereix una predicció precisa de la resposta al tractament en els pacients tractats, i aproximadament el 90% dels pacients amb CCR no són candidats per a la immunoteràpia per manca de marcadors clínics que permetin anticipar la resposta al tractament.

    Ara, el projecte liderat pel Dr. Calon vol aprofundir en la comprensió dels mecanismes que les cèl·lules canceroses utilitzen per a oposar-se a la immunoteràpia i anticipar la resposta personalitzada del pacient. La detecció de biomarcadors innovadors podria agilitzar la identificació de pacients idonis per a la immunoteràpia i fomentar la creació d’enfocaments terapèutics innovadors.