Just Deploy It!

Etiqueta: Alba Vergés

  • Alba Vergés: «La lluita contra la contaminació atmosfèrica és clau per a la salut i ha de ser compartida»

    Durant la jornada Canvi d’aires: El repte de la qualitat de l’aire a la Barcelona metropolitana, celebrada ahir a Barcelona i celebrada al Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya per analitzar els problemes problemes que genera la contaminació des de diferents perspectives, la consellera de Salut, Alba Vergés, va emfatitzar que la contaminació atmosfèrica és el principal risc ambiental per a la salut, i contra ella cal una “lluita compartida, sumant esforços i comptant amb els experts dels col·legis i associacions professionals, els científics i la societat civil”.

    La titular de Salut va iniciar la seva intervenció destacant que promoure la salut no només és curar persones malaltes sinó també incentivar estils de vida saludable i viure també en entorns que ho siguin. Vergés va parlar sobre que el Departament de Salut està impulsant una recerca que permeti avaluar l’afectació de la contaminació a l’aire metropolitana de Barcelona i de Catalunya per a la salut de la població, especialment dels més vulnerables com els infants, i així poder implementar polítiques que millorin la salut de la població.

    La consellera també va afegir que, al maig, el Govern català va ser un dels primers al món a declarar l’emergència climàtica en el marc de totes les mobilitzacions liderades fins ara. També, que al setembre passat s’aprovés el pla nacional per a la implementació de l’agenda 2030 per assolir el 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS) entre els quals hi ha el promoure una energia neta i assequible, fer ciutats més sostenibles i emprendre accions contra el canvi climàtic.

    “Tot plegat és cabdal, perquè fixa el compromís del nostre país amb la comunitat internacional i la lluita contra el canvi climàtic en un context polític global molt complicat”, va dir Vergés abans de cloure la jornada explicant la darrera mesura emmarcada en aquesta lluita: la posada en circulació d’una primera remesa de la nova flota de 344 vehicles 100% sostenibles de l’Institut Català de la Salut (ICS). “Tenint en compte l’evidència científica sobre l’afectació de la contaminació de l’aire sobre la salut de les persones, es fa necessari seguir treballant per disminuir aquesta contaminació. Si la disminuïm, millorarem la salut”, va concloure.

    Els principals contaminants

    Els principals contaminants a la conurbació de Barcelona són les partícules en suspensió (PM) i els diòxids de nitrogen (NO2), i depenent de la seva concentració en l’aire i els factors de risc d’exposició de les persones, poden tenir efectes perjudicials per a la salut a curt i/o a llarg termini.

    Per exemple, les PM provoquen un augment d’afeccions respiratòries i cardiovasculars i la seva exposició disminueix l’esperança de vida 1 any de mitjana a la regió europea de l’OMS. Per la seva banda, l’exposició a llarg termini a l’NO2 es relaciona amb un increment dels símptomes de bronquitis en infants asmàtics. De fet, els nadons i els nens en edat preescolar són, juntament amb les persones amb malalties cardíaques o de l’aparell respiratori i les dones embarassades, el grup de persones més vulnerable als efectes dels contaminants atmosfèrics.

    L’Agència de Salut Pública de Catalunya va establir, amb la col·laboració d’ISGlobal, unes recomanacions per reduir l’exposició a la contaminació de l’aire. Així, pel que fa a l’activitat física a l’aire lliure es recomana fer-la en les hores del dia amb menys contaminació i evitant les vies amb més trànsit rodat, mentre que a les llars es recomana ventilar l’habitatge en les hores amb menys trànsit al carrer.

    Aquests consells es completen amb altres precaucions addicionals a adoptar si se superen uns determinats nivells de contaminació. Per exemple, si se supera el valor límit diari de 50 µg/m3 de PM o el valor límit horari de 200 µg/m3 d’NO2 es recomana que la població vulnerable redueixi l’exercici físic intens, especialment a l’exterior.

  • Malalties no tan minoritàries

    Avui se celebra el Dia Mundial de les malalties minoritàries amb l’objectiu de donar a conèixer aquestes patologies i posicionar-les com una prioritat social i sanitària. Aquests casos es consideren greus i poc freqüents però si els englobem tots en conjunt no són tan minoritaris com el seu nom indica. El volum és molt més elevat del que pot semblar. A Catalunya afecten més de 350.000 persones i a Europa 30 milions, és a dir, entre un 6 i un 8% de la població.

    És per aquest motiu, que el govern català estem desplegant el model d’atenció a les malalties minoritàries. De fet, des del departament de Salut treballem activament a través de la comissió assessora de malalties minoritàries amb experts i entitats de familiars i pacients per donar solucions de caràcter transversal. El nostre model es basa en les denominades Xarxes d’Unitats d’Expertesa Clínica (XUEC), que aposta per l’atenció centrada en les persones (no només els pacients, sovint infants, sinó també les seves famílies que necessiten un ampli suport i recolzament). L’objectiu és garantir un accés ràpid i coordinat al sistema de salut, un diagnòstic precoç i un pla terapèutic dissenyat per un equip interdisciplinari expert. Catalunya és una de les úniques regions d’Europa on el model d’atenció d’aquestes malalties s’aplica en tots els nivells assistencials.

    Enguany, el Servei Català de la Salut (CatSalut) acaba de designar dues noves xarxes dedicades a les malalties metabòliques hereditàries i a les malalties renals. Aquestes dues se sumen a la primera xarxa que ja va entrar en funcionament l’any 2017 dedicada a les malalties cognitivoconductuals de base genètica en edat pediàtrica (fins al desembre de l’any 2018 ja ha atès 1.050 nens i nenes).

    Però el model d’atenció no s’acaba aquí. Aquest mateix any està previst que es posin en marxa dues xarxes més d’unitat d’expertesa: una dedicada a les malalties minoritàries neuromusculars i una altra, al grup d’immunodeficiències primàries. I el 2020 implantarem la xarxa dedicada a les malalties minoritàries auto inflamatòries i una altra a les auto immunes sistèmiques.

    Connexió amb Europa

    La meitat d’aquestes patologies minoritàries es detecten en el moment del naixement i el seu pronòstic és molt deficient: un 35% dels pacients no arriben a l’any de vida, i el 22% no superen els 15 anys. A més a més, un 40% dels malalts no estan diagnosticats com a conseqüència de l’escassa incidència de la malaltia i que són poc conegudes. És per això que és tan important el treball a través de les xarxes de referència europees (European Reference Networks-ERN) en malalties minoritàries i complexes. De fet, Catalunya participa en 16 de les 24 ERN creades, i són 8 els centres catalans que ens representen a nivell europeu. Aquest sistema ens permet coordinar-nos i posar en comú totes aquelles bones pràctiques que ajuden a millorar la qualitat de vida dels afectats o salvar-los la vida. Malauradament, i malgrat tenir un gran nombre d’investigadors i investigadores i de centres catalans que compleixen tots els requisits de qualitat i expertesa requerits per la Comissió Europea per participar en la resta de xarxes existents al continent, això no és possible. Per què? Per culpa de la incapacitat del Ministerio de Sanidad espanyol, a través dels Centros, Servicios y Unidades de Referencia del Sistema Nacional de Salud (CSUR), per donar els avals que es requereixen des d’Europa, la qual cosa ens impedeix continuar investigant al màxim nivell.

    Però no vull acabar el meu article amb una notícia negativa. Al contrari. Vull donar un alè d’esperança a totes les persones i les seves famílies que pateixen aquestes malalties minoritàries. El departament de Salut i el govern de la Generalitat treballa i treballarà per enfortir l’atenció en aquest àmbit, un esforç coordinat amb altres iniciatives socials com la de la Fundació de la Marató que aquest 2019 tornarà a estar centrada a fer divulgació i recaptar fons per a la investigació d’aquestes malalties.

  • De la gesticulació a l’acció política productiva en la sanitat catalana

    Durant aquests dies estem assistint a l’inici d’una nova etapa política en el marc del conflicte entre Catalunya i el govern de l’estat espanyol. S’ha pogut constituir un nou govern de la Generalitat, ha decaigut l’article 155 de la Constitució i, en conseqüència, s’ha produït un relleu en la cúpula de la Conselleria de Salut. En aquest mateix diari digital s’han explicitat clarament fa molt poc els problemes que la nova titular del Departament ha d’enfrontar i per tant no cal insistir-hi.

    Caldria, per tant, passar pàgina i posar en marxa les accions de política sanitària que, almenys des d’una perspectiva estratègica, han estat «congelades» durant el període sense cúpula política en el Departament de Salut. Som molts els que pensem que la capacitat de generar iniciatives polítiques importants i amb traducció operativa en la sanitat catalana, com la de la resta de les conselleries, ha estat extraordinàriament influenciada per les prioritats generals del Govern de la Generalitat, centrades en el desenvolupament del procés polític de construcció del marc i dels instruments per fer viable la independència de Catalunya i que aquesta «paràlisi estratègica» és anterior a les darreres mesures repressives del govern estatal per frenar les actuacions de la Generalitat.

    La resultant final des de la perspectiva de la política global, i per tant de la sanitària, del Govern de la Generaliltat és que s’ha produït una absència gairebé total d’iniciatives generals i sectorials i que aquestes han estat substituïdes per gesticulacions destinades a fer palesa la situació de repressió patida per la cúpula política de la Generalitat.

    Ara, després d’un llarg període sense capacitat de decisió estratègica, toca tornar a posar en marxa l’acció governamental i, en el cas concret de la sanitat, revitalitzar els projectes ajornats, alguns des d’èpoques molt anteriors a l’actual. Estem, per tant, en un moment crucial en què el risc principal és el de deixar-se arrossegar per la dinàmica anterior i continuar en la fase de gesticulacions polítiques (tant ideològiques generals com sectorials) i no avaluar correctament el fet essencial que ja s’ha recuperat la capacitat decisòria derivada de les transferències sanitàries dels primers anys de la dècada dels anys 80 del segle passat.

    Cal desitjar sincerament que el nou Govern de la Generalitat, i la Conselleria de Salut, prioritzi en el seu just valor els problemes diaris que pateix la ciutadania de Catalunya, que no se centri exclusivament en la gesticulació ideològica i que desenvolupi sense retard totes aquelles actuacions que permetin abordar-los amb garanties d’èxit.

  • El TSJC anul·la l’ordre del Govern que garantia la sanitat universal però Vergés assegura que «Catalunya seguirà donant assistència a tothom»

    Primer dia de feina per la consellera de Salut, Alba Vergés. Només arribar al Departament de Salut es va reunir amb alts càrrecs del Departament, de CatSalut i amb membres d’ADIC Salut. Durant aquesta reunió va analitzar els efectes de l’aplicació del 155 per parlar de com revertir la situació i veure com abordar els eixos principals i les polítiques que haurà d’abordar.

    En un parlament que va dirigir als treballadors del Departament de Salut va deixar clar que Catalunya seguirà «donant assistència sanitària a tothom». A més, va agrair als treballadors de les institucions de salut i als de la sanitat pública de Catalunya la resistència i el treball d’aquests darrers mesos. Ho va fer al mateix temps que, donat el canvi de Govern a nivell estatal, va demanar a Pedro Sánchez derogar el reial decret estatal del PP que denega la universalitat de l’assistència.

    Al seu entendre, es sent legitimada a realitzar aquesta demanda i a seguir donant assistència a tothom perquè «la societat catalana sempre ha mostrat aquest consens al respecte i independentment del que faci el Govern espanyol”.

    Tot i la voluntat de la nova consellera de mantenir la llei aprovada a Catalunya i suspesa pel Tribunal Constitucional ara l’ordre que va dictar la Generalitat el 2015 per garantir l’assistència sanitària als immigrants «sense papers» empadronats, enfront del decret del Govern que denegava aquest servei als estrangers indocumentats també ha estat anul·lada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

    A la sentència del TSJC s’estima parcialment el recurs contenciós-administratiu que el Ministeri de Sanitat va presentar el 2015 contra la decisió de la Generalitat de mantenir la cobertura sanitària als immigrants irregulars que estiguessin empadronats. El text sosté que l’ordre del Govern català «vulnera el criteri bàsic establert en la norma estatal», ja que suposa una «ampliació de la cobertura sanitària en l’àmbit subjectiu de les prestacions».

    L’ampliació a la que es refereix implicava, abans de la suspensió pel TC, que totes les persones residents a Catalunya tenien dret a l’assistència sanitària amb càrrec als fons públics mitjançant el Servei Català de la Salut (CatSalut) i que la forma d’acreditar-ho seria l’empadronament. Amb aquesta llei també s’establia que les persones que podien agafar-s’hi tenien dret a disposar d’un document similar a la targeta sanitària individual, encara que vàlida solament per accedir als serveis sanitaris públics de Catalunya.

    Com també recorda el TSJC a la seva sentència, el Constitucional va establir que la normativa bàsica estatal «tanca tota possibilitat a les normes autonòmiques de desenvolupament per configurar un sistema d’accés a les prestacions sanitàries que no atengui als conceptes d’assegurat o de beneficiari» establerts pel Govern. Tot i això, el text del TSJC sí que avala el disseny de la targeta del CatSalut que el Govern estatal havia impugnat en el mateix recurs argumentant que aquesta no preveia incloure els rètols «Sistema Nacional de Salut d’Espanya i «Targeta Sanitària».

    Segons el TSJC, el decret governamental que regula les dades bàsiques comunes de les targetes sanitàries individuals estableix solament que han d’incloure «de forma inexcusable» la identificació del titular i del dret que l’assisteix respecte a la prestació farmacèutica. Així doncs, sí que avala el model català perquè «apareix clar que el legislador estatal, en establir els elements mínims comuns a tot el territori nacional per a les referides targetes, no ha inclòs la referència als rètols» esmentats.

  • Benvinguda Consellera Vergés

    Arriba la segona dona al davant del Departament de Salut. Aquest fet ja és una bona notícia pel que suposa d’avenç en l’equitat de gènere en els càrrecs directius de Salut. El canvi en si mateix també és positiu, genera l’expectativa que finalment s’abordin els temes que tenim enquistats i agreujats des de l’arribada de les retallades. Que la incorporació coincideixi amb nou govern a Madrid també desperta l’esperança que es derogui el Reial Decret de mesures extraordinàries per fer front a la crisi que va implantar el govern del Partit Popular per pressió de la Troica el 2012. Potser recuperarem la cobertura universal i es revertiran algunes de les mesures de contenció pressupostaria aplicades sobre els professionals.

    Consellera, té davant una tasca complicada. El Sistema Sanitari està empobrit, hi ha llargues llistes d’espera, saturació a les consultes i uns professionals esgotats per suplir amb el seu esforç aquestes mancances estructurals. Per aquest motiu desitjo que estigui més interessada a desenvolupar polítiques sanitàries que en dedicar-se a la política. També m’agradaria que assumís la seva responsabilitat amb amplitud de mires i es plantegés reformes de més abast que les de l’actual legislatura. Efectivament hi ha problemes urgents com les mancances pressupostàries o la precarietat laboral, però és important que intenti modernitzar aquest sistema sanitari dels anys noranta per ajustar-lo a les necessitats i coneixements del segle XXI.

    Tampoc ha de caure en l’error de molts consellers anteriors que influïts pels grups de pressió pensaven que el que era bo pels hospitals comarcals era bo pel Sistema. No s’ha de perdre mai de vista que l’objectiu final és la millora de la salut i dels serveis als ciutadans.

    A curt termini cal resoldre la precarietat laboral per evitar que els professionals joves marxin cap a països que els fan ofertes més atractives. Desaconsello que com estan proposant alguns directors de recursos humans, es repeteixi l’error d’anar a buscar metges a Llatinoamèrica. Aquí tenim professionals excel·lents. També és urgent abordar la imminent jubilació de gran part de la plantilla. Segurament no falten metges, s’han d’aprofitar millor els que ja tenim.

    Ja no es pot seguir ajornant la reforma de l’atenció primària. Va ser pensada per la Consellera Geli, aturada pel Conseller Ruiz i repensada amb excessiu secretisme i poca participació pel conseller Comín. Ara s’ha d’implantar amb molt més consens juntament amb les societats d’Atenció Primària i la implicació de la ciutadania.

    El sistema sanitari està excessivament fragmentat i burocratitzat. Les estructures territorials estan triplicades. Per fer una feina similar hi ha funcionaris de l’Institut català de la Salut, del Catsalut i del Departament de Salut. No ens podem permetre aquesta ineficiència. També hem de superar el discurs del mercat intern de serveis sanitaris iniciat a principis dels noranta. Aquesta aposta per «l’empresarització» no ha fet més que atomitzar les organitzacions sanitàries i multiplicar de forma ineficient l’estructura administrativa. Cal fusionar organitzacions i passar més personal a la «cadena productiva».

    Hem de superar la fascinació pels sistemes d’informació. No tot són indicadors. Tractem amb persones que han de participar en el procés de decisió. Hem d’abandonar el centralisme del Catsalut que desitja controlar des de l’edifici Olímpia tot el que passa a les consultes. Hem d’avançar cap a una descentralització que faciliti que cada territori abordi les seves necessitats de salut comptant amb uns professionals que participin activament en el govern i la gestió. Aquesta descentralització també s’ha d’acompanyar de processos de participació ciutadana. No podem seguir decidint pel pacient sense el pacient ni el professional. Cal un lideratge compartit.

    El govern del sistema sanitari català és complex i les polítiques que s’han d’emprendre han d’estar més basades en l’evidència que en la ideòloga política. Cal que s’acompanyi d’un bon equip tècnic per tirar-ho endavant. Afortunadament compta amb uns bons professionals que ja han demostrat sobradament la seva vàlua. Pel bé de tots, desitjo de tot cor que se’n surti.

  • Des de llistes municipals a presidir la comissió de salut al Parlament per acabar de consellera de Salut: el recorregut d’Alba Vergés en sis anys

    «És un honor assumir la Conselleria de Salut i agafar el relleu de Toni Comín. Assumeixo amb orgull el seu llegat per continuar treballant per tenir una millor salut per a tothom. Gràcies ERC per la confiança rebuda. Sempre, al servei del país i la seva gent». Així manifestava públicament el seu agraïment i les seves ganes Alba Vergés Bosch després que el president de la Generalitat Quim Torra donés a conèixer els nous consellers.

    En el decret del nomenament dels nous consellers signat ahir per Quim Torra substituïa els quatre consellers presos o ‘fugats’ per veure si d’aquesta manera s’acaba el bloqueig que el Govern estatal està realitzant a Catalunya en no signar el primer decret de nomenament de consellers signat per Torra. Amb les noves propostes, Elsa Artadi, inicialment destinada a Empresa, es posarà al capdavant de Presidència que fins ara estava destinada a Jordi Turull, pres a Estremera. A Empresa, en lloc d’Artadi hi haurà Àngels Chacón. Pel que fa a Cultura, substituint a Lluís Puig hi haurà Laura Borràs. A Territori, en comptes de Josep Rull hi trobarem a Damià Calvet, el seu número dos a la conselleria.

    Alba Vergés també d’Esquerra Republicana de Catalunya arriba per substituir a Toni Comín al capdavant de la conselleria de Salut. Vergés, a diferència de Comín o de les veus que havien sonat amb Joan Ignasi Elena, tot i que sense formació específica en l’àmbit, sí que té un recorregut en salut.

    L’actual secretària quarta de la Taula del Parlament va presidir la comissió de Salut la passada legislatura. És llicenciada en economia per la Universitat de Barcelona i enginyera tècnica en informàtica de gestió per la Universitat Oberta de Catalunya. A banda d’altres diverses feines, Vergés va ser entre el 2008 i el 2012 cap d’administració, comptabilitat i finances del Consorci Sociosanitari d’Igualada, una entitat pública local que gestiona diferents centres per a la gent gran a Igualada i a tota la comarca de l’Anoia.

    D’aquesta mateixa localitat, Vergés va entrar a Esquerra Republicana el 2011 sent la número 3 a la llista de les eleccions municipals d’Igualada. Un any més tard va assumir la presidència de la secció local d’ERC Igualada i des d’aleshores ha estat adscrita al Parlament com diputada per ERC (2012 a 2017). Durant la darrera legislatura va presidir la comissió de Salut del Parlament de Catalunya. Actualment també és secretària de salut, benestar i ciutadania per ERC.

    Vergés també és membre de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i membre del casal independentista d’Igualada La Teixidora, el que la fa una persona propera al seu teixit local.

    Al capdavant de la secretària de salut, benestar i ciutadania per ERC, Vergés ha protagonitzat en diverses ocasions xerrades i demandes. Per exemple, dilluns dia 28 de maig es celebrava el Dia Internacional d’Acció per la Salut de les Dones i Vergés participava d’una jornada de debat. En el seu compte de twitter explicava la trobada i afegia que «la perspectiva de gènere en l’atenció, els drets sexuals i reproductius i reivindicar la igualtat en la salut».

    I és que a la pàgina web d’ERC la defineixen com una dona sense por, remarcant en diverses ocasions el condicionant de dona. Parlen sobre quan es va fer mediàtica la imatge de Vergés: quan va assumir la secretaria quarta de la Mesa del Parlament, ja que la fotografia de la nova Mesa, amb una sola dona, segons ERC «va mostrar l’enorme feina que encara queda per fer en termes d’igualtat». En aquest mateix missatge aprofiten per presumir que Esquerra Republicana va ser «l’únic grup que va fer una proposta paritària». Agraeixen així que sigui ella la que esdevingui la segona dona al capdavant de Salut, ja que «Alba Vergés és una dona sense por. Una dona que assumeix responsabilitats i encara nous reptes».

    Entre aquests nous reptes, en agafar el relleu a Toni Comín, prioritzarà la restitució de la llei catalana d’universalització de l’assistència sanitària, aprovada la darrera legislatura i suspesa pel Tribunal Constitucional és una prioritat. “Cal garantir el dret a la salut com a dret fonamental i prioritari per a la ciutadania”, ha assegurat Vergés en diverses ocasions. En aquest sentit, des d’ERC volen destacar que hi ha una correlació directa entre les desigualtats socioeconòmiques entre barris i l’entorn demogràfic, i la salut de les persones. Vergés destaca per diverses declaracions que marquen la seva voluntat política: «reduir les desigualtats és una mania que no m’abandonarà mentre n’hi hagi!”, “hem de posar les persones al centre i fer salut en totes les polítiques” o “volem construir una República en què la ciutadania sigui la protagonista. Una República justa, que no exclogui a ningú”.

    Altres reptes que es trobarà a part de la defensa de l’accés universal a la sanitat, qüestionada pel TC i pel 155 seran el pla de xoc de les llistes d’espera, el pla per acabar amb la saturació de les urgències o la desprivatització de la sanitat.

    Fins ara, entre la seva acció parlamentària trobem que ha portat al Congrés dels Diputats al costat de les també diputades Marta Ribas (Catalunya en Comú-Podem) i Assumpta Escarp (PSC), la proposta de reforma del Codi Penal per despenalitzar l’eutanàsia i l’ajuda al suïcidi, una iniciativa sorgida del Parlament de Catalunya.

    Pel que fa als consellers que deixen de ser-ho en aquesta futura legislatura, segons una nota publicada al web de la Generalitat, han expressat la «voluntat de fer-li confiança [al president Quim Torra] i demanen que les institucions catalanes es tornin a posar al servei del poble de Catalunya al més aviat possible». Els consellers Jordi Turull, Antoni Comín, Josep Rull i Lluís Puig han reafirmat que «sempre han volgut formar part de la solució i no del problema, i afegeixen que entenen el seu nomenament com una qüestió de confiança per part del president, i que se senten en tot moment legitimats».