Just Deploy It!

Etiqueta: accidents laborals

  • Els accidents de treball amb baixa han crescut un 36% a Catalunya des que s’aplica la reforma laboral

    La reforma laboral, qualificada per l’expresident d’Espanya, Mariano Rajoy, «d’extremadament agressiva» i no esmenada pel govern del PSOE, ha contribuït a l’augment de l’accidentalitat a la feina a Catalunya, segons es desprèn de les dades recopilades per Diari del Treball i les valoracions sindicals.

    El mes passat, els sindicats mostraven la seva alarma davant del fet que entre gener i juliol s’havien produït a Catalunya 56 morts en accident laboral. Només el juliol hi va haver fins a 10 accidents laborals mortals.

    No es tracta, però, d’un augment puntual cenyit a l’últim any, sinó que és una tendència a l’alça des del 2013.Si es compta el període de gener a juliol d’enguany, el nombre d’accidents amb baixa suma 59.704, cosa que representa un increment del 6% respecte al mateix període de l’any anterior.

    Es podria argumentar que l’increment d’activitat fruit de la recuperació econòmica pot explicar que hi hagi més accidents. Per a tenir en compte les fluctuacions en el mercat de treball, s’ha creat l’índex de sinistralitat, que mesura el nombre d’accidents per cada 100.000 treballadors.

    Tant si el càlcul es fa en funció de la totalitat dels accidents com si es fa a partir de l’índex de sinistralitat es veu com la tendència dels accidents a disminuir fins als anys 2012-13, s’ha capgirat i, des d’aleshores, creix constantment. Aquest any, el nombre d’accidents amb baixa laboral ha crescut un 36% si es compara amb els que entre gener i juliol s’havien registrat l’any 2013.

    Durant el primer semestre i el juliol, els accidents laborals amb baixa acostumaven a ser el 60% del total anual. En aquest sentit, si es manté el creixement experimentat els últims anys, a la fi de 2019 es podria superar la xifra psicològica dels 100.000 accidents amb baixa. Per trobar una xifra semblant caldria anar enrere fins a l’any 2010.

    Si es miren els gràfics, es veu que tant en xifres absolutes com en l’índex de sinistralitat a Catalunya es dibuixa una evolució idèntica: els accidents baixen fins a 2012-13 i pugen des d’aquesta data en una tendència que no s’ha frenat. Això passa encara que l’índex mesura els accidents en el conjunt de l’any i no es discriminen mensualment.

    Cristina Torre, secretària d’acció sindical de CCOO de Catalunya, assegura que «l’explicació cal buscar-la en la reforma laboral». Fa memòria i recorda que l’any 1995 es va aprovar la llei de prevenció de riscos laborals. L’aplicació d’aquella normativa va possibilitar la lenta reducció dels accidents, tant lleus, com greus o mortals. I és a partir de la reforma laboral quan la tendència canvia i la corba s’enfila.

    «La reforma laboral inclou en un dels seus apartats menys coneguts que les mútues prenguin un paper protagonista en la gestió dels accidents», diu Torre. A partir de la reforma de la normativa que regula la intervenció de les mútues en els accidents que es produeixen a les empreses, són aquestes entitats, que d’altra banda han de pagar els salaris quan hi ha incapacitat fruit dels sinistres, les que qualifiquen els accidents.

    I precisament, des que ho decideixen les mútues, el nombre d’accidents lleus ha crescut molt més que el que ho han fet els accidents greus. Això té una repercussió directa en les inversions que han de fer les empreses en prevenció: si baixen els accidents més perillosos, no cal dedicar fons a evitar-los, poden pensar els empresaris. Però, si no hi ha polítiques preventives, el resultat és que hi ha més accidents.

    «Una cosa que hem vist és que ara la majoria de les declaracions d’accidents laborals greus tenen a veure amb sinistres amb afectació violenta sobre les persones. Si hi ha un aixafament d’un treballador, això no es pot amagar, perquè hi ha atestat policial i intervé també la inspecció de treball, però si una persona fruit de l’estrès pateix un accident cardiovascular, pot passar com un cas lleu, i quedar amagat en els índexs de sinistralitat», afirma Torre.

    La reforma laboral, segons la sindicalista de CCOO, ha tingut un altre efecte perniciós per a la classe treballadora i la seva seguretat a la feina: ha fet possible la cadena de subcontractacions que permet que una empresa passi parts de la seva activitat a altres companyies que, per tenir guanys retallen, no només salaris sinó també inversions en salut i prevenció d’accidents.

    Un tercer aspecte que explica l’evolució creixent de la sinistralitat és la proliferació de feines amb contractes precaris o parcials. Aquests llocs de treball els ocupen persones que per les seves condicions contractuals acostumen a estar més disposades a acceptar feines amb més riscos o sense la protecció adient, mentre que els operaris amb contractes fixes acostumen a reclamar mesures de seguretat o poden recórrer als seus representants sindicals per evitar fer feines que posin en perill la seva integritat.

    Per la seva banda, Núria Gilgado, Secretària de Política Sindical de la UGT de Catalunya, coincideix en el fons amb les declaracions de Torre. Ho fa amb gairebé un eslògan: «sempre hem dit que la precarietat porta a la sinistralitat», diu. En aquest sentit recorda «diversos estudis que hem fet al sindicat que mostren que en aquells sectors amb condicions laborals més dolentes és on es produeixen més accidents de treball».

    Gilgado posa sobre la taula un seguit de circumstàncies que en la seva opinió fan que els accidents es disparin a partir de la posada en marxa de la reforma laboral: «la flexibilització i l’allargament de les jornades de treball, els horaris interminables i la rebaixa de salaris». Però, en la seva opinió un element fonamental és que «a partir de la reforma laboral es va veure el que són inversions en previsió com una mera depesa, i es van retallar aquestes mesures, cosa que ha fet que al país no hi hagi una cultura preventiva necessària per assegurar el treball i la salut».

    I encara hi ha un altre element indirecte que lliga els accidents amb la reforma laboral: és la nova norma que obliga a declarar la jornada laboral. «La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), justifica l’exigència del control dels horaris per fer que es compleixin els temps de descans. Dit en altres paraules, si no se sap les hores que treballa una persona no es poden tampoc reclamar els temps de descans», diu Cristina Torre. És sabut que la desregulació massiva d’horaris va arribar de la mà de reforma laboral.

    Però no tot són aspectes crítics. La legislació espanyola ha decidit des de l’1 de gener d’aquest any adoptar els criteris per classificar els accidents de treball, seguint les pautes establertes per l’Organització Internacional del Treball (OIT), i la Unió Europea (UE).

    L’adopció dels criteris permetrà tenir dades estadístiques de com es produeixen els sinistres i adoptar les polítiques consegüents per evitar-los. Ara bé, això podria no aplicar-se a Catalunya, explica Torre, perquè la Generalitat ha decidit no utilitzar la classificació esmentada, per la qual cosa aquí tampoc es podran conèixer els accidents segons les seves causes.

  • El 60% dels treballadors creuen que la feina els està afectant la salut

    El 59,2% de les persones consultades a l’Enquesta sobre les condicions de treball a Catalunya i l’Aragó 2018 asseguren que la feina els està afectant la salut. Aquesta dada forma part d’una recerca impulsada per la Fundació Estatal per a la Prevenció de Riscos Laborals que ha consistit en una enquesta entre una mostra de 353 treballadors sobre les condicions de treball a Catalunya i l’Aragó. Els resultats del sondeig no discriminen les dades entre una comunitat i altra. Els treballadors que consideren que la feina els perjudica diuen que els símptomes que mostren són principalment la sensació continua de cansament, dificultats per a dormir i el fet de sentir-se emocionalment esgotat. Altres efectes que noten són sentir-se tensos i irritables i oblidar fàcilment coses.

    Un 22.1% de les respostes afirmen haver patit en els darrers dos anys un accident a la feina que ha obligat l’atenció mèdica. Les causes per les quals s’hauria produït són les postures forçades, l’elevat ritme de treball, la manipulació manual de càrregues i el cansament i la fatiga. Gairebé la meitat dels treballadors (49%) admeten que en els darrers dotze mesos s’han fet a la seva empresa avaluació dels llocs de treball. D’aquests, el 36,3% afegeix que això no ha comportat l’aplicació de cap mesura correctora i un 36,4% ho desconeix. Un 29,3% diu que sí que s’han implementat mesures.

    Massa soroll als centres de treball

    Destaca també en les conclusions de l’enquesta la queixa pel nivell de soroll als centres de treball. Un 41,6% afirma que no és molt alt però sí que molesta. Un 12,7% diu que no es pot tenir una conversa a tres metres i un 3,5% fins i tot que a aquesta distància de tres metres no permet escoltar el que una altra persona et diu.

    Un 29,2% dels treballadors assegura que han estat exposats a l’acció d’agents químics. D’aquests un 74,8% reconeix haver rebut informació completa per part de l’empresa sobre aquesta situació. En canvi, un 17,8 troben que ha sigut insuficient i fins i tot un 7,8% al·leguen que no han tingut cap tipus d’informació.

    Riscos d’accidents

    El 45% dels que han respost l’enquesta diuen que el risc d’accident més important que hi ha al seu centre de treball són les caigudes des d’un mateix nivell. En segon lloc hi ha els cops (44,5%) i després  els talls o les punxades (37,1%) i els sobreesforços per manipulació de càrregues (33,7%).  Com  a causes d’aquests accident, els treballadors assenyalen les postures forçades (44,2%). Segueixen en importància el cansament o fatiga (32%), les distraccions (30%), el ritme de treball ràpid (29,7%), i aixecar o moure càrregues pesades. En menor mesura també destaquen la falta d’espai, de neteja o el desordre (16,4%) i el manteniment inadequat o deficient (15,9%),  el cansament o fatiga (32%), les distraccions (30%).

    Finalment un altre element destacable són les conductes violentes. A la pregunta de si hi han estat objecte d’alguna, només ha respost el 28,6% dient que sí. D’aquests sobresurten les amenaces de violència física (20,8%), i les discriminacions per raons de gènere (16,8%) Hi ha un 30,7% que assenyalen que les actituds agressives que han patit han estat d’una altra modalitat a les que oferia l’enquesta. D’aquests, el 38,7% han assestat per assetjament per càrrec sindical, percentatge que suposa el 12% del total de les persones que han participat en l’enquesta.

  • Una de cada quatre empreses no fa formació en seguretat i salut a la feina als treballadors

    Aquest és un article publicat a El Diari del Treball

    El nombre d’accidents laborals produïts a Catalunya l’any 2015 ha tornat a pujar i el 24,5% de les empreses (la majoria petites i molt petites) no compleix l’obligació establerta fa vint anys per establir mecanismes que garanteixin la seguretat i a salut dels seus treballadors. L’augment dels accidents suposa un canvi de tendència significatiu, ja que des de 2006 l’accidentalitat, en tots els seus aspectes -amb baixa, sense baixa i in itinere- no havien fet més que reduir-se. Segons CCOO la raó del nou creixement és que s’ha frenat l’esforç inversor en prevenció, segons ha assegurat Loly Fernández, responsable de Salut Laboral del sindicat, en una roda de premsa per fer balanç de la salut laboral a Catalunya el 2015.

    En total es van denunciar a Catalunya l’any passat 225.529 accidents de treball. D’aquests, 81.916 es va produir durant la jornada laboral. Altres 127.577 es van registrar també durant la jornada de treball, tot i no provocar baixa. Els accidents produïts durant el trajecte d’anar o tornar de la feina van ser 16.036 i 90 accidents han estat mortals, 6 més que l’any anterior. En l’apartat de sinistres mortals, aquest any, ha explicat Fernández, hi ha tingut un pes decisiu l’accident aeronàutic de Germanwings.

    La responsable de salut laboral de CCOO ha vinculat l’increment d’accidents que ha començat a notar-se des de l’any 2012 a què, tot i que la llei de prevenció de riscos laborals és essencialment positiva, “falten polítiques públiques per implementar-la”.

    Loly Fernández ha fet notar que la sinistralitat laboral té un biaix de sexe. És a dir: que els homes tenen més tendència a patir accidents laborals, mentre que les dones acostumen a estar més afectades per malalties laborals. Això s’explica perquè les tasques que acostumen a fer els homes tenen més a veure amb risc, mentre que les que fan les dones solen ser més repetitives i desgastants, i això es tradueix en una diferent casuística pel que fa a la salut laboral.

    El tipus de contractes també es vincula amb els accidents laborals. Així, l’any passat els treballadors que tenien contractes fixos va augmentar globalment un 2,5%, però els mortals van créixer un 28,21%. Al seu torn, els accidentats amb contractes temporals van veure incrementats els accidents en un 17,04% dels quals el 12,5% van ser accidents amb resultat de mort.

    Els redactors de l’estudi matisen les dades esmentades perquè indiquen que la proporció de persones que a Catalunya tenen contracte indefinit és molt més gran que la que té contractes eventuals.

    Poca prevenció a les petites empreses

    Usant com a base una enquesta de la Generalitat, CCOO ha remarcat alguns aspectes de la política de prevenció que li semblen preocupants. José Cachinero, secretari d’acció sindical i política sectorial, ha destacat que encara avui hi ha 144.414 treballadors que no ha fet cap mena d’activitat preventiva. Dit d’una altra manera, el 24,5% de les empreses (la majoria petites i molt petites) no compleix l’obligació establerta fa vint anys per establir mecanismes que garanteixin la seguretat i a salut dels seus treballadors.

    Una altra dada rellevant és que del conjunt de les empreses que tenen organitzada la prevenció, en el 70% dels casos ho fa a partir d’un servei aliè, cosa que afecta el 55% de la població treballadora.

    I encara més, en els casos que es contracta un servei de prevenció aliè a l’empresa, la dedicació que es fa de mitjana a cada societat no supera les 6,88% de les hores presencials. “Això mostra clarament la impossibilitat de donar un servei adequat per garantir la salut a la feina dels treballadors”, ha dit Cachinero.

    Conflicte d’interessos

    Aquest diari ha pogut saber que fins fa poc eren les mútues les que realitzaven la formació en prevenció. Quan la llei ha obligat aquestes companyies a desfer-se de les seves filials encarregades de la prevenció, en molts casos el comprador ha estat un grup de sanitat privada que té, segons Cachinero, “la seva principal activitat en un altre àmbit”. Això causa que hi pugui haver “en alguns casos conflictes d’interessos”, ha dit el sindicalista.

    Com a conclusions, CCOO proposa actuacions específiques de la inspecció de treball, autoritat laboral i autoritat sanitària per millorar la funció de control sobre el compliment de la normativa. També es reclama que es revisi la contractació dels serveis de prevenció aliens i del contingut dels contractes. Ja que s’ha constatat que s’ha reduït, amb l’excusa de la crisi, l’activitat preventiva.

    En l’apartat de la formació es reclama una activitat d’acompanyament, que “es realitzi finalment”. En aquest sentit es reconeix que el 80,46% dels delegats i delegades de prevenció han rebut formació, però la resta, no. En aquest sentit “la mancança principal la troben en la formació directa dels treballadors”, diu Loly Fernández, que recorda que la formació és una obligació empresarial que l’administració hauria de comprovar. També reclamen la creació d’un pacte català per la visualització,reconeixement i prevenció de les malalties relacionades amb el treball. En aquest acord hi haurien de ser presents l’administració laboral i sanitària, Inspecció de treball i els agents econòmics i socials.