Just Deploy It!

Etiqueta: agressions

  • Els Col·legis de Metges impulsen accions europees davant l’augment d’agressions a personal sanitari

    Des del 2010, el Consell General de Col·legis Oficials de Metges d’Espanya (CGCOM) impulsa l’Observatori contra les Agressions a l’àmbit sanitari. La pandèmia va ser un punt d’inflexió, i és que tal com expliquen des del mateix òrgan, l’any 2019 es va assentar la xifra més alta d’agressions dels darrers deu anys, amb un total de 677. Segons va dir el Dr. José María Rodríguez Vicente, aquestes xifres podrien tenir la seva explicació a la situació viscuda durant el primer estat d’alarma i el confinament entre març i juny del 2020.

    L’ any 2019 es va assentar la xifra més alta d’agressions dels darrers deu anys

    Tot i que les xifres posteriors van anar baixant conforme la crispació de la pandèmia i la seva escalada s’anaven estabilitzant, el CGCOM a l’informe d’aquest any ha datat un nou augment: el 2022 han incrementat un 38% les agressions a metges respecte a l’any anterior.

    El masclisme també s’acarnissa en aquest àmbit, i és que el 61% d’aquestes agressions han estat comeses contra dones. L’Atenció Primària és especialment vulnerable, ja que gairebé la meitat de la violència va cap a aquest sector (43%), els insults són la principal problemàtica a què es veu sotmesa el personal sanitari, comptant que aquesta tipologia d’agressió en constitueix el 47% del total. Dins d’aquestes, són novament les dones les més afectades, ja que el 64% de les vexacions van contra elles.

    Promoure una legislació específica en l’àmbit europeu

    A la darrera reunió del Consell Europeu d’Ordres Mèdiques (CEOM) a Brussel·les, s’ha acordat que el CGCOM i el Col·legi de Metges de França treballin en un formulari únic per registrar les agressions mèdiques a tot Europa. De moment, només Espanya, França, Itàlia, Portugal i Bèlgica demanen dades d’aquest tipus, l’objectiu del formulari seria generar un registre únic per tal de promoure una legislació específica en l’àmbit europeu. La idea és tenir el projecte del formulari llest per presentar a la següent reunió del CEOM, que serà a París.

    S’ha acordat que el CGCOM i el Col·legi de Metges de França treballin en un formulari únic per registrar les agressions mèdiques a tot Europa

    A la reunió de Brussel·les, el Dr. José Mª Rodríguez Vicente va animar tots els països que encara no recullen les dades d’agressions a facultatius que ho facin «per poder elaborar una petició multinacional al Parlament Europeu que generi lleis específiques de protecció al personal sanitari. Aquesta xacra no és un problema nacional, és internacional, i per això és important la unió i el treball en equip».

    Des de la creació de l’observatori el 2010, la CGOM reivindica que s’ha aconseguit la modificació de l’article 550 del Codi Penal pel qual es consideraran actes d’atemptat les comeses contra els funcionaris docents o sanitaris que es trobin en l’exercici de les funcions pròpies del seu càrrec, o en ocasió». Des de l’Observatori també parlen d’haver assolit la publicació de la Instrucció 3/2017 del Ministeri d’Interior que dona origen a la creació de la figura de l’Interlocutor policial nacional sanitari contra les agressions en col·laboració amb el Ministeri de Sanitat, més conscienciació de les Conselleries de Salut i dels professionals sanitaris a l’hora de denunciar les agressions».

    A finals del 2022 el Congrés dels Diputats tombava una proposta de llei sobre la violència al personal sanitari presentada pel Partit Popular. Els grups parlamentaris la van rebutjar sota la premissa que els riscos laborals ja contemplen i garanteixen aquest marc normatiu.

  • El 30% de les víctimes agredides sexualment i ateses al Clínic es vinculen als programes de seguiment just després de l’agressió

    Des de l’1 de gener al 31 d’octubre de 2019 l’Hospital Clínic ha atès 396 casos d’agressions sexuals, segons va presentar aquest divendres, en roda de premsa. L’Hospital Clínic és hospital de referència en aquest tipus d’agressions i en la implementació d’un protocol específic i transversal per atendre-les.

    S’estima que durant tot el 2019 s’hauran atès al voltant de 475 agressions sexuals, 24 més que al 2018, és a dir un 5,32% que 2018. El Clínic ha atès 3.712 agressions sexuals des del 2005. El 55% de les agressions de 2019 són a joves menors de 25 anys. Del total de dones, el 32% de les víctimes coneixia al seu agressor o agressors, ja que en un %% de les agressions hi van participar més d’un agressor. Tot amb dades de 2019, en el 68% de les agressions sexuals hi ha violació. A banda, el 60 % de les dones agredides refereix haver consumit alcohol o alcohol i drogues. També en el 30% de les agressions ateses pel Clínic se sospita que hi ha hagut submissió química.

    Una altra dada que ressalten tracta sobre la manifestació de denunciar. Aquesta ha baixat en els últims 5 anys un 31%. Ha passat del 74% el 2015 al 51 el 2019. Per altra banda, el 32% de les víctimes es vincula als programes de seguiment de l’Hospital.

    Segons la Dra. Lluïsa Garcia Esteve, psiquiatra i presidenta de la Comissió de Violència Intrafamiliar i de Gènere del Clínic “la violència emmalalteix i les agressions sexuals comporten riscos per la salut, provoquen noves malalties i problemes de salut mental a curt i llarg termini”. Per la Dra. Garcia Esteve “les seqüeles posttraumàtiques poden aparèixer immediatament després de la agressió, o aparèixer setmanes o mesos després. Es recomana sempre una avaluació i intervenció preventiva i monitorització de la evolució. El 60% de les noies ateses pateix trastorn per estrès agut i acostuma aparèixer durant les 4 primeres setmanes després de l’agressió”.

    La presentació també va anar a càrrec del Dr. Faust Feu, director de Qualitat i Seguretat Clínica de l’Hospital i Teresa Echeverría, Coordinadora d’Urgències (nit) de l’Hospital Clínic. També hi va intervenir Alba Vergés, consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya.

    La consellera va mostrar la seva preocupació per les dades, però va subratllar que el sistema sanitari, per reforçar la seva tasca, està avaluant el protocol per l’abordatge de la violència masclista, amb la participació de professionals de la salut de tots els àmbits assistencials. La titular de Salut va afegir, però, que «no ens podem quedar només en millorar l’atenció: cal treballar la prevenció». I en aquest sentit va avançar un projecte formatiu per abordar casos de violència masclista que formarà professionals arreu del país en prevenció, detecció, atenció i recuperació. «Les formacions permetran que tots els professionals del sistema tinguin una sensibilització bàsica per detectar possibles casos de víctimes de violència masclista -especialment a la primària- i millorar l’atenció i derivació cap al recurs més adient», va concloure Vergés.

    Durant la roda de premsa també es va explicar el Model Clínic d’atenció integral a la violència sexual. Un model d’atenció en la urgència i en el seguiment en el qual hi participa un equip multidisciplinar amb diferents professionals i nivells assistencials. El programa garanteix la posada al centre de la víctima, oferint l’acompanyament, respecte en les decisions i evitant la revictimització secundària.

    Des del Clínic es va manifestar la preocupació perquè no s’arriba a atendre a totes les agressions sexuals a causa del gran volum existent i per la dificultat de mantenir l’atenció i els estàndards de bones pràctiques amb els recursos existents a dia d’avui. Per exemple, víctimes adultes que han patit agressions sexuals a la infantes. Tanmateix, el Clínic, fruit de la manca de recursos, mostra la seva preocupació per no arribar a tota la població que ho pot necessitar ja que no es poden cobrir les agressions que no venen d’Urgències i que tenen impacte a l’edat adulta i que es perpetren a la infantesa.

    La roda de premsa també va servir per explicar el protocol intern que se segueix amb èxit a l’Hospital Clínic quan una persona és agredida sexualment. El protocol implica professionals d’Infermeria, Treball Social, Ginecologia, cirurgia, psiquiatria i psicologia i professionals de malalties Infeccioses. El protocol està concebut amb una atenció proactiva i de suport emocional, empatia i escolta.

  • El COMB exigeix a la conselleria de Salut la creació d’un Observatori de les Agressions a Professionals Sanitaris

    Just després de conèixer l’agressió a una metgessa per part d’un pacient, des del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (CoMB) demanen d’una vegada per totes la creació d’un Observatori de les Agressions de Professionals Sanitaris. L’objectiu és poder veure aquest fenomen que pel doctor Jaume Padrós, president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, com ha explicat en una entrevista per aquest mitjà, «no és menyspreable».

    Si bé el doctor Padrós reconeix que fins ara aquest tema no era el primer en el llistat de preocupacions de la comunitat sanitària a Catalunya, a nivell estatal sí que ho era. «A mi em deixava astorat pensar que fos el primer o el segon problema entre els sanitaris a Espanya perquè no hi ha dades. És necessari que hi hagi una eina objectiva que ens permeti quantificar i saber de què estem parlant», ha declarat el doctor Jaume Padrós.

    El Col·legi compta amb un servei d’assessorament, d’atenció i d’ajuda en els metges que han rebut agressions tant físiques com d’amenaces però veuen limitacions en aquesta eina per donar l’abast a la totalitat del problema. En aquest sentit, la demanda que ara vehicularan dirigida a la consellera de salut Alba Vergés ja es va fer en el seu moment als consellers Boi Ruiz i Toni Comín.

    De fet, en una resolució de la comissió de salut del 20 d’abril del 2017 es va aprovar la Resolució 590/XI del Parlament de Catalunya, sobre les agressions i les coaccions a professionals sanitaris. En l’escrit s’instava el Govern a fer un registre de violència física o verbal de professionals sanitaris.

    «A mi com a president del CoMB m’ha de preocupar i he de vetllar per les agressions als metges però no puc només preocupar-me per ells perquè en realitat els més castigats es troben en altres professions: administratius, auxiliars, infermeria… i en tots ells m’atreviria a dir que les dones encara més i també intueixo que deuen ser més agredides les dones metgesses que els homes metges», ha analitzat el doctor Padrós. En aquest sentit, ha informat que proposaran realitzar també aquesta petició a tots els Col·legis professionals d’afectats, sobretot infermeria.

    Una segona demanda que el doctor Padrós ha volgut revelar a aquest diari ha estat que s’aprovi en l’àmbit parlamentari, més enllà del mateix Govern, una proposició de llei que creï una regulació sobre els drets i deures ciutadans en l’atenció sanitària. «Això ja existeix en altres estats i en altres comunitats autònomes de l’estat espanyol derivant en alguna norma com ara el cas de Navarra on s’han arribat a fixar multes d’entre 600 i 600.000 euros», explica.

    Així, aquesta segona proposta del CoMB neix, en boca del seu president, perquè des de l’última reforma del codi penal l’any 2016 tot el que són amenaces i insults, exceptuant casos com ara l’amenaça de mort, ja no estan tipificats com a delicte. «Crear situacions que pugui afectar la qualitat de l’àmbit de l’atenció no és delicte i això és inaudit…», opina el doctor Padrós que defensa que ha d’haver-hi una norma que tingui capacitat sancionadora per «aquells ciutadans que objectivament facin un ús del servei públic tant des del punt de vista físic com de tracte als professionals que puguin atempti la seva dignitat».

    Agafant totes dues propostes i donat que la resolució va ser aprovada per unanimitat, el CoMB defensa que s’ha de crear un Observatori públic però també crear una iniciativa parlamentària o bé un decret o una ordre del Departament de Salut que tipifiqui els comportaments que el codi penal no contempla però que són atemptatoris a la dignitat o a l’ús dels equipaments físics i també dels recursos humans del sistema sanitari.

    La petició arriba de nou en un context on, segons el doctor Padrós, hi ha la percepció que aquests delictes menors que han deixat de ser tipificats han augmentat. Durant l’any 2018, la Unitat Integral de Prevenció de la Violència contra el Metge (UIVCM) va tramitar un total de 81 agressions a metges, 55 d’aquell mateix any i 26 d’anys anteriors. A més, des del CoMB van realitzar 35 assistències a col·legiats per compareixença als jutjats i es va exercir l’acusació particular en 16 judicis.