Just Deploy It!

Etiqueta: 25N

  • Clam contra les violències masclistes

    “Avisa quan arribis a casa”. És la frase amb què habitualment la Leyre s’acomiada de les seves amigues quan surten a la nit. “És una vergonya que encara ara estiguem així, que abans d’anar a dormir miris el mòbil per saber si ha arribat bé o no”, comenta amb la Julia en la manifestació al centre de Barcelona contra les violències masclistes. La Julia porta un adhesiu a la jaqueta que diu: “No vull fer veure que parlo per telèfon quan torno sola a casa”, i explica per què ha escollit aquesta reivindicació: “Fer veure que estàs parlant per telèfon és un recurs que tenim, que demostra que no ens sentim segures”, remarca la Julia.

    Totes dues coincideixen que aquest 25 de novembre, Dia internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones, hi ha molts motius per sortir al carrer, igual que tots els dies de l’any, però en una jornada internacional esperen que les demandes ciutadanes s’escoltin a les altes esferes, ja que si no hi ha lleis i governs que facin justícia, asseguren, el que hi ha és violència institucional.

    Milers de persones, unes 3.000 segons la Guàrdia Urbana i 50.000 segons l’organització, s’han manifestat des del passeig de Gràcia cantonada amb Diagonal i han anat baixant fins a arribar a la Gran Via al crit de “Dona, vida, llibertat”, “Visca, visca, visca, la lluita feminista”, “Ni víctimes ni passives, dones combatives”, “No nos mires, únete”, “Obreras y estudiantes, unidas y adelante”, “Somos esenciales, con sueldos miserables”.

    Darrere la pancarta principal, “Ocupem juntes els carrers. Contra les violències masclistes”, s’han llegit nombrosos missatges | Pol Rius

    La Maria Antònia, l’Elena, la Isabel i la Xedes fa dècades que són assídues a aquest tipus de marxes. Creuen que, un cop més, és important acudir a aquesta manifestació “perquè encara hi ha molta feina a fer i perquè es vegi que hi som. La victòria serà el dia que no calgui que vinguem”, assegura la Maria Antònia. Tenen opinions diferents sobre si ha canviat molt o poc el feminisme d’uns anys ençà, però en una cosa sí estan d’acord: “S’ha trencat el silenci”, més enllà que hi hagi més caps homes que dones i de les terribles xifres oficials sobre feminicidis.

    L’Alba, el Javi, l’Albert i el Joan Carles militen en les joventuts d’un partit polític. Quan se’ls pregunta per què hi són, l’Alba contesta ràpidament: “Els casos de violència masclista no fan més que augmentar i no volem més invisibilització”. Afirmen que des de la política s’ha de col·laborar a fer millors lleis per protegir les dones i que, en general, s’ha de crear més consciència social també des de les escoles, la família, els amics, les xarxes socials i els mitjans de comunicació.

    El Salah i la Rosa són parella des de fa anys. Coincideixen que totes les violències són rebutjables, però si a sobre són contra persones en situació de vulnerabilitat, “encara ho són més”, diu ell. “Hi ha falta de respecte i de consideració”, subratlla ella.

    La varietat de pancartes per denunciar diverses violències han estat també les protagonistes de la manifestació | Pol Rius

    Els cartells reivindicatius durant la manifestació han estat d’allò més variats, tot recordant que no hi ha una violència, sinó moltes, tal com assenyala el manifest que aquest any han preparat les entitats de Novembre Feminista, un espai de confluència de Ca la Dona. Des d’assassinats i assetjament sexual fins a violència obstetrícia, vicària i laboral.

    Darrere la pancarta principal, “Ocupem juntes els carrers. Contra les violències masclistes”, s’han llegit nombrosos missatges: “Prou feminicidis, ni una menys”, “Llei d’estrangeria. Violència masclista”, “La infància també és víctima de la violència masclista”, “No més morts”, “Ni una menys”, “Si toques a una, responem totes”, “El silenci no et protegirà”, “No vull ser valent, vull ser lliure”, “No vaig néixer dona per morir per ser-ho” o “Contra el terrorisme masclista autodefensa feminista”.

    Abans d’acabar la mobilització, cinc dones d’entitats diferents han llegit el manifest, que reclama actuar per aconseguir una justícia feminista: “Acusem el sistema patriarcal en el seu conjunt, unes relacions comunitàries basades en estructures de poder establertes socialment, que sostenen situacions de desigualtats i que legitimen totes aquestes violències patriarcals vers les dones. Acusem les institucions públiques que, lluny de fer una atenció integral feminista que garanteixi la prevenció, protecció i reparació, exerceixen violència institucional i mantenen i agreugen les violències masclistes”.

    “Actuem per aconseguir la construcció d’unes relacions socials més justes i equitatives entre les persones i la reparació simbòlica de les dones que pateixen violències. Enguany hem abordat dos temes: la violència vicària i l’assetjament sexual i per raó de sexe a l’àmbit laboral: dues violències masclistes força invisibilitzades. Continuarem amb aquest compromís com a objectiu”, afegeix el text, que finalitza amb un missatge d’unitat contra les violències masclistes “celebrem les nostres aliances, per sobre de les nostres diferències, per la vida, per la llibertat, per la comunitat, amb sororitat, perquè volem seguir existint”.

  • El feminisme crida a mobilitzar-se contra les violències masclistes

    Sota el lema ‘Contra les violències masclistes: Acusem i actuem! Ocupem juntes els carrers’, el moviment feminista fa una crida a mobilitzar-se aquest divendres 25 de novembre, amb motiu del Dia internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones, que té com a acte central una manifestació massiva a Barcelona que comença a les 18:30 hores al passeig de Gràcia amb l’avinguda Diagonal.

    Les entitats feministes catalanes, encapçalades per Ca la Dona, han elaborat un manifest en el qual denuncien les nombroses formes de violències masclistes: “Els assassinats i les violències a l’àmbit de la parella o ex-parella, la violència vicària, l’assetjament sexual o per raó de sexe als àmbits laborals, acadèmics i culturals i en altres espais de relacions socials, la violència econòmica i institucional, les agressions sexuals, la violència digital, la violència obstètrica, la violència climàtica i ecològica, i un llarg etcètera”.

    Amb l’objectiu que ningú quedi fora de la convocatòria, el moviment feminista fa una menció explícita a les dones amb diversitat funcional, sensorial i intel·lectual, i remarca: “Som migrades i racialitzades, gitanes i paies. Som cuidadores, treballadores per compte propi, assalariades, cooperativistes, pageses, ramaderes, estudiants, treballadores sexuals. Som precàries.  Som de totes les edats i ens sabem lesbianes, transgèneres, bisexuals, inter, queer, hetero, asexuals i persones no binàries. Som les assassinades, som les preses, som les que s’han quedat atrapades i mortes als conflictes armats, a les fronteres, a la mar Mediterrània i a totes les mars”.

    El feminisme demana actuar per aconseguir una justícia en condicions d’igualtat i llibertat que pari atenció a la violència institucional que agreuja les violències masclistes. Aquest any posa el focus en dos temes: “la violència vicària i l’assetjament sexual i per raó de sexe a l’àmbit laboral: dues violències masclistes força invisibilitzades”.

    En aquest sentit, reclama crear i reforçar les xarxes de suport i cura de les associacions de mares protectores tot donant veu a les seves demandes i acompanyant-les en els seus processos. També exigeix que totes les empreses estiguin obligades a publicar mitjançant un registre públic els seus protocols de prevenció i abordatge dels assetjaments.

    Tots els dies són 25N

    Més enllà de la jornada reivindicativa, la lluita contra les violències masclistes pertany a entitats, institucions, empreses, col·lectius i persones tots els dies de l’any. Des del món de la sanitat, els i les professionals alerten que la violència masclista i sexual és un factor de risc per a la salut que afavoreix l’aparició de malalties i les empitjora. Així ho explica la Teresa Echeverría, infermera i coordinadora assistencial d’Urgències de nit de l’Hospital Clínic.

    Sovint, les treballadores dels serveis socials i sanitaris denuncien la falta de recursos i eines per atendre les persones en situació de violència masclista, com és el cas del Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida (SARA), que demana poder oferir un acompanyament de qualitat i garantir els drets econòmics de les persones ateses per facilitar el procediment de reparació integral.

    Concentració del SARA per exigir més recursos | @AssembleaSARA

    La infància és sovint la gran desprotegida, i és que les criatures que han patit maltractament durant la seva infància presenten alteracions en el desenvolupament cerebral que els fa ser molt més sensibles a la por i viuen en un estat permanent d’estrès, tal com alerten persones expertes en violència contra la infància, prevenció i reparació.

    L’àmbit laboral, un tema pendent

    El treball és un dels àmbits on les dones pateixen més desigualtat i violència. Una enquesta de la Unió Europea assenyalava que l’any 2013 el 32% de les dones va patir violència sexual en l’àmbit laboral. Tanmateix, molts cops també es desenvolupa amb actes discriminatoris indirectes com estancar-les professionalment perquè exerceixin feines de cures, per la difícil conciliació o amb infantilització. 

    En un estudi d’aquest any de la Delegació del Govern contra la violència de gènere, vuit de cada deu dones afirmen haver-se sentit discriminades o assetjades al seu lloc de treball només per ser dones i en un 47,4% de les ocasions, pels seus superiors. La estadística també indica que set de cada deu víctimes de conductes masclistes no ho posen en coneixement de l’empresa o la Representació Legal de les Treballadores. A més, només un 10% dels convenis qualifiquen l’assetjament sexual com una pràctica greu o molt greu. Un context així, només ajuda a la normalització de la violència contra les dones amb una normativa insuficient i una falta de mecanismes per a identificar-la. 

    Els sindicats demanen acabar amb totes les violències masclistes, inclús les normalitzades. Des de la bretxa salarial, la violència institucional, quan es qüestiona el testimoni de les dones que s’atreveixen a denunciar o la violència obstètrica. Posen el focus en el baix nombre de denúncies en l’àmbit laboral quan hi ha molts casos, tal com demostren les enquestes i en la necessitat d’establir plans d’igualtat a les empreses per donar eines efectives a les dones.

    Dades de la violència masclista

    A un mes d’acabar el 2022, consten 37 feminicidis segons la Delegació del Govern contra la Violència de Gènere. Les dades més recents, del segon trimestre del 2022, mostren que 7.183 dones tenen protecció policial, segons el Consejo General del Poder Judicial. En la línia, s’apunta a l’increment de les trucades al 016, i és que al juny, equador de l’any, es van registrar 9.395 trucades (quasi un 4% més que l’any anterior).

    Els delictes contra la llibertat sexual també han vist reflectit estadísticament un augment, i és que la primera meitat del 2022 registra 9.389 delictes d’aquesta tipologia, un 19,1% més que el mateix període del 2021. A Espanya hi ha una mitjana de 18,4% de víctimes de violència de gènere cada 10000 dones

  • Prevenim i actuem: prou violències masclistes

    Les estadístiques mostren que les dones som al centre de les violències, els feminicidis no són un relat, són una realitat. Davant això, lluny de fer un exercici de ciutadania responsable hi ha qui es dedica a fomentar discurs d’odi, misogínia i negació de les violències masclistes. Després d’anys de campanyes de sensibilització aquest tipus de posicionament té conseqüències: un de cada cinc joves no creu que existeixi la violència masclista i gairebé la meitat dels homes pensa que no és un problema greu per la societat.

    La violència masclista afecta, bàsicament les dones, però no només, afecta col·lectius específics com les lesbianes, Gais, persones trans i altres membres del col·lectiu LGTBI, però impacta sobre tota la societat. Una societat que permet que la majoria social – el 51% de la població- sigui assassinada o pateixi agressions sexuals, físiques, psicològiques, assetjada, forçada és una societat malalta.

    La convivència social no es pot basar en la violència i l’odi. No es pot basar en el menysteniment, menyspreu i sotmetiment d’una part de la societat -la majoritària-. Negar la violència masclista és invisibilitzar-la i, per tant, permetre que es mantingui i desdibuixar les causes que l’originen. La invisibilització forma part d’aquest procés de violència.

    La pandèmia i el confinament han estat un accelerador de molts processos de violència masclista i l’increment de situacions de risc. La manca de socialització, la individualització i la manca d’espais comuns on compartir, durant aquest darrer any i mig de pandèmia, ha provocat indefensió i manca de xarxes de suport per les dones que han patit violència masclista.

    En aquest sentit, s’ha evidenciat més que mai la importància de les iniciatives comunitàries com a part per la identificació de processos de violència i la construcció de xarxes de suport per abordar aquestes situacions. La responsabilitat social contra les violències ha de ser ferma no pot dependre només de les entitats socials i feministes, cal una responsabilitat social i això comporta la necessitat que l’administració posi en marxa plans i estratègies efectives i que ens impliquin a tots i totes.

    La lluita contra les violències masclistes no pot tenir només una resposta pal·liativa -tot i que la xarxa d’atenció és imprescindible- sinó que ha d’estar centrada en el treball de prevenció i sensibilització, cal que sigui un treball que interpel·li la població i de base comunitària.

    Les estadístiques són fredes, però preocupants; les agressions i les morts es produeixen molt més a prop del que es transmet. Cal generar sensibilització des de l’acció, la transformació social, la presa de consciència i el treball comú per a la convivència sense privilegis i des de la base de l’equitat és el que pot tancar el cercle de les violències masclistes.

    Hem d’apoderar-nos com a societat d’un clar posicionament contra les violències, és un tema de totes i de tots.

  • El confinament endureix les violències envers les dones

    El 25 de novembre del 1960 les germanes Patria, Minerva i María Teresa Mirabal van ser assassinades per ordre del dictador dominicà Rafael Leónidas Trujillo. El 1981, al primer dels Encuentros Feministas de América Latina y el Caribe (EFLAC), es va escollir el dia com a data assenyalada per a commemorar les violències a què estan subjectes les dones per qüestió de gènere.

    El 1999 l’assemblea general de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) també va adoptar l’aniversari de l’assassinat de les Mirabal com al Dia Internacional per a l’Eliminació de Violència contra la Dona. A la resolució la definia com «tot acte de violència basat en la pertinença al sexe femení que tingui o pugui tenir com a resultat un mal o patiment físic, sexual o psicològic, així com les amenaces d’aquests actes».

    Les peticions d’ajuda als serveis d’assistència a víctimes ha estat un 57,9% superior a causa del confinament domiciliari

    Aquest any es compleixen seixanta anys de la mort de les germanes opositores al règim dictatorial de Trujillo i així ho recorda Carla Vall, advocada penalista, criminòloga i formadora que s’ha encarregat del manifest unitari per al 25N a Catalunya. «Des de llavors, no han cessat els esforços de moviments socials, feministes i de tots els àmbits per a erradicar les violències masclistes«, defensa Vall en un escrit al qual s’hi han adherit la Generalitat, la Delegació del Govern espanyol a Catalunya, les quatre diputacions catalanes, l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya.

    «Els temps segueixen canviant i el rebuig social contra les violències masclistes és cada cop més fort. Ens cal no perdre l’horitzó que encara està per arribar mentre tenim en compte el camí que ja hem caminat», continua el manifest. El text avisa de noves formes de violència, com ara les que es donen en línia: «Està afectant moltes dones i nenes fins al punt de posar en risc la seva pròpia vida. Les ciberviolències, com ara el control o l’assetjament a través d’aplicacions i xarxes socials o el sexpreading [difusió de fotos de contingut sexual sense permís]».

    El manifest unitari català envia un record a totes les dones «que han resistit a la violència i han buscat el moment idoni per a explicar-ho a terceres persones; també a les que no podien i el seu veïnat ha alertat sobre la situació, a les que han pogut escapar«. Però també, i sobretot, «a les que, en una època tan incerta com la present, encara romanen a les cases on hi ha el seu victimari». El text també interpel·la als homes que hi estan en contra i en coneixen d’altres que l’exerceixen: «És hora que us en feu responsables i intervingueu». Als agressors, el comunicat encarregat a Carla Vall els recorda que «no hi haurà espai per a la impunitat».

    Confinament i violències les 24 hores

    El 25 de novembre del 2020 no només és una data especialment destacada pel 60è aniversari de l’assassinat de les germanes Mirabal. Ho és també perquè la diada coincideix amb la segona onada de la pandèmia mundial per la Covid-19, una malaltia que ha tingut un efecte directe en la realitat de les violències masclistes. «Els darrers mesos han estat absolutament durs per a les dones i criatures que viuen en situacions de violència com ho seran els que vindran mentre duri la pandèmia», apunta el manifest unitari català.

    El text reflexiona sobre la paradoxa en què les llars, suposat espai segur per a les persones, no ho han estat per a les dones que pateixen violències masclistes: «Per a moltes, ser a casa no és sinònim de pau sinó de por i violència». Contràriament a la creença comuna, «el lloc més segur per a les dones i les nenes pot ser el carrer, les places, els llocs on fem vida, mentre que allò que ens havien ensenyat com a refugi pot ser l’espai més perillós per a nosaltres», reflexiona.

    Fins al 25N, vuit dones han estat assassinades a Catalunya a conseqüència de la violència masclista

    El text encarregat a Carla Vall assegura que durant els mesos de confinament domiciliari «qui volia exercir control sobre dones i nenes ho ha tingut més fàcil» perquè «als agressors els ha calgut emprar molta menys força que l’habitual per a continuar mantenint els seus desitjos i privilegis». La reducció de la xarxa social i de l’activitat habitual de les dones a causa de les restriccions de moviments són alguns dels motius que han dificultat el suport a les víctimes de violències masclistes.

    Un 60% més de trucades al 061

    La situació expressada al manifest unitari es confirma amb les dades que, des de fa uns anys, registren els feminicidis i les altres violències vers les dones. El servei telefònic que atén les dones que són víctima de violència masclista, el 061, va rebre el mes d’abril un 61% més de trucades aquest any respecte de l’anterior. El mes de maig l’increment va ser del 41% i el juny del 39%. Des de llavors i fins a l’octubre ha registrat més trucades que l’any anterior, però amb un creixement no tan destacat, fruit de la parcial tornada a la normalitat social.

    Amb tot, el telèfon no era útil per a moltes dones que pateixen violències a casa, ja que durant el confinament estricte era molt difícil aconseguir un moment d’intimitat per a poder trucar sense que l’agressor se n’adonés. Per això l’increment de les consultes en línia va arribar a créixer un 457%, segons reportava el govern espanyol a meitat del mes de juny.

    El servei d’atenció emocional i psicològica via Whatsapp, que va entrar en funcionament el 21 de març, va rebre en un el primer trimestre de pandèmia un total de 2.580 consultes. En global, el nombre de peticions d’ajuda als diferents serveis d’assistència a víctimes de violència de gènere va ser un 57,9% en comparació amb els mateixos dies de l’any 2019.

    Amb tot, les consultes i demandes d’ajuda no sempre s’han traduït en denúncies a les dependències policials. Les dades de l’Observatori de la Igualtat de Gènere de l’Institut Català de les Dones reporten 9.621 denúncies fins al tercer trimestre del 2020, el que representa un augment de l’1,43% respecte de l’any anterior.

    Quant a l’última de les violències masclistes, els feminicidis, les dades a Catalunya mostren una tendència estable. Fins al 25N, vuit dones han estat assassinades a Catalunya a conseqüència de la violència masclista. D’elles, només una havia registrat una denúncia prèvia contra l’agressor. La dada de decessos és la mateixa que la del 2019, 2017 i 2016 i inferior a la del 2017, quan van ser set les dones mortes per violència de gènere. Al global de l’Estat són 41 les dones assinades per un crim masclista aquest any, que s’uneixen a la llista de 1.074 vides perdudes des que el 2003 es van començar a comptabilitzar de forma específica.

    L’Institut Català de les Dones reporta un aspecte positiu en els registres de delictes contra la llibertat i la indemnitat sexual, que han patit «una disminució important en la tendència respecte de l’any anterior». Fins al tercer trimestre del 2020 s’havien registrat 1.170 tipus penals com agressions, abusos o assetjaments sexuals. L’Institut avisa, però, que la disminució és «possiblement derivada de la situació de confinament obligat».

  • Dos llibres per arribar a les arrels de les violències masclistes

    Un relat vital des de l’òptica de les ulleres liles és la darrera obra de Gemma Lienas. La filòsofa i escriptora barcelonina publica, pels volts del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència Masclista, ‘Derechos frágiles. Autobiografía de una generación de mujeres‘ (Editorial Octaedro, 2020). L’obra analitza, des de l’òptica personal de l’activista feminista, els diferents esdeveniments de la lluita d’alliberament de les dones en el context polític i social de l’estat espanyol.

    «Des de la mirada d’una nena que va néixer a principis dels cinquanta del segle XX, que va ser dona jove a la Transició i primers anys de la democràcia i gran en l’època dels atacs organitzats contra el feminisme», Lienas també fa un viatge retrospectiu per situar el moviment feminista espanyol en el seu primer moment d’eclosió, fa gairebé un segle i abans que el Franquisme eliminés drets reconeguts durant la II República com el divorci o la declaració d’igualtat davant la llei dels dos gèneres.

    ‘Derechos frágiles. Autobiografía de una generación de mujeres‘ s’afegeix a l’extensa obra de temàtica feminista que ha desenvolupat Lienas en la seva carrera artística. La barcelonina explicava, en una entrevista al CatalunyaPlural durant el confinament, que escriu perquè és una forma més de fer política: «Transmet idees, i potser així arribo a molta més gent que de l’altra manera», deia en comparació amb el seu breu pas per la política institucional com a diputada al Parlament.

    Anàlisi a fons de la realitat de les violències masclistes

    Un altre llibre per commemorar el 25 de novembre és ‘Sexisme: la violència de les mil cares’, escrit per Julia Sousa Poza i publicat per l’Editorial Octaedro i la Fundació Periodisme Plural el 2019.

    «L’autora resumeix de forma molt entenedora un seguit d’aspectes bàsics de la qüestió: què és la violència de gènere, per què persisteix el sexisme en la societat, el perfil de la dona maltractada i les conseqüències del maltractament en la seva vida o les característiques del maltractador», avança al pròleg la sociòloga, filòsofa i exdirectora de l’Institut de la Dona, Marina Subirats.

    L’especialista continua: «No n’hi ha prou que el llegeixin les dones: també, i potser fins i tot de forma més necessària, ho haurien de fer els homes». No en va, l’autora de l’obra reflexionava en una entrevista al CatalunyaPlural: «Qualsevol home ‘progre’ dirà que no és masclista, però, i si rasquéssim una mica?».

    ‘Sexisme: la violència de les mil cares’ és una anàlisi detallada dels motius i la realitat de les violències contra les dones. La periodista Sousa Poza dissemina problemàtiques com ara l’esquema del patriarcat i la masculinitat sobre el qual es construeix la societat, els mites al voltant de la violència de gènere, les eines d’ajuda i protecció a les víctimes del maltractament o la situació dels infants que queden orfes fruit dels feminicidis.

  • L’Atenció Primària com a portal de detecció de violència masclista

    A Catalunya fins el tercer trimestre de 2019 hi ha hagut 10 feminicidis, 10 dones assassinades per violència masclista. A nivell de tot l’Estat espanyol, el nombre de víctimes mortals arriba a les 49 dones. La xifra de dones que ha patit violència masclista molt greu durant aquest període puja a 75.000 dones i les que han patit violència greu a 200.000.

    Les violacions o intents de violació, els intents d’homicidi, les agressions físiques amb armes o sense, amenaces amb represàlies, emportar-se els fills sense permís són alguns dels casos que es consideren fets molt greus.

    Molts d’aquests casos acaben a urgències hospitalàries però molts altres s’amaguen. És tasca de l’Atenció Primària ajudar a detectar-ho. I aquesta detecció es pot fer per diferents vies però també a partir de diferents perfils. Per una banda a partir de la dona que la pateix però per una altra mitjançant la detecció de violència masclista en homes.

    Una de cada 5 dones ateses per violència de gènere en un centre d’urgències d’atenció primària, ja havia estat agredida prèviament

    Un estudi presentat en el marc del 27è Congrés de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) ha analitzat les característiques de les dones ateses per violència de gènere en el centre d’urgències d’atenció primària (CUAP) del CAP Salou (Tarragona) de l’ICS durant l’any 2018.

    Quan les metgesses i metges de família detecten un possible cas de violència de gènere o d’agressió de qualsevol tipus, ho recullen en un comunicat judicial (que s’envia electrònicament al jutjat). Quan el comunicat judicial recull que es detecta una agressió, va a un jutjat penal (molt més lent en la resolució dels casos), mentre que si s’especifica que es detecta una agressió per violència de gènere, el comunicat judicial va directament al jutjats específics per a violència de gènere, que resolen més ràpidament.

    En aquest context, l’estudi ha pretès observar si es recullen adequadament els tipus d’agressió per part dels professionals sanitaris. No es tracta tant de fer una valoració quantitativa, sinó qualitativa sobre com es recullen les agressions en els comunicats judicials.

    L’estudi va analitzar els 200 comunicats judicials omplerts pels professionals del CUAP del CAP Salou on es recollia que s’havia detectat algun tipus d’agressió. De fet, d’aquest 200 comunicats judicials, el 67.5% es codifiquen com agressió, i només un 6.5% com a violència de gènere. Ara bé, l’estudi ha comprovat que d’aquests 67.5% codificats com agressió, almenys un 10.4% haurien d’haver estat diagnosticats com a violència de gènere i per tant, no havien estat ben resolts.

    Per la metgessa Yolanda Ortega, sòcia de la CAMFiC i autora principal de l’estudi “això ens ha de fer reflexionar. Cal que les metgesses i metges de família tinguem més sensibilitat alhora de codificar els comunicats judicials. La violència de gènere és una realitat que veiem en el nostre dia a dia, i ens hem de conscienciar del paper clau que tenim respecte a la detecció i denúncia d’aquest casos. Un diagnòstic correcte com a violència de gènere permet activar amb més eficàcia el circuit legal per a la protecció de la víctima”. I recorda, a més, que “de fet, no podem oblidar que el paper de la primària és fonamental per detectar aquests casos, abans que es converteixi en una agressió greu, donat que les professionals de la primària tenim un gran coneixement de la pacient, de la seva família i del seu entorn d’una forma continuada en el temps. Aquest coneixement, ens facilita la detecció d’indicis de violència de gènere”.

    D’altra banda, en l’estudi el perfil de les pacients ateses per violència de gènere són dones d’entre 25 i 50 anys, de les quals un 18.5% ja tenia dos o més comunicats judicials registrats com a víctima de violència, és a dir, que ja havia estat agredida prèviament.

    Les agressions tenen lloc majoritàriament a la tarda i nit, i es produeixen sobretot dins el domicili, en un 44% dels casos, a la via pública en un 29.5% i en un 4% a la feina.

    Si extrapolem les dades d’aquest estudi podem dir que aproximadament unes 100 dones son ateses anualment en un centre d’urgències d’atenció primària semi urbà (com pot ser un CUAP que atengui una població aproximada d’entre 10.000 i 15.000 habitants) per violència de gènere.

    Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes

    Aquesta guia, que va presentar l’Ajuntament de Barcelona el 2013 però segueix vigent, va ser elaborada pel Circuït Barcelona contra la violència vers les dones. La guia aspira a ser una ajuda per als i les professionals de la xarxa pública de Barcelona, per tal de que puguin detectar i abordar millor les situacions de violència masclista.

    En aquest context, un dels seus apartats aconsella sobre com actuar dins l’àmbit de salut a primària i atenció especialitzada. Des del Circuït Barcelona contra la violència vers les dones es reconeix la necessitat de fer un canvi de mirada en l’atenció a la violència masclista en els serveis de salut i la necessitat d’una major sensibilització per detectar i intervenir amb la víctima i la necessitat urgent de detectar i intervenir també amb els homes que exerceixen la violència.

    A la guia expliquen que cal tenir en compte que en els serveis sanitaris s’atenen els homes de la mateixa manera que són ateses
    les dones i que es pot dur a terme un seguiment més continuat de les persones i amb més possibilitats d’intervenció. D’aquesta manera, cal aprofitar l’oportunitat que ofereixen els serveis sanitaris i especialitzats per a la realització de la detecció i atenció d’homes agressors per seguir avançant en la lluita contra la violència masclista.

    En dibuixar les dificultats i obstacles propis de l’àmbit, detecten que una de les dificultats és que l’home fa demandes de salut concretes buscant respostes concretes i acostuma a acceptar, en menor grau que la dona, preguntes relacionades amb l’àmbit privat de la seva vida. No obstant això, en els serveis especialitzats viuen amb més normalitat preguntes relacionades amb la seva conducta, ja que tendeixen a justificar la resposta amb l’objectiu de la demanda. També assenyalen que un cop detectada la violència masclista a partir de la dona, «que aquesta no tracti el tema amb la seva parella o exparella. Normalment, perquè hi ha molta por a la reacció de l’home».

    Finalment també destaquen trobar-se «amb la dificultat pròpia de la problemàtica de la violència masclista ens els homes: sovint costa que s’expressin des de l’àmbit més personal, sovint els homes no reconeixen la violència, no ho consideren un problema; ho poden justificar per haver consumit drogues, per estar en atur, per una provocació, etcètera».

    Les oportunitats que apunten que té l’Atenció Primària són l’existència d’una certa continuïtat i intervencions una mica més llargues sobretot en els serveis especialitzats. Aquí, en una bona part dels serveis de salut, la persona pot estar més disposada a rebre preguntes sobre la seva relació de parella o sexualitat. «En alguns serveis especialitzats fins i tot es pregunta directament per la relació de parella o la violència». Afegeixen a més que sovint existeix la possibilitat que, en el mateix servei, s’atengui l’home, la dona, fills/es per disposar de més informació i més contrastada per poder fer una detecció encertada.

    La guia també inclou alguns exemples que poden servir als professionals de l’àmbit de la salut com a indicadors concrets d’alerta per a la detecció. Per aquesta, posen en valor el treball en equip multidisciplinari amb personal d’infermeria, treball social, psicologia, medicina, etcètera. Afegeixen que una bona estratègia és normalitzar les preguntes directes sobre la relació de parella en l’exploració dels homes a la consulta: «de la mateixa manera que es fan preguntes sobre el consum de tòxics o sobre els hàbits alimentaris, per exemple, es pot preguntar com la seva problemàtica de salut concreta afecta la relació de parella i familiar».

    Per abordar-ho, la recomanació principal és incorporar un nou focus d’atenció en l’abordatge de la violència masclista mitjançant la integració dels homes que exerceixen violència al circuit com a usuaris en processos de violència masclista. «D’aquesta manera, cal que els professionals de la salut comencin (o continuïn) indagant en la violència masclista a partir dels homes. D’aquesta manera, no es responsabilitza només la dona de la fi de la violència, sinó també la persona que exerceix aquesta violència», explica la guia.

  • El 30% de les víctimes agredides sexualment i ateses al Clínic es vinculen als programes de seguiment just després de l’agressió

    Des de l’1 de gener al 31 d’octubre de 2019 l’Hospital Clínic ha atès 396 casos d’agressions sexuals, segons va presentar aquest divendres, en roda de premsa. L’Hospital Clínic és hospital de referència en aquest tipus d’agressions i en la implementació d’un protocol específic i transversal per atendre-les.

    S’estima que durant tot el 2019 s’hauran atès al voltant de 475 agressions sexuals, 24 més que al 2018, és a dir un 5,32% que 2018. El Clínic ha atès 3.712 agressions sexuals des del 2005. El 55% de les agressions de 2019 són a joves menors de 25 anys. Del total de dones, el 32% de les víctimes coneixia al seu agressor o agressors, ja que en un %% de les agressions hi van participar més d’un agressor. Tot amb dades de 2019, en el 68% de les agressions sexuals hi ha violació. A banda, el 60 % de les dones agredides refereix haver consumit alcohol o alcohol i drogues. També en el 30% de les agressions ateses pel Clínic se sospita que hi ha hagut submissió química.

    Una altra dada que ressalten tracta sobre la manifestació de denunciar. Aquesta ha baixat en els últims 5 anys un 31%. Ha passat del 74% el 2015 al 51 el 2019. Per altra banda, el 32% de les víctimes es vincula als programes de seguiment de l’Hospital.

    Segons la Dra. Lluïsa Garcia Esteve, psiquiatra i presidenta de la Comissió de Violència Intrafamiliar i de Gènere del Clínic “la violència emmalalteix i les agressions sexuals comporten riscos per la salut, provoquen noves malalties i problemes de salut mental a curt i llarg termini”. Per la Dra. Garcia Esteve “les seqüeles posttraumàtiques poden aparèixer immediatament després de la agressió, o aparèixer setmanes o mesos després. Es recomana sempre una avaluació i intervenció preventiva i monitorització de la evolució. El 60% de les noies ateses pateix trastorn per estrès agut i acostuma aparèixer durant les 4 primeres setmanes després de l’agressió”.

    La presentació també va anar a càrrec del Dr. Faust Feu, director de Qualitat i Seguretat Clínica de l’Hospital i Teresa Echeverría, Coordinadora d’Urgències (nit) de l’Hospital Clínic. També hi va intervenir Alba Vergés, consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya.

    La consellera va mostrar la seva preocupació per les dades, però va subratllar que el sistema sanitari, per reforçar la seva tasca, està avaluant el protocol per l’abordatge de la violència masclista, amb la participació de professionals de la salut de tots els àmbits assistencials. La titular de Salut va afegir, però, que «no ens podem quedar només en millorar l’atenció: cal treballar la prevenció». I en aquest sentit va avançar un projecte formatiu per abordar casos de violència masclista que formarà professionals arreu del país en prevenció, detecció, atenció i recuperació. «Les formacions permetran que tots els professionals del sistema tinguin una sensibilització bàsica per detectar possibles casos de víctimes de violència masclista -especialment a la primària- i millorar l’atenció i derivació cap al recurs més adient», va concloure Vergés.

    Durant la roda de premsa també es va explicar el Model Clínic d’atenció integral a la violència sexual. Un model d’atenció en la urgència i en el seguiment en el qual hi participa un equip multidisciplinar amb diferents professionals i nivells assistencials. El programa garanteix la posada al centre de la víctima, oferint l’acompanyament, respecte en les decisions i evitant la revictimització secundària.

    Des del Clínic es va manifestar la preocupació perquè no s’arriba a atendre a totes les agressions sexuals a causa del gran volum existent i per la dificultat de mantenir l’atenció i els estàndards de bones pràctiques amb els recursos existents a dia d’avui. Per exemple, víctimes adultes que han patit agressions sexuals a la infantes. Tanmateix, el Clínic, fruit de la manca de recursos, mostra la seva preocupació per no arribar a tota la població que ho pot necessitar ja que no es poden cobrir les agressions que no venen d’Urgències i que tenen impacte a l’edat adulta i que es perpetren a la infantesa.

    La roda de premsa també va servir per explicar el protocol intern que se segueix amb èxit a l’Hospital Clínic quan una persona és agredida sexualment. El protocol implica professionals d’Infermeria, Treball Social, Ginecologia, cirurgia, psiquiatria i psicologia i professionals de malalties Infeccioses. El protocol està concebut amb una atenció proactiva i de suport emocional, empatia i escolta.