Cinc anys després del cas Quintana, un jutge de Barcelona torna a tenir sobre la seva taula una querella per una lesió provocada pel tret d’una bala de goma. Roger Español, ferit l’1-O després d’impactar en el seu ull un projectil de la Policia Nacional als voltants de l’escola Ramon Llull, ha presentat aquest dimarts una querella contra tres agents antidisturbis per un delicte de lesions.
El primer que Español, representat per les lletrades Anaïs Franquesa i Laia Serra, demana al jutge és identificar a l’escopeter de la Policia Nacional que li va disparar, el que resultarà de vital importància per a la recerca. Als què sí que han aconseguit identificar les advocades és a dos comandaments dels antidisturbis que van dirigir l’operatiu en el col·legi Ramon Llull. La querella també es dirigeix contra ells.
La querella exposa que un escopeter, de moment no identificat, «va apuntar recte i va disparar» directament a la cara d’Español, que «immediatament va notar l’impacte a la part dreta de la cara». Remarca la querella que ni Español, que estava al carrer Sardenya entre Diputació i Gran Via al moment l’impacte, ni altres persones del seu voltant estaven provocant disturbis.
«Iniciem el camí judicial per demanar justícia, veritat i l’erradicació de les bales de goma en el conjunt d’Espanya», ha explicat la lletrada Anaïs Franquesa, del centre Irídia per a la defensa dels drets humans. L’advocada ha concretat que tenen fins a vuit escopeters de la Policia Nacional identificats que estaven als voltants de l’escola Ramon Llull, i s’ha mostrat convençuda que el jutge d’instrucció 7 de Barcelona imputarà a l’antidisturbis que va disparar a Español.
A més de voler «arribar fins al final» en aquest cas, en paral·lel al procés final els querellants busquen aconseguir que la lesió d’Español serveixi per derogar l’ús de les bales de goma en tot l’Estat, igual que va ocórrer a Catalunya amb els Mossos després del cas Quintana.
«Vull ser l’últim ferit per bala de goma de tot l’Estat», ha afirmat Español en roda de premsa. Ha explicat que al moment del tret es dirigia a casa dels seus pares a buscar una cadira perquè la seva mare es pogués asseure mentre esperava per votar l’1-O. A conseqüència de l’impacte, ha perdut la visió de l’ull dret i ha sofert diverses lesions en els ossos de la cara.
«La legislació de les bales de goma a l’Estat és difusa, però no volem millorar o regular-les més, sinó abolir-les», ha resolt l’advocada Laia Serra. Per aconseguir la prohibició de les bales de goma, els querellants tenen el suport de l’Ajuntament de Barcelona, que també es personarà com a acusació particular en la causa. «El cas de Roger Español concentra tota la barbàrie que es va viure l’1 d’octubre», ha afirmat el tinent d’alcade Jaume Asens.
El mateix Español ha gravat en un vídeo on demana la col·laboració ciutadana per identificar al policia que li va disparar, i en el que també ha participat Ester Quintana, que cinc anys després encara no sap quin Mossos d’Esquadra li va rebentar un ull. Español no vol que el seu cas acabi igual.
Els ferits atesos per lesions causades per les càrregues policials durant l’1-O pugen a les 1.066 persones. El mateix dia 1 d’octubre el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i diversos centres sanitaris van atendre a un total de 991 persones per danys derivats de les càrregues policials en col·legis. Entre el dia 2 fins al 4 d’octubre, 75 persones més es van apropar a aquests centres amb lesions del dia 1.
Així, l’informe concreta que durant el dia del referèndum les lesions més comunes derivades de les càrregues van ser les contusions, amb un 43,9%, les policontusions en un 38,6%, i les ferides, en un 5%. També es van comptabilitzar 64 casos relacionats amb episodis d’angoixa o lipotímies que es van donar en el mateix lloc de les càrregues. Un 68,3% dels atesos van ser homes i un 31,7% dones. A més, també es va atendre a dos menors de menys d’11 anys i 23 persones majors de 79 anys. Afirmen que va haver-hi 5 ferits greus.
Les lesions més freqüents de les 75 persones que van acudir als centres sanitaris entre el 2 i el 4 d’octubre es divideixen en contusions en un 53,3% i policontusions en un 40%. L’informe també especifica que el 69,3% de les persones ateses van ser homes i el 30,7% restant, dones.
Policia Nacional s’endú les urnes de l’escola Ramon Llull a Barcelona / ROBERT BONET
L’informe, realitzat pel Servei Català de la Salut i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, s’ha plantejat com una mostra de «transparència». Arriba després de «desmentir categòricament diverses informacions que han aparegut aquests dies en alguns mitjans de comunicació en els quals s’acusava al Govern d’haver manipulat el nombre d’atesos per les càrregues dels cossos policials de l’estat espanyol durant el referèndum de l’1 d’octubre».
En el mateix comunicat, Salut va demanar una «rectificació immediata dels mitjans de comunicació que havien assegurat falsament que es va manipular a l’alça el nombre d’atesos comptabilitzant com ferits persones que havien tingut atacs d’ansietat veient les càrregues per televisió».
Per aquestes acusacions, el conseller de Salut, Antoni Comín, va anunciar el passat dia 3 d’octubre que presentaria una demanda civil contra el coordinador general del PP, Fernando Martínez-Maíllo, per titllar de “farsa” el nombre de persones ateses durant el referèndum. Així, el conseller espera que amb aquesta publicació s’acabi “de manera rotunda la indignitat de posar en dubte la xifra de les persones ateses pels nostres professionals, la indignitat de qui ha negat les dades”. A més, afegeix que qui ha fet això “no és conscient que a qui estava ofenent no era al Departament de Salut, sinó als professionals sanitaris que han fet els diagnòstics, que han atès els pacients, i a les pròpies persones ateses, que han estat les víctimes d’aquesta repressió”.
Salut especifica en el seu informe que els trastorns emocionals relacionats que s’hagin donat a partir del 2 d’octubre s’estan comptabilitzant per separat dins d’un programa especial ja anunciat pel conseller.
Atesos per gravetat, regions i serveis
L’informe analitza per separat els atesos durant el dia 1 d’octubre i els atesos entre el dia 2 i 4. Finalment, també fa referència als cossos policials atesos.
De les 991 persones ateses i diagnosticades el dia 1 d’octubre, 214 van ser tractades pel SEM i 777 en centres sanitaris (38 en centres hospitalaris, 40 en centres d’atenció primària (CAP) i 14 en centres d’urgències d’atenció primària (CUAP)). Totes les 75 persones ateses entre el 2 i el 4 ho van ser en centres sanitaris.
El Servei Català de la Salut (CatSalut) ofereix un llistat de cadascun dels centres que va rebre ferits. El mateix dia 1 va ser Barcelona ciutat la que més serveis va realitzar atenent a 325 persones, el que suposa un 32% del total, seguida per Girona que va rebre 254 ferits, un 26%.
El SEM atén el ferit per impacte de pilota de goma a l’ull de l’escola Ramon Llull / ROBERT BONET
Dels ferits, cinc eren de gravetat. De tots els diagnòstics mèdics més greus, cap dels ferits resta a l’hospital. L’última alta va ser donada el passat 16 d’octubre a un home que va patir un infart agut de miocardi en un col·legi de la Mariola (Lleida) i va ser traslladat a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona d’urgència.
Un altre dels ferits de gravetat responia a una lesió ocular produïda per l’impacte d’una pilota de goma disparada per la Policia Nacional durant el desallotjament de l’escola Ramon Llull a Barcelona. Els tres ferits de gravetat restants responen a traumatismes cranioencefàlics i a un traumatisme d’esquena.
Del 2 al 4, la regió sanitària que més visites va rebre va ser la de Girona que va atendre a 38 persones, la qual cosa suposa un 50,7%. La segueix Barcelona amb 15 visites.
El 84% de les persones ateses entre aquests dies tenien lesions considerades lleus. Només un 2,2% de casos va ser estipulat com a greu. Així, els casos mèdics més greus atesos entre el 2 i el 4 d’octubre responen a una fractura subcapital impactada de fèmur (Hospital Sant Pau de Barcelona) i un cas de policontusions i ferides (PAC La Ràpita).
Fora dels ferits civils, l’informe comptabilitza en 12 els agents de cossos de seguretat atesos: 9 agents de la Policia Nacional, 2 del cos de la Guàrdia Civil i 1 agent dels Mossos d’Esquadra.
Des de Som Defensores i des d’Irídia, Centre de Defensa de Drets Humans, en coordinació amb altres agents i l’Ajuntament de Barcelona es treballa en un grup de suport jurídic i psicosocial específic dins l’Oficina per la No Discriminació. El mateix 2 d’octubre, conseqüència de la repressió patida a diversos municipis catalans només un dia abans, es va iniciar aquest operatiu de suport psicosocial i jurídic destinat a treballar situacions de vulneració de drets que s’haguessin donat durant la jornada del referèndum derivades principalment de les agressions policials. Parlem amb Irene Santiago, Directora de Psicosocial d’Irídia i membre del grup de suport psicosocial de l’Oficina per la No Discriminació, de la coordinació amb l’Oficina, les tasques que s’estan desenvolupant i les eines de resiliència que estan adquirint barris i grups.
«Crear grups de suport mutu és una de les eines més resilients»
Des del dia 2 el correu electrònic específic creat pels agents que participen de l’Oficina per la No Discriminació ha anat rebent diàriament comentaris, denúncies i demandes de suport. Algunes s’han vehiculat tant pel grup psicològic com el de suport jurídic. Santiago ens explica que han estat assistint a escoles i a barris a parlar directament amb les persones afectades per la repressió. En alguns d’ells, tal com s’anima des del grup, s’està iniciant una metodologia grupal per superar les situacions viscudes col·lectivament. Crear grups de suport mutu és, segons Irene Santiago, una de les eines més resilients i d’apoderament que les persones poden crear davant de situacions on les emocions siguin difícils de gestionar.
Les visites que l’Oficina està realitzant estan dirigides tant a barris, comitès de defensa del referèndum o assemblees que ho demanen, com a escoles que van ser col·legi electoral. En aquests casos, la gestió del conflicte no va encarada només als alumnes sinó a tota la comunitat educativa i a aquelles persones que van ser presents al col·legi al llarg de l’1 d’octubre.
En format de taller i d’una durada de dues hores, Santiago ens explica que l’objectiu principal és parlar de com trobar eines protectores, com generar espais de suport mutu i com gestionar les emocions col·lectivament. «Allò important és situar les cures al centre», comenta, «així enfortirem la nostra salut psicosocial».
Santiago veu que, fora del que va passar el mateix 1 d’octubre, Catalunya arrossega des del dia 20 de setembre, amb la detenció de polítics i tot un dia de mobilització al carrer, una escalada del conflicte. «Aquest context desgastant fa que estiguem en un estat d’alerta continua», comenta. Pel grup de psicòlegs coordinats a l’Oficina per la No Discriminació és important doncs transmetre la idea que «es pot continuar». La barreja d’emocions que algú pugui sentir són comprensibles donat «el context desgastant que vivim». En aquest sentit, després de l’eufòria que alguns haguessin pogut viure l’1-O, la por o l’angoixa viscuda per la repressió, la impotència o la frustració, també hi ha gent que es troba davant la decepció post-ple de dimarts 11 d’octubre al Parlament. I ara, després de variar l’estat emocional respecte la situació actual, un nou impacte: estat de xoc per l’entrada a presó dels dos portaveus de l’ANC i Òmnium.
La barreja de sentiments, contradictoris en si mateixos, provoca una barreja interna i un malestar que genera «una bola» que la persona no sap com expressar. Així, Santiago ens explica que moltes de les persones que assisteixen als tallers que ofereixen no saben descriure exactament el què pensen o senten: «si després del dia 1 això hagués parat i haguéssim passat a viure una situació de normalitat, la gent podria haver-se parat a pensar el què sent, però com això continua, seguim en tensió», comenta Santiago qui, davant d’això, anima a «que ningú s’espanti del que pugui sentir» i que es doni una mirada resilient, una mirada d’apoderament.
«Posar les cures al centre i a continuar»
Ens podem trobar el cas que algú no vulgui parlar, cada persona és un món i molta gent prefereix gestionar les cures des de la intimitat. L’atenció psicosocial és totalment recomanable però des d’Irídia també entenen que, com molts estudis sobre contexts de repressió diuen, la major part de la gent acaba activant les seves defenses i la seva resistència per si sol. Sigui de manera col·lectiva, en grups de suport mutu, o d’una manera més íntima i reduïda, és important, per Santiago, entendre que «podem aprendre del què ha passat i del què hem viscut». Si ho fem així, segueix Santiago: «si enfoquem el treball psicosocial cap a la resiliència i l’enfortiment, generarem eines i aprenentatge que ens ajudaran a augmentar la fortalesa emocional i cuidar la salut psicosocial».
La tasca de l’Oficina per la No Discriminació de l’Ajuntament de Barcelona finalitzarà el 20 d’octubre però Irídia, qui té activat el Servei d’Atenció i Denúncia davant situacions de Violència Institucional (SAIDAVI), es planteja valorar si seguir amb el pla. SAIDAVI és un servei que ofereix assistència jurídica i psicosocial a les persones que pateixen situacions de maltractament en el marc del sistema penal català. Si ho fan, serà per donar suport a aquells grups de suport mutu que es vagin generant i a nous casos que puguin sorgir.
Irene Santiago entén que la situació política és molt rellevant però no vol que la gent s’oblidi d’ella mateixa. «Hi ha gent que sent que té una responsabilitat política i no crea espais de cures perquè prefereix seguir treballant, però això no és incompatible», comenta Santiago. A més, suggereix que es pot fer feina política «d’una manera més cuidada». Davant el context actual, «posar les cures al centre i a continuar!»
Donat que el Govern s’ha adherit a la Taula per la Democràcia d’aquest 3-O, des del Servei Català de la Salut (CatSalut) s’han establert una sèrie de mesures amb l’objectiu de minimitzar les afectacions. Així, han elaborat els plans de contingència i els serveis mínims oportuns en coordinació amb els centres sanitaris de cada territori.
D’aquesta manera es garanteix el funcionament dels serveis d’urgències i emergències i l’activitat programada inajornable d’unitats especials (cures intensives, coronàries, hemodiàlisi, neonatologia, parts, tractaments de radioteràpia i quimioteràpia i transplantaments d’òrgans), així com cirurgia coronària i oncològica, transport sanitari urgent i no urgent vinculat a les unitats especials, teràpies respiratòries domiciliàries i diàlisi ambulatòria. Per tant, la resta d’activitat programada (visites d’atenció primària i hospitalària, proves diagnòstiques i resta d’intervencions quirúrgiques) es reprogramarà i en els propers dies es comunicarà als afectats la nova data de forma individualitzada.
Sanitat s’implica contra la repressió
Imatges, vídeos, textos en xarxes socials…i el món de la sanitat també respon a la situació actual davant la repressió i pels drets fonamentals. L’endemà de l’1-O, dilluns 2 d’octubre, la Taula per la Democràcia va convocar una aturada general de 15 minuts a partir de les 12 h del migdia. Després que patronals, sindicats, autònoms i institucions s’hi unissin, es van realitzar concentracions a les portes dels llocs de treball i ajuntaments.
Aquesta acció dóna pas a la jornada de vaga general de dimarts 3 d’octubre o, en la versió de la Taula per la Democràcia, «aturada de país». Aquesta aturada tindria un caràcter plenament ciutadà i busca que Catalunya s’aturi de manera diversa, és a dir, que els sindicats convoquen als seus treballadors però que les entitats ciutadanes o culturals també mostrin la seva repulsa a la repressió.
Cal destacar que la Confederació General del Treball (CGT), la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), la Coordinadora Obrera Sindical (COS) i la Intersindical-CSC, ja havien convocat una vaga general per aquest 3 d’octubre fa quinze dies. UGT i CCOO no es sumen a la vaga sinó que participaran de l’»aturada de país» convocada per la Taula per la Democràcia.
Els treballadors del Servei Català de la Salut (CatSalut), els de l’Institut Català de la Salut (ICS), els de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, els de la majoria d’Hospitals i centres sanitaris del país i els de moltes empreses i serveis sanitaris així com molts Col·legis professionals sanitaris han fet seguiment de l’aturada.
A banda de l’aturada, tots els CAP que eren col·legi electoral van poder obrir amb normalitat. Els danys als centres on la Policía Nacional o la Guàrdia Civil va intervenir amb violència es redueixen a mobiliari, no pas a material sanitari.
Aturada de país. Què és la Taula per la Democràcia
La Taula per la Democràcia es va constituir pocs dies abans de l’1-O amb l’objectiu de donar una resposta unitària, pacífica i coordinada. La Taula està formada per entitats, sindicats i organitzacions de la societat civil catalana. Argumentaven la seva creació en sis punts:
Donar una resposta unitària en defensa de les institucions catalanes, els drets fonamentals, el dret que té el poble català a decidir el seu futur polític i la democràcia.
Per la vulneració dels drets fonamentals i les llibertats democràtiques que s’estan produint aquests dies per part del Govern i els organismes de l’Estat.
Abans de l’1-O, feien una crida a la societat catalana a respondre d’una manera pacífica, ferma i continuada.
Consideren que els problemes polítics han de tenir una resposta política i no repressiva i, per això, han instat a les institucions europees i internacionals a procurar que això sigui així.
La Taula per la Democràcia és un espai plural que reivindica el dret a decidir el futur polític del poble de Catalunya.
Respondre de manera coordinada i continuada davant de qualsevol acció que conculqui els drets fonamentals i no descarten cap forma pacífica i consensuada de mobilització i resposta de país.
Entre les 40 entitats i organitzacions que conformen la Taula trobem l’Assemblea Nacional Catalana, Casa Nostra Casa Vostra; la CECOT, la Comissió de la Dignitat, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya CONFAVC, la Federació d’Assemblees de Pares i Mares de Catalunya FAPAC, LaFede.cat – Organitzacions per la Justícia Global, Òmnium Cultural o la majoria de sindicats.
Càrregues al carrer Sardenya amb Diputació després del desallotjament de l’escola Ramon Llull / ROBERT BONET
Vaga i aturades contra la repressió
Les últimes dades fetes públiques pel Departament de Salut sobre el número de persones ateses pels serveis d’emergències es van donar durant el matí de dilluns 2 d’octubre. Les xifres sumaven les 844 persones afectades.
Els ferits van ser atesos pel SEM (Servei d’Emergències Mèdiques) al carrer, als centres d’atenció continuada i en hospitals. La regió sanitària que més ferits va rebre va ser Barcelona que ha atès a 355 ferits. D’aquests, 294 a la mateixa ciutat de Barcelona, 46 a la zona metropolitana nord i 15 a la part sud. La segueix Girona amb 249, Lleida amb 111, la Regió Sanitària de Terres de l’Ebre amb 55, la de la Catalunya Central que ha rebut 46 ferits, la del Camp de Tarragona amb 27 i finalment 1 ferit a la Regió Sanitària de l’Alt Pirineu i Aran.
Els dos ferits més greus, un home de la Mariola (Lleida) que va patir un infart durant un desallotjament i un home amb un impacte de bala de goma a l’ull a Barcelona, estan hospitalitzats als hospitals Vall d’Hebron i Sant Pau respectivament. Entre les afectacions ateses, figuren cops per part de la Policia però també atacs d’ansietat.
L’home que va patir l’infart a la Mariola va ser atès pel SEM per una aturada cardiorespiratòria i va ser traslladat en helicòpter medicalitzat fins a Barcelona, a l’Hospital Vall d’Hebron, donada la seva gravetat. Ara mateix fonts del Departament de Salut afirmen que està estable.
Davant aquests fets, així, com des de molts altres organismes, el Consorci de Salut i Social de Catalunya ha expressat «la més enèrgica condemna davant l’abús de la força i l’ús de la violència per part dels cossos de seguretat estatals contra els ciutadans de Catalunya en la Jornada del Referèndum». Ho han fet perquè, al seu parer, «resulta del tot intolerable que com a conseqüència d’aquesta violència injustificada 893 catalans fossin ferits quan exercien pacíficament el seu dret d’expressió». Des del Consorci entenen que aquest abús atempta directament contra diversos drets com el d’expressió, de manifestació i el de reunió, que «no és propi de societats lliures i democràtiques». Han aprofitat el comunitat per reconèixer als professionals d’emergències i dels centres per donar una «excel∙lent» atenció als ferits i afegeixen que la seva tasca ha de ser continuar treballant per la salut i el benestar de les persones però també «per la salut de la democràcia».
El conseller de Salut, Antoni Comín, ha cessat als màxims representants de la Generalitat de tots els consorcis sanitaris i s’ha nomenat ell mateix com a president. Ho ha tan en els centres de salut designats com a col·legis electorals per l’1 d’octubre per assumir la responsabilitat jurídica que se’n pugui derivar però també en aquells que no estan involucrats en el referèndum.. En concret, Comín ha assumit la presidència de 29 consorcis o entitats públiques del sector sanitari, entre els que figuren l’Institut Català de la Salut (ICS), el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) o el Banc de Sang i Teixits.
Segons el Departament de Salut, l’objectiu d’aquesta mesura és poder garantir el dret a vot dels treballadors sanitaris. Així, Comín seria l’últim responsable dels permisos que es donin al personal sanitari que vulgui anar a votar i li toqui treballar. Tot treballador en una situació de normalitat electoral té dret a 4 hores de permís per anar a votar si és que el seu horari laboral no li permet fer-ho fora del seu torn. Amb aquests cessaments i aquesta assumpció de la responsabilitat serà Toni Comín qui avalarà aquests permisos. És seguint aquesta lògica que Comín ha decidit destituir a tots els responsables i no només a aquells dels qui s’usaran els locals com a seu de votació.
Les resolucions signades per Antoni Comín porten data de 22 de setembre i inclouen el nomenament d’alts càrrecs del departament de Salut, com David Elvira, Josep Maria Argimon, Francesc Xavier Rodríguez i Eva Sánchez, com a membres representants de la Generalitat en els consells rectors dels consorcis sanitaris.
Com ja va fer el departament d’Ensenyament amb el Consorci educatiu de Barcelona, la conselleria de Salut tindrà el control directe dels 80 ambulatoris i centres sanitaris designats pel Govern com a col·legis electorals en el referèndum de l’1 d’octubre, suspès pel Tribunal Constitucional. Que aquests 80 Centres d’Atenció Primària i Serveis Territorials de Salut hagin esdevingut punts de votació es deu a la impossibilitat per part del Govern que tots els ajuntaments cedissin espais municipals.
