Un grup d’estudiantes de la Universitat Autònoma de Barcelona, descontentes i indignades amb la gestió que el rectorat està fent dels casos d’abusos, ha decidit crear una adreça de correu electrònic per rebre denúncies. El correu, segons les alumnes, serveix per atendre dubtes, preguntes o compartir el què les afectades o els testimonis dels fets vulguin explicar. I, alhora, “actua com a xarxa de suport a les víctimes”.
Segons la Rita (nom fictici per a preservar la seva identitat), una de les membres que gestiona l’adreça de correu metoouab2023@gmail.com,”en menys de cinc mesos ens han arribat 25 noms de professors assetjadors, que és un número molt i molt alt”. Explica que reben queixes de tota mena: des d’aquelles que fan referència a assetjament sexual (comentaris personals, en referència al físic, invitacions fora de l’horari de feina, insinuacions, etc.) fins a comportaments que tenen a veure amb l‘abús laboral, com demanar fer tasques que, en realitat, corresponen al director de tesis, amenaces amb la rescissió del contracte si no es fa algun tipus de treball que no correspon, vexacions, crits i, fins i tot, en algun cas, insults.
“Vam veure – explica la Rita- que les víctimes ens escrivien al Twitter, i, per tal de gestionar aquestes denúncies d’una manera més endreçada i eficient, vam decidir crear el correu entre estudiants de grau, doctorandes i gent que ja ha acabat el seu període a la universitat”. Actuen com a “xarxa de suport de les víctimes” i, molts cops, “connectant afectades pel mateix professor”. Les ajuden a saber com actuar, a parlar si ho necessiten i a ser conscients que, “si en algun moment ho necessiten, les acompanyarem en el procés”.
Com exemples, i amb el consentiment previ, i sota el compromís de mantenir el seu anonimat, recollim aquí alguns testimonis de víctimes que han escrit al correu metoouab2023@gmail.com:
- “Agafa números de telèfon de l’expedient acadèmic i envia Whatsapps a alumnes (totes dones). S’excusa dient que és per casos d’emergència o per qüestions relacionades amb la seva feina fora de la universitat”.
- “Hem presenciat moltes situacions: Tracte dèspota amb els seus treballadors, en especial amb els seus doctorands i les seves secretàries. Havies de tenir disponibilitat absoluta, de dilluns a diumenge, 24 h al dia. Fa anar a reunions fora de jornada, fer-li fer feines personals no relacionades amb la feina, treballar inclús de baixa”.
- “Denunciem relacions sexoafectives amb diferents alumnes del màster, demanant silenci des del victimisme utilitzant el seu rol com a professor”.
- “De vegades es barregen els abusos de poder amb l’assetjament sexual: Abús de poder, maltractament laboral, i acabava embolicat sempre amb les seves becàries pre/postdoctorals”.
- “Hem vist casos d’assetjament sexual durant anys a diferents noies que han passat pel grup. Aprofitava les sortides fora”.
Tant la Rita com les companyes amb les qui gestiona el correu expliquen que aquests testimonis són “els més representatius”, i que “molts cops les accions es repeteixen, cosa que evidencia molt bé el patró de les universitats”. En tot moment, les víctimes demanen anonimat, ja que, com bé assenyala la Rita, totes es veuen amenaçades pel mateix factor: la por.
“Hi ha por de ser identificades pel seu agressor i que els hi faci la vida impossible, sobretot en aquests casos de les doctorandes, perquè depenen absolutament del seu director de tesi”, comenta la Rita. “Si el seu director de tesi les abandona, que amb el cas del professor Ángel Gallego ha passat, es queden sense feina”, prossegueix.
L’administradora del correu aclareix que és un dels motius pel qual moltes noies no denuncien: “hi ha hagut moltes que m’han dit que quan acabin la tesi, o estiguin més tranquil·les, potser sí denunciarien, però durant la tesi ni s’ho plantegen per tot el que suposa”. Aquest fet, que l’administradora del correu qualifica de “molt greu”, evidencia un cop més un sistema feudal i jeràrquic, en el qual “si avui critiques un senyor que és el top del top, tindrà represàlies en el teu futur acadèmic, segur”.
Doctorandes y vulnerables
Totes les queixes que han rebut són de noies. “Sobretot ens han arribat – informa la Rita- casos de doctorandes, i gairebé totes ens expliquen casos d’assetjament i abús de poder per part del professor que era el seu director de tesi”. Atribueix aquest fet a la situació “d’extrema vulnerabilitat” que viuen els doctorands dins el sistema universitari. “Al final, es crea una situació de molta jerarquia en la qual, si el director de tesi les abandona, es queden sense feina”.
Malauradament, és habitual que arribin denúncies d’aquest tipus al correu: “La direcció deficient de la tesi (falta de reunions i de correccions i no ajudar ni fer cas), negligències morals i irregularitats en el transcurs de la tesi i abusos de poder que atempten contra la carrera investigadora d’una principiant. Assetjament sexual a estudiants de grau i de doctorat. Du a terme un patró que es repeteix des de fa uns set anys. Cinc doctorands que treballaven amb un mateix professor han deixat la tesi i tres doctorandes han canviat de director per a poder continuar la seva recerca”
El grup d’alumnes es coordinen amb els sindicats i diferents organitzacions de la UAB per tal d’ajudar les víctimes a denunciar, però, reconeixen, la majoria dels casos no es denuncien. “Principalment – diuen– fem de bústia i acompanyem a les víctimes perquè la institució no ho fa”. Afegeixen que, per molt que de portes enfora la universitat insisteixi que sí ha protegit a les víctimes, “no hi ha hagut mesures cautelars, atenció psicològica ni assessorament legal”. A més, expliquen que aquelles companyes que havien denunciat “han estat enviant e-mails per conèixer l’estat dels seus procediments i han estat ignorades, en el més d’un any que ha durat la investigació”.
“Han estat només tres cops en què la universitat ha informat una mica de l’estat del procés: quan els hem donat un ultimàtum que sinó aniríem a la premsa”. Manifesten que la resta del temps han ignorat completament les afectades, i mentrestant elles s’han trobat a la facultat amb el seu agressor, que és molt greu.
Ràbia i impotència
Un sentiment compartit de les víctimes és la ràbia, “sobretot arran de tots els casos que s’han fet públics”, diu la Rita. “S’adonen que denunciar no és fàcil, que això és una cosa que sabem totes, però quan veuen que amb un cas semblant al seu costat la resposta institucional sempre és la d’intentar minimitzar-ho tot, ara també hi ha ràbia”.
El grup que gestiona metoouab2023@gmail.com es molt crític amb la UAB: “A més de tenir un protocol lent i poc efectiu, la Universitat normalment està més preocupada que l’agressor -que acostuma a ser una persona amb bona posició acadèmica que aporta molts diners a la institució- no els denunciï, que no de protegir la víctima”. La Rita reconeix que “és molt greu dir això, però és la veritat: busquen quedar bé, tapar l’escàndol i prou”. I ens mostra diferents captures de pantalla de correus de víctimes al rectorat per a conèixer els seus casos i que no obtenen resposta -una resposta que molts cops és el mateix comunicat que s’havia difós arreu- fins que “se’ls avisa que sinó aniran a explicar-ho als mitjans”. “Han intentat tapar l’escàndol fins que s’ha tornat mediàtic, i això demostra que no els importen les víctimes”, prossegueix.
Com a portaveu de les víctimes, la Rita insisteix en que “no hi ha mesures preventives, ni tampoc reparadores”. Posa l’exemple de les víctimes d’Ángel Gallego: “Els van prometre unes mesures reparadores i mai no han arribat”. Alhora, manifesta que cal “crear una xarxa per part de totes les entitats de la universitat que faciliti a les víctimes el tràngol de denunciar, perquè ara per ara es troben soles”.
Al març -i al crit de “professor agressor, rectorat encobridor” i després d’una pancarta amb el lema “Contra tota agressió, lluita i organització”- centenars d’estudiants de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona es manifestaven contra la gestió del Rectorat en els casos d’assetjament sexual descoberts feia pocs dies.
La versió de la universitat
Esther Zapater, secretaria general i responsable política de les polítiques d’igualtat i inclusió de la UAB, assegura que, des del seu equip rectoral, apliquen des de fa temps una “política de tolerància zero que ajuda a crear una xarxa de prevenció i consciència i, en conseqüència, els casos han començat a aflorar”. Manifesta també que la creació de xarxes de prevenció i la voluntat política hi és en el seu equip rectoral, i que “hem estat la primera Universitat que ha actuat de manera contundent, i per això el ressò mediàtic ha estat centrat en nosaltres”. Per això, des de l’Autònoma fan una valoració positiva, tot i que estan “iniciant una nova etapa, que significa que hi ha moltes coses a fer i es va aprenent de les circumstàncies”.
La manca de confiança en el protocol – s’excusa Zapater- es pot deure a una falta de coneixença d’aquest per part de la comunitat, ja que “en aquest hi ha previstes tant mesures de prevenció i sensibilització com de reparació i sanció”. Alhora, però, reconeix què el protocol està “emmarcat dins de tot el context legislatiu, que excedeix les competències de la universitat, i ens obliga que hàgim de tractar els casos de determinada manera i seguint uns tempos, cosa que fa que possiblement les víctimes tinguin una percepció què són processos lents i garantistes”.
Zapater recorda que el protocol té naturalesa d’expedient informatiu i no disciplinari, per tant, creu que està, generalment, “malentès”. I esmenta que s’han aplicat mesures cautelars quan ha estat necessari, però “no tot el que ha succeït és el que ha transcendit, per no afectar el procediment judicial”.
La Universitat Autònoma de Barcelona va afegir unes millores al seu protocol el desembre del 2022 que, segons un comunicat emès per la mateixa institució “agilitzin el procés per aplicar-lo tot canviant el procediment per iniciar les actuacions”. També es va modificar la composició de la comissió tècnica assessora, i va actualitzar i afegir conceptes com les definicions d’assetjament o en els àmbits de violència masclista, entre altres mesures.
En els dos darrers anys (2021-2022), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha sancionat a quatre professors per comportaments provats d’assetjament sexual cap a dones de la comunitat universitària, o per discriminació per raó de sexe. Les denúncies s’han vehiculat a través de l’Observatori per a la Igualtat de la UAB, que ha rebut vuit sol·licituds d’activació del Protocol que la universitat va aprovar el 2016 per a prevenir i actuar contra l’assetjament sexual, l’assetjament per raó de sexe, l’orientació sexual, la identitat o expressió de gènere i la violència masclista.
Els últims casos són el d’un catedràtic de Física que ha estat apartat per assetjament sexual a una doctoranda a la UAB, i està a l’espera que sigui ferma una sentència d’un any i mig de presó. També han transcendit el cas d’un professor de llengua inhabilitat durant catorze mesos per assetjament laboral i abús de poder, i el d’un professor de veterinària acusat d’assetjament i vexacions. Fins ara s’han denunciat sis casos d’abús de poder a la mateixa institució. La via de la denúncia és només el final de l’embut, i molts dels abusos que es donen no s’arriben a denunciar.