Etiqueta: ambulància

  • Truqui al 061 i acabarà a urgències

    El passat divendres, un senyor de 80 anys es va despertar marejat. La cuidadora, preocupada, va avisar ràpidament a la seva filla. Aquesta li va indicar que truqués al 061. Així ho va fer. Com a conseqüència de l’algoritme de l’interrogatori i amb molt bon criteri, el metge d’aquest servei va passar l’avís al CAP de la zona. Aquell dia, justament, jo m’ocupava de l’atenció domiciliaria. Com fem sempre, abans d’anar-hi vaig trucar a casa del pacient. Em va respondre la filla que acabava d’arribar. La va sorprendre la meva trucada. Se l’estaven emportant en ambulància cap a l’Hospital Clínic. Em va explicar que quan encara no havia arribat a casa del pare va tornar a trucar al 061 perquè no entenia per què només li enviaven un metge de família. Va exigir i aconseguir una ambulància urgent argumentant amb vehemència que feia uns mesos el seu pare havia ingressat per un accident vascular cerebral.

    No cal dir que poques hores més tard, el pacient marejat -potser encara més que abans- tornava a estar a casa seva. Havia fet una llarga espera i una curta visita al servei d’urgències de l’Hospital Clínic. Segurament allà va ser atès per un metge resident de medicina de família.

    Encara que sembli estrany, aquest és un cas habitual. Quasi la meitat dels pacients que repetidament visiten urgències i ingressen en hospitals d’aguts no són seguits pel seu metge de família. Aquest pacient de 80 anys només visitava el CAP un cop l’any per recollir la recepta electrònica. A la història clínica només hi constaven els informes de les repetides visites a urgències i els dels ingressos hospitalaris. La filla em va explicar que no hi havia més informació perquè el seguien «especialistes» privats. El servei d’urgències actuava com el seu «metge de capçalera».

    No es pot culpar a la filla d’aquesta mala utilització dels serveis públics. No feia més que seguir escrupolosament les recomanacions de les falques publicitàries de la Generalitat: «Abans d’anar a urgències, truqui al 061». «Així hi arribarà en ambulància», devia pensar la filla. Segons consta en el pòster, aquesta propaganda té com a principal objectiu contenir les costoses visites d’urgències hospitalàries. Una vegada més el «sistema» vol resoldre els problemes del «sistema» abans que els del pacient.

    L’objectiu ha de ser reduir les visites a urgències o millorar la salut pel pacient? Entenc que hem de treballar per la salut. Com és lògic i demostrat, el bon control dels pacients crònics evita descompensacions que empitjoren la salut i provoquen penoses vistes a urgències i molestos ingressos hospitalaris. Si procurem que estiguin ben controlats, els pacients tindran més salut, estaran més satisfets amb el servei i en conseqüència aniran menys a urgències. L’estalvi arribarà de la millor salut.

    La reorientació de l’objectiu cap al control clínic dels pacients implica promocionar els equips d’atenció primària en lloc del 061. El servei telefònic del 061 ofereix una atenció puntual, amb informació limitada, sense conèixer ni poder veure ni seguir el pacient i sota la pressió dels familiars angoixats per la tensió del moment. En el cas presentat l’actuació del 061 és millorable però ateses les circumstàncies i els recursos disponibles, qui hauria actuat d’una altra manera? Qui se la juga a no enviar una ambulància?

    Proposo que el Departament de Salut reorienti la propaganda institucional cap a la salut dels pacients i no cap al suposat estalvi econòmic immediat. Aconsello que promocioni el metge de família personal. És l’únic metge que fa un seguiment al llarg de tota la vida del pacient. Com que el coneix, pot contextualitzar els seus símptomes, fer intervencions basades en els seus valors i pot treballar lentament la millora de la salut. Aquesta continuïtat fa que el metge de família, juntament amb la infermera d’atenció primària i la resta de l’equip, aconsegueixin promoure l’autocura tant dels processos crònics com dels aguts banals, com el refredat o la diarrea. A diferència del 061 té els recursos necessaris per aconseguir-ho.

    La Generalitat dóna una idea molt equivocada de la salut parlant només d’ambulàncies, trucades telefòniques i hospitals. No ajuda a fer entendre que la salut s’aconsegueix lentament, amb esforç personal, amb vacunes, mantenint estils de vida saludables i controlant les malalties cròniques. Una tasca molt menys vistosa que les llums i les sirenes de les ambulàncies, però molt més efectiva. Justament és la feina que realitzen cada dia milers de professionals d’atenció primària. Uns equips que aquests dies se solidaritzen amb els seus companys de Can Vidalet que denuncien l’oblit d’aquest àmbit assistencial que contribueix decisivament a la salut de la població.

  • Investiguen la mort d’una nena després d’esperar durant hores una ambulància a l’hospital de Blanes

    Salut investiga la mort d’una nena a l’hospital comarcal de la Selva, a Blanes (Girona), la matinada del dissabte. Segons fonts del departament, la Direcció General d’Ordenació Professional i Regulació Sanitària ha obert un expedient informatiu per aclarir la mort i determinar responsabilitats. En un comunicat fet públic aquest dimarts al migdia, Salut especifica que la menor va entrar al servei d’urgències a les 2:33 «amb símptomes i signes que orientaven a una cetoacidosis diabètica» (una descompensació per una disminució d’insulina). En aquell moment, segueix el comunicat, la pediatra que la va atendre va iniciar el tractament de forma immediata i a les 5:52 el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) va rebre l’avís de l’Hospital Comarcal de Blanes per traslladar la nena a l’Hospital Josep Trueta de Girona.

    Segons Salut, després de valorar conjuntament el cas es va qualificar com a prioritat 1, que en l’argot mèdic significa que la pacient, encara que requereix ser trasllada a un altre centre per al seu tractament, es troba en un hospital que pot mantenir estabilitzada la seva situació clínica. Finalment, i sempre segons Salut, l’ambulància del SEM arriba a l’Hospital de Blanes a les 6:18, provinent de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona però  «malgrat els intents de recuperar la pacient, l’evolució és desfavorable i acaba morint».

    Per la seva banda, el sindicat CCOO assegura que l’ambulància, que es trobava a Barcelona, va trigar quatre hores a arribar.

    L’alcalde de Blanes, Miquel Lupiáñez, ha afirmat en un primer moment que el conseller de Salut, Antoni Comín, li ha assegurat en una conversa privada que no calia una ambulància pediàtrica per traslladar a la nena ja que hauria estat suficient amb una UCI medicalitzada atès que la pacient estava controlada i estabilitzada. Ho ha fet en declaracions a Catalunya Informació. Hores més tard però l’Ajuntament de la localitat ha rectificat i ha emès un comunicat en relació al cas en el qual s’assegura que «en la conversa privada mantinguda amb el conseller de Salut, Antoni Comín, aquest s’ha limitat a comunicar que el Departament de Salut havia obert un expedient informatiu per determinar i dirimir les responsabilitats del cas». «No m’ha fet cap valoració sobre el tipus de dispositiu sanitari que ha d’intervenir en un cas d’aquesta naturalesa», assegura l’alcalde a través d’aquest comunicat.

    Actualment només hi ha dues ambulàncies pediàtriques medicalitzades a Catalunya, una a l’Hospital de la Vall d’Hebron i una altra a Sant Joan de Déu de Barcelona. Per això des del SEM insisteixen que el temps de resposta és el normal quan s’activen aquest tipus de vehicles i que en aquest cas es van complir els estàndards de temps.

    El Síndic de Greuges ha obert una actuació d’ofici per investigar la mort de la nena i demanarà informació al Departament de Salut pel suposat retard de l’ambulància que l’havia de traslladar a l’Hospital Josep Trueta.