Just Deploy It!

Categoría: salut sexual

  • Més de 8 milions d’euros per a recerca en salut sexual i reproductiva

    Les xifres de participació i l’edició del 2023 de La Marató, celebrada el 17 de desembre, han estat extraordinàries: 224.000 joves van assistir a les 6.226 sessions divulgatives sobre salut sexual i reproductiva i es van fer 3.326 activitats populars que van aplegar un milió de persones.

    La Marató es va emetre durant més de 17 hores en directe per TV3, CatRàdio i les plataformes digitals de 3Cat. Era el punt culminant d’una intensa campanya de sensibilització i difusió duta a terme durant tot l’any amb el suport de 3 milions de persones, enfocant la salut sexual i reproductiva. En acabar l’emissió, cap a les 2 de la matinada, el marcador se situava en 5.705.395 euros, una xifra que s’ha anat incrementat amb els donatius fets fins al 31 de març i que ha arribat al total definitiu de 8.232.366 euros.

    A aquesta recaptació final se sumen unes xifres extraordinàries pel que fa a la campanya de sensibilització adreçada principalment al jovent, com un dels àmbits més implicats i afectats pels problemes de salut sexual i reproductiva. 224.000 joves d’arreu de Catalunya van assistir a les 6.226 sessions divulgatives que es van fer en el marc d’una campanya que tenia com a objectiu promoure la informació, la prevenció i l’educació afectiva i sexual i donar visibilitat a problemes encara molt silenciats i tabús.

    També les xifres de participació ciutadana han estat exitoses, amb un total de 3.326 activitats festives i solidàries que centenars d’entitats i col·lectius d’arreu del territori van organitzar de manera espontània en 718 municipis, el que suposa el 76% del total de poblacions catalanes, i amb la participació d’1 milió de persones.

    La salut sexual i reproductiva engloba les malalties i complicacions relacionades amb el sistema reproductor femení i masculí, com ara l’endometriosi, les disfuncions del sòl pelvià, els problemes associats a la menstruació i a l’etapa de la menopausa, les incontinències urinària i fecal, les disfuncions sexuals i els càncers, entre altres. Són el conjunt de patologies que afecta més la població, en tots els aspectes i al llarg de tota la vida. A Catalunya s’estima que hi ha 3 milions de persones afectades i 211.000 casos nous cada any, sobretot dones i joves.

    Amb aquest nou marcador, La Marató de 3Cat supera els 247 milions d’euros recaptats en 32 edicions, que han permès sensibilitzar la societat sobre nombroses malalties greus i cròniques i impulsar 1.022 projectes de recerca, en els quals hi han intervingut prop de 10.000 investigadores i investigadors. Aquestes fites converteixen la Fundació La Marató de 3Cat en una de les principals fonts impulsores de la recerca biomèdica a Catalunya i en una potent plataforma de sensibilització i divulgació social de les malalties tractades.

    181 equips de recerca s’han presentat en la convocatòria en salut sexual i reproductiva i opten al finançament de la Fundació

    El mes de febrer, la Fundació La Marató de 3Cat va obrir la convocatòria de projectes de recerca en salut sexual i reproductiva per distribuir els fons aconseguits en l’edició 2023.

    Hi van participar 181 equips de recerca amb 106 projectes de recerca científica enfocats a avançar en la prevenció, el diagnòstic i el tractament dels problemes de salut sexual i reproductiva, que tenen una profunda afectació al llarg de tota la vida de les persones.

    Els treballs que opten al finançament de la Fundació estan essent avaluats en un procés de revisió internacional de contrastat rigor i transparència, coordinat per l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), del Departament de Salut. Aquesta avaluació permetrà determinar com es distribueixen els fons recaptats a La Marató 2023, segons l’excel·lència dels projectes presentats. La resolució de la convocatòria es farà pública durant l’últim trimestre del 2024.

    Les malalties respiratòries, a La Marató 2024

    Un cop tancat el marcador de La Marató 2023, ja es poden fer donatius per a l’edició 2024, que es dedicarà a les malalties respiratòries, amb una àmplia afectació entre la població i un gran impacte sobre la qualitat i l’esperança de vida. Només a Catalunya afecten dos milions de persones, són la tercera causa de mort –amb 10.000 defuncions el 2022: 27 al dia, una cada hora– i el segon motiu d’ingrés hospitalari.

    Les malalties respiratòries són les que afecten els pulmons, les vies aèries i el conjunt d’òrgans i teixits necessaris per a la respiració. Segons la comunitat científica, la pol·lució, les partícules contaminants atmosfèriques i el tabac estan entre les principals causes que les provoquen, però també n’hi ha de causa infecciosa, immunitària i amb component genètic. Poden afectar tothom, i es donen en totes les edats de la vida,  amb una alta incidència en la infància i en les persones grans.

  • Vetllar per la salut, també sexual

    L’experiència sexual, viscuda amb plaer i seguretat, sense coerció, discriminació ni violència, és part de la nostra salut global. Així ho expressen des de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). De la mateixa manera que conèixer les nostres emocions i saber com reaccionem a cada vivència ens ajuda a triar activitats i companyies que ens fan viure millor, descobrir i aprendre a gaudir de la nostra sensualitat i sexualitat també hi contribueix.

    Tenir accés a informació de qualitat sobre afectivitat i sexualitat, i conèixer la vulnerabilitat del nostre cos davant l’activitat sexual sense protecció són a la base, els preliminars necessaris del nostre gaudi sexual, i el punt de partida més saludable. Després ve saber deixar-se anar per a descobrir allò que ens fa sentir bé, des dels primers senyals de la libido, saber reconèixer, sentir les pròpies ganes de l’activitat sexual, així com tot el que ens ve de gust per anar-la vivint.

    Encaixar els desitjos requereix aquest coneixement, primer d’un mateix, i també de l’altre, i la comunicació verbal i no verbal en la relació. El plaer serà sempre proporcional a un bon coneixement i comunicació mutus, i a la tranquil·litat en la seva pròpia expressió.

    El benefici que comporten les relacions sexuals comença ja en el propi desig, en les ganes de viure una d’aquestes relacions, perquè és aquest desig que ens va portant a secretar serotonina i dopamina en el ritual sexual. L’augment del reg sanguini per l’acceleració del cor amb l’adrenalina també ens afavoreix. L’activitat sexual, com a tota activitat física, ens aporta guanys físics i psicològics, però, a diferència d’altres pràctiques esportives, si parteixen d’un veritable desig, com caldria sempre, aquest desig va obrint camí a l’activitat, sense que ens suposi un esforç, augmentant el plaer durant el mateix procés i fins al moment de l’orgasme, i no disminuint, com passa quan l’esgotament en qualsevol pràctica esportiva ens demana parar perquè triguem a sentir el benefici. En el joc sexual, el propi plaer alimenta el desig.

    Tal com ens explica la psicòloga especialista en sexologia, Alba Povedano, ”la tranquil·litat i el benestar en el ritual del contacte sexual, en solitari o de manera consensuada amb la parella, hi són quan des de les ganes de viure aquell acte escoltes el teu cos i fas coses que et venen de gust. I això passa i ha de passar també al marge de l’orgasme”. De fet, tal com explica, penetració i orgasme els hem situat com a culminació i protagonistes únics en una relació, però sense elles, els beneficis mentals i físics també hi poden ser. “Acariciar-se, mirar-se, fer-se massatges eròtics, masturbar-se, sols o cadascú davant de l’altre, converses, mirades, aporten pràcticament els mateixos beneficis o més que únicament amb la culminació final”.

    Pel que fa a la consideració d’una vida sexual activa, la sexòloga afirma que no hi ha, i no hi ha d’haver una estipulació quantitativa que la defineixi. “Allò que vingui de gust hauria de ser la mesura, considerant molt més la qualitat que no pas la quantitat”, diu Povedano.

    Tot això sense manllevar els efectes positius també de l’orgasme, acompanyat o en solitari. “Les contraccions són molt bones per al sòl pelvià, i la lubricació també és millor amb més activitat”, exposa l’especialista. També l’ús de joguines sexuals enriqueixen les relacions sexuals, segons explica Alba Povedano, que les coneix bé, com a encarregada de la botiga Amantis Gràcia.

    Situant-nos en l’etapa en la qual els teixits, per l’augment de l’edat, es comencen a atrofiar, la psicòloga també explica que l’activitat sexual contribueix a activar la musculatura, tenint en compte que la vagina és un múscul.

    Altres beneficis de la pràctica sexual és l’alleugeriment del dolor, per l’activació de les endorfines que entren en joc en el procés. L’estat d’ànim millora, perquè el desig de la relació comporta emocions agradables i, després de tenir-la, i més marcadament després d’assolir l’orgasme, el descens del cortisol ens relaxa i ajuda a agafar el son.

    Consulta de sexologia

    En cas d’asincronia sexual, quan en una parella no coincideix ni la quantitat de moments de desig sexual, ni el gaudi, és recomanable consultar un especialista en aquests tipus de problemàtiques. En la consulta d’aquests experts es treballen tècniques per apropar els moments de desig, i caldrà descartar patologies que puguin estar causant aquesta asincronia, com ara disfuncions sexuals, o traumes més o menys ocults.

    Per exemple, tal com indiquen en l’apartat de Salut Sexual del Canal Salut, «el desig sexual pot estar influenciat per molts factors, no solament físics. Una manca de desig sexual en una parella estable pot indicar problemes de la glàndula hipofisiària o d’altres glàndules hormonals”. Però també cal tenir en compte altres condicionants, per la qual cosa –afegeixen– “qualsevol tractament d’una disfunció sexual ha d’incloure l’estudi de les relacions de parella o les relacions personals i laborals”. S’ha de fer un enfocament transdisciplinari de les disfuncions sexuals, tenir en compte els diversos factors causals que hi poden intervenir al mateix temps”.

    Com conclou la psicòloga i sexòloga Alba Povedano, “en la pràctica sexual, no hi ha cap expedient a complir”. Els beneficis d’aquesta pràctica que arribin ho seran en tant que la relació viscuda ho sigui des de la plena llibertat i desinhibició sense cap pressió.

  • Una de cada sis persones amb infecció de transmissió sexual a Barcelona es torna a infectar

    Fa encara no un mes, La Marató de TV3 va esdevenir un gran altaveu social de les històries humanes que hi ha al darrere de les infeccions de transmissió sexual (ITS) i les malalties i problemàtiques que se’n desprenen.

    El degoteig de donacions espontànies i la recaptació en diferents actes organitzats durant tot el diumenge 17 de desembre i dies anteriors van aconseguir sumar més de cinc milions i mig d’euros que es destinaran a investigar les malalties i problemes relacionats amb la salut sexual que encara avui conviuen amb molts estigmes que dificulten la seva visibilització i normalització. Fins al pròxim 31 de març es poden recollir donacions per continuar engrossint l’aportació a la recerca d’aquestes malalties fruit d’infeccions de transmissió durant les relacions sexuals.

    A Catalunya, hi ha 3 milions d’afectats per alguna malaltia de transmissió sexual i cada any es diagnostiquen 211.000 casos nous. La manca d’informació i de símptomes en alguns casos fa que les reinfeccions siguin bastant freqüents. Segons un estudi multidisciplinari liderat per la investigadora de l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPJGol), Constanza Jacques Aviñó, el 17 % de les persones que viuen a la ciutat de Barcelona diagnosticades amb una infecció de transmissió sexual (ITS) bacteriana es tornen a infectar. L’estudi ha estat realitzat amb registres d’ITS de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, analitzant les dades de 9.927 persones diagnosticades d’ITS bacterianes a la capital catalana entre els anys 2007 i 2018, que inclouen sífilis, gonocòccia i el limfogranuloma venereum.

    Constanza Jacques Aviñó és investigadora a l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPJGol)

    L’Agència Salut Pública de Barcelona és qui gestiona el sistema de vigilància del servei d’epidemiologia. Enregistren les dades d’incidència de nous casos, que van configurant el percentatge total, o prevalença de les infeccions.

    Els resultats, publicats a la revista Archives of Sexual Behavior, destaquen un major risc d’ITS repetides en els joves menors de 34 anys, els homes que tenen sexe amb altres homes i les dones trans, així com entre les persones amb infecció pel VIH i les que tenen un primer diagnòstic de gonorrea i de limfogranuloma venereum.

    “Per tal d’evitar reinfeccions, s’haurien de reforçar programes de prevenció entre la població jove diagnosticada amb una primera ITS”, afirma la investigadora de la Unitat Transversal de Recerca de l’IDIAPJGol, Constanza Jacques, primera signant de l’estudi. Per aconseguir-ho, Jacques demana la implicació de l’àrea d’educació i dels professionals de la salut en la promoció de programes de salut sexo-afectiva, que haurien d’integrar els determinants estructurals i socials que comencen amb l’edat escolar, és a dir, considerar les condicions socials i materials de vida de les persones.

    Més ITS de repetició en persones nascudes a l’Estat

    Tot i que altres estudis fets a la ciutat de Barcelona destaquen una incidència més elevada d’ITS entre la població nascuda a l’estranger, el treball publicat ara a Archives of Sexual Behavior mostra que la incidència de les ITS de repetició és més elevada entre les persones nascudes a l’Estat. Es creu que aquest resultat respon al fet que a Catalunya la infecció per VIH està infradiagnosticada entre la població immigrada. D’altra banda, alguns estudis també mostren que la població immigrada s’enfronta a un major nombre de barreres per accedir als serveis sanitaris, experimenta més discriminació i té altres problemes que fan augmentar la seva vulnerabilitat.

    La investigadora de l’IDIAPJGol considera que les intervencions haurien de considerar les necessitats d’aquesta població des de la perspectiva de la diversitat de les identitats sexuals i de gènere i amb un enfocament antiracista. “Conèixer aquestes dades i com gestionar el sexe en el marc del plaer i el risc són reptes importants de cara als professionals i a la ciutadania, en general”, conclou Constanza Jacques, que és psicòloga, màster en salut pública i doctorada en antropologia de la medicina. I va encara més enllà, considera que “hi hauria d’haver més voluntat política per sensibilitzar sobre aquestes infeccions i sobre tot allò que les envolta, com a part de la sexo-afectivitat de la població, i que s’haurien de treballar programes des de la primera infància que incloguin la gestió de les emocions i l’abordatge de la sexualitat. En tot això s’hauria d’involucrar l’educació”, afirma. A banda de la possibilitat de contagiar una altra persona, la investigadora creu que seria molt interessant difondre encara més coneixement, perquè “la percepció de risc de les ITS no es valora com a greu, en comparació al VIH, perquè tenen cura. Però ara estem veient que la resistència als antibiòtics, com en alguns casos com és la gonorrea”.

    Tal com recorda la Dra. Lola Gómez Roig, responsable del Institut Dra. Gómez Roig i coordinadora de processos obstètrics i ginecològics de Clínica Corachan, “és necessari sempre tractar la persona exposada o transmissora, tot i que no tingui clínica, perquè l’absència de símptomes no exclou la possible conseqüència de complicacions i no protegeix de la transmissió”. I recalca que “el preservatiu és la millor manera de prevenir la transmissió d’una ITS, però és necessari saber que també es poden transmetre per sexe oral, pel contacte de mucoses o cutani, en algunes infeccions, així com pel contacte amb sang a través de ferides o altres afectacions”.