Just Deploy It!

Categoría: Formació

  • Satisfacció general per l’aprovació de la nova especialitat de Medicina d’Urgències i Emergències

    Satisfacció general per l’aprovació de la nova especialitat de Medicina d’Urgències i Emergències

    El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) i la Societat Catalana de Medicina d’Urgències i Emergències (SOCMUE) han manifestat la seva satisfacció davant l’aprovació, la setmana passada, del Reial Decret (publicat al BOE del 3 de juliol) pel qual es crea l’especialitat de Medicina d’Urgències i Emergències (MUE) a l’Estat espanyol. Es tracta d’una reivindicació històrica dels professionals, i la seva materialització reconeix la singularitat d’aquest àmbit d’exercici professional i equipara l’Estat espanyol a la majoria d’Estats europeus, on ja existeix aquesta especialitat.

    A més, el decret inclou una via extraordinària d’accés al títol d’especialista en MUE per als professionals d’altres especialitats que fins ara han estat al capdavant de les urgències i les emergències, la qual cosa suposa un reconeixement a l’experiència i expertesa acumulades. D’una banda, la norma estableix un accés directe per a aquells facultatius especialistes o llicenciats abans de l’any 1995 que acreditin almenys quatre anys de prestació de serveis a Urgències, dins dels set immediatament anteriors a l’entrada en vigor del reial decret. I de l’altra, els especialistes que acreditin un exercici professional d’entre dos i quatre anys, en els quatre anys immediatament anteriors a l’entrada en vigor de la norma, també podran accedir al nou títol, prèvia superació d’una prova pràctica.

    Els residents actuals, i els futurs que finalitzin el MIR abans que surti la primera promoció d’especialistes en Medicina d’Urgències i Emergències, també hauran de superar la prova en cas que vulguin obtenir el nou títol.

    Segons el Ministeri de Sanitat, prop de 9.000 metges podran assolir l’especialitat d’urgències per alguna d’aquestes vies. De fet, el mateix decret determina el calendari en què es podrà sol·licitar el reconeixement del títol, presentant l’acreditació homologada per la conselleria o departament de sanitat de les comunitats autònomes. La presentació de les sol·licituds es farà de manera esglaonada, segons el mes de naixement dels interessats. Així, els nascuts el mes de gener, els primers que poden demanar-ho, disposen de tres mesos des de la data de publicació del decret (2 de juliol de 2024) per presentar les sol·licituds.

    És per això que el sindicat Metges de Catalunya ja ha demanat al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya que es coordini amb el ministeri per activar “amb agilitat” els mecanismes necessaris perquè les persones interessades puguin obtenir el certificat acreditatiu de l’experiència professional que permetrà sol·licitar l’accés extraordinari al títol d’especialista en Medicina d’Urgències i Emergències.

    La decisió del Govern posa fi a una situació gairebé inèdita a Europa que provocava des de fa anys disfuncions al conjunt del sistema sanitari. Com que no hi havia una formació específica, els serveis d’urgències i emergències s’havien de nodrir de professionals formats en altres especialitats. A la pràctica, la gran majoria provenien de l’especialitat Medicina Familiar i Comunitària, agreujant així la crisi que viu aquesta especialitat. Les comunitats autònomes han registrat en els últims anys un problema creixent per completar les plantilles que necessiten als centres de salut d’atenció primària a causa, entre altres raons, de la fugida a l’estranger d’aquests especialistes.

    La Societat Espanyola de Medicina d’Urgències i Emergències (SEMES), que representa més de 13.000 professionals d’Urgències, destaca en un comunicat que amb la creació de l’especialitat, «el Govern d’Espanya fa possible que tots els pacients espanyols puguin ser atesos per especialistes amb una formació reglada, homogènia i reconeguda, tal com es mereixen els ciutadans del nostre país, independentment d’on resideixin».

    Sempre hi ha un “però”

    El CCMC va contribuir en el seu moment en l’elaboració del Reial Decret que finalment va aprovar la setmana passada el Consell de Ministres; entre d’altres aportacions, va realizar també un seguit d’al·legacions per tal d’aprofitar l’oportunitat per posar en valor i retenir tot el talent existent. Una d’aquestes reivindicacions formulades pel CCMC va ser que el període formatiu de l’especialitat havia de ser de cinc anys i no de quatre, per tal d’equiparar-lo al marc europeu i de facilitar, per tant, el reconeixement de la titulació fora de l’Estat espanyol. També es proposava que la via extraordinària d’accés al nou títol, amb avaluació específica, s’oferís a tots els metges que tenen coneixements i una dilatada experiència als serveis d’urgències i emergències. Finalment, aquestes al·legacions no han estat incorporades al text definitiu del Reial Decret.

  • Quin és l’estat de salut dels professionals sanitaris?

    L’estat de salut percebut pels professionals sanitaris després de sobreviure a la pandèmia de Covid-19 i la repercussió d’aquesta sobre la seva activitat i, per tant, en l’atenció als pacients, és un dels estudis impulsats en els darrers anys per la Fundació Galatea. Va ser creada l’any 2001 per a vetllar per la salut i benestar de tots els professionals de la salut i així garantir una millor qualitat assistencial als ciutadans. La Fundació duu a terme diferents iniciatives de promoció de la salut, prevenció i assistència, tant individuals com grupals, dirigides a aquests professionals i estudiants de Medicina, a més de recerca en aquest àmbit.

    Ara, tota la feina feta des d’aquesta fundació es podrà estudiar i ampliar des de la Càtedra per a la salut dels professionals de la salut, aquest nou programa universitari neix a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), per donar resposta a la necessitat de formar professionals competents en la promoció i l’atenció de la salut de tots els professionals sanitaris. El projecte, que és pioner al món, segons expliquen els seus impulsors, compta amb el lideratge del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (CoMB), que ja va posar en marxa el primer programa d’atenció integral al metge malalt (PAIMM) de l’Estat, a finals dels anys noranta, que també ha esdevingut un referent internacional. La nova càtedra també té la col·laboració de Mutual Mèdica, la mutualitat dels metges. Per la seva banda, la Fundació Mutual Mèdica centra la seva tasca a promoure activitats de col·laboració amb la formació dels metges i amb la investigació mèdica.

    Representants de les institucions que posen en marxa la nova càtedra per a la salut del personal sanitari.

    De la mateixa manera que hem après que tota persona cuidadora necessita ser cuidada i procurar ella mateixa la seva cura per a poder fer bé la seva missió, la salut dels professionals en l’àmbit de la salut cal que també sigui supervisada i cuidada per altres professionals. I estudiar l’estat de salut dels professionals sanitaris permet detectar millores a fer i alertar de situacions que repercuteixen negativament en el seu benestar i salut i, en conseqüència, en la dels usuaris del sistema sanitari públic.

    La nova Càtedra per a la Salut dels Professionals de la Salut està adscrita al Departament de Psiquiatria i Medicina Legal de la UAB, que dirigeix el catedràtic de Psiquiatria Antoni Bulbena, qui assumeix també la direcció de la càtedra. Segons Bulbena, “la creació de la càtedra suposa un salt qualitatiu molt important per a la recerca i la formació en l’àmbit de la salut dels professionals de la salut, ja que ha de permetre donar-li la rellevància i els recursos que es mereix aquesta qüestió”.

    Prevenció

    La Càtedra per a la Salut dels Professionals de la Salut neix amb una clara vocació de connexió amb universitats i institucions de tot el món, així com de col·laboració i suport a diferents organismes que puguin estar interessats en la seva tasca, com ara serveis de salut laboral d’organitzacions sanitàries. La Càtedra treballarà per projectes i ja té alguns àmbits de recerca definits, com ara la identificació de factors protectors que poden ajudar a reduir el risc dels professionals d’emmalaltir; la influència de la feminització de les professions sanitàries en la salut dels professionals i en les seves necessitats assistencials o l’aprofundiment en la salut emocional dels estudiants universitaris.

    A través dels treballs de recerca duts a terme per la Fundació Galatea es millora el coneixement de l’estat de salut dels col·lectius professionals dedicats a la sanitat. I aquests treballs són la base a partir de la qual es dissenyen serveis assistencials i de promoció del benestar i la qualitat de vida que millor s’hi ajusten.

    Des de la seva creació, la Fundació ha atès més de 13.000 professionals de la salut de tot l’Estat, la majoria de Catalunya, a més de fer formació i intervencions en equips i en organitzacions sanitàries. Disposa, a més, dels recursos de Clínica Galatea, que és l’únic centre assistencial dedicat de manera monogràfica a l’atenció de la salut mental dels professionals de la salut. En el darrer quart de segle ha anat elaborant i custodiant dades que a partir d’ara es podran treballar i ampliar amb l’objectiu de crear un sistema d’informació actualitzat i dinàmic sobre la salut dels professionals de la salut.

    La mutualitat de metges Mutual Medica està dedicada a la protecció i el benestar del col·lectiu des de fa més de cent anys, continua sumant esforços i col·laborant en iniciatives per a l’atenció en la salut mental dels metges, tal com ha fet des del naixement del PAIMM, així com a través del programa CUIDAR(me) de la seva Fundació, participant en la creació, l’any 2022, del Servei d’Atenció Psicològica per a Estudiants de Medicina (SAPEM) i en l’Estudi anual d’impacte de la COVID en la salut dels metges a Espanya.

  • El MIR, a examen: una llosa insuportable per als graduats

    L’últim examen MIR ha estat objecte de nombroses crítiques tant per la dificultat i baixa pertinència de diverses preguntes, especialment en el cas d’una d’elles (de la convocatòria 2024) per la infortunada construcció d’un enunciat i distractors que podrien ser interpretats, com en efecte així ha estat, com un atac als soferts professionals de l’atenció primària i comunitària.

    Però els problemes de l’examen MIR i, més globalment, de l’accés a la formació sanitària especialitzada a Espanya, no poden ser valorats únicament ni principalment des de la perspectiva de l’anècdota. Són més profunds i necessiten una reflexió detinguda i global sobre els elements bàsics que ho defineixen, com els referits als seus objectius, paper en el contínuum formatiu, continguts i calendari de realització.

    Quant al seu objectiu primordial, des de fa ja molts anys ha estat objecte de controvèrsia la necessitat de definir l’accés a la formació especialitzada com un instrument que hauria de limitar-se a classificar als graduats espanyols concurrents per a l’elecció d’especialitat i plaça formativa, sense suspensos ni aprovats, una vegada que s’admet que TOTS els graduats que vulguin treballar a Espanya han d’acreditar haver realitzat i superat un període de formació especialitzada per a poder exercir en el sistema sanitari públic encara que no en la part privada.

    La distinció actual entre un àmbit i l’altre del sistema em sembla conceptualment absurda a més d’un atemptat potencial a la qualitat i seguretat de l’assistència que es presta a la ciutadania en tots els centres del sistema, siguin públics o privats. En el cas dels graduats procedents d’altres països sembla adequat que, a més de la suficiència idiomàtica i d’acord amb els convenis establerts entre els estats i els de la mateixa Unió Europea, hagin d’acreditar documentalment que han superat un grau acadèmic de nivell equivalent o superior al del nostre país i, si és el cas, superar la prova o proves que així ho demostrin, dissenyades i implementades en un nivell estatal centralitzat amb caràcter anual.

    El que sí que em sembla evident és que si, tal com deia abans, els graduats sanitaris han de ser especialistes per a poder exercir, un dels objectius de l’examen MIR no pot continuar sent el de SELECCIONAR als graduats espanyols que volen accedir al sistema. La prova o proves han de servir únicament per a ORDENAR-LOS per a l’elecció d’especialitat i plaça formativa. És necessari acabar amb la conceptualització de l’examen MIR com una de les oposicions més difícils de l’estat i eliminar la influència negativa que aquest fet té sobre els estudis de grau.

    I, la qual cosa és també molt greu, sobre el benestar psicofísic dels graduats sanitaris espanyols, condemnats al calvari de la seva preparació intensiva durant un o més anys i al sacrifici personal i econòmic que suposa la matrícula en les acadèmies que els preparen per a superar-ho. És imprescindible que els estudiants espanyols de ciències de la salut es desfacin de l’obsessió, de la llosa, que suposa avui l’examen MIR i que puguin dedicar-se plenament a completar el seu perfil competencial graduat sabent que una vegada superat aquest període podran accedir en tots els casos a la formació especialitzada.

    Sembla sens dubte desraonat que, amb l’excusa de la variabilitat de les qualificacions de les diferents facultats de medicina espanyoles, s’estableixi en un miserable 10% el valor de les qualificacions del grau per a determinar la nota final de l’accés dels aspirants a la formació sanitària especialitzada. Ara resulta que, en contra de la lògica més elemental, el valor de l’esforç d’aprenentatge realitzat durant molts anys és gairebé insignificant en relació amb el de la nota obtinguda en un examen puntual de coneixements.

    Per a superar aquesta situació absurda han d’establir-se mecanismes legislatius i tècnics objectius que garanteixin la qualitat, pertinència, rigor metodològic i homogeneïtat de les avaluacions del procés formatiu del grau en totes les facultats de ciències de la salut espanyoles. Una estratègia d’aquest tipus no ha de xocar amb l’autonomia universitària i garantiria la paritat entre els graduats espanyols. Avançant en aquesta línia podrien establir-se abans de l’obtenció del títol de graduat en totes les facultats del camp de les ciències de la salut unes proves, de disseny i avaluació estatals, que, a diferència de l’actual examen MIR, fossin capaços d’analitzar no solament el component de coneixements de la competència sinó també els d’habilitats, actituds i valors i amb uns continguts i nivell de dificultat coherents amb el de les matèries impartides durant el grau, evitant de pas els problemes ocasionats en l’examen MIR per la inclusió de preguntes més apropiades per a un especialista que per a un estudiant o acabat de graduar.

    La consideració conjunta i equilibrada de les qualificacions obtingudes al llarg del grau al costat de la final permetria ordenar als graduats de ciències de la salut espanyols amb vista a l’elecció d’especialitat i plaça formativa. Una estratègia d’aquest tipus faria possible que els graduats s’incorporessin a la formació especialitzada després d’1-3 mesos d’acabar els seus estudis i eliminaria l’actual examen MIR i el període actual que transcorre entre la finalització del grau i el començament de la formació especialitzada, període la durada del qual és sovint superior a 1-2 anys.

    Per als graduats dels camps de la física, química i biologia seria necessari establir proves específiques d’àmbit estatal i amb periodicitat anual per a accedir a la formació sanitària especialitzada. En aquest cas, amb la doble missió de seleccionar i ordenar als candidats, ja que es convoca un nombre de places formatives molt de menor que el de candidats possibles i que, a diferència dels graduats en els àmbits de les ciències de la salut, les seves opcions laborals no passen únicament per la necessitat d’optar a les places convocades per a ells pels centres sanitaris acreditats, sinó que poden exercir la seva professió sense aquest requisit en altres terrenys laborals.

    Els canvis proposats tenen un grau de dificultat política i tècnica important, però, al meu entendre, són perfectament viables si s’enfoquen en el marc de la consideració conjunta dels dos primers períodes del contínuum formatiu sanitari: grau i formació especialitzada. Les veus que reclamen acabar amb l’autocomplaença de l’administració en relació amb el sistema MIR espanyol i, per tant, al seu mecanisme d’accés, són cada vegada més nombroses.

    Els beneficis dels canvis suggerits tindrien una traducció molt positiva tant per a la qualitat i pertinència de la formació graduada i la seva avaluació com per a la coherència d’aquesta fase amb la de formació especialitzada i, entre altres coses, eliminaria els efectes negatius, esmentats abans, de l’examen MIR sobre l’orientació dels estudis de grau i sobre la vida i hisenda d’uns graduats que es veuen abocats a perdre un any o més de la seva trajectòria personal i professional en la seva preparació.

    Els Ministeris de Sanitat i Universitats han de treballar coordinadament per a abordar aquest problema, cosa que, malgrat el prescrit en les disposicions legals, no han fet fins ara.