Just Deploy It!

Etiqueta: alcoholisme

  • Beure durant l’embaràs té conseqüències per a l’infant durant tota la seva vida

    La Contxita Coca va adoptar la Zínia fa 12 anys, quan la nena tenia 22 mesos, d’un poble a prop de Moscú. «Físicament era una nena molt bonica, rosseta, amb els ulls clars, no semblava que presentés res estrany», recorda la Conxita. Els primers símptomes van aparèixer a la tornada cap a Catalunya, quan van veure que no parlava, queia, les cames se li doblegaven, no tenia control d’esfínters i presentava hiperactivitat. «Aquí va començar el nostre pelegrinatge per saber què li passava a la Zínia» explica. Per això van visitar molts metges i psicòlegs, però sense trobar què li passava. Quan finalment van arribar a la Vall d’Hebron ho van saber: la Zínia tenia Síndrome de l’Alcoholisme Fetal (SAF).

    Es tracta d’una malaltia provocada pel consum d’alcohol de la mare durant l’embaràs. Les característiques del SAF varien en funció de la dosi consumida, del temps que va consumir la mare i del moment de gestació. Tot i que no sempre s’aprecien a primera vista les conseqüències a nivell físic, alguns nens i nenes acostumen a presentar trets facials com ara ulls més estrets, llavis més prims, morfologia a les orelles i plecs a les mans. A això se li afegeix un retard en el creixement que afecta el pes, la talla i la mida del cap.

    El SAF també provoca alteracions al sistema nerviós central i alteracions neuropsicològiques, com ara hiperactivitat, impulsivitat, dèficit d’atenció i problemes a la memòria. Per això els qui pateixen aquesta síndrome acostumen a presentar problemes en l’aprenentatge i fracàs escolar.

    Una malaltia 100% prevenible

    «Una de cada 10 dones beu durant l’embaràs i el 40% de les futures mares ha pres alcohol en algun moment de l’embaràs» explica el cap de Psiquiatria del Vall d’Hebron Josep Antoni Ramos-Quiroga.  Els efectes varien molt en cada cas, però aproximadament la meitat dels nens nascuts de mares que han abusat de l’alcohol mostren un retard marcat en el desenvolupament en els tres primers anys de vida. N’hi ha altres, en canvi, que no mostren signes fins a l’edat preescolar o escolar.

    «És una malaltia 100% evitable», afegeix el doctor Ramos-Quiroga. «La clau és la prevenció». Per això avisen que és clau que les gestants no prenguin res d’alcohol durant l’embaràs, «ni tan sols cervesa sense alcohol». L’Hospital Vall d’Hebron disposa també d’un servei d’ajuda a les mares que tinguin dificultats per deixar el consum d’alcohol. També s’han mostrat preocupats pel fet que el 14% de les noies d’entre 15 i 18 anys en algunes zones de Barcelona tenen embarassos no planificats o no desitjats i que la mitjana a la ciutat és del 7%.

    El doctor Antoni Ramos-Quiroga i la doctora Núria Gómez Barros de l’Hospital Vall d’Hebron / ©SANDRA LÁZARO

    El 90% dels casos atesos provenen d’adopcions de països de l’Est

    L’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona atén 200 infants i joves amb SAF. Ho fan a través d’un equip multidisciplinari que va entrar en funcionament l’any 2013 i que compta amb professionals del Servei de Psiquiatria, l’Àrea de Genètica, de Neurologia, de Radiologia i de Neurofisiologia. La metgessa adjunta del Servei de Psiquiatria, Núria Gómez Barros, ha concretat que el 90% dels nens que atén l’equip de la Vall d’Hebron són adoptats provinents d’orfenats de països d’Europa de l’Est.

    El 10% restant correspon a adopcions nacionals i fills de mares autòctones. També asseguren que estan convençuts que «n’hi ha més però estan infradiagnosticats». Per això han destacat la importància d’un diagnòstic abans que l’infant compleixi els sis anys. «En la mesura que es faci més coneguda la síndrome, es detectaran casos autòctons que no estan diagnosticats», assegura Gómez Barros.

    Aquesta patologia afecta 1,5 de cada 1.000 nadons nascuts vius al món. Això vol dir 119.000 naixements cada any. Com que a l’Estat no es disposa de dades epidemiològiques sobre la seva prevalença, l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció (ICAA) i la Subdirecció General de Drogodependències del Departament de Salut han dissenyat un estudi de prevalença a Catalunya en la població adoptada a països de l’Est d’Europa.

    Mentrestant, la Conxita, juntament amb altres famílies, forma part de l’AFASAF, l’Associació de Families Afectades  per la Síndrome Alcohòlica Fetal, des d’on busquen millorar la qualitat de vida de les persones afectades i de les seves famílies.

  • L’alcoholisme acapara la meitat dels tractaments per desintoxicació de drogodependències

    De totes les drogodependències que es tracten a Catalunya a través de la Xarxa d’Atenció a les Drogodependències (XAD), és l’alcohol la droga que més teràpies va motivar el 2015. En total va suposar un 47% de tots els tractaments iniciats el darrer any. Seguida per la cocaïna, que va motivar el 18% dels casos, el cànnabis (14%) i l’heroïna (12%).  Així s’extreu de les dades presentades aquest dimecres per l’Agència de Salut Pública de Catalunya. Segons l’informe els inicis per consum de cocaïna presenten una tendència lleugera a la baixa, mentre que els de cànnabis presenten una lleu tendència a l’alça.

    Segons ha informat el Secretari de Salut Pública, Joan Guix i el subdirector general de drogodependències del Departament de Salut, Joan Colom, el nombre de tractaments iniciats per drogodependències a Catalunya es va estabilitzar el 2015 en relació a anys anteriors. En total es van iniciar 14. 000 tractaments ambulatoris per abús o dependència de les drogues. Això, tal com ha explicat Colom, no vol dir que el nombre de persones que consumeix drogues s’hagi estabilitzat – és una dada que no és objecte d’estudi d’aquest informe- sinó que el nombre de persones que inicien tractament per afrontar l’addicció s’estabilitza.

    Per exemple, Colom ha recordat que només inicien tractaments un 20 o un 25% del total de les persones afectades per l’addicció a l’alcohol. Això es deu, en part, ha explicat, a una major acceptació per part de la societat del consum d’aquesta substància. Per tant, ha recordat que el que seria bo és atendre encara a més persones.

    L’alcohol és la droga que més ha evolucionat pel que fa al nombre de casos tractats. Ha passat de menys de 3.000 teràpies el 1991 a més de 6.500 tractaments iniciats el 2015. I en canvi, l’inici de tractaments per heroïna ha disminuït d’uns 4.000 als anys noranta a 1.700 l’any anterior, dada que sí que podria fer pensar que ha disminuït el consum d’aquesta substància. Per la seva banda es van iniciar més de 2.400 teràpies per superar l’addicció a la cocaïna el 2015, 1.900 pel consum de cànnabis i 502 pel tabac.

    Els pacients: pitjor situació d’atur i baix nivell d’estudis

    El perfil mitjà del pacient que acudeix a la xarxa per ser tractat pel consum de drogues respon al d’un home d’entre 30 i 50 anys, de nacionalitat espanyola i que té el doble de possibilitats d’estar a l’atur que la resta de la població i amb un nivell d’estudis molt baix. Aquest perfil fa pensar als responsables de Salut Pública que els determinants socials de la salut –tot allò que condiciona la salut de les persones i que es troba al seu entorn- juguen un paper fonamental en aquest problema.

    Pel que fa a l’edat dels pacients més del 50% tenen entre 31 i 50 anys, la majoria són homes (76%). El cànnabis és l’única substància on el grup d’edat que més es tracta es troba per sota d’aquesta edat. El 40% tenen entre 18 i 25 anys, i en menor percentatge, però també elevat, tenen menys de 17 anys.

    Pel que fa a la seva situació laboral, l’índex d’atur és més elevat que el de la població general, i destaca la situació dels pacients tractats per addicció a l’heroïna, ja que un 46% es troben sense feina. En el cas de l’heroïna la majoria no tenen estudis secundaris, la resta tenen estudis secundaris però no superiors.

    Disminueix l’ús de la via injectada

    Segons les dades del departament l’heroïna ha passat de ser la droga principal als anys 90 a baixar fins al quart lloc, i asseguren, el seu consum s’ha estabilitzat. A més ha disminuït el nombre de pacients que prenen la droga per via injectada.

    El 24% dels pacients que va iniciar tractament el 2015 per consum d’heroïna i l’1,5% dels consumidors de cocaïna s’administraven aquestes drogues principalment per via parental, és a dir, injectada, una mètode que augmenta el risc de transmissió de malalties, com les hepatitis víriques o el VIH.

    El consum injectat d’heroïna entre els pacients ha disminuït des dels anys 90. El 1991 gairebé un 90% dels pacients s’injectava la droga, i en canvi el 2015 només ho feien el 24%. Això, segons Colom és una bona notícia, ja que permet evitar moltes d’aquestes malalties infeccioses. Segons les dades de l’Agència la incidència del VIH i de l’Hepatitis C també ha disminuït entre els pacients tractats per drogoaddicció, gràcies en part a la disminució del mètode injectat. Un 27% del total que va iniciar tractament el 2015 per addicció a l’heroïna presentava infecció per VIH i un 47% del total tenia hepatitis C.

    Eines a l’abast dels pacients

    Les dades que es presenten en aquest informe corresponen als pacients tractats als 59 Centres d’Atenció i Seguiment de Drogodependències, a les 11 unitats hospitalàries de desintoxicació o als 28 serveis de reducció de danys que hi ha a tot Catalunya.

    A banda de l’atenció oferta a les persones que consumeixen drogues i de les unitats hospitalàries el servei de reducció de danys està format per diversos centres, sales de consum, unitats mòbil i equips de carrer. Aquest servei vol fer una escolta activa a peu de carrer de la situació de les drogodependències i, independentment de què el pacient vulgui o no deixar la droga, fer un acompanyament i intentar evitar la transmissió de malalties infeccioses, és a dir, disminuint els danys associats al consum de drogues.

    Aquest servei va atendre a més de 4.000 persones el 2015, es van oferir 85.300 intervencions sanitàries i 129.000 de socials. En total a les sales de consum i va haver-hi 123 casos de sobredosis, però cap va ser mortal, segons han dit els representants de Salut Pública, gràcies a  l’atenció permanent dels professionals que treballen en aquest servei.