Barcelona ha caigut en la primera ronda de votacions i no acollirà l’Agència Europea del Medicament (EMA per les seves sigles en anglès). L’elecció s’ha realitzaten el Consell d’Assumptes Generals de la Unió Europea, on participaven tots els estats membres.
Amsterdam ha estat la vencedora definitiva i serà la ciutat que albergarà la seu de l’EMA. Milà s’ha enfrontat a Amsterdam en una tercera ronda després d’eliminar a Copenhaguen de la competició.
Barcelona hauria quedat descartada en la primera de les tres rondes. Les ciutats que han rebut més vots en aquesta primera ronda, i que per tant han passat a la segona, són Milà, que s’ha emportat 25 punts, i Amsterdam i Copenhaguen, que han rebut 20 cadascun. Barcelona ha quedat fora amb 13 punts.
La ciutat que albergarà la seu de la EMA, Amsterdam, s’ha escollit aquest mateix dilluns mitjançant votació secreta. La seu es mourà a la ciutat escollida el 2019, data en la que el Brexit es materialitzarà, després de 22 anys a Londres.
El sistema de votació per escollir l’Agència suposava que, per guanyar, una de les ciutats candidates rebés els vots directes de 14 estats en una primera ronda. De no ser així, les tres opcions més puntuades passaven a una segona votació. Si encara així cap ciutat aconseguia el suport de 14 estats es passaria a una tercera ronda entre les dues preferides.
Unitat plena de retrets
La candidatura de Barcelona havia aconseguit la unitat de totes les administracions, Ajuntament, Generalitat i Ministerio. Malgrat aquest esforç, el desenvolupament de la campanya no ha estat exempt de retrets entre administracions, sobretot quan, fa tres setmanes, va transcendir que Barcelona perdia opcions com a candidata.
Poc abans començar la sessió on els països membres de la Unió anaven a decidir quina ciutat acolliria la seu de l’Agència Europea del Medicament, el tinent d’alcalde de Barcelona GerardoPisarello rebaixava les expectatives assegurant que acudien a Brussel·les amb «la consciència tranquil·la», ja que Barcelona està reconeguda com la millor ciutat «pel seu ecosistema investigador i científic».
El tinent d’alcaldia contestava així a les declaracions de la ministra de sanitat, Dolors Montserrat, que un parell d’hores abans havia acusat a l’independentisme de «no posar fàcil» que Barcelona fos la seu de la EMA. «Nosaltres no hem abandonat als catalans a la sort de l’independentisme. La partida encara està en joc», havia assegurat Montserrat.
La tercera institució implicada, la Generalitat de Catalunya, ha estat una administració pràcticament desconnectada de la carrera per la seu de l’EMA des que el conseller del ram, Toni Comin, fos cessat per ordre de Rajoy en aplicació de l’article 155 de la Constitució.
Finalment, i després de negociacions entre el Departament de Salut de la Generalitat i el Ministeri de Sanitat del Govern central, el director del Servei Català de la Salut i actual secretari general en funcions del Departament, David Elvira, ha viatjat també a Brussel·les. Elvira ha opinat mitjançant xarxes: «Malgrat l’anomalia institucional que patim l’equip del Departament de #Salut seguim apostant fins l’últim minut a fer l’esprint final perquè #Barcelona estigui hostatjant una de les principals agències europees» #EMA
Barcelona sumava en qualitat
Un dels criteris que fallava perquè Barcelona fos l’escollida era el de dispersió geogràfica. L’estat on es troba Barcelona ja compta amb diverses agències comunitàries europees: seguretat laboral, control de pesca, propietat intel·lectual, satèl·lit i energia. En total la Unió Europea compta amb 35 agències descentralitzades.
Encara així, Barcelona superava amb èxit els requisits tècnics i aprovava amb nota. Els criteris que la Comissió Europea contemplava en l’avaluació van ser l’accessibilitat, la seguretat social, l’assistència mèdica per treballadors i familiars, i les instal·lacions educatives per als seus fills. Es valorava també si l’agència podia entrar en funcionament amb garanties just deixar Londres.
Quant a l’ecosistema científic i investigador a què alts càrrecs s’han referit en múltiples ocasions per enaltir Barcelona, segons dades recollides per Barcelona Global, la capital catalana compta amb 31 centres de recerca biomèdica, ciències de la salut i sanitat animal i amb 230 laboratoris i és la cinquena ciutat europea en termes de producció científica. A més, Espanya és el segon país europeu en nombre d’assajos clínics.
Aquesta no era la primera vegada que Barcelona manifestava la seva voluntat d’acollir l’agència. Ja ho va fer en una altra ocasió, quan s’havia de decidir on situar-la. Va ser el 1992, quan l’estat espanyol, en el marc dels Jocs Olímpics, va presentar la candidatura de Barcelona com a seu, quedant en segon lloc per darrere de Londres, on va ser finalment situada.
El segon intent per quedar-se amb aquesta agència, que té un ecosistema associat de més d’1.600 empreses i que rep més de 40.000 visites anuals, va començar just després del referèndum del Brexit.
Els països que integren la Unió Europea votaran aquesta tarda quina ciutat acollirà la seu de l’Agència Europea del Medicament (EMA per les seves sigles en anglès). Diversos membres de l’Ajuntament de Barcelona es dirigeixen a Brussel·les per viure en primera persona si la capital catalana serà l’escollida. Ajuntament, Generalitat i Govern viatgen a Brussel·les amb comentaris que indiquen els seus dubtes al voltant d’aconseguir la seu europea a causa de lectures polítiques. Tots ells coincideixen que Barcelona és la millor preparada tècnicament.
L’alcaldessa de Barcelona Ada Colau s’ha manifestat a favor de Barcelona: «Avui a Brussel·les la UE escollirà la següent ciutat amfitriona de l’EMA; el personal de l’Agència va votar la seva candidata preferida mesos enrere: Barcelona #BCN4EMA«.
Des del Govern, el suport segueix sent el mateix però la ministra de sanitat, Dolors Montserrat, que també estarà present a Brussel·les, ha declarat que l’independentisme no ho ha posat fàcil perquè Barcelona sigui la seu de l’EMA. «Nosaltres no hem abandonat als catalans a la sort de l’independentisme. La partida encara està en joc», ha afegit.
La ministra ja es va manifestar ahir per xarxes socials amb el següent missatge: «Estem a menys de 24 h perquè es decideixi la destinació de l’Agència Europea de Medicaments. Hem treballat sense descans perquè Barcelona sigui la ciutat triada, la candidatura millor preparada. Aconseguir-la suposarà un canvi exponencial per a Espanya. #EMA #BCN4EMA»
En la mateixa línia, GerardoPisarello en declaracions en Catalunya Ràdio ha destacat que s’ha fet un bon treball des de totes les administracions i que Barcelona és la millor candidata a nivell tècnic. Diverses fonts de les institucions opinen que els països de la Unió Europea seguiran criteris polítics i no tècnics quan vagin a votar. Per Pisarello «es faran lectures políticament interessades» per escollir una o una altra ciutat de les 19 candidates existents, encara així considera que Barcelona «ha fet un bon treball per l’EMA».
Pisarello ha recordat que passi el que passi, «Barcelona no deixarà de ser el parc científic i tecnològic que és, doncs fa molts anys que treballa en aquesta línia». Al costat de Pisarello, també s’ha desplaçat a Brussel·les el fins ara tinent d’alcalde responsable del projecte, Jaume Collboni, qui ha abandonat el seu càrrec en trencar els comuns el pacte de govern amb el PSC.
Els resultats es coneixeran avui després d’una votació secreta per part dels 27 estats membres de la Unió Europea. La votació es realitzarà mitjançant diverses rondes: en la primera, cada país haurà de recolzar a les tres candidatures que consideri més qualificades i si alguna d’elles aconsegueix els tres punts de més de la meitat dels països, és a dir, 14, es considerarà escollida per majoria absoluta. Si no es dóna aquesta situació, els tres aspirants amb més nombre de vots passaran a una segona ronda en la qual cada país atorgarà un punt a la candidatura preferida. Si algú aconsegueix 14 punts, serà la seu. Si no, encara hi haurà una final entre les dues ciutats que tinguin major puntuació, i d’aquí sí que sortirà la seu definitiva.
Les ciutats que competeixen amb Barcelona per acollir una de les agències comunitàries són Amsterdam, Atenes, Bonn, Bratislava, Brussel·les, Bucarest, Copenhaguen, Dublín, Hèlsinki, Lille, Milà, Porto, Sofia, Estocolm, Malta, Viena, Varsòvia i Zagreb. De totes elles, són Bratislava, Amsterdam o Milà les que sonen com a preferides.
Dubtes per la situació política
Han estat molts els rumors i comentaris que la candidatura de Barcelona ha rebut durant les últimes setmanes i han fet trontollar la seva força. Primerament va ser el llavors conseller de salut de la Generalitat de Catalunya, Toni Comín, qui va explicar a finals de setembre que un informe tècnic no preceptiu situava Barcelona entre les «dues o tres millors» candidates. Veia a més a Amsterdam com la «rival» més difícil.
Els dubtes que s’han generat al voltant de la candidatura es van incrementar fa només una setmana amb un article publicat per Financial Times. En ell, citant fonts diplomàtiques, s’afirmava que Barcelona hauria quedat fora de la carrera per acollir la seu de l’EMA a causa de les tensions polítiques internes. Govern estatal, Generalitat i Ajuntament es van posicionar en clau de reforçar la candidatura. Xarxes socials tant de la candidatura Barcelona for EMA com de la ministra de sanitat van afirmar que anaven a seguir treballant perquè «l’EMA vingués a Espanya». Per la seva banda, el que era tinent d’alcalde d’economia a l’Ajuntament de Barcelona abans que Colau trenqués el pacte amb el PSC, Jaume Collboni, també va declarar que Barcelona seguia sent la millor i que l’Ajuntament estaria avui a Brussel·les per «fer d’aquesta candidatura una realitat».
L’última mostra de força la van realitzar els tres últims alcaldes de la capital catalana. Ada Colau (Barcelona en Comú), Xavier Trias (CIU) i Jordi Hereu (PSC) van realitzar un manifest conjunt per defensar la candidatura. Durant l’acte, Trias va opinar que albergar la seu seria de gran utilitat per a la situació política de l’estat, ja que «quan tens gent a la presó i gent fora del país que no pot tornar per por d’acabar pres el mínim que pots fer és un gest de distensió».
Aquesta carrera per albergar la seu de l’EMA es va iniciar després de iniciar el Brexit. Londres, fora de la Unió Europea, no podia seguir tenint l’Agència a la seva ciutat. Està previst que les agències canviïn la seva ubicació el març del 2019, amb la sortida de Regne Unit.
Barcelona, ben qualificada per l’EMA
Barcelona compleix amb tots els requisits tècnics que l’EMA imposava. L’única cosa que podia restar a nivell tècnic era el criteri de dispersió geogràfica, ja que Espanya ja dóna cabuda a tres seus europees.
Comptar amb l’edifici de la Torre Glòries ja edificada era un punt molt positiu per a la ciutat. En aquest sentit, el conseller de Salut cessat, Toni Comín, va declarar que altres candidatures no tenien «un edifici emblemàtic de la qualitat i la potència simbòlica com la Torre Glòries» i que aquest era «extraordinari des del punt de vista funcional». El conseller també considerava que la llei de l’Agència Catalana de Medicaments i Productes Sanitaris que l’executiu va aprovar a principis d’agost enfortien la candidatura.
A grans trets, les institucions europees fixaven cinc requisits. El primer era garantir la capacitat per allotjar l’activitat de l’agència –la seu de Londres té 27.000 metres quadrats i inclou sales de conferències i un auditori– i la seva engegada dins del termini que duri el Brexit.
El segon, l’accessibilitat i la bona connexió de la seu, ja que els viatges derivats de l’activitat de l’agència són molts a l’any i des de molts països. El tercer i el quart tenien a veure amb el quès’oferia als treballadors. D’una banda, l’existència d’equipaments escolars per als seus fills (648 nens i nenes, la meitat dels quals tenen entre 3 i 11 anys). D’altra banda, la seu havia de tenir «un accés apropiat al mercat laboral, seguretat social i assistència mèdica» tant per als fills com per a les parelles dels treballadors. L’últim requisit té a veure amb la continuïtat del negoci iniciat en el 2016.
Segons xifres de 2015, l’EMA compta amb prop de 900 treballadors qualificats i mou al voltant de 36.000 visitants a l’any, entre científics, professionals sanitaris o de la indústria del medicament. És per això que a aquesta agència, un dels molts organismes descentralitzats de la Unió Europea, no li falten, precisament, pretendents.
Els tres últims alcaldes de Barcelona s’han reunit aquest divendres per reclamar que la capital catalana aculli l’Agència Europea del Medicament (EMA, per les seves sigles en anglès), quan solament falten tres dies per a la votació que decidirà la propera seu de l’organisme. Ada Colau (Bcomú), Xavier Trias (CiU) i Jordi Hereu (PSC), els regidors de l’última dècada, han afirmat que la ciutat es troba davant un dels seus desafiaments històrics, com el d’acollir els Jocs Olímpics de 1992 o el del Mobile World Congress més recentment.
Colau ha agraït la seva implicació a tot l’equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona i especialment a Jaume Collboni, tinent d’alcalde que fins al moment assumia el desenvolupament del projecte. També ha tingut paraules per a la Ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, i per al conseller de Salut cessat, Toni Comín. «Malgrat la complexitat del moment polític, ningú ha titubejat mai per estar dins d’aquest projecte», ha dit, elogiant no haver entrat «en el joc partidista quan parlem de projectes de ciutat» ja que això «afavoreix el treball».
Xavier Trias, per la seva part, ha reconegut estar vivint un déjà-vu que el retorna a l’any 92. Ha afegit que Barcelona és l’opció ideal per acollir la seu i ha assegurat que així seria si fos la gent qui l’escollís. Ha ressaltat però que el problema està en el fet que «no és una decisió tècnica, és una decisió política». Així, al seu entendre, «la torre de les Glòries té unes opcions infinites de futur».
Xavier Trias ha opinat que seria responsabilitat del president del Govern, Mariano Rajoy, apostar també per l’EMA. «Quan tens gent a la presó i gent fora del país que no pot tornar per por d’acabar pres el mínim que pots fer és un gest de distensió», ha dit dirigint-se al president.
Jordi Hereu ha ressaltat per la seva part que aquesta candidatura és forta perquè està defensada per gent diferent que busca el millor per a Barcelona. Hereu ha remarcat que Barcelona ha intentat tenir, a part d’estructures sanitàries, també un bon model. A més, ha comentat que Barcelona «sempre ha tingut vocació europea» i, com a gran aposta, «voldrà també ser en un futur una gran capital europea».
La candidatura de Barcelona per acollir la seu de l’EMA es va impulsar conjuntament des del Govern central, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona l’abril passat. Des de llavors, la campanya per acollir la seu de l’EMA no ha cessat.
Gabriel Jené, president de Barcelona Oberta ha presentat l’acte d’aquest divendres, que s’ha celebrat en el teatre El Molino, mentre el director de La Vanguardia, Marius Carol, ha estat l’encarregat de moderar les intervencions de l’alcaldessa i els exalcaldes. Carol ha comparat la carrera per la seu de l’EMA amb Eurovisión: «Pots tenir el millor cantant, que si no et voten guanyarà Bielorusia».
En la disputa per ser la candidatura escollida per ser la seu de l’Agència Europea del Medicament (EMA per les seves sigles en anglès), Barcelona hauria quedat descartada segons declaracions de fonts diplomàtiques al diari econòmic Financial Times.
L’EMA busca seu després d’abandonar Londres pel Brexit i Barcelona, una de les candidates preferides per reunir totes les condicions tècniques que es requerien, hauria quedat fora en aquest mateix sentit, «per la tensió que es viu».
Tot i els rumors, totes les institucions i organismes que treballen per l’èxit de la candidatura han volgut transmetre un missatge d’ànims i han confirmat que segueixen endavant.
La ministra de Sanitat del Govern d’Espanya, Dolors Montserrat, ha publicat el següent en el seu compte de Twitter el missatge del compte oficial de la candidatura i ha afegit que des del Gobierno seguiran «treballant perquè Barcelona sigui la nova seu de l’Agència Europea del Medicament. Som la millor candidatura tècnicament. Anem a seguir treballant perquè el proper 20 de novembre la #EMA vinguia a Espanya».
Seguimos trabajando para que Barcelona sea la nueva sede de la Agencia Europea del Medicamento. Somos la mejor candidatura técnicamente. Vamos a seguir trabajando para que el próximo 20 de noviembre la #EMA venga a España. @EMA_Newshttps://t.co/BKVoFtb4D1
El compte oficial de la candidatura de Barcelona a l’EMA deia el mateix: «Seguim treballant perquè Barcelona sigui la nova seu d’@EMA_News. La decisió es pren el proper 20 de novembre a Brussel·les #Bcn4Ema#BarcelonaisReady
Seguimos trabajando para que Barcelona sea la nueva sede de @EMA_News. La decisión se toma el próximo 20 de noviembre en Bruselas #Bcn4Ema#BarcelonaisReady
Per la seva banda, des de la tinència econòmica de l’Ajuntament de Barcelona no es posicionaran al respecte fins que no hi hagi la votació el dia 20 de novembre i, per tant, una resposta ferma sobre la candidatura. Jaume Collboni, tinent d’alcalde al capdavant de la candidatura va piular el següent: «Barcelona segueix sent la millor. El dia 20 estarem a Brussel·les fent d’aquesta candidatura una realitat #BarcelonaIsReady»
L’últim en parlar al respecte ha estat el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. En la mateixa línia que els anterior també s’ha mostrat positiu: «Barcelona té les condicions tècniques i manté l’ambició intacta per ser la nova seu de l’Agència Europea del Medicament. Seguim treballant intensament per acollir l’#EMA», ha dit.
Barcelona té les condicions tècniques i manté l’ambició intacta per ser la nova seu de l’Agència Europea del Medicament. Seguim treballant intensament per acollir l’#EMA
Barcelona vol ser la seu de l’Agència Europea del Medicament
El 20 de novembre Barcelona sabrà si és l’escollida per allotjar l’Agència Europea del Medicament (EMA, per les sigles en anglès). Barcelona competirà amb altres 18 ciutats europees, entre elles Amsterdam, Dublín o Milà. Els ministres d’Afers Generals seran els encarregats de fer la votació, que es desenvoluparà en un màxim de tres rondes en una votació secreta.
El president del Govern, Mariano Rajoy el de la Generalitat, Carles Puigdemont, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, van acordar el passat mes d’abril presentar la candidatura de Barcelona per segona vegada a la història. La primera va ser l’any 1992 en el marc dels Jocs Olímpics a la ciutat i la candidatura va quedar en segona posició.
Dublín, Copenhague, Estocolm, Bratislava o Amsterdam són algunes de les altres ciutats candidates a optar a acollir la seu de l’EMA. Entre totes, Barcelona era de les preferides per diversos motius, la majoria tècnics. Les oficines s’ubicarien a la torre Agbar a la plaça de les Glòries, un edifici ja construït i amb una capacitat similar a la seu actual, a més de tenir un pàrquing i un auditori propi.
Actualment, a Londres treballen 900 treballadors fixes que hauran de traslladar-se a la nova seu. A més, l’EMA té una xarxa de 1.600 empreses associades i rep unes 40.000 visites anuals. Aquestes característiques es tradueixen en necessitat d’infraestructures, connectivitat i transport que la ciutat que rebés la seu hauria de facilitar.
Brussel·les preferiria situar la seu a un estat que no tingués encara agències europees. En aquest cas, l’estat espanyol ja dóna base a cinc agències (seguretat laboral, control de pesca, propietat intel·lectual, satèl·lit i energia) i, per tant, tindria les de perdre per aquesta banda.
Les funcions de l’Agència Europea del Medicament impliquen autoritzar la comercialització a empreses i fer seguiment dels medicaments a la Unió Europea. També compta amb un programa d’assessorament científic que facilita la investigació de nous medicaments i impulsa el seu desenvolupament.
En declaracions, Antoni Comín, conseller de Salut, ha revelat que l’Agència Europea del Medicament (EMA per les sigles en anglès), està situada entre una de les dues o tres millors candidatures. La «rival més difícil», segons Comín, és Amsterdam, tot i que creu que Barcelona la supera per ja tenir una seu assignada que seria la Torre Glòries, l’antiga seu d’Agbar. En aquestes mateixes declaracions, Comín ha explicat que la decisió de posposar la presentació pública de la candidatura a Brussel·les va ser consensuada entre les tres administracions (la Generalitat, el govern espanyol i l’Ajuntament de Barcelona) perquè totes tres van entendre que era «més adequat» fer-la després de l’1-O. Això xoca amb les declaracions de Dolors Montserrat, ministra de Sanidad, que va posposar la presentació de candidatura de Barcelona per acollir l’EMA per, segons ella, problemes d’agenda. Va afegir també que la presentació, tot i l’ajornament, es realitzarà durant el mes d’octubre tot i encara no tenir data fixada. Comín també ha recalcat que aquestes presentacions «no són un tràmit oficial», sinó més aviat una «promoció», que la candidatura ja es va presentar en el seu moment.
Després d’aquest informe tècnic no preceptiu que ha realitzat l’EMA, la Comissió Europea farà dissabte 30 una primera avaluació preceptiva. Si ara, segons Comín, l’informe de l’EMA «valora molt i molt bé la candidatura de Barcelona». El conseller creu que l’avaluació que faci la Comissió Europea aquest dissabte «no pot dir coses molt diferents».
Ha repetit el que ja s’havia dit amb anterioritat, que Barcelona té «la millor candidatura des del punt de vista tècnic». Comptar amb l’edifici de la Torre Glòries és el que pot fer que Barcelona superi a Amsterdam, ja que aquesta ciutat només planteja «una idea d’edifici provisional» i que després «n’hauran de fer un de definitiu», segons Comín. «No tenen un edifici emblemàtic de la qualitat i la potència simbòlica com la Torre Glòries, que té un valor emblemàtic que no és menor i és extraordinari des del punt de vista funcional», ha afegit. El conseller també considera que la llei de l’Agència Catalana de Medicaments i Productes Sanitaris que l’executiu va aprovar a principis d’agost també «enforteix» la candidatura.
El Govern de la Generalitat va anunciar a finals de juliol que iniciaria el procediment per l’aprovació del decret de prescripció infermera. La notícia va arribar després de dos anys d’incertesa on la Generalitat va presentar un recurs contenciós-administratiu al Tribunal Suprem. El marc normatiu autonòmic de prescripció infermera permetrà que el personal d’infermeria tingui seguretat jurídica a “l’indicar o usar medicaments, productes sanitaris i serveis a centres públics i privats”. També es busca “fer valdre les relacions interprofessionals i el treball en equip, mantenir la qualitat i la continuïtat assistencials i garantir la seguretat clínica de les persones ateses”. Per tant, els prop de 52.000 infermers que exerceixen en centres sanitaris de Catalunya podran indicar productes sanitaris i medicaments no subjectes a prescripció mèdica sense requerir l’autorització o el permís del metge.
La necessitat de crear aquest decret autonòmic respon a un altre de l’octubre del 2015 d’àmbit estatal que no permet als infermers aplicar cap medicament o tractament sense la prescripció d’un metge. Això inclou també apòsits, pomades i bolquers. La iniciativa, pendent de realitzar-se des de l’1 de juliol de 2015, es va rebre amb els braços oberts des del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB).
Núria Cuxart, directora de programes del COIB i degana del Consell del Col·legi d’Infermeres i Infermers de Catalunya, opina que aquest decret del Govern de la Generalitat «no és el millor que Infermeria hagués pogut aconseguir» però valora positivament que tothom hi pugui intervenir. La memòria preliminar del decret és pública i es podrà votar a la web de la Generalitat fins el 10 de setembre.
Ara s’haurà de veure cap a on camina el nou decret i quins col·lectius, grups o agents s’hi oposen. Qui ja s’ha mostrat en contra és el col·lectiu de mèdic. A l’oposició expressada pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) també s’hi va sumar Metges de Catalunya (MC), que rebutja taxativament el projecte. Segons apunta el sindicat en una nota de premsa s’hi oposen perquè “no garanteix la seguretat clínica dels pacients”.
Segons Cuxart, en una entrevista per aquest mitjà, ells «perden una exclusivitat i això no agrada als metges, tot i que ho defensen per garantir la seguretat de l’usuari”. Tot i això, aquesta no és una postura compartida per tots els metges i alguns, segons la degana del Col·legi, «saben els beneficis que té que les infermeres puguin prescriure». Cuxart confia que a l’octubre es pugui tenir la regulació aprovada, però això dependrà de la rapidesa en els tràmits i del grau d’acord.
Barcelona vol ser la seu de l’Agència Europea del Medicament
El 20 de novembre Barcelona sabrà si és l’escollida per allotjar l’Agència Europea del Medicament (EMA, per les sigles en anglès). Barcelona competirà amb altres 18 ciutats europees, entre elles Amsterdam, Dublín o Milà, per tenir la seu de l’Agència Europea del Medicament quan surti de Londres pel «Brexit». Els ministres d’Afers Generals seran els encarregats de fer la votació, que es desenvoluparà en un màxim de tres rondes en una votació secreta.
El president del Govern, Mariano Rajoy el de la Generalitat, Carles Puigdemont, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, van acordar el passat mes d’abril presentar la candidatura de Barcelona per segona vegada a la història. La primera va ser l’any 1992 en el marc dels Jocs Olímpics a la ciutat i la candidatura va quedar en segona posició.
Dublín, Copenhague, Estocolm, Bratislava o Amsterdam són algunes de les altres ciutats candidates a optar a acollir la seu de l’EMA. Entre totes, Barcelona sembla ser la preferida per diversos motius: les oficines s’ubicarien a la torre Agbar a la plaça de les Glòries, un edifici ja construït i amb una capacitat similar a la seu actual, a més de tenir un pàrquing i un auditori propi. Un dels punts que podrien fer caure a Barcelona és el procés d’independència que viu Catalunya.
Actualment, a Londres treballen 900 treballadors fixes que hauran de traslladar-se a la nova seu. A més, l’EMA té una xarxa de 1.600 empreses associades i rep unes 40.000 visites anuals. Aquestes característiques es tradueixen en necessitat d’infraestructures, connectivitat i transport que la ciutat que rebés la seu hauria de facilitar.
Brussel·les preferiria situar la seu a un estat que no tingués encara agències europees. En aquest cas, l’estat espanyol ja dóna base a cinc agències (seguretat laboral, control de pesca, propietat intel·lectual, satèl·lit i energia) i, per tant, tindria les de perdre per aquesta banda.
Les funcions de l’Agència Europea del Medicament impliquen autoritzar la comercialització a empreses i fer seguiment dels medicaments a la Unió Europea. També compta amb un programa d’assessorament científic que facilita la investigació de nous medicaments i impulsa el seu desenvolupament.
L’Atenció Primària reclama recuperar-se
Membres de la plataforma Rebel·lió Atenció Primària, la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) i l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC) es van reunir a finals de maig amb el Conseller de Salut, Toni Comín, per traslladar-li un seguit de propostes que ells consideren necessàries per millorar l’atenció primària. A la reunió li van entregar un manifest consensuat per més de 70 Equips d’Assistència Primària (EAP), dos Centres d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) i dos ajuntaments en el qual reclamaven una sèrie de reformes que consideren imprescindibles i urgents en un sistema d’atenció primària “col·lapsat”.
El manifest va ser impulsat per professionals del CAP Can Vidalet d’Esplugues que es queixaven de la manca de recursos i els endarreriments de les esperes per ser visitat que, diuen, en la majoria de casos supera les 48 hores. Per això denuncien que es troben en “una posició difícil de donar una bona assistència sanitària disposant cada vegada de menys recursos”.
Les entitats signants van mostrar el seu rebuig a la disminució dels pressupostos destinats a l’atenció primària, que han passat del 18% l’any 2010 al 14% el 2016, i demanen augmentar-los fins al 20%, per arribar fins al “desitjable” 25%. També demanen gestionar les llistes d’espera de primeres visites a consultes externes i de proves complementàries. En el manifest també es demana recuperar el personal dels Equips d’Atenció Primària, els EAP, perduts arran de la crisi, i posar fi a la precarietat laboral que viu el sector. Denuncien el deteriorament progressiu i la sobrecarrega “insuportable” que viuen els professionals de l’atenció primària per culpa d’aquesta disminució del pressupost.
Salut defensa que aquestes mesures estan ja incloses dins l’Estratègia Nacional d’Atenció Primària i Salut Comunitària (ENAPISC) presentada a finals de maig. Segons aquesta, Salut preveu crear 5.000 llocs de treball: 1.500 metges, 2.500 infermeres, 130 treballadors socials i 800 auxiliars administratius. Durant l’any 2016, els Centres d’Atenció Primària (CAP) van rebre més de cinc milions i mig de persones. Vuit de cada deu catalans han visitat un CAP una vegada l’any i la mitjana és de 8 cops l’any.
Llistes d’espera a la baixa
Els primers mesos del 2017 les llistes d’espera van estar oscil·lant tot i que el 2016 el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya presentés un pla de xoc per reduir-les. Aquest pla ha d’assolir els seus objectius l’abril del 2018. Si bé el balanç que ha realitzat la Generalitat dels primers mesos del pla és positiu, ara potser queda estancat per la falta de professionals mèdics en algunes especialitats com l’oftalmologia o l’anestesia.
Al desembre del 2016 164.828 persones es trobaven esperant per ser operades quirúrgicament, 4.000 més que l’any 2015. El fet d’esperar més per una intervenció es justificava, segons Salut, per la reducció en els retards en consultes i proves diagnòstiques. Els pacients que esperaven a finals de juliol per ser intervinguts, visitar a l’especialista o sotmetre’s a una prova diagnòstica rondava les 736.000 persones.
Hi ha patologies que no aconsegueixen baixar les seves llistes d’espera i un alt nombre dels seus pacients es troben dins el temps màxim recomanable, uns dos anys. És el cas de les cataractes, les pròtesis de maluc i les de genoll.
Sala d’espera del CAP Chafarinas / ROBERT BONET
Comín segueix darrere l’Hospital General de Catalunya
Una altra de les incògnites que se’ns presenten amb l’inici del curs escolar és què passarà amb els acords entre el Departament de Salut i l’Hospital General de Catalunya (HGC), ubicat al Vallès i propietat de QuirónSalud. El conseller Toni Comín va manifestar la voluntat de compra de l’HGC l’octubre del 2016 però no va ser fins a l’abril del 2017 que Salut i QuirónSalud van iniciar converses.
La compra de l’Hospital General de Catalunya suposaria la no construcció dels dos últims hospitals públics que falten per fer a Cerdanyola i a Rubí, segons el mapa sanitari d’inversions de 2005 que preveia la implantació de 14 centres sanitaris nous a tota Catalunya. Els dos hospitals que es deixarien de construir serien l’Hospital Vicente Ferrer (a Rubí) i l’Ernest Lluch (a Cerdanyola). Les places que és capaç d’absorbir l’HGC cobririen aquesta necessitat.
Cap dels dos agents principals han manifestat com estan les negociacions avui en dia. Cal tenir en compte que una de les frases més contundents per part dels gestors de l’Hospital General quan el conseller Comín va manifestar la seva voluntat va ser afirmar que “Quirónsalud no ven hospitals, els compra”.
Dins la mateixa estratègia de desprivatitzar la xarxa d’atenció pública, Comín va rescindir el contracte que CatSalut tenia amb la Clínica del Vallès a Sabadell. La Clínica del Vallès absorbia activitat del Parc Taulí i, amb la fi del contracte, calia ampliar les sessions de quiròfan a 23 més per setmana i també el nombre de llits creant 44 places més. L’increment de places i activitat es reparteix entre l’Hospital Parc Taulí de Sabadell i el Consorci Sanitari de Terrassa.
Un cop hagi solucionat el repte de la compra de l’Hospital General Comín s’enfrontarà al cas de l’Hospital Sagrat Cor, centre que assumeix un volum alt de derivacions de l’Hospital Clínic de Barcelona.
La Llei del Dret Universal a l’Assistència Sanitària, a punt de desplegar-se
La llei catalana que garanteix el Dret Universal a la Sanitat es va aprovar el juny com a resposta al decret estatal, que deixava sense cobertura gratuïta a les persones migrants des de l’any 2012. La nova llei aprovada al Parlament de Catalunya desafia el Reial Decret Llei 16/2012 del Partit Popular.
Aquesta nova llei catalana garanteix que tota persona que visqui a Catalunya podrà accedir a tots els serveis bàsics de la cartera de Salut que inclou l’atenció primària i l’especialitzada. Així, s’elimina la carència de tres mesos de residència que s’havia d’acreditar i, per tant, ja no requerirà cap arrelament previ. D’aquesta manera, l’empadronament és l’únic requeriment administratiu necessari per accedir als serveis.
El CatSalut ja garantia l’atenció urgent a persones no empadronades al territori. Ara, amb la nova llei s’afegiran criteris d’arrelament que permetin als col·lectius més vulnerables que estiguin en situació irregular acreditar la condició de residents.
Salut disposa de tres mesos des del registre, a mitjans de juny, per desplegar la norma. Una llei que va comptar amb el suport de Junts pel Sí, PSC, Catalunya Sí que es Pot i la CUP. Ciutadans es va abstenir i el PP va votar en contra.
La sortida del Regne Unit de la Unió Europea ofereix a la resta d’estats membres un pastís molt temptador: l’Agència Europea del Medicament (EMA per les sigles en anglès), la seu de la qual es troba des de 1992 a Londres i ara ha de ser reubicada arran del Brexit, previsiblement a l’abril de 2019.
El pastís no és petit: segons xifres de 2015, l’EMA compta amb prop de 900 treballadors qualificats i mou al voltant de 36.000 visitants a l’any, entre científics, professionals sanitaris o de la indústria del medicament. És per això que a aquesta agència, un dels molts organismes descentralitzats de la Unió Europea, no li falten, precisament, pretendents.
Fins a la data almenys una vintena de països han expressat la seva voluntat d’acollir l’agència, que té com a principal responsabilitat la protecció i promoció de la salut mitjançant l’avaluació i supervisió dels medicaments d’ús humà i veterinari.
La llista encara no està tancada però a tan sols uns dies perquè es tanqui el termini de presentació de candidatures -acaba el 31 d’aquest mes- ja sonen els noms de les ciutats amb més possibilitats d’acollir l’EMA: Barcelona, Amsterdam, Copenhaguen o Viena.
Aquestes són les que treuen millor nota en els requisits tècnics. No obstant això, la decisió final que es prengui a la tardor serà política, en un procés de votació a l’estil ‘Eurovisió’. Els ministres d’Afers Generals seran els encarregats de fer la votació, que es desenvoluparà en un màxim de tres rondes en una votació secreta.
Brussel·les fixa cinc requisits tècnics
A grans trets, les institucions europees fixen cinc requisits. El primer és garantir la capacitat per allotjar l’activitat de l’agència -la seu de Londres té 27.000 metres quadrats i inclou sales de conferències i un auditori- i la seva posada en marxa dins el termini que duri el Brexit.
El segon és l’accessibilitat i la bona connexió de la seu, ja que els viatges derivats de l’activitat de l’agència són molts a l’any i des de molts països. El 2015 es van reservar fins a 30.000 nits d’hotel per visites de treball. «Al final, el que importa és que sigui una ciutat que estigui molt ben comunicada, la resta és una qüestió més política», asseguren a aquest mitjà fonts del sector de la investigació coneixedores del procés.
El tercer i el quart tenen a veure amb el que s’ofereix als treballadors. D’una banda, l’existència d’equipaments escolars per als seus fills -648 nens i nenes, la meitat dels quals tenen entre 3 i 11 anys-. De l’altra, «un accés apropiat al mercat laboral, seguretat social i assistència mèdica» tant per als fills com per a les parelles dels treballadors. L’últim requisit té a veure amb la continuïtat del negoci iniciat el 2016.
Barcelona: ben connectada i preferida per treballadors
Més enllà dels requisits «objectius», el document elaborat per la Comissió Europea recomana tenir en compte l’esperit de descentralització adoptat per líders europeus el 2003 i 2008, segons el qual s’ha de prioritzar països que no alberguin cap altra agència.
De prendre seriosament aquest criteri, Barcelona no estaria entre les primeres opcions, ja que a Espanya ja hi ha cinc agències europees (seguretat laboral, control de pesca, propietat intel·lectual, satèl·lit i energia) mentre que a Holanda, per exemple, n’hi ha dues (l’Europol i la Unitat de cooperació judicial), a Àustria una (Drets Fonamentals) i en altres cap. En total la UE compta amb 35 agències descentralitzades.
No obstant això, Barcelona compta amb molts punts a favor seu. L’edifici que acolliria l’EMA és la Torre Glòries (antiga Torre Agbar), un edifici amb capacitat similar a la de l’actual seu i que ja compta amb oficines, un auditori i un pàrquing, entre d’altres. «Cap altra ciutat té un edifici a punt, a més d’icònic, per albergar l’EMA demà mateix, si cal», expressa Mateu Hernández, CEO de Barcelona Global.
La ministra de Sanitat Dolors Montserrat amb el tinent d’alcalde Jaume Collboni i el secretari general del departament de Salut davant la Torre Glòries, il·luminada per l’EMA / AJUNTAMENT DE BARCELONA
A més, Barcelona està ben connectada – l’aeroport del Prat és a 40 minuts i és el desè en trànsit de passatgers a la UE-. D’altra banda, Barcelona va quedar segona per darrere de Londres quan es va decidir la seva primera ubicació, a principis dels noranta, i des de llavors la ciutat ha guanyat fama internacional i prestigi.
Segons dades recollides per Barcelona Global, la capital catalana compta amb 31 centres de recerca biomèdica, ciències de la salut i sanitat animal i amb 230 laboratoris i és la cinquena ciutat europea en termes de producció científica. Espanya és el segon país europeu en nombre d’assajos clínics.
Un altre punt a favor és que és la favorita dels actuals treballadors, segons una enquesta interna a la qual ha tingut accés La Vanguardia. «La retenció del talent que treballa a l’EMA és clau, si es decideix una ciutat que no agrada als treballadors molts optaran per buscar una altra feina a Londres», vaticina Hernández. En contra seu juga el fantasma del «Procés», tot i que el Govern de Rajoy, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona exhibeixen unitat respecte a la candidatura.
Amsterdam i Copenhaguen: ‘el model europeu’
Segons l’expert en Farmacologia Joan Ramon Laporte, coneixedor de l’EMA i els requisits tècnics, Amsterdam i Copenhaguen són dues candidates fortes. Totes dues estan ben connectades -compten amb aeroport amb múltiples connexions internacionals- i es presenten com ‘el model europeu’ pel que fa a eficiència, serietat i innovació.
«Els holandesos són molt bons a l’hora de treballar per obtenir fons comunitaris i en matèria de medicaments Holanda és un dels països que més diners s’endú. Tenen molts vincles amb la indústria i la bandera de la innovació», explica Laporte.
«D’altra banda, Copenhaguen compta amb l’Agència Nacional Danesa, que col·labora habitualment amb l’EMA», apunta el farmacòleg. A la pàgina de promoció de la candidatura, Dinamarca presenta Copenhaguen com el lloc ideal per l’EMA però també per als seus treballadors i famílies, destacant la qualitat de vida del país. Destaquen «el gran nombre d’escoles internacionals i les altes competències lingüístiques dels danesos» així com que no s’espera «treballar com un esclau, de vuit a vuit».
Mateu Hernández reconeix que Amsterdam i Copenhaguen són competidores potents. No obstant això, cap de les dues té a punt un edifici com la Torre Glòries. «Amsterdam ha ofert un edifici temporal mentre construeix un nou per l’EMA mentre que Copenhaguen, igual que Viena, tenen alguns suggeriments però cap determinant», explica.
Viena, Lilla o Milà: amb possibilitats
Altres ciutats com Lilla, Viena o Milà també tenen possibilitats. Viena té a favor seu la posició geogràfica i la bona comunicació. Al cor d’Europa, Àustria podria jugar també amb avantatge en cas de comptar amb el suport dels països de l’est, que podrien pactar votar en bloc en la decisió final que prenguin els 27.
«Milà té possibilitats tècniques però està a prop de Parma, on ja es troba l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària», diu Mateu Hernández. En els mateixos termes s’expressa Joan Ramon Laporte, que tot i que destaca l’elevat consens al país i la transversalitat en el suport intern a la candidatura, descarta que Milà quedi entre les opcions finalistes.
Pel que fa a Lilla, tant Hernández com Laporte coincideixen a excloure-la de la recta final, encara que per diferents motius. Laporte explica que encara que l’aeroport és molt més petit que altres com Amsterdam o Barcelona, en una negociació política França podria oferir, a canvi d’acollir la AME, renunciar a la seu del Parlament Europeu a Estrasburg, que cada mes suposa el trasllat de més d’un miler de persones -entre eurodiputats, assistents i periodistes- des de Brussel·les fins a la ciutat francesa. Per la seva banda Hernández esmenta que el més probable és que França aposti més per quedar-se amb l’Autoritat Bancària Europea, que també ha de ser reubicada.
Els dirigents dels països de la Unió Europea han acordat aquest dijous que les futures seus de l’Agència del Medicament i l’Autoritat Bancària Europea, que han d’abandonar Londres a causa del Brexit, es decidiran per mitjà d’un procés en quatre fases que culminarà al novembre. «Acordat. La UE decidirà per votació al novembre sobre la reubicació de les agències al Regne Unit», va anunciar el president del Consell Europeu, Donald Tusk, en un missatge a Twitter, un cop acabada la reunió dels líders dels governs.
Agreed. EU27 will decide by vote in November on relocation of EU agencies currently in UK. Confirms EU27 unity. Reduces #Brexit uncertainty. pic.twitter.com/ZQeomk4vKM
Tusk va fer pública una infografia on es detallen les quatre etapes del procés, una cursa en la qual Barcelona aspira acabar la primera i convertir-se en la propera seu de l’Agència del Medicament. En la primera etapa, abans del 31 de juliol, els Estats hauran de presentar la candidatura; abans del 31 de setembre, la Comissió Europea avaluarà les propostes en funció dels criteris consensuats; en una tercera fase, fins al 31 d’octubre, els països mantindran una «discussió política» a partir de l’avaluació de la Comissió, i, en l’última fase, al novembre els ministres decidiran per votació on emplacen les agències.
La votació, que recaurà sobre els ministres d’Afers Generals, serà secreta i cadascun dels Estat comptarà amb el mateix nombre de punts. Podran repartir 3, 2 i 1 punts a les diverses candidatures, i si una d’elles aconsegueix 3 punts de fins a 14 països quedarà escollida. En cas contrari, es passarà a segona volta, on cada Estat tindrà llavors 1 punt. Si alguna candidatura n’aconsegueix 14, serà l’escollida. Si no, les dues més votades passaran a una fase final on es decidirà per majoria.
Els criteris que la Comissió Europea contemplarà en l’avaluació seran l’accessibilitat, la seguretat social, l’assistència mèdica per treballadors i familiars, i les instal·lacions educatives per als seus fills. Es valorarà també si l’agència pot entrar en funcionament amb garanties tan bon punt abandoni Londres.
L’Agència Europea del Medicament (EMA) compta amb 890 treballadors en plantilla però rep cada any visites d’uns 35.000 experts de la indústria, segons dades de la UE, mentre que l’Autoritat Bancària Europea (EBA) té 159 empleats.
L’aposta d’Espanya se centra en aconseguir que l’Agència del Medicament es traslladi a Barcelona, per a la qual que ja ha proposat que aquesta situï les seves oficines a la torre Agbar. La candidatura ha aconseguit posar d’acord el president espanyol Mariano Rajoy, el català Carles Puigdemont, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.
La competició entre diverses ciutats europees per convertir-se en seu de l’Agència Europea del Medicament (EMA per les seves sigles en anglès) ha fet que les administracions catalanes i espanyoles juguin al mateix equip perquè sigui Barcelona la ciutat on es traslladi l’agència, que haurà de marxar de Londres arran de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea. El mateix passa amb diferents col·legis professionals, laboratoris farmacèutics, instituts de recerca, universitats o sindicats. Tots ells tenen en comú que els seus representants actuaran com a ambaixadors de la candidatura de Barcelona. En total, una vuitantena de persones formen part del Comitè de Suport a la candidatura, que s’ha reunit per primera vegada aquest dilluns.
Entre la llarga llista d’integrants hi ha reconeguts professionals vinculats al sector de la sanitat i la recerca com Bonaventura Clotet, Josep Maria Tabernero, Josep Baselga o Joan Massagué així com persones vinculades a la indústria farmacèutica com ara el president del grup executiu de Novartis España i president de la patronal Farmaindustria Jesús Acebillo o el president d’Almirall Jorge Gallardo. També formen part del Comitè el president del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), Jaume Padrós, el seu homòleg al Col·legi d’Infermeres i Infermers de Barcelona Albert Tort i el president del Col·legi de Farmacèutics de Catalunya Jordi de Dalmases. Per altra banda també actuaran com a ambaixadors representants sindicals de les seccions de sanitat d’UGT, CCOO, Metges de Catalunya, SATSE i USOC i representants de diverses associacions de pacients.
Sintonia entre les administracions
Una vegada més Ministeri de Sanitat, Departament de Salut i Ajuntament de Barcelona han aprofitat l’ocasió per destacar la bona sintonia entre les tres administracions. «Estem posant tota la carn a la graella perquè ens ho creiem i perquè volem que l’Agència Europea del Medicament vingui a Barcelona”, ha dit la ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, Dolors Montserrat. El conseller de Salut, Toni Comín ha explicat que l’EMA necessita al seu costat un bon sistema de salut i de recerca i ha afegit que «Barcelona és imbatible des del punt de vista tècnic». Per la seva banda, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha destacat “la necessitat de treballar de forma coordinada per aconseguir grans objectius com aquest” i ha remarcat l’aposta de la ciutat per l’EMA «per reforçar un àmbit on som referents, com és el de la investigació i recerca al sector sanitari».
Barcelona està decidida a acollir l’Agència Europea del Medicament (AEM) i compta amb un ampli suport per part de la Generalitat i també del govern central perquè així sigui. La ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, Dolors Montserrat, el conseller de Salut Toni Comín i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, s’han reunit aquest dilluns per impulsar la candidatura de Barcelona com a seu de l’Agència Europea del Medicament (EMA en anglès), que s’haurà de traslladar de Londres, on està ara ubicada.
Un grup de treball conjunt entre les tres administracions vetllarà pel curs de la candidatura de Barcelona per acollir la seu de l’AEM. L’Agència haurà de marxar de Londres després de més de vint anys a causa del Brexit, que ha fet que organismes oficials ubicats al Regne Unit, com aquesta agència encarregada de fer una avaluació científica, de supervisió i control de la seguretat dels medicaments a la Unió Europea, hagin de canviar de ciutat. Barcelona competirà amb altres ciutats europees que també han manifestat la seva voluntat de fer-ho però de moment és l’única ciutat candidata d’Espanya i compta ja amb el suport del govern central, expressat pel mateix president Mariano Rajoy.
Segons les administracions, Barcelona compleix els requisits que es demanen per donar resposta a les necessitats de l’Agència, en termes de connectivitat, comunicacions, transports, infraestructures, així com pels prop de 900 professionals que hi treballen, que hauran de traslladar-se a la nova seu. “L’elecció de l’Agència Europea del Medicament a Barcelona serà un reforç important pel desenvolupament econòmic i social de la ciutat, i per tant per Catalunya i per a l’Estat”, asseguren.
Segon intent d’acollir l’AEM
No és la primera vegada que Barcelona manifesta la seva voluntat d’acollir l’agència. Ja ho va fer en la primera ocasió en què s’havia de decidir on ubicar-la. Va ser l’any 1992, quan l’estat espanyol, en el marc dels Jocs Olímpics, va presentar la candidatura de Barcelona com a seu, quedant en segon lloc per darrere de Londres, on va ser finalment ubicada.
El segon intent per quedar-se amb aquesta agència, que té un ecosistema associat de més de 1.600 empreses i que rep més de 40.000 visites anuals, va començar just després del referèndum del Brexit. Des de l’estiu passat el Govern ja va aprovar crear una comissió encarregada d’impulsar aquesta candidatura i el govern de l’Estat es va comprometre a treballar coordinadament perquè Barcelona pugui ser la seu de l’Agència.
En un comunicat emès l’estiu passat, l’AEM agraïa l’interès expressat per diferents estats membres per acollir la nova seu i els recordava que en qualsevol cas la decisió final serà presa pels representants dels estats. “Estem convençuts que els estats escolliran la decisió més apropiada pel que fa a la ubicació i l’adequació que caldrà fer amb el canvi”, resava un comunicat.
