Categoría: Estudis

  • Passió per la salut i les cures

    Passió per la salut i les cures

    Si s’analitzen els diferents graus –deixant a banda les dobles titulacions, que acostumen a requerir una nota d’accés superior a la dels graus convencionals–, el de Medicina és un dels que exigeix una qualificació d’accés més alta a Catalunya. De les deu notes d’accés més altes per al curs 2024-2025, set corresponen a aquesta titulació, segons dades publicades al canal Universitats de la Generalitat de Catalunya. Els graus de Ciències Biomèdiques (UAB) i d’Odontologia (UB) són altres estudis de ciències de la salut que han registrat algunes de les notes de tall més altes aquest any a les universitats catalanes, on és necessari un 12,304 i 12’496 sobre 14, respectivament, per entrar.

    El grau universitari de Medicina de la UB (Clínic), amb una oferta de 200 places, té una nota de tall d’un 12,946, i suposa la nota de tall més alta de Catalunya (sense comptar els dobles graus). L’any passat, però, la qualificació requerida va ser encara més exigent, amb una nota de tall de 13,040. Aquesta xifra depèn directament del nombre de places que ofereix un grau i de la demanda. Segons es detalla al portal específic de la Generalitat, les places de cadascun dels centres d’estudis s’adjudiquen començant per la sol·licitud de l’estudiant preinscrit/a amb la nota més alta i baixant per ordre de nota fins que s’exhaureixen totes les places. Així que la nota de tall correspon a la de l’últim estudiant que ha obtingut plaça en un determinat centre d’estudis universitari. Per aquest motiu, s’ha de tenir en compte que no es tracta d’una nota prefixada, sinó que pot variar cada any, ja que és el resultat de la relació entre les places disponibles en cada centre i el nombre d’estudiants que les sol·liciten en la preinscripció.

    De les deu notes d’accés més altes per al curs 2024-2025, set corresponen al grau de Medicina

    Pel que fa al grau de Medicina a la resta de facultats catalanes, la Universitat Pompeu Fabra obté un 12,840 per accedir al curs 2024/2025. El segueix el campus de Bellvitge de la UB amb un 12,760 per a aquest any (12,893 el 2023); la Universitat Rovira i Virgili, que obté un 12,696; la Universitat Autònoma de Barcelona amb un 12,586 (12,713 el 2023); la Universitat de Lleida amb un 12,558; la de Girona amb un 12,553 o la Universitat de Vic, que torna a ser aquest curs el grau de Medicina “més assequible”, amb una nota de tall per al curs 2024/2025 per sota del 12 (11,984).

    Fent una ullada a la resta de carreres sanitàries, la nota més elevada per al curs 2024/2025 es repeteix a la UB per al grau d’Infermeria, enguany amb un 11,976. La Rovira i Virgili i la Universitat de Lleida completen el podi de notes d’accés més altes a Infermeria, amb un 11,278 i un 11,146 respectivament; mentre que el campus de Bellvitge de la UB exigeix ​​un 11,068 per a aquest grau.

    El grau de Farmàcia demana a la UB un 11,216 i la seva doble titulació juntament amb Nutrició Humana i Dietètica és encara més exigent, amb un 11,780. El grau de psicologia més complicat per accedir a Catalunya és l’impartit a la UB, que ha registrat una nota de tall de 10,064. A la resta de facultats no arriben al 10. Després de la crisis sanitària a causa de la covid, les carreres relacionades amb l’àmbit de la salut van incrementar la seva demanda, tant  en estudiants com en ofertes de feina.

    En el procés d’aquest any s’han preinscrit 57.401 estudiants. Per universitats, 11.956 s’han assignat a la Universitat de Barcelona; 9.555 a la UAB; 6.429 a la UPC; 4.330 a la Universitat Rovira i Virgili; 4.065 a la UPF; 3.868 a la Universitat de Girona; 3.232 a la Universitat de Lleida; 3.012 a la Universitat de Vic, i 338 a centres mixtos. La Universitat Ramon Llull, la Universitat Internacional de Catalunya, la Universitat Abat Oliba i la Universitat Oberta de Catalunya gestionen directament aquest procés, ja que tenen el seu propi criteri d’admissió d’estudiants.

  • Infància i temps lliure, el dret a descobrir

    En aquest món cada vegada més competitiu els infants són l’exemple més convincent de com les seves vides s’inicien amb una desbordant planificació de labors, obligacions acadèmiques i complementàries en la seva formació.

    En èpoques pretèrites, els infants omplien carrers i places ideant jocs i cantarelles improvisades fins a caure el sol.

    El temps ha evolucionat transformant el joc en altres escenaris, com la paulatina aparició del món digital i electrònic i la innovació d’antics divertiments vigents però modernitzats espais d’esbarjo.

    El joc és la manera que tenen els infants de viure les coses

    El joc és la manera que tenen els infants de viure les coses i el món que els rodeja, descobreixen l’entorn, la seva realitat, els horitzons que algun dia s’esforçaran a aconseguir, socialitzen i adquireixen patrons importantíssims, com el respecte, la generositat o l’empatia.

    El joc és, per tant, inherent i universal en l’infant i  la seva curiositat creant un món de llibertat i creativitat única i extraordinària, en el seu desenvolupament emocional i psicològic tan primordial.

    S’hauria de respectar aquesta part tan important del nen? Són els nous temps més exigents amb la pedagogia que han de rebre infants i joves?

    Les activitats educatives són un complement importantíssim en la formació dels infants; esports, idiomes, disciplines artístiques com ballet, música o arts pictòriques, també ceràmica, costura o la totpoderosa informàtica i les seves eines digitals… Un ampli ventall per a tots els gustos i sensibilitats que són avui dia una realitat aclaparadora.

    L’elevada càrrega d’activitats no permet sovint  aquest temps lliure ideal

    Molts experts incideixen, però, en relaxar les obligacions i els atapeïts horaris extraescolars i donar prioritat al joc, sobretot en les primeres edats per, de mica en mica, experimentar una font d’aprenentatge mitjançant la interacció i la curiositat.

    Jugar pel plaer de jugar inventant mil possibilitats, entorns de comprensió cognitiva i emocional, manipular i descobrir amb la seva imaginació el que es pot arribar a descobrir.

    El joc tan necessari que contribueix al desenvolupament de l’infant amb un infinit univers de possibilitats per adquirir la seva llibertat i autonomia mitjançant l’exploració i la interacció social.

    L’elevada càrrega d’activitats no permet sovint aquest temps lliure ideal, així com tenir molts deures gairebé cada dia, la qual cosa està sent avui dia qüestionada per molts professionals de l’educació i psicòlegs especialitzats en infància i joventut.

    Trastorns com ansietat, tristor, aclaparament o manca de descans són alguns dels problemes que pot ocasionar una sobrecàrrega lectiva i extraescolar.

    Els infants demanden més temps per gaudir amb la família

    El joc hauria de ser l’activitat fonamental de l’infant que es dóna de manera innata, lliure i plaent sense ordres ni horaris, que neix de l’interès, de l’observació  de l’entorn i de la necessitat de comunicació i interacció amb els altres.

    Fins i tot l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha alertat que el percentatge d’estudiants espanyols que pateixen estrès per culpa dels deures és dels més alts d’Europa. De fins al 70% en les noies de 15 anys. En la seva última enquesta, realitzada a més 11.000 joves en edat escolar, destaca la incidència dels deures sobre la salut dels alumnes, que augmenta a mesura que creixen. Assenyala que aquesta pressió es tradueix moltes vegades en “un increment de patologies com els mals de cap, dolors d’esquena, malestar abdominal i marejos”, així com dels “estats d’ànim que porten els nois i noies a sentir-se tristos, tensos o nerviosos”. 

    El dret a descobrir i a una infància plena de màgia, de tresors amagats i mirades compartides, aprenent a viure les obligacions naturals, escolars i acadèmiques necessàries per al  desenvolupament  maduratiu però amb el seny i l’equilibri d’una plena i feliç infantesa.

    Els infants demanden més temps per gaudir amb la família, temps per jugar amb els seus amics i per a ells mateixos… Per aprendre a viure cal  silenci, escoltar, compartir i atresorar instants de felicitat, per una infància respectuosa.

  • Els riscos de fer-se un TAC de jove

    Aquesta és la conclusió principal de l’estudi EPI-CT, després d’una anàlisi liderada per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació «la Caixa». Els resultats, publicats a Nature Medicine, posen de manifest la importància de continuar aplicant estrictes mesures de protecció radiològica, especialment a la població pediàtrica.

    Els beneficis de la tomografia computada (TAC) per obtenir imatges en el tractament de pacients (incloent-hi el diagnòstic, la planificació del tractament i el seguiment de la malaltia) són indiscutibles. Tot i això, l’ús generalitzat d’aquest procediment en les darreres dècades ha suscitat preocupació en la comunitat mèdica i científica pels possibles riscos de càncer associats a l’exposició a radiacions ionitzants, sobretot en pacients joves. «L’exposició associada a la tomografia computada es considera baixa (menys de 100 mGy), però continua essent superior a la d’altres procediments diagnòstics», afirma Elisabeth Cardis, cap del Grup de Radiació d’ISGlobal i coordinadora de l’anàlisi. Estudis previs suggerien un risc més gran de càncer en nenes i nens exposats a TAC, però tenien diverses limitacions metodològiques.

    Per abordar aquestes limitacions, un grup de clínics, epidemiòlegs i dosimetristes de nou països europeus (Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, França, Noruega, Països Baixos, Regne Unit i Suècia) van conduir EPI-CT, un estudi internacional coordinat pel Centre Internacional d’Investigacions sobre el Càncer (AIRC) i finançat en gran manera amb fons europeus. «Dur a terme aquest gran estudi multinacional va ser tot un repte: es van haver d’extreure dades dels registres radiològics de 276 hospitals i vincular-los a registres de població de nou països, tot mantenint la confidencialitat de les dades personals», explica Cardis.

    Una associació dosi-dependent

    A l’estudi hi van participar gairebé un milió de persones que es van sotmetre a almenys un TAC abans dels 22 anys. L’equip investigador va calcular per a cada persona la dosi de radiació absorbida per la medul·la òssia, que és on es produeixen les cèl·lules sanguínies. En vincular aquesta informació als registres nacionals de càncer, es va poder identificar els que van desenvolupar un càncer de la sang més tard. El seguiment de les persones es va allargar durant una mitjana de 7,8 anys, encara que per a aquells que es van sotmetre a un TAC en els primers anys de la tecnologia, va ser possible controlar la incidència de càncer durant més de 20 anys després del primer TAC.

    Els resultats de l’anàlisi mostren una clara associació entre les dosis totals de radiació a la medul·la òssia procedents de les tomografies computades i el risc de desenvolupar tumors malignes, tant mieloides com limfoides. Una dosi de 100 mGy incrementa el risc de desenvolupar un càncer de la sang per un factor d’aproximadament 3. D’aquesta manera, una exploració típica avui dia (amb una dosi mitjana d’uns 8 mGy) augmenta en un 16% el risc de desenvolupar aquestes neoplàsies malignes. «En termes de risc absolut, això significa que, per cada 10.000 joves que se sotmeten a un TAC, podem esperar veure al voltant d’1-2 casos en els dos a 12 anys següents a l’examen», diu la primera autora Magda Bosch de Basea, investigadora d’ISGlobal quan es va realitzar l’estudi.

    Els autors i autores assenyalen que, per tal de millorar les estimacions de risc en el futur, és important assegurar-se que les dosis i els paràmetres tècnics es recullen de forma sistemàtica i adequada a les clíniques en temps real.

    Implicacions per a la salut pública

    Actualment, més d’un milió de nenes i nens europeus se sotmeten cada any a un TAC. Tot i que les dosis de radiació dels TAC han disminuït substancialment durant els darrers anys, els resultats d’aquest estudi subratllen la necessitat de conscienciar la comunitat mèdica i de continuar aplicant mesures estrictes de protecció radiològica, especialment a la població pediàtrica. «El procediment s’ha de justificar adequadament -tenint en compte les possibles alternatives- i optimitzar-se per garantir que les dosis es mantenen tan baixes com sigui possible, alhora que es manté una bona qualitat d’imatge per al diagnòstic», explica Cardis.