Etiqueta: algorisme

La fórmula de la Coca-Cola passa per ser un dels grans secrets industrials. Ara que aquesta marca ja no és la més valuosa del món i ha estat desplaçada per Apple, Google i altres companyies tecnològiques, la fórmula secreta més cobejada bé podria ser la de l’algorisme de Google, el cercador que usen dos de cada tres internautes. Els primers resultats que ofereix aquest cercador són els que més s’usen, per la qual cosa Google té un enorme poder sobre la informació que manegem i la visió de la realitat que projecta. No és d’estranyar, per tant, que el secretisme sobre els factors d’aquest algorisme no deixi de suscitar especulacions. «Google i uns altres estan suprimint les veus dels conservadors. Estan controlant el que podem i no podem veure», va clamar en un tuit Donald Trump en 2018. Però la preocupació sobre els possibles biaixos ideològics del cercador i la possibilitat que el seu algorisme incorpori alguns prejudicis humans és generalitzada.

Per a analitzar si Google és més d’esquerres o de dretes, la revista liberal The Economist ha fet un experiment comparant la presència de diversos mitjans de comunicació en els resultats de cerca amb la d’una predicció estadística basada en la credibilitat d’aquests mitjans. En aquest experiment, realitzat en un lloc d’ideologia centrista de Kansas (els EUA) després d’esborrar l’historial de cerques del navegador, es van buscar 31 termes cada dia de 2018. I els seus resultats, publicats el 8 de juny de 2019, mostren que Google afavoreix els mitjans amb millor reputació, però no sembla tenir un biaix ideològic; simplement, hi ha menys resultats dels mitjans més radicals i menor credibilitat. L’estudi no demostra que Google sigui imparcial, com adverteix The Economist, però confirma que el seu algorisme afavoreix la credibilitat i les notícies més virals.

Tant la credibilitat com la densitat d’enllaços són dos dels senyals d’identitat de l’algorisme de cerca de Google, que no ha deixat d’evolucionar i sofisticar-se. Ara, en realitat, no és un sinó una sèrie d’algorismes que tenen en compte centenars de factors, des de la història de cerques de l’internauta fins a la seva ubicació. A més, el pes de cada factor sembla canviar en funció de la naturalesa de la consulta (si es tracta, per exemple, d’una cerca sobre notícies, es preval el contingut d’actualitat). La intel·ligència artificial batega cada vegada més en el cor del cercador, encara que, com l’empresa reconeix, hi ha milers d’experts externs que vetllen perquè els resultats de les cerques siguin rellevants, útils i de qualitat.

La qualitat de la informació de les cerques és més fàcil d’analitzar quan es tracta d’un assumpte científic. En l’àmbit acadèmic hi ha alguns estudis, com els del grup de l’italià Pietro Ghezzi, que ha analitzat les característiques dels 200 primers resultats que ofereix Google quan es busquen els termes «vacuna» i «autisme» en diferents idiomes i països. Els resultats d’aquest estudi són molt interessants, perquè mostren que la qualitat de la informació no és la mateixa en totes les ubicacions i idiomes. Les cerques en francès i xinès, per exemple, presenten una major proporció d’informació antivacunes; i, en anglès, el percentatge de resultats provacunació és major als EUA que al Regne Unit i Austràlia.

D’alguna manera, l’algorisme de Google sembla tenir en compte les característiques dels usuaris. Però, com la fórmula del cercador és secreta, realment no és possible saber fins a quin punt l’algorisme que potser més influeix en la informació que manegem és permeable als prejudicis humans. Si no fos secreta, qui sap com canviarien les cerques i la interpretació dels seus resultats.