Just Deploy It!

Etiqueta: Acampada Mar

  • ‘No ens traureu la sang’: Acampada Mar es mobilitza en contra «la integració» del Banc de Sang i Teixits a l’estructura de l’Hospital del Mar

    A partir de les 10 h del matí les treballadores del servei de Sang del Consorci Mar Parc Salut de Barcelona atendran a tot aquell qui vulgui donar sang a les portes del centre. Ho fan en una mobilització de la Plataforma Acampada Mar formada per veïns, usuaris i treballadors del Consorci que vol mostrar la seva oposició al que descriuen com una clara externalització del servei.

    L’arrel de la convocatòria rau en la denúncia del projecte d’integració del Banc de Sang i Teixits (BST) i el Servei de Transfusió del Parc de Salut Mar. Acampada Mar acusa al PSMAR d’externalitzar el servei, ja que la gestió passarà al BST, però des del Consorci asseguren que el que es fa és incorporar aquesta entitat també de titularitat pública a l’estructura del centre.

    Des del Consorci afirmen que el Banc de Sang i Teixits en integrar-se a l’estructura del PSMAR  assumirà «els treballadors actuals i sense afectació a la qualitat del servei, als procediments ni a la relació contractual dels professionals esmentats».

    Davant d’això, Xavi Tarragon, delegat sindical de CATAC-CTS/IAC al Consorci i membre de l’Acampada Mar apunta que a la llarga el servei viurà una precarització. Si bé els treballadors actuals mantindran la seva escala laboral, Tarragon indica que «molts ho faran amb contractes parcials, alguns de tan sols 11 hores, i com a interins». A més, els nous contractes ho faran amb un rang inferior ja que la tipologia del contracte canvia. El que generarà, segons Tarragon, «una doble escala salarial al centre que ja es dóna en altres serveis com radiologia».

    En tot cas, la decisió s’ha pres a nivell nacional, ja que, com defensen des del Consorci, «és política del Servei Català de la Salut homologar tots els bancs de sang dels hospitals de Catalunya». La incorporació del BST al PSMAR és la darrera que es dóna en tot el territori català. L’Hospital defensa que gràcies a això es podrà instal·lar un punt fixe de donació per una banda. Per l’altra, aquesta integració «permetrà ampliar la cartera de serveis del PSMAR, oferint la possibilitat de realitzar a l’Hospital del Mar trasplantaments autòlegs de medul·la òssia de progenitors hematopoètics per al tractament de diverses patologies hematològiques». També es disposarà dels serveis de «laboratori de transfusió i immunohematologia i obtenció de CPH (cèl·lules progenitores hematopoètiques)».

    Tot i així, des de l’Acampada Mar consideren que aquest és un pas més a la «fragmentació de serveis dins el PSMAR» i no compren l’argument que sigui una entitat també de titularitat pública degut a unes declaracions del president del Consell d’Administració, Manel Peiró Posadas. Entre les frases que destaquen, Peiró va lloar la col·laboració público-privada com «una de les grans possibilitats del sector» i dient que «és imprescindible, un mecanisme molt adequat» alhora que parla de la necessitat del copagament per a la sostenibilitat. Tarragon denuncia que aquests perfils i aquestes iniciatives es dediquen a mirar de «reduir impostos a través de mesures que impliquen la debilitació del servei».

    La mobilització ‘No ens traureu la sang’ pretén fer posicionar l’Ajuntament de Barcelona i aturar aquest canvi de gestió.

  • Salut assegura que s’han reduït totes les llistes d’espera hores abans d’una mobilització estatal

    Les convocatòries a les portes dels centres hospitalaris es repeteixen avui en la Segona Jornada Estatal de Lluita contra les Llistes d’Espera anunciada des de la Coordinadora Antiprivatització de la Sanitat Pública (CAS Estatal) i promogudes per la Marea Blanca de Catalunya aquí.

    Juntament amb aquesta plataforma, diversos moviments socials, assemblees de treballadors, sindicats i seccions sindicals ja han manifestat el seu suport a la convocatòria. Des de la Marea Blanca afirmen que les llistes d’espera «causen dolor i patiment a les persones malaltes, i també a les seves famílies» però també «a tots els treballadors i treballadores de la sanitat impotents per aquesta situació». Així, denuncien que l’origen d’aquestes llistes es remunta a un «deteriorament planificat del sistema sanitari públic i la privatització dels seus recursos». Això es dóna per exemple per, segons la Marea Blanca, facilitar els beneficis privats a través del manteniment de les derivacions a centres privats a canvi de recursos públics.

    A Catalunya són 14 centres repartits per totes les províncies els qui, a través de treballadors i usuaris, han convocat accions a les seves portes. La primera de totes és a les 10 hores a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell seguida de diverses convocatòries a les 12 hores. Alguns centres també es mobilitzaran al migdia o a la tarda.

    Les demandes segueixen sent les mateixes que les reclamades durant la I Jornada Estatal de Lluita contra les Llistes d’Espera. Crear un torn de tarda als hospitals per mantenir a ple rendiment els recursos públics, recuperar el personal dels Equips d’Atenció Primària per tal que les esperes al metge de família no s’allarguin més enllà de les 48 hores promeses o la prohibició dels concerts amb centres privats i que es fixi una incompatibilitat absoluta perquè el personal del sector públic treballi en la privada.

    Salut assegura que el Pla integral de millora de llistes d’espera aconsegueix reduir totes les llistes i tots els temps d’accés a Catalunya

    Les llistes d’espera a la sanitat pública catalana han reduït el volum de pacients i els temps d’accés al quiròfan, a una prova diagnòstica o a una consulta externa, segons dades del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya facilitades just un dia abans de la convocatòria estatal. Això es deu a la implementació del Pla integral per a la millora de les llistes d’espera desplegat en els darrers dos anys a Catalunya. 

    El Pla preveia intensificar el ritme d’intervencions quirúrgiques. Els resultats de l’últim any, de maig de 2017 fins a l’abril del 2018, indiquen que els hospitals han realitzat 28.054 operacions més que al mateix període de l’any anterior. Això es tradueix en què s’ha passat d’operar una mitjana de 1.390 persones a 1.500 cada dia. Els temps d’espera per ser operat s’ha reduït un 10,4% per aquest augment d’intervencions. Des de Salut celebren aquesta xifra, ja que expliquen que s’ha de tenir en compte la major entrada de nous casos a l’espera d’operació, derivats a conseqüència d’una major activitat en les consultes externes i proves diagnòstiques.

    I és que pel que fa a aquestes primeres visites amb l’especialista i en la realització de proves diagnòstiques, Salut transmet que aquestes han superat, en un 13,2% i un 24,5% respectivament, l’activitat de l’any 2015. A més, partint des de l’inici de la implementació del Pla, Salut situa en una reducció del 46,5% el nombre de pacients que estan fora de termini per a ser operats.

    En relació als 10 procediments quirúrgics prioritaris, l’activitat ha pujat en un 12,7%, el que ha implicat una reducció del 15% respecte a l’abril del 2017. Asseguren que també s’ha reduït a més de la meitat, un 54%, el nombre de pacients fora de termini, així com el temps mitjà d’espera que s’ha retallat en 62 dies.

    Els moviments socials dubten sobre aquest ball de xifres

    Diversos col·lectius com ara Resistència Clínic, Acampada Mar, Rebel·lió Primària o Rebel·lió Bellvitge, denuncien poca credibilitat per aquestes xifres, ja que a l’estat Espanyol, segons les últimes dades proporcionades pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat (MSSSI), més de 600.000 persones esperen una intervenció quirúrgica i quasi 2 milions romanen al procés diagnòstic (espera per visita amb l’especialista o per proves).

    En un article publicat ahir en aquest diari, denunciaven «els equilibris, maniobres i esforços de maquillatge d’unes xifres desorbitades». Com els signants analitzen, els temps d’espera varien segons la font consultada: «les persones pendents d’intervenció quirúrgica a Catalunya s’esperen entre 3 i 5 mesos, i els processos diagnòstics es demoren entre 79 i 87 dies de mitjana (segons si es consulta el CatSalut o el MSSSI)». Tot i així, argumenten que en cap dels casos les dades arriben a ser fiables per dos motius: els indicadors que ofereixen i pels mecanismes existents per retardar l’entrada a les llistes.

  • El pròxim 24 de maig, diversos col·lectius d’arreu de l’estat es mobilitzaran contra les llistes d’espera en la sanitat pública

    Dijous 24 es convoca la segona jornada de lluita estatal contra les llistes d’espera. És una mobilització necessària i urgent. Ens sobren els motius no només per mobilitzar-nos sinó també per a desmuntar el sistema actual de les llistes d’espera com a instrument de gestió i planificació política, no sanitària. És moment per denunciar els equilibris, maniobres i esforços de maquillatge d’unes xifres desorbitades i posar negre sobre blanc en els objectius reals que mouen aquest sistema.

    A ningú se li escapa que les llistes d’espera són un problema comú a la gran majoria dels sistemes sanitaris que ens envolten (si no a tots). A l’estat Espanyol, segons les últimes dades proporcionades pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat (MSSSI), més de 600.000 persones esperen una intervenció quirúrgica i quasi 2 milions romanen al procés diagnòstic (espera per visita amb l’especialista o per proves). La demora és de 104 i 58 dies de mitja, respectivament. Catalunya, encapçala el rànquing d’aquests números vergonyosos. Les dades varien si les mirem al Ministeri o directament al Servei Català de la Salut (CatSalut) però, en tots dos supòsits ostentem gairebé les pitjors xifres de tot l’estat. El sistema d’informació del CatSalut notifica, a març del 2018, més de 196.000 persones esperant intervenció quirúrgica i més de 556.000 esperant en el procés diagnòstic. Els temps d’espera també varien segons la font consultada: les persones pendents d’intervenció quirúrgica a Catalunya s’esperen entre 3 i 5 mesos, i els processos diagnòstics es demoren entre 79 i 87 dies de mitjana (segons si es consulta el CatSalut o el MSSSI).

    Però, per si el ball de dades no fos suficient, sembla que en tots dos casos (sigui del MSSSI o del CatSalut) les xifres poden no ser del tot exactes. Dos motius ens posen en alerta. En primer lloc, els indicadors que ens ofereixen. En segon, els estratagemes que coneixem que retarden l’entrada a les llistes (sobretot a les quirúrgiques però també a les de proves diagnòstiques). Tant els sistemes del MSSSI com els del CatSalut presenten indicadors de temps demora dels pacients que estan pendents de visita, de prova o d’intervenció. I tot i que la normativa vigent a Catalunya (ORDRE SLT/102/2015) exigeix presentar també els temps mitjans d’espera dels pacients ja atesos, el CatSalut publica obertament només la primera xifra. Ens ofereixen dades «virtuals» o «fictícies», ja que mai sabrem quant de temps esperaran aquelles persones per ser ateses finalment. Tan sols coneixem el temps que esperen en el moment del tall de l’indicador. Així, aquest indicador depèn enormement d’aquest moment en el temps i pot veure’s molt modificat pel segon motiu que ens posa en alerta: les estratègies que retarden l’entrada a les llistes. Veiem com l’indicador pot estar manipulat o condicionat en funció de les persones que ingressen a la llista els dies previs al càlcul i que poden descendir el temps mitjà de demora. Com s’ha denunciat en nombroses ocasions, l’amalgama de centres sanitaris que conformen el sistema (de diferents titularitats i formes de gestió) utilitzen diversos mecanismes per endarrerir el moment d’ingrés a la llista: «ja el trucarem», «l’agenda està tancada», «l’agenda està plena» o «ara no tenim hores» són respostes que poden ser habituals als centres de salut i que ja fa anys van propiciar una campanya potent que encara està vigent.

    El retard de proves diagnòstiques o de visita amb l’especialista pot endarrerir (in)directament l’entrada a la llista quirúrgica. Vegem un exemple: El metge de capçalera ha identificat que la Carme s’ha d’intervenir de cataractes. La Carme demana hora a l’oftalmòleg. Atenint-nos a les dades i suposant que obté hora el mateix dia, la Carme trigarà gairebé tres mesos a veure l’especialista que la inclourà a llista d’espera quirúrgica. En aquest cas imaginari, benèvol i sense cap contratemps, la Carme ha entrat a la llista tres mesos després del primer diagnòstic. No totes tenen tanta «sort».

    La Carme és una usuària de tantes. Una de tantes que espera mesos i mesos per als processos diagnòstics i per a les intervencions quirúrgiques, una de tantes que espera hores i hores per a ser atesa a les urgències (siguin hospitalàries o als centres d’atenció primària) i que roman dies i dies per a visitar el seu metge de capçalera. Any rere any veiem les urgències col·lapsades. I malgrat que l’objectiu explícit del CatSalut és no superar les 48 hores per a la visita amb el metge d’atenció primària, s’han documentat casos que superen els 15 dies de demora.

    El deteriorament d’allò públic avança a passos gegants. Implacable. I forma part d’una estratègia planificada per a facilitar l’expansió del negoci privat. No és casualitat que els territoris amb més mercantilització i privatització com Catalunya, presentin les pitjors dades de demores. La presència de llargues llistes d’espera afavoreix les derivacions i contractes amb empreses privades (sobretot quan es tracta d’acomplir temps en intervencions garantides) i empeny certs sectors de la població (que encara mantenen capacitat adquisitiva) cap a les mútues i assegurances que escurcen els temps d’espera. De fet, tot i la «crisi» econòmica, a Catalunya una de cada quatre persones tenen doble cobertura sanitària, pública i privada, sense que això sigui garantia d’una millora en la seva atenció sanitària.

    Des de diverses instàncies, ens volen fer creure que aquest sistema és necessari, que aquestes llistes d’espera són inherents al sistema públic, fins i tot que són justes, que racionalitzen els recursos i que limiten els abusos. La realitat, però, és que aquestes esperes són completament innecessàries, com ho són també el dolor, l’angoixa i el patiment que provoquen en les persones que esperen i en el seu entorn més proper.

    Nosaltres pensem que és possible enfrontar el problema de les llistes d’espera utilitzant al 100 per 100 els recursos públics existents, recuperant els serveis perduts o tancats durant les retallades i fent de l’Atenció Primària pública l’eix del sistema sanitari que gestioni les llistes d’espera diagnòstiques. Cal eliminar els concerts i derivacions a la sanitat privada, posant en funcionament absolutament tots els recursos públics no els necessitarem. Cal incompatibilitat absoluta perquè el personal del sector públic treballi a la privada (evitant la derivació de pacients). Cal democratitzar el sistema. Cal una participació, real dels agents i del mateix malalt, que permeti el control. Cal transparència i accés senzill i directe a totes les dades del sistema i de la llista d’espera per tal que totes les usuàries puguin consultar-les i fer seguiment en temps real. I calen uns terminis i garanties que siguin equitatius a tots els territoris de l’estat. Cal i és imprescindible derogar la Llei estatal 15/97 i la LOSC catalana de 1995 que permeten la mercantilització i la privatització sanitàries.

    Pensem que tot això és possible i que és econòmicament viable. Tenim, doncs, raons de sobres per denunciar i mobilitzar-nos.

  • Una infermera per 53 pacients: la falta de personal perjudica l’atenció al CAS Centre Fòrum

    Les càrregues de treball que pateix el personal del Centre Fòrum, expliquen els treballadors, han portat que l’activitat d’aquest edifici sigui «insuportable» per a ells però també per als pacients i familiars. Veïns, usuaris i components de la Plataforma Acampada Mar «El Mar s’ofega» junt a la Marea Blanca han realitzat una concentració a les portes del Centre Fòrum com a denúncia. Durant aquesta, han recollit signatures entre els usuaris i han entregat una carta que ha recollit recursos humans a l’atenció de la Directora del Centre Fòrum, Rocio Ibáñez Ávila, qui també és Directora de l’Hospital de l’Esperança.

    El Centre Fòrum pertany al Consorci Sanitari Parc de Salut Mar i tracta malalties d’alta complicació, crònics, pal·liatius i també té unitats de salut mental i geriatria. Situat a la zona litoral, té aquí la seva àrea d’influència, una zona que Rosa Lara, infermera del centre, qualifica de complexa i molt necessitada d’intervenció social.

    Com a Centre d’Atenció Sociosanitària, el Centre Fòrum atén malalts de llarga estada, té una unitat de pal·liatius, persones que s’apropen a la mort, una de subaguts i també una de convalescència. «Hi ha molt malalt crònic que no podem derivar a l’Hospital del Mar, que necessita una atenció continua i individualitzada», explica Lara que afegeix que el gran problema que es troben els treballadors del centre és no tenir temps «per humanitzar les cures».

    Els treballadors denuncien que des de gerència no s’ocupen d’estimular i apoderar el seu personal. «Hi ha molta feina però fan com si no els hi afectés. Haurien de baixar aquí i veure que els malalts no són pacients i prou, són persones», demana Lara.

    El model jurídic del 2010 per al Parc de Salut Mar donava a la Generalitat una quota de representació del 60% i a l’Ajuntament del 40%. Per això, la carta on s’exposa la situació i les demandes dirigides a la Directora del Centre Fòrum també es farà arribar a l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau, a la Gerent del Parc de Salut Mar Olga Pané i al Síndic de Greuges.

    53 pacients per infermera: les conseqüències de la reducció de personal

    Quan el CatSalut va obrir les portes de l’edifici l’any 2005 ho va fer amb prou personal i utilitzant totes les seves plantes. Uns anys després va reduir la utilització de l’edifici a la meitat i, consegüentment, la meitat dels treballadors van ser destinats a altres centres. Ara, ens explica Lara, torna a estar tot obert i en ple funcionament però el personal no ha tornat. La saturació existent a l’Hospital del Mar fa que el Centre Fòrum assumeixi molta feina i eviti derivar pacients cap a l’Hospital. «Veient com està el Mar evitem enviar gent. Nosaltres ara tornem a tenir més recursos sanitaris però els recursos humans, que també els necessitem, no ens els posen», denuncia Lara.

    La situació per exemple d’infermeria implica que algunes d’elles en torns concrets arribin a atendre 53 pacients al mateix temps. Una tasca del tot inassumible per a les treballadores que denuncien aquestes càrregues de treball com a «abusives».

    Una dona signa per unes millors condicions laborals i en l’atenció a les portes del Centre Fòrum / Carla Benito

    Al servei de psiquiatria del Centre Fòrum ingressa només persones que estiguin en situació estable però, com indica Lara, no es pot afirmar que una persona amb una malaltia de salut mental estarà sempre estable. El torn de nit de psiquiatria és on hi ha menys personal, ja que segons Lara, la direcció és on veu menys necessitat. Fa uns mesos van obligar a tot el personal del centre, també els que es troben rotant per aguts i pal·liatius, a realitzar un curs específic per si en algun moment calia pujar a la unitat de psiquiatria i ajudar a fer contencions a algun pacient. «Evidentment que pujarem si un company té un problema, però no hauria de funcionar així, hauria d’haver-hi el personal adient a cada unitat», diu Lara. Així, explica que treballar sota la pressió del temps genera impotència i estrès entre el personal fent que aquests sovint marxin plorant a casa i que cada cop hi hagi més absentisme.

    No només hi ha col·lapse entre les infermeres, també denuncien carència de personal a cuina, neteja o intervenció socials. Entre els sanitaris, ara s’ha eliminat també el paper del supervisor de nit. Només hi ha un metge de guàrdia i és una infermera, de manera rotatòria, qui ha d’assumir aquesta responsabilitat sense descuidar a més l’atenció als pacients que li pertoquen.

    Humanitzar les cures per millorar la qualitat del servei

    El temps és un element bàsic per a treballar amb malalts crònics. Alguns pacients requereixen a més de cures físiques, cures específiques a la complexitat de la seva malaltia. Lara destaca que gerència els hi marca uns tempos per a poder realitzar de manera mecànica i precipitada aquestes tasques però ressalta la necessitat d’humanitzar les cures. «Aquests temps des dels despatxos no es contemplen; només pensen en les cures físiques del malalt però no en el temps emocional que necessiten ells i les seves famílies», ressalta Lara que troba important treballar aquest aspecte amb persones que es troben en una situació crònica.

    Per «poder treballar amb dignitat», usuàries, treballadores i la Plataforma el Mar s’ofega demanen oblidar aquestes ràtios tan descabellades, ja que no es pot treballar així. Com la resposta d’augmentar personal no la veuen factible amb l’argument de les retallades que des de fa anys se’ls hi dóna, expliquen que demanen acceptar menys pacients: «només així podrem millorar la qualitat», tanca Lara.