El comitè de vaga del personal de gestió telefònica del 061, actualment externalitzat a Ferrovial Servicios, ha arribat a un doble acord en la reunió de mediació a la seu de la Direcció General de Relacions Laborals de la conselleria d’Empresa i Treball que permet desconvocar la vaga indefinida iniciada el 19 d’octubre.
El primer acord signat pel comitè de vaga format per la UGT, CGT i la USOC suposa una millora en matèria econòmica, d’estabilitat laboral i de conciliació de la vida familiar i laboral. L’acord inclou una compensació econòmica mitjançant triennis, amb caràcter retroactiu i consolidat.
Pel que fa a la jornada, actualment part de la plantilla tenia contractes parcials de poques hores ampliades sistemáticament. Ara aquests treballadors i treballadores consolidaran la seva hornada de forma definitiva, garantin l’estabilitat de la plantilla. Pel que fa a la conciliació, s’acorda elaborar calendaris semestrals (no mensuals, com fins ara), millorant la conciliació de tots i totes.
Pel que fa a la nova contractació, l’acord augmenta la plantilla fixa per donar més estabilitat a una plantilla que acusa una importantíssima sobrecàrrega de feina a causa de la pandèmia, i que permetrà recuperar gent de la borsa de treball amb contracte indefinit.
Així mateix, el comitè de vaga ha signat un altre acord, aquest amb la representació del SEM, per donar compliment i fer seguiment de la disposició adicional al Projecte de Llei de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic per al 2022 que regulará la internalització del 061. Arribat el moment, el SEM es compromet a crear una taula de seguiment interna amb participació de la part social de Ferrovial 061, que subscriu el present acord, per poder dur a terme aquesta internalització.
Respecte les millores retributives del nou curs, “el SEM es compromet a incorporar una dotació pressupostària equivalent a un increment del 9% de la massa salarial per a millores retributives corresponents a aquest contracte. La fórmula en què el SEM distribuirà aquest 9% de millora per conceptes retributius tindrà en compte les reivindicacions expressades dels treballadors i les treballadores durant la vaga, per la qual cosa també es compromet a constituir un grup de treball amb els mateixos interlocutors per acordar les noves condicions del nou ple, en cas que fos necessari tornar a licitar. Pel que fa l’acord econòmic a què s’ha arribat amb Ferrovial en matèria d’antiguitat, el SEM es compromet a traslladar-ho al nou plec pel cas que resultés adjudicatària una nova empresa, que restaria obligada a abonar el plus d’antiguitat en les mateixes condicions que les que s’han pactat en l’acord de desconvoca tòria de vaga amb Ferrovial”.
La vaga s’allargava ja des del passat 19 d’octubre i a banda d’assenyalar la voluntat d’internalitzar-se dins del SEM per equiparar-se, també volia denunciar els continus incompliments pel que fa a salari, jornada laboral, contractació, conciliació i uniformitat.
La UGT ha valorat que aquest és “un acord molt important, fins i tot històric, per la implicació de tots els agents que hi han participat”.
La CGT ha comunicat també que la desconvocatòria arriba pels compromisos amb el SEM de participar en la Taula d’Internalització i per “l’evident emergència sanitària”.
La USOC ha celebrat també l’èxit d’aquesta lluita conjunta.
Tots tres sindicats expliquen en un comunicat conjunt que el servei funciona gràcies a la quantitat de gent implicada que hi ha, però especifiquen que caldrà seguir lluitant per la internalització i tenir tots els drets.
Aquesta mitjanit ha començat la vaga indefinida convocada per la UGT de Catalunya, la CGT i la USOC al servei d’atenció telefònica del 061. Hi estem convocades unes 700 persones que treballem en la gestió de les emergències. Gestors i gestores que ubiquem la incidència, activem el recurs o els recursos necessaris per resoldre-la i en fem el seguiment fins que l’emergència finalitza. I tot a través del SITREM, el programa propi del Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya (SEM). De ben segur que si heu llegit fins aquí, us preguntareu com pot ser que aquest col·lectiu podem estar regulats pel sector del telemàrqueting. Fa anys que nosaltres ens fem la mateixa pregunta.
El greuge que vivim els gestors i gestores del 061 ve de lluny, però una breu explicació permet plantejar ràpidament el conflicte en la seva globalitat. El 1985, l’Institut Català de la Salut (ICS) va decidir crear el Centre Coordinador de la Regió Sanitària i Universitària de Bellvitge per coordinar la demanda d’atenció a les urgències i emergències properes als centres hospitalaris. El Servei de Coordinadors d’Emergències Mèdiques (SCEM), que va durar nou mesos, fou l’embrió del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). Cinc anys més tard, el SEM va començar a externalitzar el seu servei a empreses privades que més tard s’englobarien en el sector del telemàrqueting, però que aleshores no tenien ni tan sols aquesta denominació i encara menys condicions pròpies que les regulessin (el primer conveni del telemàrqueting no se signaria fins al 1999).
Des de la creació del SEM mai no s’ha buscat internalitzar ni aproximar les condicions dels dos col·lectius, el del SEM i el dels que treballem per a les empreses adjudicatàries d’aquest servei externalitzat. Al contrari: s’ha mantingut la distància entre ambdós col·lectius de forma totalment intencionada, tot i que el personal externalitzat som prop del 80% de la plantilla. La creació del SEM, una empresa 100% pública, no ha servit per millorar les nostres condicions com a gestors i gestores del 061: sí per dirigir-nos i exigir-nos, però no per dignificar les nostres condicions de treball. Tot i ser un personal especialitzat, la mateixa administració ens externalitza per perpetuar les condicions esbiaixades de la plantilla, deixada en mans dels interessos mercantilistes de l’adjudicatària de torn. Ara és Ferrovial Servicios qui ens explota, però d’aquí a uns mesos la licitació sortirà novament a concurs i tornarem a veure’ns venuts al millor postor. Com sempre, el pes principal per puntuar la licitació serà el preu. Sí, el preu! Podem posar preu a respondre a una trucada per infart? Quin preu tenen les nostres vides?
I, com el servei que prestem a la ciutadania, les nostres condicions laborals depenen del millor postor. El conveni del telemàrqueting no va ser ideat per atendre les nostres necessitats laborals. El conveni que regula les condicions laborals de les gestores i gestors del 061 o del 112 no recull coses tan bàsiques per a nosaltres com el plus d’emergències o una formació específica, ni tan sols inclou les categories de gestor de recursos i de demanda. Les empreses que donen serveis sota el paraigua del sector del contact center busquen únicament el benefici econòmic. I tornem a la mateixa pregunta: donar una resposta de qualitat a les emergències sanitàries ha de comportar beneficis econòmics? És lícit que la gestió de les nostres emergències depengui del millor postor? No hauria de ser un dret de la ciutadania tenir els millors serveis per part de l’administració? Només cal veure un plec de condicions per veure com, amb aquesta externalització, la Generalitat perd diners i la ciutadania, qualitat de servei. Però també ens hauríem de demanar com a societat si és sostenible mantenir el personal dedicat en cos i ànima a la gestió de les emergències a costa de salaris de misèria, contractes de jornada parcial obligatòria, contractació temporal, manca total de conciliació per no poder disposar d’un plàning anual… I, per si no en tinguéssim prou, hem de compartir espai i instal·lacions amb el 20% privilegiat del SEM que cobra un 40% més que nosaltres.
Per tot això parem a partir d’avui. Per nosaltres, com a treballadors i treballadores, però també com a ciutadans i ciutadanes.
Dignificar les condicions de treball de gestores i gestors és dignificar la sanitat.
Ja n’hi ha prou de fer negoci amb la nostra salut!
Un dels acords d’investidura que es van redactar gràcies a la pressió de la CUP cap a ERC va ser la internalització del 061 i del transport sanitari com a serveis bàsics, essencials i públics que són. Quin és el problema? Que el Departament de Salut va quedar en mans de Junts per Catalunya i ERC no sembla poder convèncer als seus socis de Govern. Així, tot i el compromís per part de l’actual president de la Generalitat, el seu conseller de Salut ni prioritza la internalització, però tampoc es reuneix amb els seus treballadors. Com denuncien els sindicats que convoquen la vaga indefinida al 061 que comença avui 19 d’octubre: ni l’empresa que els contracta, Ferrovial, ni Salut ni tan sols el SEM s’estan implicant en donar resposta a les seves reivindicacions. De fet, no ha participat en cap de les reunions de mediació tot i que se’ls hi ha demanat des de la plantilla que ho fessin.
Dins de tota aquesta xarxa de serveis públics és fàcil perdre’s. Què hi pinta Ferrovial aquí? No havia estat una de les grans polèmiques acabar amb aquesta concessió? No. La concessió que es va aturar va ser la del servei extraordinari de rastreig Covid. Això va passar gràcies a la mobilització del personal sanitari, sobretot de l’Atenció Primària que defensa una atenció longitudinal i de proximitat als serveis existents. Així, moltes veus es van aixecar en contra de l’adjudicació per part de la Generalitat de Catalunya a Ferrovial d’un contracte de 17 milions d’euros destinat a rastrejar els contactes de positius de coronavirus. Finalment no va ser la filial Ferroser Serveis Auxiliars qui va gestionar el dispositiu telefònic de la Generalitat per rastrejar aquests contactes, però això no vol dir que l’empresa perdés tots els contractes que ja tenia.
Un d’aquests és el de la gestió del 061 a tota Catalunya, amb més de 700 treballadors al seu càrrec des de 2015. Si ja amb el tema del rastreig es van deixar veure les maneres de fer de l’empresa, a banda de qüestionar què aporta l’externalització de serveis essencials, els treballadors del 061 segueixen insistint en la millora les seves condicions laborals, però sense deixar de banda que la solució és la internalització.
La vaga indefinida ha començat aquest dimarts 19 d’octubre i la plantilla es concentrarà de 13h a 16h a l’edifici central del SEM al carrer Pablo Iglesias 101, a l’Hospitalet de Llobregat. «El SEM no ha volgut saber res de nosaltres, ni ara ni mai», diu Sergi Arbonès, secretari general de la secció sindical UGT a Ferrovial 061. Convocada per la UGT, la CGT i la USOC, la vaga vol denunciar els continus incompliments pel que fa a salari, jornada laboral, contractació, conciliació i uniformitat. Després d’una reunió amb el Departament de Treball per acordar els serveis mínims, però també intentar arribar a punts de consens, només van aconseguir «guanyar» incloure armilles en els seus uniformes, «res entre tot el que demanem», segons ha explicat Arbonès.
Així, entre les demandes no aconseguides, però ni tan sols parlades, ja que com apunta Arbonès, l’empresa no vol negociar perquè argumenta que «no poden assumir les pretensions de la vaga», exigeixen que es redueixi el nombre total d’hores anuals de la jornada completa, la limitació dels dies seguits treballats, que es retribueixi la plantilla com a personal d’emergències, com fa el conveni del SEM, i reclamar la paga covid per a la qual el SEM no els ha tingut en compte. També exigeixen que es redueixi l’alta eventualitat existent des de sempre en aquest servei, evitant la consegüent rotació de personal, i augmentar les hores de contracte de personal convertit a indefinit que actualment són 16 hores mensuals, «que no es fan mai», ampliables segons el mes.
Si res de tot això pot canviar, segons els arguments que se’ls hi va donar al comitè d’empresa durant la mesa de negociació on es van pactar els serveis mínims, és, segons Arbonès, «perquè l’empresa diu que estan lligats a un contracte amb el SEM, un contracte que caduca d’aquí a dos mesos amb una pròrroga màxima de sis mesos». Així, mentre Ferrovial està «lligat de mans econòmicament», també estan jugant a quedar bé per poder tornar a presentar-se al concurs públic de gestió del 061.
Això explicaria la part econòmica que segons Arbonès es pot entendre que no pugui canviar si va lligada a pressupostos. Pel que fa a la part de conciliació, sembla que el SEM li passa el dimensionament de feina mensual i això provoca, s’excusen, que l’empresa gestora no pugui fer una planificació anual.
Caldrà doncs seguir mobilitzant-se per aconseguir la internalització del 061 que, més enllà de les millores laborals ara, és l’objectiu dels treballadors del servei. Arbonès agraeix i recorda que només la CUP està portant a plens el tema i des de la plantilla demanen més implicació i responsabilitat política. Per la seva banda, la CUP, que també va demanar la internalització del transport sanitari i del 112 -tot i que aquest últim servei no va entrar a l’acord de Govern- va recordar a finals d’agost que aquestes internalitzacions no només formen part d’un acord entre ells i ERC, sinó que Junts per Catalunya també hi va votar a favor el passat mes de juliol a través d’una moció al Parlament.
En relació a la internalització de TOT el Transport Sanitari (urgent i no urgent) i 061, el Conseller Argimon obvia que no només forma part de l’acord entre ERC i la CUP, sinó que @JuntsXCat hi va votar a favor el passat juliol en moció al Parlament!https://t.co/CN8oXv7dx9pic.twitter.com/bWZJKUq1lx
Després d’un procés on ha participat una gran part de la plantilla mitjançant votació telemàtica i assemblees, la CGT, la UGT i la USOC han comunicat la convocatòria de vaga indefinida al servei d’atenció telefònica i gestió del 061 validada per una gran majoria.
Donat que el 061 és un servei continuat d’atenció a la població donant un servei essencial, la plantilla, formada aproximadament per 700 persones, demana que sigui directament el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i no una empresa externa com Ferrovial qui els contracti. Els treballadors ara es troben encabides en el conveni de telemàrqueting i canviant al SEM, opinen elles mateixes, tindrien millors condicions laborals i més possibilitat de conciliació familiar.
Els treballadors que estan en eventualitat, fet que afecta aproximadament unes 400 persones), tenen un contracte que se’ls hi renova mensualment. Des dels sindicats opinen que «l’empresa intenta evitar d’aquesta manera una contractació indefinida i estable amb personal format i qualificat». Un altre element que denuncia la CGT per exemple és que «com a «recompensa» del sobreesforç sostingut durant la pandèmia, la plantilla ha vist reduït el seu salari». També afegeixen que els contractes no compleixen amb cap tipus de conciliació familiar, a causa del sistema que es fa servir d’un calendari mensual, entre molts d’altres abusos.
Des de la CGT, el primer sindicat en comunicar aquesta convocatòria de vaga als mitjans, diuen tenir molt clar que «la subcontractació és l’esclavitud del nostre segle i no hauria d’existir» i ho exemplifiquen explicant que tothom té molt present l’exemple que significa externalitzar serveis essencials com les elèctriques, que s’ha traduït en preus abusius i una atenció al usuari molt deficient.
«No volem imaginar que succeiria si s’externalitzés més la sanitat. Exigim poder treballar en unes condicions dignes i aquestes només poden passar per la internalització d’aquest servei essencial per al dia a dia i la seguretat de la població», diuen.
Per la seva banda, la USOC també ha afegit que «l’única fòrmula per poder arribar a negociar amb l’empresa sempre és a través de la denúncia ja que ni l’empresa, ni el Departament de Salut ni tan sols el SEM accedeixen a cap tipus de reunió per intentar solventar aquests conflictes laborals i poder posar fi a la mala gestió externa que empreses com Ferrovial fan d’un servei públic i essencial per a la ciutadania».
Així, amb totes les vies esgotades, a l’entendre dels sindicats, diuen veure’s abocats a aquesta convocatòria. Caldrà estar pendents de com evolucionen i si hi ha negociacions i ser conscients que a partir del 18 d’octubre, quan s’apropa el fred i la grip, un servei necessari es trobarà en vaga.
Fa més de quatre mesos que els sindicats de la plantilla que atén les trucades del telèfon 061/Salut Respon, cabdal en temps de pandèmia i d’atenció telemàtica, van denunciar l’alta càrrega de treball. Ha passat el temps, però no han canviat les condicions ni les situacions en què es troben les treballadores. De fet, Salut no ha fet cap canvi, més enllà de prorrogar el contracte d’externalització amb Ferrovial el mes de novembre.
Alane Chaparro, membre de la Coordinadora Obrera Sindical (COS), va treballar atenent trucades a una sala del 061/Salut Respon des de l’agost fins al gener, quan, a diferència de la dinàmica comuna, no li van renovar el contracte. Explica que la pràctica que realitza Ferrovial és allargar els contractes eventuals fins a l’any, moment en què per llei haurien d’esdevenir indefinides, quan són acomiadades.
No té sentit que un servei públic, i més en pandèmia, tingui com a únic objectiu el benefici econòmic d’una empresa
«La Generalitat dóna subvencions a l’empresa per fer formació, i com més gent formi, més diners rep Ferrovial», argumenta Chaparro com a explicació per a l’alta inestabilitat de la tasca. A més, «de cara a la galeria sempre queda bé dir que has contractat molta gent», afegeix.
El nivell de rotació és tan alt que, segons la sindicalista, tota la plantilla té contractes eventuals o d’obra i servei, de manera que poden ser acomiadades en funció de la càrrega de treball i abans de l’any sense cap justificació. «En els mesos que he estat han entrat i sortit unes 400 persones. Hi ha hagut un parell d’acomiadaments massius«, explica l’Alane Chaparro.
La ja extreballadora considera que el fet que el servei estigui externalitzat és «un problema» i no entén com un servei telefònic que dóna servei a tota la població, així com a equipaments de la xarxa pública de Salut, no es gestioni directament des del departament. «No té sentit que un servei públic, i més en pandèmia, tingui com a únic objectiu el benefici econòmic d’una empresa», diu en referència a Ferrovial. «Se’m fa difícil entendre que una extensió del sistema sanitari públic sigui privada», afegeix.
Chaparro relata que Ferrovial intenta «reduir constantment el temps de trucada, contractar gent nova o acomiadar persones si un mes baixen les trucades». La sindicalista apunta clarament a un culpable: «Els enemics que fan mal a la sanitat pública no és només Ferrovial, sinó Salut i, per tant, ERC», diu. Afegeix que «cal assenyalar perquè les responsabilitats tenen nom i cognoms i s’han de depurar».
Acomiadada després de fer acció sindical
La pràctica més repetida a Ferrovial segons Alane Chaparro, allargar el contracte justament fins a l’any, no es va repetir en el seu cas. La treballadora considera que el motiu és que pocs dies enrere havia començat a fer sindicalisme. «Totes les persones que van acomiadar el 31 de gener portaven des del març. Totes menys dues», diu referint-se a ella i a una companya «que va estar molts dies de baixa». En el seu cas, que van entrar a l’agost, la pràctica comuna de Ferrovial hauria estat mantenir-les contractades durant més mesos.
No és l’únic servei externalitzat per Salut a Ferrovial que ha aixecat polseguera
«El contracte se’m va acabar nou dies després de fer acció sindical. No em renoven el contracte, tot i que no rebo cap informació i he d’entendre per mi mateixa que estic acomiadada», diu. «No crec que sigui casualitat que tothom a qui han acomiadat sigui del març menys dues, i que una d’elles estigui sindicada», protesta.
En aquest sentit, Chaparro assegura que de moment ha fet una denúncia individual, tot i que explica que «estem treballant per fer-ne de col·lectives». Amb tot, reconeix que aquest aspecte «s’ha d’acabar de concretar» i encara no pot facilitar més informació.
La relació entre Salut i Ferrovial
El servei del telèfon d’atenció sanitària 061 no és l’únic servei externalitzat per Salut a Ferrovial que ha aixecat polseguera des que va començar la pandèmia per Covid-19. El col·lectiu sanitari i bona part de l’opinió pública es va oposar a l‘externalització del servei de rastrejament de casos positius.
Les urgències hospitalàries, la saturació -sobretot hivernal- i l’ús, mal ús o abús són temes recurrents al debat sanitari, any rere any: savis que ens expliquen causes i efectes i polítics amb promeses a curt, mitjà i llarg termini ocupen l’espai mediàtic. És força probable que torni a passar. Com un déjà-vu, els mateixos savis i polítics tornaran amb les mateixes explicacions (i argumentacions) davant les imatges de passadissos hospitalaris abarrotats. Tornarà el patiment de famílies, usuàries i professionals. Tornarà el col·lapse a peu de trinxera. I és que, potser, les solucions que ens ofereixen i, sobretot, el discurs i accions que les acompanyen, més aviat que pal·liar, agreugen el problema.
Joan Gené escrivia fa uns dies, i molt encertadament, com l’anunci del Departament de Salut «Abans d’anar a urgències, truqui al 061″ pot provocar precisament acabar a les urgències hospitalàries i com seria molt més saludable recomanar anar al metge de família, enfortir l’atenció primària i comunitària, en comptes de fer del sistema d’ambulàncies la principal porta d’entrada al sistema sanitari. Però no és només això. El rerefons argumental de l’anunci és pervers, intencionat i contribueix a un imaginari col·lectiu que tracta les usuàries d’ineptes irresponsables, que infantilitza la societat, a la vegada que retro alimenta un sistema profundament mercantilitzat.
La Maria avui ha vingut a urgències. Fa dies que es queixa de mal d’oïda. Ha anat al seu CAP i li han dit que hauria de veure l’otorinolaringòleg, però li han donat hora d’aquí a dues setmanes. Té dolor i està angoixada.
El Joan s’espera a la mateixa saleta. Fa mesos que està pendent d’una intervenció senzilla, no sap quan li faran. Està incapacitat i de baixa a la feina. El preocupa la situació econòmica a casa.
L’Oriol està a punt de ser visitat. Pateix de forts mals de cap i marejos des de fa dies i pensa que pot tenir un ictus o alguna cosa similar. Ho va veure a ‘La Marató’. Vol que li facin un escànner i per això ha vingut a l’hospital.
La Carme ha vomitat i ha fet diverses diarrees. S’ha vingut directa perquè confia molt en aquest hospital on van trasplantar de fetge el seu marit. S’espera hores per ser visitada per algun resident.
La Maria, el Joan, l’Oriol i la Carme hagueren pogut trucar al 061. Probablement, com ens explicava el company Gené, es trobarien al mateix lloc: a la saleta d’espera de les urgències d’algun hospital. Podem debatre si és el «lloc adequat» per aquestes atencions. Però el perquè estan allà respon a altres motius més enllà de la seva pròpia decisió lliure. Són les víctimes d’un sistema que els empaita a anar a l’hospital. Són les víctimes d’un sistema públic incapaç de donar resposta a les demandes i necessitats de la població. Però sobretot, són les víctimes d’un discurs dominant que centra el focus mediàtic al voltant dels àmbits hospitalaris, les millors tecnologies i els avenços més pioners.
La Maria, el Joan, l’Oriol i la Carme viuen bombardejats de notícies sobre súper-quiròfans, malalties i últims tractaments. No en veuen cap de l’acció comunitària dels equips d’atenció primària -els més malmesos i retallats, per altra banda-. La Maria, el Joan, l’Oriol i la Carme reben missatges sobre els millors especialistes dels hospitals i mentre veuen com s’escurcen els serveis públics, els responsabilitzen de decisions forçades i intencionadament desinformades.
En comptes de seguir les recomanacions del Departament de Salut, valdria més que entre totes, usuàries i professionals, repenséssim quin model de salut volem. Valdria més combatre un sistema que respon als interessos mercantils, que criminalitza les persones malaltes, que no entén de determinants ni de factors socials, en definitiva, que està molt lluny d’empoderar en salut, que està molt lluny de treballar per la salut de totes i tots.
El passat divendres, un senyor de 80 anys es va despertar marejat. La cuidadora, preocupada, va avisar ràpidament a la seva filla. Aquesta li va indicar que truqués al 061. Així ho va fer. Com a conseqüència de l’algoritme de l’interrogatori i amb molt bon criteri, el metge d’aquest servei va passar l’avís al CAP de la zona. Aquell dia, justament, jo m’ocupava de l’atenció domiciliaria. Com fem sempre, abans d’anar-hi vaig trucar a casa del pacient. Em va respondre la filla que acabava d’arribar. La va sorprendre la meva trucada. Se l’estaven emportant en ambulància cap a l’Hospital Clínic. Em va explicar que quan encara no havia arribat a casa del pare va tornar a trucar al 061 perquè no entenia per què només li enviaven un metge de família. Va exigir i aconseguir una ambulància urgent argumentant amb vehemència que feia uns mesos el seu pare havia ingressat per un accident vascular cerebral.
No cal dir que poques hores més tard, el pacient marejat -potser encara més que abans- tornava a estar a casa seva. Havia fet una llarga espera i una curta visita al servei d’urgències de l’Hospital Clínic. Segurament allà va ser atès per un metge resident de medicina de família.
Encara que sembli estrany, aquest és un cas habitual. Quasi la meitat dels pacients que repetidament visiten urgències i ingressen en hospitals d’aguts no són seguits pel seu metge de família. Aquest pacient de 80 anys només visitava el CAP un cop l’any per recollir la recepta electrònica. A la història clínica només hi constaven els informes de les repetides visites a urgències i els dels ingressos hospitalaris. La filla em va explicar que no hi havia més informació perquè el seguien «especialistes» privats. El servei d’urgències actuava com el seu «metge de capçalera».
No es pot culpar a la filla d’aquesta mala utilització dels serveis públics. No feia més que seguir escrupolosament les recomanacions de les falques publicitàries de la Generalitat: «Abans d’anar a urgències, truqui al 061». «Així hi arribarà en ambulància», devia pensar la filla. Segons consta en el pòster, aquesta propaganda té com a principal objectiu contenir les costoses visites d’urgències hospitalàries. Una vegada més el «sistema» vol resoldre els problemes del «sistema» abans que els del pacient.
L’objectiu ha de ser reduir les visites a urgències o millorar la salut pel pacient? Entenc que hem de treballar per la salut. Com és lògic i demostrat, el bon control dels pacients crònics evita descompensacions que empitjoren la salut i provoquen penoses vistes a urgències i molestos ingressos hospitalaris. Si procurem que estiguin ben controlats, els pacients tindran més salut, estaran més satisfets amb el servei i en conseqüència aniran menys a urgències. L’estalvi arribarà de la millor salut.
La reorientació de l’objectiu cap al control clínic dels pacients implica promocionar els equips d’atenció primària en lloc del 061. El servei telefònic del 061 ofereix una atenció puntual, amb informació limitada, sense conèixer ni poder veure ni seguir el pacient i sota la pressió dels familiars angoixats per la tensió del moment. En el cas presentat l’actuació del 061 és millorable però ateses les circumstàncies i els recursos disponibles, qui hauria actuat d’una altra manera? Qui se la juga a no enviar una ambulància?
Proposo que el Departament de Salut reorienti la propaganda institucional cap a la salut dels pacients i no cap al suposat estalvi econòmic immediat. Aconsello que promocioni el metge de família personal. És l’únic metge que fa un seguiment al llarg de tota la vida del pacient. Com que el coneix, pot contextualitzar els seus símptomes, fer intervencions basades en els seus valors i pot treballar lentament la millora de la salut. Aquesta continuïtat fa que el metge de família, juntament amb la infermera d’atenció primària i la resta de l’equip, aconsegueixin promoure l’autocura tant dels processos crònics com dels aguts banals, com el refredat o la diarrea. A diferència del 061 té els recursos necessaris per aconseguir-ho.
La Generalitat dóna una idea molt equivocada de la salut parlant només d’ambulàncies, trucades telefòniques i hospitals. No ajuda a fer entendre que la salut s’aconsegueix lentament, amb esforç personal, amb vacunes, mantenint estils de vida saludables i controlant les malalties cròniques. Una tasca molt menys vistosa que les llums i les sirenes de les ambulàncies, però molt més efectiva. Justament és la feina que realitzen cada dia milers de professionals d’atenció primària. Uns equips que aquests dies se solidaritzen amb els seus companys de Can Vidalet que denuncien l’oblit d’aquest àmbit assistencial que contribueix decisivament a la salut de la població.
Per què estan col·lapsades les urgències dels hospitals catalans? Diversos treballadors consultats per aquest diari asseguren que una part de la saturació s’explica per la reducció de personal arran de les retallades que ha patit el sistema sanitari. Per la seva banda, els experts apunten, a més de l’ajust pressupostari, a les necessitats complexes dels malalts crònics (que cada vegada són més a les urgències) i de la infravaloració de l’atenció primària.
Mentre els serveis d’urgències dels centres d’atenció primària segueixen sent desconeguts per a molts pacients, el col·lapse en els grans hospitals s’ha aguditzat en les últimes setmanes. Com que no hi ha llits lliures, el drenatge de pacients que han d’ingressar des d’urgències s’allarga més del compte, de manera que pacients esperen sovint als passadissos més de 24 hores a ser traslladats a planta. Això passa, per exemple, tant a l’Hospital Vall d’Hebron com al Parc Taulí de Sabadell, on tot i que els centres es troben en plena ocupació -en aquests moments no hi ha llits tancats- hi ha un problema de drenatge.
El Taulí, el Mar o el Clínic: desbordats de feina
«La setmana anterior al dia de Nadal els pacients gairebé doblaven la capacitat d’algunes sales d’urgències», denuncia Carlos Llorca, treballador de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, sobre el servei. «Falten lliteres, cadires, oxigen, material i els pacients esperen fins a 5 i 6 hores i poden passar-se 5 dies en una llitera», explica.
Davant d’aquesta situació, comenta aquest portalliteres, és difícil protegir la intimitat del pacient perquè «hi ha més passadissos que biombos«. El Taulí té una població de referència de 400.000 persones i el 2015 va atendre 134.828 urgències.
Com el Taulí, els serveis d’altres grans hospitals també es troben desbordats, com l’Hospital del Mar. En aquest centre, situat al passeig marítim de Barcelona i que té població de referència dels districtes de Ciutat Vella i Sant Martí, les visites a urgències el 2015 van ser 96.691.
Els treballadors han trobat en les xarxes socials una finestra de denúncia de la saturació de les seves urgències. Segons dades recollides en el compte @UrgenPSMar, el 26 de desembre hi havia a les Urgències del Mar 113 pacients i denunciaven que les ambulàncies no podien descarregar, que havia boxes quadruplicats i lliteres pels passadissos. Precisament aquest mes de desembre havien de completar-se les obres d’ampliació de les urgències, que es van reprendre el 2015 després de quatre anys aturades per les retallades, tot i que no estaran a punt fins al primer trimestre de l’any que ve.
A l’Hospital Clínic, expliquen infermeres d’urgències, físicament no hi ha espai per a tenir pacients en els passadissos. Obren algunes sales en funció de l’afluència i de si hi ha llits o no, però no sempre són espais adequats per al pacient. «No són àrees preparades per atendre al malalt perquè no tenen material i la medicació tampoc hi és, però hi ha gent que es pot passar dies en aquestes sales», assegura. El 2014 el Clínic va registrar 109.054 visites a urgències.
Vall d’Hebron: l’hospital amb més visites a urgències
La situació a Vall d’Hebron, l’hospital públic que assumeix més pacients a urgències -el 2014 van passar-hi 187.039 persones-, ha portat la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) a denunciar-ho davant el Síndic de Greuges, que ha obert una investigació d’ofici. En aquest hospital la presència de malalts als passadissos de les urgències no és un fet puntual, segons denuncien els veïns i veïnes.
Marta Rubies és una infermera d’urgències que s’ha sumat a les protestes veïnals. Segons explica a El Diari de la Sanitat, els últims dies s’han trobat amb molts malalts més de 48 hores en una llitera en els passadissos. «Hospitals de menor nivell no tenen capacitat per assumir pacients i no hi ha llits disponibles. Les infermeres tenim molta pressió, tenim els pacients disgregats pels passadissos, és un patir i genera molt estrès i esgotament», diu.
A més, denuncia, «per poder donar cobertura agafen gent que acaba de sortir de la carrera, amb poca experiència i amb contractes precaris». Segons Rubies tot això «és conseqüència de la retallada als pressupostos des del 2010 perquè tanquen les urgències dels ambulatoris i qualsevol ciutadà que es troba malament no sap on acudir». Amb tot, la directora assistencial del centre, Ana Ochoa de Echagüen, assegurava el mateix dia de la protesta que «no hi ha col·lapse».
Tècnics sanitaris consultats per aquest diari coincideixen en aquest diagnòstic. El problema sempre hi ha estat, diuen, però amb la crisi el sistema s’ha tensionat i la vàlvula d’escapament per molts pacients són les urgències. “Si vas al teu ambulatori i no et donen cita per visitar-te per unes angines fins al cap de tres dies vas a urgències”, cita com a exemple un tècnic. “Si ets gran, tens 80 anys i truques al 061 per algun motiu és probable que acabis ingressant. El perfil de persona gran, que avui viu més però presenta més problemes crònics, és el pacient que realment col·lapsa el sistema”, diu. Per ell, la solució passa per un replantejament de model que s’adeqüi més a la societat actual. Això requereix, al seu parer, més educació sanitària però alhora més organització entre els diferents nivells assistencials i més recursos per a la primària.
Atenció Primària: clau per desencallar les urgències
L’exdirector assistencial de la Vall d’Hebron, Pep Martí, sosté que la millora de les urgències dels hospitals no està només en els centres, sinó també en els ambulatoris. En aquest sentit, Martí opina que «molts pacients que arriben a urgències segurament no haurien arribat si haguessin pogut tenir un bon control de les seves patologies cròniques» i apunta que «són aquests pacients els que col·lapsen realment els ingressos».
Una dona és tractada en un CAP. / Ajuntament de Barcelona
En la mateixa línia s’expressa Cesca Zapater, del Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP). «En les plantes d’ingrés hi ha una quantitat de gent gran molt malalta important però un ingrés no té perquè ser sempre l’opció més adequada». «Si tinguessin un suport a casa potser no anirien a l’hospital, no caldria», explica. Segons ella, el model actual tendeix a «ingressar-tot». «Vivim en un món marcat per l’intervencionisme, la medicalització i l’hospitalocentrisme», critica.
No obstant, per Zapater el col·lapse de les urgències és multifactorial. Recorda que abans de les retallades pressupostàries ja havia col·lapse. La solució passa, diu, per preguntar-se per què hi ha tanta gent que utilitza el servei d’urgències de manera inadequada. I és que, segons Zapater, la meitat de les persones que van a les urgències dels majors hospitals no requereixen atenció hospitalària ja que podrien tractar-se en els centres d’atenció primària, ja sigui des d’un CAP o a les seves urgències. Això té a veure, segons ella, amb la cultura hospitalària, la necessitat d’immediatesa i l’expectativa que a l’hospital poden resoldre millor la urgència que des d’un CAP.
Un Pla per millorar l’atenció urgent
El 2015 els hospitals de la xarxa pública de Catalunya van atendre gairebé tres milions i mig de visites a urgències, amb una mitjana de 8.784 ingressos diaris, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya. Ara bé, segons la memòria del Servei Català de la Salut (CatSalut) del mateix any, un 63,8% d’aquests pacients van acudir al servei urgent encara que no presentaven un risc vital o una urgència. Segons la memòria, l’espera d’atenció a urgències i la insatisfacció d’assistència va ser un dels principals motius de reclamació en els hospitals encara que no s’especifiquen els expedients per aquest motiu concret.
Davant la situació als principals hospitals catalans de la xarxa pública, Salut aconsellava divendres passat trucar al 061 perquè sigui aquest servei el que indiqui a quin tipus de centre cal anar. Després de donar la xifra que el 64% de les urgències hospitalàries es podrien haver resolt en un ambulatori, el conseller de Salut, Toni Comín, va fer una crida a donar conèixer els serveis d’urgències dels centres d’atenció primària.
A més, la situació de les urgències catalanes podria tensionar-se més davant l’arribada d’una epidèmia de grip en els pròxims dies. Mentrestant, el Pla Nacional d’Urgències dissenyat per Salut no es presentarà fins al primer trimestre de 2017 i serà a partir de gener quan s’activarà una comissió de seguiment que avaluarà diàriament l’activitat i les incidències de les urgències a Catalunya.
