Just Deploy It!

Etiqueta: Ajuntament Barcelona

  • Barcelona analitza la salut ciutadana a través d’un observatori especialitzat

    La Direcció de Salut de l’Ajuntament de Barcelona i l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) han creat l’Observatori de Salut i Impacte de Polítiques (OSBIP). És una eina digital que permet la ciutadania fer un seguiment dels indicadors de salut alhora que tenir accés a l’avaluació de l’impacte de les polítiques sanitàries preses per l’ajuntament.

    El portal presenta dades classificades en tres apartats: l’estat de salut de les persones, el context socioeconòmic i el context físic. Els indicadors, que s’ampliaran i actualitzaran de forma periòdica segons fonts de l’observatori, han estat escollits «per expertes de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, de diferents àrees de l’ajuntament i del Consorci Sanitari de Barcelona«.

    En aquests moments l’OSBIP mostra «informació gràfica sobre 31 indicadors clau en l’estat de salut i la qualitat de vida de la població i els factors socials que els determinen». En concret, hi ha tretze indicadors sobre l’estat de salut, que fan referència a la salut percebuda, la salut mental o la salut sexual i reproductiva; una desena de context socioeconòmic, com ara el nivell de renda, l’atur o el nivell educatiu i vuit de context físic, com per exemple l’entorn urbà i les condicions físiques dels habitatges.

    A banda de recollir i visualitzar dades, l’Observatori de Salut i Impacte de Polítiques neix amb una segona voluntat fiscalitzadora. Inclou un “repositori d’avaluacions de l’impacte en salut de les polítiques públiques que es desenvolupen a la ciutat en diferents àmbits”. És a dir, compta amb un recull d’informes elaborats per l’Agència de Salut Pública de Barcelona i per altres organismes o equips científics que avaluen la utilitat i l’eficàcia de les mesures preses a la capital catalana en relació amb la salut.

    Entre les polítiques, plans i programes municipals ja analitzats per l’ASPB o per grups de científics hi ha el projecte urbà de les superilles, l’aplicació de la llei de tabaquisme als parcs infantils o la implantació de zones de velocitat màxima a 30 km/h. Fins al moment hi ha 38 intervencions que fiscalitzen les mesures preses. En alguns casos es presenta també en forma d’infografia “per tal de facilitar l’accés a la ciutadania”.

    Amb el repositori el consistori vol “potenciar la gestió del coneixement i de l’evidència científica en la presa de decisions” amb informació i avaluació que “permetin identificar i prioritzar les necessitats en salut de la població, així com les polítiques amb més capacitat de disminuir les desigualtats”. A més, el web de l’OSBIP assegura que no només es limitarà a l’estudi de mesures ja aplicades, sinó que “s’avaluaran polítiques que encara no s’han posat en marxa per estimar els potencials impactes en salut i permetre identificar punts de millora”.

    La desigualtat com a variable clau

    Les dades dels indicadors en salut, obtingudes a través de diferents enquestes i fonts, es presenta “segons els diferents eixos de desigualtat”, per tal de no només fer un monitoratge de l’estat de salut de la població barcelonina, sinó de revelar les “desigualtats existents entre barris i grups socials”. Així, les dades són analitzades segons el gènere, el nivell d’estudis, la classe social, l’edat o el districte de residència.

    «Es pot veure la seva distribució geogràfica, la seva relació amb el nivell de renda del territori i la seva evolució en el temps», resumeixen fonts consistorials. En efecte, entre els objectius amb què neix l’OSBIP hi ha la voluntat d’informar sobre “els factors socials que determinen la salut tot tenint en compte els eixos de desigualtat”.

    No en va, aquest és un projecte de govern aprovat el novembre del 2015 “amb l’objectiu de reduir les desigualtats socials en salut a la ciutat”. Pocs mesos després de les eleccions municipals que van portar Ada Colau a ser batllessa de Barcelona, l’equip governamental (BComú) va aprovar la creació de l’observatori, que ha arribat cinc anys després i amb un equip de govern on també hi ha el PSC.

    “Servirà per visualitzar la situació dels diferents barris i grups socials pel que fa a la salut i els seus determinants. Durà a terme avaluacions d’impacte en salut de polítiques específiques per identificar els impactes potencials i punts de millora per maximitzar els beneficis en salut i per comprovar si han tingut un efecte real sobre les desigualtats en salut”, deia el text aprovat pel primer equip de Colau.

    Visió àmplia del concepte de salut

    El projecte de l’Observatori de Salut i Impacte de Polítiques parteix d’un concepte de salut que engloba diferents aspectes. “La salut no és només l’absència de malaltia, sinó un estat complet de benestar físic, mental i social, que depèn de les circumstàncies en què les persones neixen, creixen, viuen, treballen i envelleixen”, entenen fonts de l’OSBIP. “Les circumstàncies es distribueixen de forma desigual en la població en funció de la classe social, el gènere, l’estatus migratori, el territori o l’ètnia”, asseguren.

    Les mateixes fonts consideren que els factors que determinen la salut i unes desigualtats «sistemàtiques, injustes i evitables» són la governança, el context físic com ara el clima o els equipaments, la circumstància socioeconòmica, els entorns i els eixos de desigualtats com l’ètnia, l’edat o la classe social.

  • Barcelona serà la tomba del canvi climàtic? Segons els programes la resposta és no

    La contaminació sempre s’ha vinculat a les grans ciutats i a les àrees industrialitzades. Des de fa uns anys s’està denunciant una normalització que, a Barcelona, provoca 354 morts l’any i fins a 30.000 morts prematures a tot l’estat espanyol. De fet, segons un estudi promogut per Ecologistes en acció, la qualitat de l’aire provoca quinze vegades més morts prematures que els accidents de trànsit.

    Contaminació i indústria i contaminació i cotxes és la vinculació evident que la majoria realitza. Ara bé, què passa més enllà a la ciutat que provoqui aquesta crisi atmosfèrica? Els grups municipals han introduït aquest paràmetre en els seus programes electorals. Analitzant quines propostes aporten i si serveixen realment en la lluita contra la contaminació veiem que si bé durant el darrer mandat el Pla Clima Barcelona ha pres importància, les seves funcions no s’han acabat de fer efectives.

    Qui ha estat més rotund en campanya pel que fa a la contaminació i la crisi atmosfèrica ha estat el número 4 a les llistes de la Candidatura d’Unitat Popular. Marc Cerdà, ambientòleg de professió obria un fil de twitter on denunciava la inacció en la lluita contra el canvi climàtic. Des de la CUP, a més, han vinculat més factors a la contaminació com ara la massificació turisme i les accions que es fan per aquest com ara la construcció de «2 noves terminals de creuers que multiplicaran quasi per dos els creueristes (4,4M/any) incrementant també les emissions de CO2».

    Com ens recorda en un article publicat en campanya, «les ciutats juguen un paper rellevant com a grans estructures de consum de combustibles fòssils i com a emissores del 70% dels gasos d’efecte hivernacle (GEH) del planeta». Vinculant-ho a això, parlava de decreixement del turisme per reduir la contaminació. Per exemple afegia que el port i l’aeroport són els «responsables de més del 90% de les emissions de GEH del turisme».

    Davant d’això, les propostes que aporten els partits són ben diverses:

    La Zona de Baixes Emissions permanent per reduir un 20% la contaminació

    Barcelona en Comú segueix defensant el seu pla Zona de Baixes Emissions i implementar-ho de manera permanent a partir de l’1 de gener de 2020. Es combinaria amb mesures de mobilitat que aconseguirien, diuen, reduir la contaminació en un 20% al final del mandat, i reduir en 125.000 els vehicles circulants a la ciutat a l’horitzó 2024.

    Pel que fa a la fira, el port i l’aeroport, apunten que cal treballar per tal que s’adaptin als objectius climàtics i de gestió dels residus de la ciutat establerts al Pla Clima i a l’Estratègia de Residus Zero. Això es tradueix en obtenir la presentació abans de juny de 2020 d’un pla de descarbonització i reducció i gestió de residus que suposin una reducció de les emissions de CO2 per l’any 2030. De quant, no acaba de quedar clar en el seu programa ja que parlen d’una reducció del 45% però fent-ho respecte als nivells de 2005. Quina proporció de reducció està feta i quina queda per fer és una incògnita i per tant no es pot valorar la possibilitat que s’aconsegueixi. El mateix passa quan asseguren arribar a un reciclatge del 60%, a més d’un pla d’increment de la producció d’energies renovables que multipliqui com a mínim per cinc la generació actual.

    Si les baixes emissions no funcionen… peatge per entrar a Barcelona

    El que ara es presenta com Junts per Catalunya, el segon grup municipal amb més regidors actualment parla de crear un Barri d’Emissions Zero: «convertirem un barri de la ciutat en energèticament autosuficient com a prova pilot per tal de poder estendre a tot Barcelona les mesures que s’hi hagin implementat». Pel tema de les emissions i en la línia de reduir la contaminació de vehicles privats a la ciutat, en declaracions, Artadi ha fet referència a poder plantejar-se pagar un peatge a l’entrada a la ciutat si les mesures que entrin en vigor funcionen o no. Això ho vinculen amb ampliar la mobilitat del transport públic.

    Pel que fa al port de Barcelona, Artadi més que propostes s’ha dedicat a denunciar que l’alcaldessa actual no hagi cuidat prou el port ni hagi pressionat l’estat per la seva manca d’inversions. Més enllà d’això i de mesures per l’eficiència energètica a habitatges, Junts per Catalunya no desenvolupa gaires idees en el seu programa electoral contra el canvi climàtic.

    Transport públic gratuït dins la ciutat

    Ciutadans, que s’amaga en aquestes eleccions municipals rere l’aposta de Manuel Valls, parla de donar màxima prioritat a la lluita contra el canvi climàtic per que entenen «el greu moment d’emergència climàtica i des de Barcelona, juntament amb les altres grans ciutats del C-40» volen liderar «tots els esforços que ajudin a revertir la situació actual». Per disminuir l’ús del vehicle privat, proposen aplicar un model d’emergència urbana per contaminació, on el transport públic podria ser gratuït pels desplaçaments per la ciutat.

    El programa de Valls també parla de residus i reciclatge però ho fa de puntetes, com la majoria de les seves mesures, i sense dir el què, relegar-ho a l’empresa: «proposem un salt quantitatiu i qualitatiu amb la col·laboració dels ciutadans però també amb temes d’innovació tecnològica, social i aprofitant les iniciatives del sector empresarial més avançat».

    El seu programa electoral no reuneix més propostes sobre contaminació o contra el canvi climàtic però sí que en campanya Valls ha deixat anar algunes idees més rere preguntes de premsa o en actes públics com ara defensant el port de Barcelona.

    Electrificar el Port de Barcelona per reduir la contaminació de creuers i mercaderies

    El següent grup municipal amb 4 regidors ha estat Esquerra Republicana de Catalunya. En aquest nou mandat amb Ernest Maragall al capdavant i Alamany de segona, volen «fixar objectius ambiciosos de reducció d’emissions de CO2 del 40% sobre els valors de 1990, que implica doblar la intensitat de l’esforç recollit en el Pla Clima 2018-2030». A més, en el programa electoral inclouen elaborar pressupostos de carboni, i fixar, indicadors i mecanismes de seguiment participatius.

    Pel que fa a la zona de baixes emissions, de la mateixa manera que proposa per exemple BEC, des d’ERC volen determinar les restriccions definitives d’accés a aquesta zona a partir de l’any 2020. Sobre el Port, sense dir res de les noves construccions que rebran més creuristes, parlen «d’avançar cap a l’electrificació del Port de Barcelona o l’àrea de control d’emissions, amb l’objectiu de reduir la contaminació que generen els creuers i els vaixells de mercaderies del port».

    En el punt sobre el tractament de residus fixen com objectiu adaptar el model de recollida a les característiques de cada barri i com objectiu assolir el 60% recuperació de la brossa orgànica prioritzant la separació en origen i un sistema de recollida no anonimitzat. També proposen «desenvolupar la nova contracta de neteja per adaptar-la a les noves necessitats de la ciutat: augment dels nivells de recollida selectiva (per a passar del 35% al 60% que fixa la legislació europea), increment de la recollida porta a porta o implantació de contenidors intel·ligents i vehicles més ecològics».

    En dies d’alta contaminació, transport públic gratuït

    El PSC de Collboni també parla de fomentar «la reducció de les deixalles orgàniques i residus verds enviats als abocadors així com les deixalles sòlides i potenciar reciclatge d’una major part dels residus generats maximitzant la reutilització de tot tipus de materials (incloent telèfons mòbils i material electrònic en general)». Sobre el Pla Clima que ja s’ha iniciat en aquest mandat asseguren que l’impulsaran i actualitzaran «alineats amb els compromisos pel 2030 de reducció del consum energètic un 40% pel 2030, aconseguir un consum energètic d’origen renovable del 40% i una disminució d’emissions C02 del 40% respecte al 2008».

    Vinculat a reduir les emissions, des del PSC també volen contemplar la possibilitat de peatonalitzacions i de restriccions de circulació al centre de la ciutat, «per millorar alhora la qualitat del nostre medi ambient i dels nostres usos de l’espai públic». A més, proposen que el transport públic sigui gratuït els dies d’alta contaminació.

    Rebuig a qualsevol prohibició dirigida als vehicles de combustió

    Així com la majoria, el PP també repeteix la frase de reduir emissions per complir amb els objectius compromesos per l’any 2030. Tot i així, el partit de Bou afirma taxativament que «rebutjaran les prohibicions als vehicles de combustió», ja que «ha de ser l’evolució tecnològica i les decisions dels consumidors els qui marquin el ritme de substitució d’unes tecnologies per altres». A la pràctica doncs, no volen instaurar cap mesura per reduir el trànsit a la ciutat. En declaracions, no obstant, Bou va dir que els cotxes de fora haurien de tenir un aparcament a les estacions de tren i a canvi de no entrar el cotxe podrien rebre uns bitllets amb descompte. Fa un parell de dies, Bou parlava sobre les bicicletes i titllava d’absurds molts dels carrils que s’han creat durant aquest darrer mandat.

    Transport públic, bicicletes, ecotaxes al port i la no construcció de més terminals

    Tot el contrari que la CUP que aposta per la mobilitat a peu i en bicicleta i per a les mercaderies així com per apostar per un bon ús del transport públic, reduint-ne les tarifes, i poder guanyar espai públic. Per fer-ho, proposen «pacificar els carrers de la ciutat, reduir la velocitat de circulació a 30 km/h i restringir la circulació de vehicles privats als carrers, exceptuant els del veïnat i els servis públics, per reduir la circulació un 50% als barris». El pla per promoure l’ús de la bicicleta a banda de crear carrers d’ús preferent també implica «triplicar la xarxa d’aparcaments de bicicletes per a les veïnes en l’espai públic i regularitzar-ne i limitar-ne l’ús per a les empreses de lloguer de bicicletes, especialment, les enfocades a l’ús turístic»

    Per millorar la qualitat de l’aire, proposen elaborar una estratègia que també impliqui «millorar l’actual monitoratge ambiental dels barris i ampliï l’actual xarxa amb noves estacions automàtiques, que posi un èmfasi especial en els aspectes en els quals ara hi ha menys informació (Nou Barris, Horta – Guinardó, Sant Andreu i, especialment, els barris de la Marina els voltants del port de Barcelona)». Sobre el port, a banda de la negativa a la nova construcció, demanen limitar l’arribada de creuers i ferris al port i establir una ecotaxa a aquests i limitar l’entrada al Port de naus que usin combustibles altament contaminants, sense els filtres adequats.

  • Generalitat i Diputació acorden un solar annex al MACBA per al CAP Raval Nord però els veïns el reivindiquen a la Misericòrdia

    «Aquest manifest està firmat per diverses plataformes veïnals del Raval en les que hi ha votants de tots els colors». Així donaven inicia a la roda de premsa on la Plataforma per un CAP Raval Nord Digne convocava a una manifestació que va aplegar ahir un centenar de veïns pels carrers del barri.

    Abans de començar quatre membres de la Plataforma donaven una notícia: potser demà s’elimina el punt de l’ordre del dia per un acord entre els Departaments de Cultura, Salut i la Diputació de Barcelona que cediria el cub annex al MACBA per al nou CAP. Aquest solar ara pertany a la Diputació de Barcelona i al CCCB. Davant això, en una reunió on també ha participat l’Ajuntament de Barcelona, que ha explicat als veïns no estar a favor de l’acord, Salut ha valora molt positivament l’oferiment de la Diputació de Barcelona per «desencallar la ubicació del CAP Raval Nord».

    En un comunicat el Departament de Salut ha explicat que per la consellera de Salut, Alba Vergés, l’espai ofert per la Diputació de Barcelona és una bona notícia perquè “és una urgència davant la situació de bloqueig. El CAP és prioritari pel barri del Raval. L’atenció sanitària és un pilar fonamental i un tema cabdal per la ciutadania i pels veïns i les veïnes del Raval”. Vergés ha insistit que aquest espai va ser ofert per l’Ajuntament i des del Departament de Salut es va fer un estudi  i es va considerar que podia ser òptim. “Tenim una altra alternativa viable sobre la taula i per tant ara l’hem de fer possible entre tots”, ha afegit.

    Per la seva banda, la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha agraït aquest nou escenari que permet “trobar un espai per facilitar i poder resoldre el conflicte de la ubicació d’aquest cap del Raval, que és necessari”. Budó ha qualificat aquesta proposta com “un triple win” perquè “surt guanyant el Departament de Salut i el Departament de Cultura, amb l’ampliació del MACBA i del CCCB”. Ara, “l’Ajuntament de Barcelona ha de fer el seu planejament urbanístic i traslladar-nos una resposta en la pròxima reunió”, segons ha explicat la consellera de la Presidència. A més, com la construcció del nou CAP Raval Nord es faria en un solar del CCCB, on estava previst que fes una ampliació, aquest centre cultural utilitzarà l’antic edifici del CAP del Raval per poder créixer.

    La primera reacció de la Plataforma CAP Raval Nord Digne, que ha explicat la trobada que han tingut amb els dirigents polítics després de la seva reunió abans de la manifestació, han dit que seguiran batallant per la Misericòrdia o, si més no, per poder-hi optar amb igualtats de condicions que el MACBA. Perquè això passi és necessari que demà es revoqui la cessió d’ús. «Volem que es voti la revocació de l’acord perquè si no es fa es blinda directament la Capella pel MACBA. Volem estar en igualtat i que tant nosaltres com l’ampliació del MACBA siguem opcions per anar al cub», han demanat des de la Plataforma. A banda també han explicat que un acord «verbal moral» entre PDeCAT i ERC no els hi dóna massa confiança i que no es voti demà pressuposa posposar-ho fins el primer ple del proper mandat que, el més segur, és que no es celebri fins setembre.

    La manifestació, que ha acabat a plaça Sant Jaume i ha estat activa i plena de càntics i reivindicació tota l’estona, ha volgut explicar també que la Plataforma seguirà amb l’ocupació de l’espai fins que no es decideixi en una assemblea.

    La manifestació del CAP Raval Nord s’ha aturat davant el MACBA / Carla Benito

    Els veïns del Raval han passat a ser actors polítics en una lluita pel barri

    El manifest, així com la mateixa manifestació, volien deixar clar que els veïns que defensen el CAP a la Misericòrdia no estan instrumentalitzats ni volen que se’ls infantilitzi. La Plataforma recorda que el Raval però també la ciutat es troba davant un moment històric i que els polítics únicament el què han de fer és votar per aquesta iniciativa veïnal que ha arribat a l’Ajuntament de Barcelona. L’excusa del consens no els hi val: «nosaltres, les veïnes, us diem que mai no hem vist un consens tan gran al Raval com el que hi ha ara amb el CAP». Un CAP que es troba en el barri amb l’esperança de vida més curta de tota la ciutat. Des de la Plataforma defensaven a la roda de premsa del matí que «és urgent i l’opció més ràpida, i fins ara l’única, és construir-lo a la Capella de la Misericòrdia».

    L’altra excusa, la de la necessitat del MACBA, tampoc els hi val a la Plataforma. El MACBA aquesta setmana ha plantejat una altra vegada l’opció de la plaça Terenci Moix per a construir el CAP però per als veïns aquesta no és una opció vàlida. Entenen que sent un dels barris amb més densitat de població i menys espai públic de Barcelona, no es poden permetre perdre ni un metre d’espai públic en un barri en el que ja estan «ofegats». A més, la Plataforma assegura que no pot obviar que «el MACBA té espais infrautilitzats o que es destinen a finalitats no museístiques, com ara el Convent dels Àngels, el qual lloguen regularment per a festes i esdeveniments privats». «Podeu entrar a la web del MACBA, on hi diu «Lloguer d’espais» i fer-ne un ús privat», expliquen per exigir després a les «personalitats» del MACBA: «no insulteu a la nostra intel·ligència i no ens preneu més el pèl».

    L’exterior de la Capella de la Misericòrdia dijous abans del ple municipal / Carla Benito

    De fet, els treballadors del CAP es plantegen diverses accions a emprendre si la resposta de demà és no. Algunes serien accions legals contra la conselleria de Treball per les condicions que viuen cada dia a consultes i altres ampliables a tot el sector salut més enllà del mateix CAP. Opcions, totes elles, que han de desenvolupar, parlar i discutir amb calma en assemblees que vindran, ja que com han precisat «no podran amb nosaltres; estem cansades però no mortes».

    Així, en col·lectiu, al llarg de la setmana l’espai s’ha dotat d’activitats. Durant la jornada de dijous, prèviament a la manifestació, s’hi va instaurar una exposició temporal de l’artista feminista Mari Chordà, que va fundar el primer Bar-Biblioteca feminista de l’Estat, La Sal. L’exposició es presenta acompanyada del lema «Per un art contemporani amb els veïns i les veïnes del Raval i en defensa de la salut pública». Altres activitats que s’hi han donat tallers de primers auxilis, de relaxació o sessions clíniques sobre nutrició.

  • Barcelona promou la detecció precoç d’Infeccions de Transmissió Sexual a través d’aplicacions com Grindr

    La presentació de les últimes dades d’Infeccions de Transmissió Sexual a Barcelona i mesures per fer-hi front destaca un increment en la sífilis i la gonocòccia i una lleugera baixada en la incidència del VIH. El que més ha cridat l’atenció és l’aposta per les noves tecnologies: l’Ajuntament de Barcelona va iniciar un programa de prevenció a través d’aplicacions de mòbil «sexo-socials» com ara Grindr del que ara està veient els resultats positius. Aquesta iniciativa, durant l’any 2017 ha permès oferir proves ràpides d’ITS a prop de 4.000 persones. Quan es remeten també a les dades des del 2016, durant aquests darrers dos anys un total de 8.800 persones van visualitzar el link vinculat al missatge i es van realitzar 101 proves.

    Participar d’aquestes aplicacions també serveix, han explicat des de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, per donar conèixer els recursos i que contactin posteriorment. El funcionament es basa en un enviament de missatges en finestres emergents dins d’aplicacions de contactes com ara Grindr on es promou la prova del VIH i d’altres ITS o la vacunació contra l’hepatitis A i B.

    Així, la prevenció i la detecció precoç volen prendre força davant les últimes dades d’Infeccions de Transmissió Sexual que mostren un augment en sífilis i gonocòccia.

    Evolució de les ITS a Barcelona en l’última dècada / Ajuntament de Barcelona

     

    Gemma Tarafa, comissionada de salut de l’Ajuntament de Barcelona, ha explicat que la voluntat de presentar aquestes dades és actualitzar i rendir comptes sobre que està fent la ciutat de Barcelona per garantir el dret a la salut sexual i reproductiva pels seus veïns i veïnes. «Les infeccions de Transmissió Sexual (ITS) són un problema de salut pública important i cal posar les mesures necessàries per controlar aquesta tendència a l’alça», ha opinat Tarafa abans d’explicar quines estan sent aquestes mesures.

    Maribel Pasarín, la directora de l’Observatori de Salut Pública de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), ha explicat que un dels factors que expliquen l’augment és el canvi en el decret de la Generalitat de Catalunya sobre vigilància epidemiològica que marca quines malalties s’han de vigilar i qui les ha de declarar. Els laboratoris de microbiologia abans, explica Pasarín, «no havien de declarar quan feien una prova i sortia positiva, només ho declarava el metge». Un altre dels factors són les millores en el diagnòstic. Poden suposar aleshores que aquests casos de més ja estaven abans però arribaven més tard. Alhora, han concretat que amb una mirada global, europea sobretot, es veu que estan incrementat les ITS i s’ha de donar doncs una mirada poblacional a l’anàlisis.

    Així, mantenir relacions sexuals sense protecció és la principal font d’infecció, però destaquen que aquest increment de les dues malalties té dues explicacions addicionals: l’extensió de la detecció a més serveis sanitaris i un diagnòstic cada cop més precoç, d’una banda, i l’augment generalitzat d’aquesta incidència en el conjunt de les grans ciutats europees, de l’altra.

    Maribel Pasarín ha indicat a més que un factor que té a veure amb el fet que les persones actuem duna manera o altra davant de les malalties és saber si tenen tractament o no: «és probable que baixem una mica la guàrdia respecte l’ús dels preservatius, el pes que va tenir als anys 80 la SIDA amb tota la por que va generar, tot i no ser bona, va fer que l’ús del preservatiu estigués més present entre la població», ha volgut analitzar Pasarín.

    Recursos i mecanismes contra les ITS

    L’Ajuntament de Barcelona ja en el darrer informe de Salut Pública de la ciutat va fixar la salut sexual i reproductiva com una de les seves prioritats d’actuació. Avui han explicat que, com a resultat d’això, entre els anys 2015 i 2017 el consistori ha augmentat un 42% els recursos destinats per fer front les ITS.

    Aquesta partida pressupostària està afavorint l’Estratègia de Salut Sexual i Reproductiva que està integrada per l’Ajuntament però també per 45 entitats de la ciutat. L’Estratègia s’articula en 5 línies d’actuació i 23 objectius. Les línies inclouen l’àmbit educatiu, el comunitari i familiar, la comunicació, la salut pública, i l’àmbit d’atenció integral. Dins d’aquesta Estratègia, Pasarín ha destacat tres elements: han situat un focus important en les eines i els mecanismes de prevenció en els joves. També en els mecanismes per poder fer un major seguiment de les persones que comencin un tractament: que el realitzin des d’un principi per no ser transmissors i garantir que tot aquell que l’inicii, l’acabi. Per últim, han desgranat com posar les noves tecnologies al servei de millorar la detecció precoç de les ITS. Tarafa entén que «en les noves tecnologies es troba una clau d’èxit per revertir les tendències de les ITS».

    L’11,6% dels joves que tenen entre 15 i 34 anys no utilitzen cap mètode anticonceptiu en les seves relacions sexuals i fins el 34,4% han utilitzat en alguna ocasió la píndola del dia després. Des de l’Agència de Salut Pública de Barcelona entenen que el preservatiu és el millor mètode anticonceptiu per difondre entre els joves amb els que es realitzen diferents activitats.

    A les escoles, 4.783 estudiants de 4t d’ESO van seguir el curs passat el programa Parlem-ne, no et tallis que promou l’apoderament entre els joves quan iniciïn relacions sexuals. A més, també s’està realitzant el programa SIRIAN, que està orientat exclusivament a incrementar l’ús de contracepció efectiva i, en el cas jovent, particularment del preservatiu. En aquest sentit, diverses entitats van distribuir fins a 265.000 preservatius a la ciutat.

  • El càncer de pulmó és la primera causa de mort en dones a Barcelona

    L’informe La salut a Barcelona 2016 de l’Agència de Salut Pública de Barcelona i del Consorci Sanitari de Barcelona notifica que el càncer de pulmó es situa com la primera causa de mort en les dones superant per primer cop al càncer de mama.

    L’estudi que s’ha realitzat sobre la qualitat de l’aire conclou que el 68% de la població de Barcelona està exposada a nivells de diòxid de nitrogen superiors dels establerts per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i fins un 97% està exposat a material particulat. Respecte la normativa vigent a tot Europa, l’informe afirma que l’any 2016 es varen complir els corresponents valors límit o objectiu establerts per a 11 contaminants però es supera el valor límit anual de diòxid de nitrogen (NO2). L’Ajuntament de Barcelona vol fixar els seus valors de referència com els que estableix l’OMS. Així, també s’han superat els valors de referència establerts pel benzè, l’ozó i el benzo(a)pirè.

    Aquesta avaluació de la qualitat de l’aire a la ciutat de Barcelona durant l’any 2016 es manté estable respecte els anys anteriors però no aconsegueix superar els valors de l’OMS.

    Pel que fa a la mortalitat, la taxa estandarditzada per edat continua amb tendència decreixent en homes i es percep un lleuger augment en dones, tot i que la tendència respecte els darrers anys segueix sent decreixent. Les principals causes de mortalitat prematura són entre els homes i per aquest ordre: el càncer de pulmó, la malaltia isquèmica del cor i lesions per accidents de trànsit. En dones, les morts per càncer de pulmó augmenten i passen a ser la primera causa a l’any 2015. La primera causa de mort prematura en dones fins ara sempre havia estat el càncer de mama que passa a segon lloc.

    Gràfica sobre la qualitat de l’aire de La Salut a Barcelona 2016 / Agència Pública de Salut de Barcelona

    L’informe La Salut a Barcelona 2016 incorpora la contaminació acústica com un element nou. S’ha realitzat un mapa de percepció del soroll fet a partir d’enquestes a la població. Les dades de 2016 mostren com a Ciutat Vella i l’Eixample, 7 de cada 10 veïns i veïnes declaren que al seu barri hi ha molt soroll. En el conjunt de Barcelona, un 47,8% declara que hi ha «molt soroll» al seu barri. Segons l’Organització Mundial de la Salut, a partir dels 42dB(A) es comencen a produir trastorns del son i a partir dels 50dB(A) podrien donar-se problemes circulatoris. Carme Borrell, gerenta de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, ha vinculat aquesta percepció tant amb el soroll diürn, transports, com al nocturn, oci.

    Gemma Tarafa, comissionada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona ha explicat que el soroll ha estat un indicador nou en aquest informe i els seus resultats criden l’atenció i cal abordar-los. En aquest sentit, Tarafa ha afirmat que crearan una «Taula de soroll per treballar amb tots els agents de la ciutat i elaborar un pla de disminució de soroll a la nostra ciutat».

    Valoració positiva per part de l’Ajuntament de Barcelona

    Gemma Tarafa ha trobat important posar en relleu dues coses. Per una banda la importància d’un informe com aquest que «és únic, poques ciutats d’Europa elaboren informes que ajuden moltíssim a veure si estem orientant bé les nostres polítiques públiques». Per altra banda, ha volgut recordar que, com moltes de les polítiques s’han posat en marxa fa poc i «tenen poc recorregut», des de l’Ajuntament diuen que no poden saber si «estan servint» però, en tot cas, «aquests informes ajuden a descobrir-ho». «Hem de ser capaços de ser dinàmics en aquells polítiques que no funcionen prou bé i fer-ne de noves», ha dit Tarafa.

    Des de l’Ajuntament han valorat positivament la reducció de les principals causes de mortalitat prematura ja que «això vol dir que morim més de vells que per altres causes». També destaquen que en els resultats de tuberculosi, sida o embaràs adolescent també s’ha millorat. Tarafa ha volgut ressaltar que per molt que «els valors siguin estables o de tendència a la baixa no ens hem de conformar amb ells».

    Les desigualtats de salut entre barris pel que fa per exemple a l’esperança de vida s’han frenat força. Tarafa però ha demanat prudència perquè hi ha hagut un petit descens entre les desigualtats entre barris també perquè han parat d’augmentar. Crearan un Observatori d’impactes en salut i qualitat de vida per veure els impactes de les mesures que s’han anat aprovant: «un seguiment quotidià permetrà tenir una avaluació continuada».

    Quadre resum dels indicadors de l’informe de Salut a Barcelona 2016 / Agència Pública de Salut de Barcelona

    Altres indicadors de salut estudiats

    La salut autopercebuda per classe social i sexe: Borrell ha explicat que aquí també es veuen les desigualtats de gènere, ja que la salut està pitjor percebuda per dones que per homes. Aquesta percepció de «mala salut» és d’un 41,7% en dones de classe social més baixai d’un 10% entre les de classe més alta.

    Un altre indicador és la salut reproductiva: la fecunditat mostra els naixements de les dones en edat reproductiva (de 15 als 49). L’estudi explica que en la fecunditat adolescent (15-19) hi ha 19,1 embarassos per cada mil dones. Els gràfics mostren que tant els embarassos com els avortaments tendeixen a disminuir i la fecunditat a créixer. També s’han estudiat els embarassos en adolescents comparant-los entre l’any 2008 i el 2016. En tots els districtes disminueix l’embaràs adolescent.

    L’estudi de salut laboral mostra que les lesions i malalties professionals relacionades amb el treball greus s’han incrementat en 183 en homes i 76 en dones després de 10 anys de descens mantingut. De lesions mortals hi ha hagut 25 homes i 6 dones. De malalties professionals hi hagut 569 casos. De malalties relacionades amb el treball com ara el trastorn ansiós-depressiu: 545 (191 homes i 354 dones).

    Pel que a les infeccions per malalties de transmissió sexual, els casos de VIH estan pràcticament estables i fins i tot han arribat a disminuir una mica. Altres com ara la sífilis, però, van creixent en homes i la gonocòccia va creixent en dones. Gemma Tarafa ha argumentat que l’increment de malalties infeccioses també es pot explicar pel fet que la vigilància és major i el control fa que detectem més casos. En aquest sentit, des de l’Ajuntament de Barcelona han afirmat que estan traçant una estratègia per poder disminuir aquests percentatges, «quan abans fem la detecció precoç abans evitarem que la puguin transmetre».

    L’estudi també s’ha centrat en les persones, l’economia i les condicions de vida a Barcelona. L’informe afirma que el 9% de les llars vivien en pobresa material severa el 2016. A més un 10,6% de les llars de Barcelona van patir pobresa energètica l’any 2016 (un 23,4% en les classes socials més desfavorides respecte a un 4,8% en les més
    benestants). En aquest sentit l’Ajuntament de Barcelona ha explicat que ha atès prop de 10.000 llars amb problemes relacionats amb la pobresa energètica. Bombers, Centres d’Atenció Primària i Habitatge «són sovint la porta d’entrada a persones amb pobresa energètica», segons Tarafa, i és amb tots ells amb els qui l’Ajuntament treballa per pal·liar els percentatges informes.

    Quan es pregunta a la ciutadania per la seva salut percebuda, veiem com el 15,5% dels homes i 22,6% de les dones (adults) declaren una salut regular o dolenta. Les dones tenen una pitjor percepció de la salut però, tot i això, viuen més anys.

    Als serveis sanitaris, segons Tarafa, els hi cal molt marge de millora. El 64,3% de la població barcelonina té cobertura sanitària exclusivament pública, però aquest percentatge és molt diferent entre els districtes, sent els dos més extrems Sarrià-Sant Gervasi (25,9%) i Nou Barris (83,4%). L’ús dels serveis d’urgències hospitalaris l’any 2016 a la ciutat va ser de: 342 persones per 1.000 habitants en el cas dels homes i 380,1 en dones. Per altra banda, un 24% de les cites prèvies a l’atenció primària es donen a més de 48 hores.

  • Equipaments, salut mental en joves i formació de personal públic: els propers passos del Pla de Salut Mental 2016-2022

    L’informe del primer any en marxa del Pla de Salut Mental 2016-2020 afirma que s’ha aconseguit iniciar el 82% de les 111 mesures previstes i transmet la intenció de millorar la formació del personal municipal per detectar precoçment problemes de salut mental entre la població. En aquest segon any de Pla, l’Ajuntament de Barcelona pretén introduir la millora dels equipaments sanitaris, crear més Espais de Consulta Jove i formar en salut mental personal públic. Després de formar els treballadors de Barcelona Activa ara els hi toca a l’Oficina d’Habitatge introduir una perspectiva de salut mental en l’atenció al públic del seu dia a dia.

    Gemma Tarafa, comissionada de salut de l’Ajuntament de Barcelona, va publicar un enllaç a l’informe de l’Agència de Salut Pública de Barcelona que resumeix i desglossa els problemes i l’estat de salut mental a Barcelona així com l’atenció que s’ha donat. També ha valorat públicament la importància de treballar la salut mental: «Hem estat massa temps sense parlar de salut mental. Fins que no es va aprovar, ara fa un any, el Pla de Salut Mental 2016-2022, les polítiques que abordaven la salut i el benestar emocional a la ciutat de Barcelona i al conjunt del país eren molt fràgils». Així, per Tarafa, l’informe presentat condueix a fer front a l’actualitat, ja que presenta uns «indicadors preocupants» com ara l’increment del patiment psicològic en adolescents i també en persones amb dificultats laborals.

    Després de la presentació d’aquest primer any del Pla en marxa s’inicia una segona fase de desplegament que busca «més professionals, millors equipaments, nous serveis per joves i més formació per professionals».

    Tarafa conclou la seva valoració a la feina feta dient que «el repte és important, però també ho és la nostra determinació per mirar el problema a la cara». Afegeix que, donat que «la salut mental va molt lligada a factors de desigualtat, d’exclusió social i de vulnerabilitat, na ciutat més cohesionada i justa ens portarà sens dubte a una ciutat més saludable».

    El primer any del Pla de Salut Mental 2016-2022

    L’Ajuntament de Barcelona presentava al juliol del 2016 el Pla de Salut Mental 2016-2022, el primer d’aquestes característiques a la ciutat i que va comptar amb participació d’associacions i entitats especialitzades. El definien així: «Entre els seus principis rectors hi ha un major impuls a les actuacions preventives i de promoció de la salut mental; la focalització dels esforços en l’atenció a infants, adolescents i joves; el suport a la plena inclusió de les persones diagnosticades de trastorn mental i l’inici d’accions als barris amb especials dificultats i en situació de desigualtat».

    Amb aquesta voluntat, el Pla, un any després té en funcionament el 82% de les 111 mesures previstes. Ara, a banda dels projectes ja engegats, l’Ajuntament té previst desplegar d’immediat tres línies «que pretenen impulsar i completar tota la feina desplegada fins ara». Millora dels equipaments sanitaris, Espais de Consulta Jove i formació en salut mental són aquestes tres línies.

    Pel que fa a la millora d’equipaments, el departament de Salut de la Generalitat va destinar un increment de 12 milions d’euros del seu pressupost per l’actuació en salut mental dels serveis sanitaris de Barcelona. L’Ajuntament està treballant junt amb el Consorci Sanitari de Barcelona (CSB) on es centrarà aquest augment que, principalment anirà a «incrementar i adequar els serveis de salut mental i reforçar la figura del Pla de Serveis Individualitzats (PSI) als barris prioritzats per l’existència de desigualtats socials en salut, amb l’objectiu de gestionar els casos de trastorns mentals severs a la comunitat», «incrementar la intensitat de la teràpia psicològica a la xarxa de salut mental de la ciutat» i «ampliar el nombre de professionals als Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) i als Centres de Salut Mental per a Adults (CSMA)».

    L’Ajuntament obrirà fins a quatre Espais de Consulta Jove als districtes amb pitjors indicadors socials i de salut. En aquests espais comunitaris es podran atendre consultes presencials o telefòniques per donar resposta a les necessitats d’atenció i dels possibles casos de patiment psicològic i/o emocional que poden aparèixer en el context escolar, familiar o comunitari dels joves d’entre 12 i 21 anys. L’objectiu és donar respostes especialitzades així com dotar als infants i adolescents d’eines per afrontar una situació personal angoixant. També oferir un servei als professionals que treballen a les escoles i a d’altres equipaments o serveis amb adolescents o joves, amb assessorament i orientació sobre casos o situacions concretes que es poden trobar durant l’exercici de la seva tasca professional diària i orientar i donar recolzament especialitzat a les famílies de l’infant o adolescent que siguin atesos.

    En la mateixa línia de donar eines a professionals i entorn proper de joves en possible situació de vulnerabilitat psicològica, l’Ajuntament de Barcelona vol formar en salut mental al seu personal. Durant l’any 2016 Barcelona Activa va formar el seu personal tècnic amb l’objectiu d’incloure la perspectiva de salut mental en els seus serveis. Al gener del 2018 s’iniciarà un programa específic adreçat a les 10 Oficines d’Habitatge que hi ha a la ciutat per després fer-ho extensible a altres àrees. «La intenció és que el personal que hi treballa en aquestes oficines sigui capaç d’identificar aquests problemes entre els usuaris i usuàries d’aquest servei, tot partint de la premissa que la pèrdua de l’habitatge és un focus important d’angoixa i patiment per l’afectat». Formar el personal servirà perquè l’atenció sigui més adequada i adaptada a les necessitats de suport del malestar emocional i que s’ofereixi una primera orientació i es detectin els casos més greus mitjançant la necessària coordinació amb la xarxa de salut i social. Un equip de suport i orientació oferirà un assessorament permanent a aquest personal de les Oficines d’Habitatge per «mantenir i actualitzar la formació rebuda, facilitar l’acompanyament cap als serveis professionals, donar pautes d’autoprotecció i, en definitiva, donar suport i assessorament immediat sempre que sigui necessari».

    Els antecedents i la necessitat del Pla de Salut Mental 2016-2022

    El gènere i sobretot la situació socioeconòmica (definida pel nivell d’estudis, d’ocupació o el districte de residència) expliquen en gran part el risc de desenvolupar algun problema d’aquest tipus. Així, en termes generals, els problemes de salut mental són més freqüents entre les dones adultes i grans, entre les persones aturades i entre les classes socials i zones més desafavorides.

    Estudis diuen que entre el 10% i el 20% de la població de Barcelona té algun problema de salut mental. Ara bé, l’estudi La salut mental a Barcelona ja mostra xifres on aquests percentatges han empitjorat. Les darreres dades mostren que les noies adolescents i els homes adults són els que més han empitjorat la seva salut mental durant els últims anys.

    Entre els anys 2012 i 2016, la prevalença dels problemes de salut mental va passar del 5,3% al 12,3% entre les noies que estudiaven 4t d’ESO i del 6,7% al 10,5% entre les de 2n de Batxillerat. Entre els nois les prevalences respectives van passar del 6,0% al 9,7% per als més joves i del 5,4% al 6,0% per als més grans. L’informe explica la importància de l’edat d’aquesta manera: «tot i que durant la primera infància són els nois els que presenten una pitjor salut mental, la tendència canvia a partir de l’adolescència i s’estableix una diferència que es manté en l’edat adulta i s’accentua a partir dels 45 anys».

    Les visites registrades i ateses als Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) ha augmentat d’una manera notable entre els anys 2002 i el 2016. Aquests centres van passar d’atendre unes 5.400 persones a atendre més de 12.300. Els diagnòstics per trastorn mental greu suposen el 12% del total d’atencions que fan els CSMIJ. La resta de visites, expliquen a l’informe, tenen a veure amb «un increment progressiu de la notificació dels casos, amb un increment de l’oferta i amb una millor capacitat diagnòstica, més que no pas amb un empitjorament de la salut mental».

    Pel que fa a la població d’entre 18 i 64 anys, en el període 2011 i 2016, els diferents estudis diuen que la mala salut mental ha pujat especialment en el cas dels homes, que passen d’una prevalença de l’11,5% al 16,2%, tot i que el problema continua afectant més a les dones, que passen d’un 16% a un 18,9%. En aquesta franja d’edat, entre les persones aturades la prevalença de mala salut mental supera amb escreix el 25% i en aquelles que pertanyen a les classes socials més desafavorides la mateixa prevalença és d’un 27,3% entre els homes i d’un 31,3% en dones.

    La població de més de 64 anys, entre el 2011 i el 2016 la seva prevalença de mala salut mental va passar del 13,5% al 17,6% en el cas dels homes i, tot i ser superior, va experimentar una lleugera reducció del 24,9% al 23,8% entre les dones.

    Pel que fa a les visites registrades en adults, els Centres de Salut Mental per a Adults (CSMA) van passar d’atendre unes 32.800 persones l’any 2002 a atendre unes 45.400 l’any 2016. Els diagnòstics per trastorn mental greu en aquest cas representen el 32,2% del total.

  • Barcelona posa en marxa el primer pla de salut mental

    Entre l’any 2005 i el 2014 ha augmentat un 7% el nombre de veïns de Barcelona afectats per un trastorn mental sever. Segons l’Enquesta de Salut de Barcelona del 2011 l’11% dels homes i el 17% de les dones presenta risc de patir un trastorn mental. Per tots aquests motius l’Ajuntament de Barcelona he decidit incorporar aquest tema en una posició important de les polítiques municipals.

    El consistori ha presentat aquest dimecres el primer Pla de Salut Mental de la ciutat que estarà vigent els pròxims set anys i que comptarà amb 51,2 milions d’euros pel primer any de vida, la resta de pressupost s’anirà definint segons les necessitats i l’aprovació del pressupost municipal en cada exercici. El pla proposa 111 accions a desenvolupar a curt i mitjà termini i defineix les línies estratègiques que marcaran les actuacions dirigides a afrontar aquest tema. “Per primera vegada la salut mental no és la germana pobre de les polítiques socials”, ha manifestat Laia Ortiz, segona tinent d’alcalde del consistori durant la presentació del document.

    La primera d’elles és la de millorar el benestar psicològic de la població abordant els determinants socials de la salut mental, és a dir, duent a terme accions preventives que ajudin a treballar tots aquells aspectes de la vida que poden provocar molèsties en la salut mental de la població. “No podem abordar el benestar dels veïns sense abordar els determinants socials”, ha assegurat Ortiz.

    El document presentat aquest dimecres es el resultat del treball elaborat durant sis mesos per la taula de salut mental de Barcelona, constituïda el gener passat i que inclou diversos agents del sector com l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), grups polítics municipals, representants d’entitats socials en salut mental o el Consorci Sanitari de Barcelona, entre d’altres.

    Per fer-ho aquest pla proposa que les accions vagin molt més enllà dels serveis sanitaris i que es duguin a terme de forma transversal i no només des del comissionat de salut. Per això s’hi veuran implicades altres àrees del Govern municipal que poden dur a terme projectes que previnguin els problemes que causen aquestes malalties. Com pot ser l’àrea d’habitatge, drets socials, infància i joventut o d’altres.

    Els determinants socials de la salut mental

    El pla posa l’accent, segons ha explicat aquest dimecres la comissionada de salut, Gemma Tarafa, en tres grups de població que es troben en una situació més vulnerable. Els infantis, els adolescents i els adults joves.

    Segons el document presentat aquest dimecres les condicions de vida adverses durant la infància estan associades a temes de salut mental. L’assetjament escolar també pot tenir un impacte important en la salut de la població infantil i adolescent. Per això una de les accions que planteja aquest pla és ampliar els recursos dels Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) i garantir una cartera de serveis equitativa, i sobretot, adaptada a la realitat de cada barri.

    Un altre determinat de la salut mental que afecta les persones adultes joves és sobretot l’atur, un factor relacionat directament amb això. I és sobretot l’atur de llarga durada el que s’associa a un pitjor mal estar. El gener del 2016 el 49,4% de les persones aturades de Barcelona portava dos anys o més buscant feina, mentre que aquesta xifra al 2007 era només del 8,1%. Per fer front això l’Ajuntament proposa plans com el de reforçar la inserció laboral de joves als districtes amb més necessitat d’inserció.

    L’habitatge és un altre dels factors que determina la vulnerabilitat de les persones. El 13,4% de les llars amb menors ha tingut algun endarreriment a l’hora de pagar l’import de la hipoteca o el lloguer durant els últims 12 mesos, una situació que pot causar malalties mentals. Per fer-ho l’ajuntament també proposa en aquest nou pla accions dirigides a pal·liar aquest tema, com ara prevenir i intervenir en els desnonaments oferint mediació entre les parts –ja en marxa- o adjudicar 2.000 habitatges públics a col·lectius en situació de vulnerabilitat. A més volen potenciar els programes dirigits a facilitar l’accés al’ habitatge a les persones que pateixen malaltia mental.

    El document recorda que la majoria de recursos dedicats a fer front aquest tema s’havien destinat fins ara en l’atenció i al tractament de la malaltia. Unes polítiques que segons aquest govern no havien posat prou èmfasi en la prevenció comunitària.

    Altres eixos del pla de salut

    A més a més d’abordar els determinants socials de la salut mental aquest pla proposa accions per garantir l’accés als serveis de salut mental, sense que hi hagi discriminació de cap tipus, respectar els drets de les persones amb malaltia mental i lluitar contra l’estigma i per últim, assegurar l’avaluació de l’impacte de les actuacions i garantir la governança del pla.

    Per garantir aquesta governança Gemma Tarafa ha explicat que la previsió és reunir-se periòdicament amb el grup promotor del pla per anar avaluant l’efectivitat de les accions dutes a terme.

    Tarafa també ha explicat que alguns dels projectes que incorpora el pla ja s’estan duent a terme, com és el cas de les activitats dirigides a reforçar la convivència veïnal amb persones amb malaltia mental o consolidar la inserció laboral de les persones amb malaltia mental en el mercat ordinari.