Categoría: Informació

  • Els articles més llegits del 2024

    Els articles més llegits del 2024

    Condicions laborals

    La sobrecàrrega del sistema sanitari deriva en professionals “cremats”

    Des de la Fundació Galatea adverteixen que no es poden obviar els condicionants personals i familiars en l’avaluació del benestar dels professionals de la salut. Per Carme Escales

    Els sanitaris, al límit

    Diferents sindicats del sector es manifesten en contra del denominat “Pla Estiu” i adverteixen que ens trobem davant d’unes noves retallades a la sanitat pública provocades per una mala gestió de la conselleria. Per Estel Huguet 

    El sindicat Infermeres de Catalunya es fa gran

    Neix una nova confederació de sindicats d’infermeres i infermers de tot l’Estat espanyol per reivindicar de manera conjunta aspectes transversals del col·lectiu. Per Estel Huguet

    Professió

    “En una paraula, l’atenció primària és vincle”

    Entrem dins de l’EAP Besòs per descobrir la tasca del personal sanitari d’atenció primària, molt més que la porta d’entrada al sistema català de salut, tot i els recursos limitats. Per Helena Rodriguez i Pol Rius

    Dia Internacional de la Infermera, una professió al capdavant de les cures

    Saber cuidar és una professió amb majúscules. Tothom necessita, en algun moment o altre, que algú en tingui cura, que li doni resposta sobre la seva malaltia, que l’acompanyin o que li donin suport en situacions de patiment i de dificultat… Per Estel Huguet

    Entrevistes

    Jaume Padrós: “Ningú ens prepara psicològicament per a la professió”

    El president del Col·legi de Metges avalua la importància de la cura de qui té cura dels altres. Amb ell repassem el suport pioner des del 2001 de la Fundació Galatea al benestar i salut psicoemocional dels professionals de la salut. Per Carme Escales i Pol Rius

    Tamara Contreras: “Un pacient que arriba de matinada a l’hospital pot ser atès per un metge que porta 20 hores sense dormir, i això comporta problemes de seguretat”

    La metgessa sevillana Tamara Contreras del Pino, amb més de quinze anys d’experiència en medicina intensiva –a l’UCI– a l’hospital públic menorquí Mateu Orfila i quatre en direcció mèdica, lidera una recollida de signatures per eliminar les guàrdies de 24 hores. Sota el lema #nopodemosmás, la iniciativa Tu vida está en nuestras manos y no podemos más: stop guardias médicas 24 horas ha recollit gairebé 70.000 signatures en menys d’una setmana. Per Estel Huguet

    Laia Sancho i Núria Sousa: “Les infermeres hem fet tasques que no ens pertoquen sense que se’ns reconegués laboralment ni econòmicament”

    Entrevista a Laia Sancho i Núria Sousa, dues infermeres del CAP Rambla de Sant Feliu de Llobregat que estan vivint de primera mà la vaga indefinida del sector de l’infermeria que va començar el 12 de desembre arreu de Catalunya. Per Nàstia Mas

    Berta Rodoreda: “A la primària coneixes la vida de les persones, per això som claus per codificar els determinants socials de la salut”

    És infermera al CAP de Santpedor (Bages) i investigadora de la Unitat de Recerca i Innovació de l’ICS Catalunya Central. Per Estel Huguet

    Recerca

    El gran impacte de la infermeria en el sistema sanitari

    Una investigació sobre alertes a partir de les constants vitals posa de manifest la importància cabdal de les infermeres en la millora de les cures als pacients. Per Carme Escales

    Per què emmalaltim?

    4.000 veïns de Deltebre, l’Ametlla de Mar, l’Aldea, l’Ampolla, Camarles, el Perelló i Sant Jaume d’Enveja seran part d’un macroestudi d’àmbit estatal que estudiarà què ens porta a desenvolupar malalties. Hi participaran 200.000 persones a qui es farà seguiment durant vint anys. Per Carme Escales

    Articles d’Opinió

    Les urgències, l’atenció primària i comunitària i la sanitat

    L’accessibilitat permanent als serveis d’urgència, hospitalaris o d’atenció primària i comunitària, juntament amb el seu progressiu deteriorament a les consultes ordinàries, espontànies o programades, exerceixen una poderosa atracció sobre una població que demanda una solució ràpida als seus problemes o malestars. Per Andreu Segura i Amando Martín Zurro

    El misteriós silenci del deslletament

    El moment en què el teu cos i tu decidiu que heu arribat al límit i que és el moment d’escoltar-lo i començar a dir-li que no al nadó és d’una soledat infinita. Per Esperanza Escribano

    La salut de la ciutadania no s’agafa vacances

    En les properes setmanes li espera al Govern un estiu ben calentet: sindicats d’infermeres, col·lectius de pacients i altres professionals ja han convocat protestes davant de l’ICS i s’organitzen per no permetre unes retallades amagades de vacances estiuenques. Per Gemma Tarafa

  • Carta als amics/amigues i lectors/es de El Diari de la Sanitat

    Carta als amics/amigues i lectors/es de El Diari de la Sanitat

    Benvolgut/da amic/amiga i lector/a de d’El Diari de la Sanitat:

    És la primera vegada que em dirigeixo a vostè com a president de la Fundació Periodisme Plural, l’entitat que edita El Diari de la Sanitat. Vam néixer ja fa més de vuit anys amb la voluntat d’exercir un periodisme independent, sense murs i compromès amb els drets essencials. Durant aquest temps hem fet tot el possible per crear continguts de qualitat oberts a tothom. Per obrir una àgora pels que esteu en primera línia en la defensa de l’estat del benestar, d’una societat justa i inclusiva. I ho hem fet sense cap altre interès que servir a la comunitat sanitària.

    Som l’única entitat sense ànim de lucre dedicada al periodisme a Catalunya (i al conjunt de l’Estat es poden comptar amb els dits d’una mà). Hem arribat fins aquí pel voluntariat de molts periodistes veterans que han posat la seva experiència i el seu talent al servei del projecte. I per la vocació, compromís i esforç de noves generacions de periodistes que han anat molt més enllà del que representava el seu modest salari, convençuts que servint a la comunitat sanitària contribuïen a fer la societat una mica més justa.

    Volem perseverar en aquest camí, millorar i créixer per ser més útils. I fer-ho amb llocs de treball més ben remunerats i amb recursos que ens donin més solidesa enfront de les amenaces, com els atacs informàtics, a les quals ens enfrontem els mitjans compromesos amb el bé comú. Però no ho podem fer sols. Sabem que comptem amb el vostre reconeixement, que ens llegiu i, el que és més important, que molts/es de vosaltres hi participeu amb articles molt valuosos i, alguns, amb subscripcions que tenen un immens valor per nosaltres.

    Per tot això us hi estem molt agraïts. Ara us demanem un nou esforç i és que ens ajudeu a fer que El Diari de la Sanitat tingui futur.

    Vam triar la fórmula d’una entitat sense ànim de lucre per convicció. Perquè entenem que el periodisme no pot ser concebut com un negoci, sinó com un bé públic. Perquè ha de ser transparent i perquè ens permetia implicar a persones que ens aportaven experiència, coneixements i credibilitat. I perquè una Fundació que ha estat declarada d’interès social fa evident els principis que defensem: un periodisme independent i obert a tothom, sense murs de pagament.

    El fet de ser una fundació també permet que la vostra implicació econòmica tingui retorn. Que la vostra ajuda, vital per nosaltres, es vegi compensada per la desgravació fiscal que porta aparellada. Que, en bona part, pugueu recuperar fins al 80% de la vostra donació en el següent exercici fiscal. Per això, us demano que estudieu amb calma aquesta informació perquè ens feu un lloc en les vostres aportacions solidàries: per nosaltres, tota ajuda, per modesta que sigui, ens resulta imprescindible. I si et decideixes, pots fer la teva donació aquí.

    M’he decidit, deia al principi, a fer-vos aquesta petició quan hem complert una primera etapa del nostre compromís amb la comunitat sanitària. Quan sento que ja tenim arguments per demanar-vos que ens ajudeu a seguir aquí, amb vosaltres.

    Gràcies per tot!

    Josep Carles Rius

    President de la Fundació Periodisme Plural

  • L’atenció primària, eix central de la nova revista del Diari de la Sanitat

    L’atenció primària (AP) és la sanitat que tenim més propera, la porta d’accés al nostre sistema sanitari i la que realitza el primer contacte i acompanyament amb els pacients, però l’atenció primària és també un sector que arrossega una situació crítica des de fa temps. En els darrers anys hem pogut comprovar que l’AP pateix un gran dèficit pressupostari, està poc valorada i infrafinançada, i entre els professionals sanitaris impera el desgast i el cansament, després de superar una pandèmia a primera línia amb escassos recursos, amb una extraordinària capacitat de resiliència i arriscant la pròpia vida per salvar-ne d’altres.

    Al 2023 la comunitat sanitària, en general, va dir prou; el sector de la infermeria ha liderat una de les protestes més unànimes que es recorda d’aquest col·lectiu, plantant cara al govern amb una vaga més llarga del què es preveia i fent partícip a la societat de les seves necessitats i de les seves demandes; els tècnics sanitaris i administratius de l’Institut Català de la Salut també han fet palès el seu descontent amb diverses protestes… I és que la sanitat en general i l’assistència primària en particular han sigut objecte de greus retallades difícils de justificar en els darrers anys.

    Per tot això, la Revista DS posa el focus en l’assistència primària en aquesta edició; el reportatge Assistència primària: la lluita de cada dia configura l’eix central de la Revista DS, que posa en relleu la manca de recursos i la degradació de la medicina familiar i les desigualtats territorials del nostre sistema de salut; parlem de la tasca que fa el personal sanitari, de la pressió assistencial a la que estan sotmesos (amb dades per àrea i centre de salut) i de les seves condicions laborals; i ho fem a través d’entrevistes, reportatges, anàlisis i articles d’opinió que donen veu a aquests professionals amb bata blanca que ens cuiden i tenen cura de la societat cada dia –feiners i festius, durant les 24 hores del dia–que estan cansats d’aquest sistema de salut.

    Pàgina que obre el reportatge sobre assistència primària a la Revista DS. | Pol Rius

    També parlem de la situació de la sanitat pública a Catalunya. Sota l’epígraf Llums i ombres de la sanitat pública catalana, un dels analistes més reconeguts de l’àmbit de la salut, el doctor Amando Martín Zurro, compara el model sanitari implantat a Catalunya amb el d’altres països i altres comunitats de l’estat, i analitza l’evolució de les dades objectives durant l’última dècada, amb les quals queda clar que estem assistint a un deteriorament progressiu del sistema. Podem evitar que això sigui irreversible? El catedràtic Lleonard Barrios i la metgessa de família ja jubilada Francesca Zapater, membre del Fòrum Català d’Atenció Primària, són també dues de les firmes que analitzen el sistema sanitari català.

    Una altra de les àrees que obté un paper destacat en aquesta nova revista en paper del Diari de la Sanitat és la Recerca. Investigar en salut per a una millor assistència. A través de les explicacions de vuit investigadors i investigadores de vuit centres d’investigació centrem la mirada en la important tasca que realitzen aquests professionals vers la millora de moltes malalties –minoritàries o que afectin a molta gent–i que sovint passa desapercebuda.

    La Revista DS també posa l’accent a parlar de “Salut amb perspectiva de gènere”, apartat on recollim cinc entrevistes en profunditat que ens aporten interessants reflexions de figures rellevants com Marina Subirats (doctora en filosofia i catedràtica de sociologia que ha ocupat diferents càrrecs a l’ajuntament de Barcelona); Irene Yúfera (lingüista i professora de la Facultat d’Educació i de Dret de la UB que ha publicat el llibre Qui parla i qui calla. Comunicació i (des)igualtat entre dones i homes); la sociòloga Patricia Castro, autora del llibre La teva precarietat i cada dia la de més gent; Sara Sánchez (investigadora que lidera una recerca sobre la menstruació i com afecta aquesta a la societat); i Laura Baena, fundadora del Club de Malesmares i presidenta de l’associació Jo No Renuncio.

    Per últim, la revista vol retre homenatge a Pep Martí, un dels fundadors de Marea Blanca de Catalunya, que va morir el 17 d’abril de 2023, de qui es diu que “era un convençut del paper de la ciutadania en la defensa del dret a la salut i el sistema sanitari públic, així com de la imprescindible i necessària participació de la gent ciutadana en la gestió del nostre sistema sanitari”.

    Per poder seguir endavant amb la nostra tasca, i créixer i aprendre de la mà de tota la comunitat sanitària, que és l’autèntica protagonista del Diari de la Sanitat, t’animem a subscriure’t, perquè gràcies a aquests suports podrem fer periodisme lliure, independent i de qualitat molts anys més.

  • Desconfiança i desafecció

    La confiança en els mitjans de comunicació s’està ensorrant. Als Estats Units, el país que marca el pas en tantes qüestions relacionades amb la informació mediàtica, el percentatge de persones que confia molt o força en els mitjans ha anat caient en l’últim mig segle alhora que creixia el dels que no hi confien en absolut, fins que aquests últims van acabar superant els primers el 2022 i, de nou, el 2023 (39% davant del 32%), segons dades de Gallup.

    El problema de la pèrdua de confiança en els mitjans no és exclusiu dels Estats Units. El Digital News Report (DNR) del 2023, l’informe anual de l’Institut Reuters i la Universitat d’Oxford, confirma la desconfiança creixent en les notícies a nivell global. Aquest informe, basat en una enquesta de YouGov amb més de 93.000 entrevistes fetes en 46 països diferents, assenyala que, de mitjana, amb prou feines un 40% de la població confia en la majoria de les notícies la major part del temps, amb diferències entre països que van des del 69% de Finlàndia al 19% de Grècia.

    En conjunt, el consum de notícies als mitjans tradicionals, com la premsa i la televisió, segueix també disminuint en la majoria dels països analitzats al DNR del 2023. A més, aquest descens no es compensa amb l’augment del consum de notícies digitals i a través de les xarxes socials. Salvant l’interès excepcional suscitat per la pandèmia, menys de la meitat (48%) dels enquestats als 46 països van dir que estaven extremadament o molt interessats en les notícies, quan el 2017 ho estava el 63%. A Espanya, en els darrers sis anys, es va passar del 55% al ​​33%, i a l’Argentina, del 77% al 43%.

    El públic no només llegeix menys notícies i amb menys interès que en el passat, sinó que també les evita. Segons el darrer DNR, el 36% de la població procura evitar totes les fonts de notícies o bé tracta de limitar-ne el consum a certs moments o temes. No és fàcil precisar quan es va iniciar aquesta desafecció, però podem identificar una fita en l’article Les notícies són dolentes per a tu, i deixar de llegir-les et farà més feliç, publicat el 2013 a The Guardian per Rolf Dobelli. El 2019, aquest escriptor i editor suís va desenvolupar els seus arguments al llibre Stop reading the news, on adduïa diverses raons per evitar el rum-rum notíciós, entre elles la distorsió de la realitat, l’addicció i la pèrdua de temps que provoca.

    La qüestió és per què evitem les notícies. Una anàlisi recent, publicada a la revista El Profesional de la Información, ha intentat respondre aquesta pregunta a partir d’una enquesta realitzada a Espanya el 2022. I la primera raó que esgrimeixen els entrevistats és perquè no confien en els mitjans, especialment en els digitals (més de la meitat no hi confia). Altres raons de pes són la sobrecàrrega o la fatiga informativa i el fet que s’hagi de pagar per les notícies.

    El fenomen de la desafecció per les notícies és lluny de ser ben entès. Però si les generacions més joves ja presten més atenció i credibilitat als influencers que als periodistes, com indica el DNR del 2023, els mitjans de comunicació i els mateixos periodistes tenen un problema. Tampoc no sabem fins a quin punt la desafecció afecta les notícies de ciència. Tot i que potser aquí les coses podrien ser diferents, tenint en compte el prestigi social de què gaudeixen els científics i que bona part d’aquestes notícies són positives i tenen un tractament periodístic més profund. Ja ho veurem.

  • Protesta unànime d’infermeria per la desinformació d’un tertulià de TV3

    El Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC) i els quatre col·legis del sector –COIB, COIGI, COILL i CODITA– demanen la rectificació del periodista Jordi Barbeta per “utilitzar i menystenir les infermeres”, per argumentar una pregunta dirigida al conseller de Salut, Manel Balcells, sobre la situació dels tècnics sanitaris. La interpel·lació es va produïr ahir durant la tertúlia del programa Els Matins, que presenta Ariadna Oltra a la televisió pública catalana TV3 i en el qual col·labora el periodista.

    Barbeta va carregar contra el sector de’infermeria dient que “Es parla molt de les infermeres i no es parla gens dels tècnics sanitaris. I els tècnics sanitaris són persones bastant més formades que les infermeres”. Va arribar a afirmar que “(els tècnics sanitaris) tenen un nivell d’estudis que a tota Europa està per sobre jeràrquicament al de les infermeres” o que l’acord de Bolonya “ja posa per damunt els estudis de tècnic sanitari que no pas els d’Infermeria i, en canvi, a Espanya, aquest acord de Bolonya no s’està implementant”. Aquestes afirmacions, tal com rebaten el CCIIC i els col·legis, no s’hi diuen amb la correspondència que estableix l’Espai Europeu d’Educació i consegüent regulació dels estudis d’Infermeria. A Espanya, així com a d’altres països europeus com Portugal o Itàlia, els estudis d’Infermeria són de Grau i s’imparteixen en universitats públiques, privades i centres adscrits a les diferents universitats.

    El Grau universitari en Infermeria té una durada de 4 anys i està reconegut amb 240 crèdits ECTS, d’acord amb la Directiva 2005/36/CE del Parlament Europeu i del Consell de 7 de setembre de 2005, relativa al reconeixement de qualificacions professionals; mentre que els cicles de grau superior (tècnics sanitaris) s’estudien en centres de formació professional i tenen una durada de 2 anys, amb una equivalència de 120 crèdits ECTS. Es tracta d’estudis de diferent durada –Infermeria més de 8.000 hores, Tècnic Sanitari 2.000 hores– que s’adapten a l’objectiu del Pla de Bolonya d’harmonitzar els estudis en el territori europeu i afavorir la mobilitat dels professionals i, “en cap cas, posar una professió per damunt de l’altra”, expliquen fonts del Consell en un comunicat.

    El periodista també va acusar les infermeres de ser un “lobby absolutament insolidari, quan no bel·ligerant, contra els tècnics sanitaris perquè els consideren que són una competència que els hi passa pel damunt”. Aquestes declaracions, junt amb la descripció que fa el periodista dels tècnics sanitaris, referint-se a aquests professionals com “els que fan medicina nuclear, els que fan radiologia els que fan anatomia patològica, els que fan laboratori…”; demostra, segons destaca el CCIIC en el seu comunicat, “el desconeixement que el periodista té del sistema de salut, del caràcter multidisciplinari dels equips de salut i del rol autònom i complementari que tenim tots els professionals”. En aquest sentit, la degana del Consell d’Infermeres, la Dra. Glòria Jodar, va lamentar “la desinformació que provoquen aquest tipus de declaracions, en boca de periodistes amb una llarga i reconeguda trajectòria i, encara més, en una televisió pública. Confondre les competències professionals amb els serveis o nivells d’atenció, no beneficia cap professió i, a més, desinforma i crea desconfiança entre els ciutadans i ciutadanes en un moment que el sistema de salut es mostra tensionat i sobrepassat”.