Just Deploy It!

Etiqueta: ambulàncies

  • Més enllà del SEM, el transport sanitari reclama drets i un nou conveni col·lectiu en una vaga indefinida

    Periòdicament els treballadors del transport sanitari convoquen vagues per denunciar i reclamar els seus drets laborals. De nou, i després d’uns mesos d’intensitat, ens trobem davant la convocatòria d’una vaga indefinida que afectarà uns 5.000 professionals del sector.

    La vaga s’iniciarà el divendres dia 9 d’octubre de 2020 a les 00:00 hores amb caràcter indefinit i l’afectació serà per tota Catalunya tant en el Transport Sanitari No Urgent (TSNU) com al Transport Sanitari Urgent (TSU). La convoquen els sindicats CCOO, UGT, USOC i SINDI.CAT.

    Els dos objectius principals que traslladen els sindicats de la vaga indefinida són, per una banda, aconseguir la no aplicació de la retallada salarial anunciada per part de la patronal ACEA en el concepte “a compte de conveni” en la nòmina del mes de setembre i successivament. Per altra banda, assolir un pla real d’equiparació de les treballadores i treballadors de transport sanitari a Catalunya amb les condicions del conveni col·lectiu de treball per a l’empresa pública Sistema d’Emergències Mèdiques, SA.

    En aquest sentit, des de la UGT han volgut ressaltar el «menysteniment i la indiferència del CatSalut i el SEM en el conflicte del transport sanitari». Entenent que les administracions que han de ser garants dels drets sanitaris de la ciutadania, la UGT denuncia que aquestes permeten que «es perllonguin les diferències entre dues plantilles que, ara per ara, i encara més visiblement durant la pandèmia, creen treballadors de primera i de segona: la plantilla del SEM, que depèn d’una empresa pública i que a més de les millors condicions laborals i salarials durant aquests mesos ha optat a unes mesures i protocols de protecció clarament superiors; i les i els professionals que depenen de les empreses privades de transport sanitari, amb un interès clarament mercantilista que han penalitzat les condicions la seguretat i la salut del seu personal».

    Així, ha estat amb la crisi sanitària desfermada per la pandèmia que s’ha posat encara més de manifest les diferents condicions laborals entre la plantilla que depèn del servei públic i les plantilles que depenen d’empreses privades. De fet i com denuncien els sindicats, encara més si es té en compte que, estadísticament, el personal que treballa en transport sanitari no urgent és el que té una major ràtio de transport de casos positius de Covid-19 i pitjors condicions de seguretat i de protecció per part de l’empresa. Per també les capacitats tècniques i disposar d’ambulàncies medicalitzades, conseqüentment el SEM tracta menys casos covid i més emergències derivades d’altres malalties.

    Transport sanitari com a exemple que la subcontractació precaritza

    Aquesta lluita, que no els hi tornin a retallar el sou, aconseguir els drets laborals que els hi pertoquen i entre ells equiparar-se al SEM, és una lluita que arrosseguen de fa temps. Com explicàvem en un reportatge fet al voltant del debat de les externalitzacions i la Llei Aragonès, segons el CatSalut hi ha un total de 268 proveïdors privats que presten els serveis dins el sistema públic de salut. Per quantitat, 71 entitats privades s’encarreguen dels serveis sociosanitaris i 50 de serveis de salut mental. A banda d’aquests exemples, els sindicats temien que l’externalització del transport sanitari esdevingués un patró. Això els feia sospitar que el recent canvi de model en aquesta línia de serveis hagués ja comportat una degradació del servei, amb retards en les ambulàncies que superen l’hora o l’hora i mitja, comportant que els usuaris perdin les visites programades.

    El 2015 la Generalitat va convocar concursos públics dividits per regions per explotar els transports en períodes de 6 anys prorrogables als 10. En aquests concursos, algunes UTE (unions temporals d’empreses) en van sortir més beneficiades i es van repartir una inversió que els pressupostos del 2017 valoraven en 286 milions d’euros/any.

    Un altre canvi va ser que el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM, empresa pública) va passar a concentrar tot el transport sanitari (l’urgent i el no urgent). Malgrat això, 8 de cada 10 vehicles pertanyen a les empreses subcontractades i, en conseqüència, la majoria de la plantilla és externalitzada. Fa un any aquest personal demanava una equiparació del seu sou amb qui està contractat pel SEM i un conveni col·lectiu que encara no ha arribat.

    Vaga indefinida fins a renovar el conveni col·lectiu

    Els sindicats convocants entenen que tots els treballadors de transport sanitari de Catalunya haurien de tenir el dret a les mateixes condicions essencials, com poden ser remuneració, durada de la jornada, categories professionals, variables com serien el plus de dissabte o el plus de festiu amb especial consideració, un complement per major presència, el complement de dedicació, el complement de lloc de treball o el complement personal de conveni. També tenir en compte els períodes de descans, el treball nocturn o la limitació de la contractació en pràctiques.

    Així, exigeixen que es compleixen els drets a les mateixes condicions en matèria de retribució salarial que els treballadors de l’empresa pública del SEM i també el dret a les mateixes condicions en relació amb les cotitzacions a la seguretat social i a les baixes mèdiques.

    Des de la UGT de Catalunya denuncien l’enrocament de la patronal per entomar les millores pendents d’un conveni col·lectiu que no s’ha modificat des de l’any 2012. A més, recorden que els treballadors del servei de transport sanitari ha patit 5 anys de retallades, amb una pèrdua acumulada del 14% de sou que no ha estat retornada.

    Els convocants demanen aleshores que es respecti el dret a què no se’ls retalli el salari en l’actual situació de pandèmia per la covid-19. Aquesta demanda ve perquè el passat 9 de setembre de 2019, el transport sanitari va desconvocar una vaga en arribar a un punt d’entesa amb la part empresarial que només va fer una concessió: descongelar els salaris. Ja en aquell moment els treballadors volien aconseguir acords en matèria de tarifes i també la recuperació salarial del sector. A més, es volia, com ara, posar fi a la situació de bloqueig en les negociacions del conveni.

    Per últim, la vaga també vol servir per reivindicar el dret a tenir les mateixes condicions en protecció en matèria de seguretat i salut. Incidint-hi a més en aquest context on hi ha una excessiva càrrega de treball, jornades que generen un enorme esgotament, risc de contagi, salut mental i falta de mitjans adequats tant materials com humans per a la lluita en l’actual situació de pandèmia per la COVID-19.

  • L’heroica batalla diària dels treballadors d’ambulàncies per la seguretat

    El 14 d’abril passat una part del contingent laboral de Catalunya tornava a la feina. Els sindicats majoritaris reportaven poques tensions especialment pel que fa a l’exigència de mesures de seguretat. Uns dies més tard aquest diari ha pogut saber que hi ha forats negres en aquesta percepció optimista. El més evident en aquest sentit és el que afecta els treballadors d’ambulàncies de Catalunya. Un sector que, potser, quan el públic surt a aplaudir, no situa entre els herois de la sanitat, i són una peça clau del mecanisme de protecció social.

    Un pròleg de la batalla va ser la pugna que es va produir en plena situació d’excepció sanitària quan algunes de les grans empreses del sector van intentar fer Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO), cosa que va tombar el Departament de Treball, prèvia denúncia sindical.

    L’11 de març, abans de la declaració d’estat d’alarma, l’agrupació d’ambulàncies de CCOO ja presentava una denúncia a Inspecció de Treball davant l’existència de treballadors malalts, presumptament de Covid-19 a l’empresa Transport Sanitari de Catalunya (TSC) a Girona.

    El 14 d’abril, data del retorn a una certa normalitat, l’organisme sindical esmentat presentava també una denúncia d’urgència, també a Inspecció de Treball, contra la direcció de Falck IV, una altra gran concessionària de transport sanitari, per l’incompliment de la llei de prevenció de riscos laborals, «per posar en risc la salut i la seguretat laboral dels seus treballadors sensibles».

    Anant uns dies enrere, una altra gran empresa amb concessió pública de transport per al sector sanitari, Ambulàncies Domingo, era també denunciada per incompliments en la normativa sobre desinfecció de vehicles, mancances del mateix tipus en les bases i en relació amb malalts sensibles, i també davant «l’altíssim risc de contagi».

    Un responsable sindical explicava que «des que va començar la situació excepcional ha estat una constant la demanda de mesures de protecció er als treballadors i treballadores i usuaris i també de denúncies a Inspecció de les diferents empreses, i per desgràcia la baralla es manté».

    Denuncia, resolució

    En la brega, més d’un cop el procés es basa en una denúncia dels representants dels treballadors a inspecció i una resolució de l’organisme públic que un o dos dies després obliga l’empresa a fer allò que s’havia demanat abans. Això va passar amb TSC respecte de la petició que es fes càrrec de la neteja de la roba de feina dels treballadors i el subministrament d’Equips de Protecció Individual (EPIS).

    Totes aquestes actuacions no han impedit l’alta incidència de la COVID en les plantilles dels treballadors i tècnics d’ambulàncies. L’agrupació de treballadors d’ambulàncies de CCOO ha fet un recull d’aquests danys per empreses concessionàries.

    Empresa a empresa

    Transport Sanitari de Catalunya SLU ha passat de 15 casos positius de Covid el 321 de març a 34 el 8 d’abril. Els operaris en situació d’aïllament han passat de 0 a 141 en les dates esmentades. Els operaris sensibles amb baixa eren 20 el 8 d’abril i no n’hi havia cap al 31 de març.

    L’empresa Falck IV servicios sanitarios, tenia el 31 de març 9 treballadors positius de coronavirus i el 8 d’abril la xifra era de 22. Els operaris aïllats eren a 31 de març 81, entre que el 8 d’abril havien descendit fins a 69. Els operaris sensibles amb baixa eren a 8 d’abril 5.

    Ivernon Ambulancias Egara SL tenia el darrer dia de març 2 afectats per coronavirus i el 8 d’abril la xifra era de 8. Els operaris en aïllament eren 14 a 31 de març i 14 a 8 d’abril. Pel que fa a treballadors sensibles amb baixa la incidència ha estat molt creixent en aquesta empresa, passat de 3 a 35.

    Ambulancias Domingo SAU tenia 12 treballadors infectats a 31 de març i la mateixa xifra a 8 d’abril, mentre que els operaris en aïllament eren 14 tant el 31 de març com el 8 d’abril.

    Finalment el Grup La Pau tenia a 31 de març 5 positius en Covid-19 i el 8 d’abril eren 7. Els operaris en aïllament eren 14 a finals de març i 16 a 8 d’abril. Aquesta cooperativa té també un operari sensible de baixa.

  • L’empresa d’ambulàncies TSC desconvoca la vaga en aconseguir el compromís de pagament dels salaris

    La vaga que havien convocat els sindicats CCOO i USOC a l’empresa de transport sanitari TSC per als dies 13 i 17 de gener ha quedat cancel·lada després d’una reunió de mediació instada pel Departament de Treball el 7 de gener.

    Els treballadors havien convocat l’aturada de 5 dies per reclamar el pagament puntual dels seus salaris. TSC devia fins fa poc el 50% de la mensualitat de desembre als seus operaris. A més l’empresa no garantia el pagament puntual dels salaris en el primer trimestre del 2020.

    En l’acord al qual han arribat les dues parts, l’empresa es compromet a pagar el 100% de la nòmina del mes de gener l’últim dia del mes, abans de les 11 del matí, cosa que faria que la majoria dels empleats poguessin rebre puntualment el seu salari. L’empresa es compromet també a comunicar als representants dels treballadors dels diferents lots qualsevol retard en el pagament l’últim dia hàbil de cada mes.

    Per la seva banda, la part social ha informat que convocarà la setmana del 14 de febrer de 2020 una conciliació al si del Tribunal Laboral de Catalunya (TLC), amb l’objectiu de garantir el cobrament del 100% de la nòmina de febrer.

    En el pacte hi ha una ombra, l’empresa supedita l’acord al fet que la companyia pugui regularitzar els pagaments amb els seus principals clients i fins i tot recuperar els endarreriments.

    No obstant això, les dues parts han pactat uns serveis mínims que s’aplicarien en cas que el compromís no es complís. Els representants dels treballadors han plantejat uns serveis essencials per al transport sanitari urgent, equivalents al 75% rdels recursos, i per al transport sanitari no urgent prestar serveis equivalents als que es proporcionen durant els caps de setmana cobrint en tot cas els serveis corresponents a hemodiàlisi i oncologia, la realització de les proves complementàries urgents, necessàries a criteri facultatiu, així com els trasllats intrahospitalaris de caràcter urgent.

    Per la banda empresarial s’ha demanat que els serveis mínims sigui anàlegs als establerts en altres conflictes en els quals el Departament de Treball ha emès les ordres corresponents.

    Grups inversors

    Els grups inversors Proa Capital i Investindustrial, el fons de capital privat de la família Bonomi (amos de Port Aventura), van signar la fusió de les companyies Ambuibérica i Emeru a la fi de 2017, aquest darrer grup havia aconseguit fa cinc anys l’adjudicació d’una gran part dels lots del concurs sanitari de la Generalitat per crear l’operador de transport sanitari HTC. Ambuibérica manté la seva seu a Valladolid i Emeru a Barcelona, i els seus principals executius, Carlos Magdaleno i Stefano Pellegri, respectivament, continuen a el front d’ambdues societats.

    Transport Sanitari de Catalunya SLU (TSC) va resultar adjudicatària de set dels tretze lots del concurs del Transport Sanitari, licitat l’any 2014 per un import màxim de 2,556 milions d’euros. Tres lots en exclusiva i els altres quatre compartits amb diverses UTE de les quals forma part. TSC, és propietat d’un fons fons de capital de risc controlat per la família Bonomi, també propietària de part de Port Aventura.

  • “Les empreses privades fan negoci de diners públics», de com la subcontractació de les ambulàncies malmet a treballadors i pacients

    Els treballadors del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) surten d’una vaga de dos dies. La convocatòria responia a l’exigència d’obtenir els increments salarials pactats en l’anterior conveni. Si bé es va decidir que no hi hauria increments salarials per tal de mantenir els llocs de treball, als treballadors del SEM sí que se’ls hi aplicarien els increments que afectessin el sector públic català.

    L’any passates va augmentar el salari dels treballadors del servei d’emergències un 2,25% igual que a tots els treballadors del sector públic de Catalunya dependent de la Generalitat. Però aquest any no se’ls hi ha aplicat la pujada que, segons Àngels Balliu, delegada de CCOO al SEM, hauria de ser també del 2,25% més un 0,25% pactat.

    Durant els dos dies de vaga, amb uns serveis mínims aplicats del 85%, les ambulàncies, han circulat amb cartells on s’anunciava que eren serveis mínims i s’han repartit octavetes amb les demandes dels treballadors. Del 15% que sí que podia fer vaga, l’ha seguida un 60%, segons explica Roger Espí, portaveu de l’Agrupació de Metges i Infermeres de Catalunya (AMIC). Dimecres, l’últim dels dos dies de vaga, el sector havia convocat a les portes de la seva seu a l’Hospitalet de Llobregat un dinar gratuït sota el nom Foodtruck & Burger Party per donar suport a la vaga.

    Per la seva banda, la valoració que ha fet la direcció del Servei Català de la Salut després d’haver-se reunit amb els sindicats que convocaven, va ser de plena confiança cap a la gestió de l’actual direcció del SEM. Tot i això, transmetien que «a l’equip del CatSalut li preocupa, a l’igual que als representants de les treballadores i treballadors, la dificultat en cobrir algunes posicions de metge tant a les ambulàncies d’arreu del país com a l’atenció no presencial de la Central de Coordinació Sanitària (CECOS) del SEM».

    Una de les ambulàncies del SEM durant la vaga del 7 i 8 de maig lluint els cartells de Serveis Mínims / Tw: @OctaviRodriguez

    Tot el transport sanitari hauria de ser de gestió, provisió i titularitat pública

    El món de les ambulàncies no només viu problemes en el sector titularitat completa de la Generalitat de Catalunya. Els tècnics de transport sanitari de Catalunya d’empreses subcontractades ja duen mesos manifestant-se i realitzant mobilitzacions diverses des del col·lectiu Tècnics en Lluita per demanar la millora de les seves condicions laborals i un reconeixement. A grans trets, reclamen equiparar les condicions dels treballadors subcontractats, que representen ben bé un 90%, amb els del Servei d’Emergècnies Mèdiques (SEM). Com ens feia notar l’Oscar, un dels portaveus de Tècnics en Lluita: «demanem l’equiparació salarial amb el SEM perquè es normal que si fem el mateix treball, rebem el mateix sou». Entenen que potser el conveni entre patronal i sindicats, que no estan tan sols ni negociant, està aturat perquè també ho està el conveni estatal i «el paper de la patronal ara és esperar a veure què passa».

    Altres demandes implicarien un conveni digne però en un estadi superior la desprivatització de la sanitat. «Les empreses privades estan fent negoci de diners públics i, a banda de nosaltres, qui es veu afectat és l’usuari quan pateix retards de sis hores i no arriba a la visita que tenia programada perquè l’ambulància no ha arribat a temps», relaten des de Tècnics en lluita que indiquen que «la mala planificació que veuen en el transport col·lectiu provoca massificació i esperes».

    L’exigència d’un transport sanitari de gestió, provisió i titularitat pública ve de l’aprovació al Parlament de Catalunya l’any 2016 amb la Moció 17/XI del Parlament de Catalunya, sobre el transport sanitari i l’atenció de les urgències i emergències mèdiques, i a la Resolució 285/XI del Parlament de Catalunya, sobre les actuacions per a un nou model de gestió del Sistema d’Emergències Mèdiques.

    A més, a les condicions de pressió sota les que treballen es suma l’entorn poc adient per desenvolupar la seva feina. Descriuen les ambulàncies com vehicles vells, en mal estat i sense aire condicionat en molts dels casos. També, a nivell retributiu, fora de patir les retallades i no pas els increments que reben els funcionaris, denuncien que tampoc se’ls remunera la formació ni se’ls hi respecten els descansos reglats. Un altre dels aspectes que assenyalen són les contractacions precàries. Indiquen que es fa un «ús fraudulent del contracte en pràctiques, on personal de nova contractació, és obligat a fer la mateixa funció que el personal indefinit amb contractes en pràctiques cobrant fins a un 40% menys del sou i allargant aquesta situació fins a 2 anys».

    Des de Tècnics en lluita estan denunciant aquesta situació per la via política presentant mocions però també la judicial. Ara mateix es troba en mans de la fiscalia una denúncia per concurs fraudulent i ha estat personada per la Candidatura d’Unitat Popular (CUP). Les ambulàncies de titularitat privada que fan tasques per a la sanitat pública pertanyen a empreses que prèviament han entrat en subhasta i han obtingut una sèrie de punts que els hi ha permès guanyar el concurs. Un concurs que el passat any 2016, s’adjudicà amb un pressupost de 1.286.312.283,66 euros, i un valor estimat de 2.556.485.716,75 euros, tant pel servei Urgent, com pel No Urgent. Des de Tècnics en Lluita demanaven que aquesta adjudicació fos investigada, «ja que no fou prou clara en alguns lots, la qualitat i eficàcia del servei que rep l’usuari, ha patit una forta davallada, així com també la situació laboral del personal».

    La denúncia que la CUP va interposar davant la Fiscalia a l’abril de 2016 explicava què els portava a pensar que podia existir «una certa causalitat» entre una donació i l’acte de l’adjudicació del contracte de transport sanitari a Catalunya. Els fets que exposaven a mans de la fiscalia perquè procedís a la seva investigació es remuntaven a l’any 2012 quan el fons de capital risc Investindustrial, propietat de la família Bonomi, va adquirir la totalitat de Port Aventura. Va ser així fins el març de 2016, quan va vendre el 49,9% de Port Aventura al fons d’inversió KKR.

    L’explicació segueix assenyalant que la Fundació Port Aventura va signar el juliol de 2015 amb l’Hospital Sant Joan de Déu, centre de titularitat privada però amb vocació i finançament públic i proveïdor del Cat Salut, un conveni de col·laboració que suposa una donació de 3 milions d’euros.

    Una altra idea que afegien a l’escrit era que l’1 d’abril del 2015 es va procedir a l’adjudicació definitiva del contracte de transport sanitari a Catalunya per un període de 10 anys i una quantitat de 2256 milions d’euros, sent aquest el concurs de més quantia de la desena legislatura autonòmica. Dels 13 lots que sortien a concurs, 7 d’ells van ser concedits a l’empresa Transport Sanitari de Catalunya SL, que pertany a la família Bonomi a través d’International Emergency Services SARL, un fons d’inversió radicat a Luxemburg que és 100% propietat d’Investindustrial.

    En el text presentat a Fiscalia, la CUP exposava que en «conseqüència no hi ha cap dubte que els donants de 3 milions d’euros al Servei Català de la Salut el juliol del 2015 via Hospital de Sant Joan de Déu i els receptors de l’adjudicació multimilionària per part del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya la mateixa primavera del 2015 són la família Bonomi mitjançant el fons d’inversió Investindustrial, la qual cosa, al nostre entendre i vistes les irregularitats denunciades pel sector podria ser indiciàriament constitutiu de diversos delictes contra l’administració pública».

  • Els treballadors del SEM faran vaga perquè no els apugen l’increment acordat per als empleats públics però si les retallades

    Els comitès d’empresa del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) manté la vaga convocada pel 7 i 8 de maig davant la falta de propostes de la Generalitat respecte a la seva principal reclamació: obtenir els increments salarials pactats en l’anterior conveni, segons explica Àngels Balliu, delegada de CCOO al SSEM.

    En el conveni anterior es va decidir que les treballadores i treballadors del SEM no tindrien increments salarials. La negociació es va desenvolupar en el període més dur de la crisi i la prioritat era mantenir els llocs de treball. En l’acord s’indicava que, en tot cas, s’aplicarien als treballadors del SEM tots els increments que afectessin el sector públic català. Això va passar l’any passat quan es va augmentar el salari dels treballadors del servei d’emergències un 2,25% igual que a tots els treballadors del sector públic de Catalunya dependent de la Generalitat. Però, la sorpresa dels sindicalistes ha estat quan aquest any han vist que no se’ls aplicava la pujada, que en aquest cas hauria de ser també del 2,25% més un 0,25% pactat, explica Balliu. “El que més ens ha indignat és que aquest increment s’aplica als treballadors del sector públic i fins i tot al sector concertat i a nosaltres no”.

    La representació dels treballadors l’ostenten CCOO, UGT i Amic (Agrupació de Metges i Infermeres de Catalunya) ha realitzat els dies previs a la vaga diversos contactes amb representants polítics per explicar la situació que afecta el col·lectiu de treballadors del SEM.

    Una de les coses que provoca més malestar entre els operaris del SEM és que des del departament de Sanitat es vulgui iniciar una negociació que implicaria una reducció dels drets laborals consolidats, a canvi del qual s’acceptaria aplicar el pagament de l’increment. Balliu posa exemples del que Sanitat ha posat sobre de la taula per accedir a pagar l’increment. Un dels aspectes més significatius seria la renúncia a 1 dia addicional de vacances, que està contemplat en el conveni vigent, o acceptar que els treballadors i treballadores del servei puguin ser enviats a treballar fins a quilòmetres fora del seu lloc actual, sense cap compensació a canvi.

    Vaga amb serveis mínims màxims

    El SEM és una empresa privada que té com a únic accionista la Generalitat de Catalunya. Té  714 treballadores i treballadors. Per tant, és una empresa privada de gestió pública, ja que els fons per al seu funcionament els aporta l’Institut Català de la Salut (ICS). Des de sempre als operaris d’aquest sector, que són els que s’encarreguen d’una part del transport d’urgències i de malalts al sistema sanitari català, els han estat aplicades les retallades salarials del sector públic de Catalunya. També fins ara els aplicaven les pujades d’aquest àmbit. Però ara denuncien que els volen canviar l’estatus per reduir els drets socials procedents d’anteriors convenis.

    Els treballadors del SEM expliquen que han assumit increments de feina quan les coses han anat mal dades: ”hem assumit la manca de professionals, el que ha suposat un augment tant de la responsabilitat com de l’activitat assistencial, amb la consegüent repercussió en la salut laboral dels treballadors, mentre veiem que el que sí que s’ha incrementat és el nombre de càrrecs directius i el salari de la nova gerència, en un 15%”.

    Curiosament, el fet que formin part d’un àmbit, el de les emergències, que és d’utilitat pública, fa que a la pràctica no puguin fer vaga. L’aturada l’han convocat pels dies 7 i 8 de maig, però els serveis mínims són del 100%, per la qual cosa l’únic que podrien fer aquests treballadors és manifestar el que consideren una discriminació, sense poder exercir el seu dret, afirmen.

  • La plantilla d’ambulàncies de Girona inicia una vaga indefinida contra la retallada salarial

    Els treballadors de Transport Sanitari de Catalunya (TSC), la concessionària d’ambulàncies de la demarcació de Girona i una part del Maresme inicien aquest divendres una vaga indefinida. L’aturada es fa, segons un responsable de CCOO de la Federació de Serveis a la Ciutadania (FSC), per evitar que l’empresa apliqui unilateralment canvis en les categories dels treballadors, que els suposarien una reducció salarial que podria arribar als 300 euros mensuals. També es queixen els treballadors que TSC ha aplicat sense negociació canvis en les bases des d’on operen. Això fa que a la rebaixa de salaris se sumi el cost i les incomoditats del trasllat.

    «En el fons el què passa en aquesta empresa repeteix l’esquema que es dóna amb altres casos de concessions de serveis públics a empreses privades», diu Miquel Pérez Bueno, responsable a Girona de la FSC. En una primera etapa, les empreses es presenten al concurs amb una oferta a la baixa. Un cop aconseguida la concessió l’adjudicatària inicia maniobres, diu Bueno, per rebaixar costos. I en el cas del servei d’ambulàncies l’operació implica reduir salaris.

    «El primer que va fer l’empresa va ser intentar canviar de categoria laboral bona part de la plantilla, que supera els 300 treballadors. Aquest canvi suposaria una reducció salarial de fins  als 300 euros», diu Pérez. A més, les actuacions de la direcció de la societat incompleixen, fins i tot, les condicions de les pliques de l’adjudicació, segons fonts laborals. Això va disparar la reacció dels treballadors, que l’agost passat van convocar diverses jornades de vaga, i manifestacions a llocs on TSC hi té un bases importants, com Girona i Malgrat. Els trasllats a bases diferents de les que tenien abans els empleats fa que, per exemple, una persona que treballava a Girona hagi d’anar a a Sant Hilar cada dia.

    TSC, l’empresa adjudicatària del concurs, és propietat d’un fons d’inversió que té com a principal accionista la família Bonomi, propietària també del parc d’atraccions Port Aventura.

    El comitè d’empresa de TSC està format per CCOO, dues organitzacions locals, El Sindi.cat i el Sindicat de Treballadors del Transport Sanitari de Girona (STSG) i UGT.

    En les anteriors aturades els serveis mínims decretats van arribar al 85%. Com passa en altres ocasions el comitè de vaga els ha recorregut, però el veredicte es pot conèixer molts mesos després del conflicte.

    Els treballadors asseguren que, igual com en les anteriors jornades de vaga, les aturades se centraran en el transport programat. Això vol dir que no hi ha intenció d’afectar el transport urgent, que també està afectat pels serveis essencials.

    En la primera tongada de protestes de l’agost, el comitè de vaga va considerar que l’aturada va ser seguida pel 70% dels treballadors que podien seguir-la.
    De cara a la nova convocatòria els treballadors estan molt queixosos del paper fet per la Generalitat en les reunions de conciliació. «Més que buscar un acord el que feia era carregar contra el comitè d’empresa» afirma un conductor d’ambulància.

    Els retrets dels treballadors no es limiten a les seves condicions laborals. Afegeixen que, fruit de la política de l’empresa, els usuaris pateixen problemes com que durant l’agost amb una forta onada de calor alguns vehicles que transportaven persones, generalment ancianes, a fer la diàlisi, no tenien aire condicionat.

    Els xocs entre la direcció de TSC i els treballadors no són nous. La inspecció de treball va aixecar acta a la societat i a una de les seves filials per negar-se a netejar els uniformes dels seus treballadors. En aquella ocasió CGT va denunciar que l’empresa obligava els treballadors a rentar a casa seva la roba de treball.

    El concurs per a l’adjudicació del transport sanitari a Catalunya va ser el més important de l’administració que presidia Artur Mas. En total suposava que les empreses adjudicatàries rebran uns 2.000 milions en deu anys. D’aquesta xifra gairebé la meitat va anar a parar al grup Bonomi.

  • Claus per entendre la polèmica al voltant del nou model de transport sanitari

    Ara fa prop d’un any, pocs mesos abans de què acabés la legislatura d’Artur Mas, es va celebrar el concurs públic per adjudicar la concessió del transport sanitari a Catalunya, una de les que més diners mou: 214 milions d’euros anuals per un període de 6 anys prorrogable fins a un màxim de 10 anys. El concurs suposava també la implementació d’un nou model de gestió del transport sanitari, que es va començar a desplegar el 3 de novembre a Lleida i va continuar fent-ho de manera esglaonada a les diferents regions catalanes. Repassem les claus al voltant d’un model que ha aixecat polèmica des de la mateixa adjudicació a les empreses contractades fins a la seva implantació i que ha portat -arran d’una denúncia de la CUP- a la Fiscalia a investigar l’adjudicació de part del servei a l’empresa Transport Sanitari de Catalunya (TSC).

    Un concurs qüestionat

    La primera polèmica arriba amb la celebració del mateix concurs. En els darrers mesos amb Boi Ruiz al capdavant de la Conselleria de Salut es convoca el concurs per adjudicar el servei de transport sanitari urgent i el no urgent. El resultat: Transport Sanitari de Catalunya (TSC) s’emporta directament o indirectament -a través d’una Unió Temporal d’Empreses (UTE)- set dels tretze lots totals. Li corresponen les regions de l’Alt Pirineu, Girona, la Catalunya Central, Barcelonès nord i Maresme o Barcelona ciutat, entre altres. També s’emporten bona part del pastís la UTE Egara-La Fuente, a qui s’adjudica les regions de Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre, i Falck, amb les regions de Baix Llobregat i l’Hospitalet de Llobregat i el Vallès.

    Després de conèixer el resultat de l’adjudicació, diversos licitadors presenten a l’abril recursos especials en matèria de contractació i el Tribunal Català de contractes del sector públic (TCCSP) els estudia. Al juliol, aquest òrgan desestima totes les al·legacions presentades i el Servei Català de la Salut (CatSalut), que és l’òrgan contractant, reprèn el procés d’adjudicació del concurs de transport sanitari per formalitzar els contractes amb les empreses adjudicatàries.

    Concentració del transport urgent i no urgent

    El nou model, a diferència de l’anterior, suposa concentrar la gestió del transport sanitari en mans del SEM (Sistema d’Emergències Mèdiques). Fins llavors el SEM, empresa pública, s’encarregava només del transport urgent -desplaçament en cas d’emergència- i la resta, el no urgent, estava en mans del CatSalut. És a dir, que amb el nou model, el trasllat programat entre el domicili de l’usuari i un centre sanitari, o a la inversa, o entre dos centres sanitaris, per a la realització de proves diagnosticoterapèutiques o tractaments especialitzats, també passa a ser gestionat pel SEM.

    Amb l’adjudicació del darrer concurs públic del transport sanitari català i la formalització dels contractes a l’estiu, entra en vigor aquest nou model de gestió. Segons diu llavors Salut, les bases del concurs inclouen la subrogació del personal tal i com estableix el conveni laboral del transport sanitari i es mantenen les hores i el nombre de vehicles. Treballadors de diverses regions però comencen a denunciar els retards en el transport no urgent. Gent que va tard a fer-se una ressonància o simplement que ha d’esperar hores després de la diàlisi fins que el vehicle ve a recollir-lo, són algunes de les situacions que descriu el tècnic sanitari Artur Giménez a aquest diari.

    Canvis en els vehicles

    La introducció de nous vehicles, els anomenats Vehicles d’Intervenció Ràpida (VIR), són una de les novetats del model, pensats per prioritzar l’assistència dels pacients in situ sobre el trasllat dels mateixos, ja que al ser un turisme àgil no té capacitat per a un trasllat. Aquest diari recollia fa uns mesos les queixes de diversos treballadors respecte aquests nous vehicles. A Palamós, per exemple, hi ha dos equips, un Vehicle d’intervenció ràpida (VIR), amb un metge i un tècnic i una Unitat de Suport Vital Avançat (USVAi) que compta amb un tècnic i una infermera. “Sense una infermera al costat costa molt fer segons quin tipus d’intervencions”, assenyalava David Gràcia, metge assistencial del SEM (Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya) de l’Hospital de Palamós.

    “Una altra incongruència és que en alguns casos els Vehicles d’Intervenció Ràpida (VIR), introduïts segons el SEM per prioritzar l’assistència qualificada sobre el trasllat de pacients, està arribant més tard que altres vehicles, fet que pot suposar un problema ja que hi ha un tipus de vehicle, els de Suport Vital Bàsic, que només compten amb dos tècnics i no compten amb cap metge. És el cas de Lleida, on el VIR està situat a Alcarràs”, es queixava a aquest mitjà el secretari del sector Transport Sanitari UGT de Catalunya Ramon Vilella fa uns mesos. El conseller de Salut, Toni Comín, ha reconegut en el Ple del Parlament aquest dijous que “si bé es confirmen de forma parcial els avantatges dels VIR, aquests no ho fan de manera suficient”.

    També sobre els vehicles, Artur Giménez, denuncia a aquest mitjà que per exemple a les Terres de l’Ebre s’han retallat unitats de Suport Vital Bàsic, que són “les primeres a arribar”, segons explica. A més, diverses unitats que abans feien 24 hores ara només en fan 12. “A la nit tenim 13 ambulàncies de SVB per totes les comarques de les Terres de l’Ebre, és insuficient”, afegeix aquest treballador.

    Desplegament desigual al territori

    Altres queixes reconegudes aquest dijous pel conseller de Salut és que alguns dels problemes que presenta el nou model és que els temps de resposta no són homogenis a tot el territori. Així ho ha anunciat aquest dijous Comín al Parlament, on ha avançat alguns dels resultats dels informes de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) i del Servei Català de la Salut (CatSalut) sobre el nou model de transport sanitari, a qui va encarregar avaluar els resultats del model els darrers mesos. En aquest sentit, Comín ha admès «problemes d’implantació».

    La diputada de la CUP, Eulàlia Reguant, explica a aquest mitjà que “el problema és com està plantejat el model en si mateix ja que no té en compte el territori”. Segons ella, el model pot funcionar a Barcelona ciutat però no en territoris heterogenis.

    Conseqüències de la implantació

    Més enllà de les denúncies de plataformes com ‘Salvem les ambulàncies de les Terres de l’Ebre’, que consideren que el nou model menysté la qualitat assistencial, les conseqüències de l’adjudicació del transport sanitari i la implantació de l’anomenat sistema de transport integral han arribat més lluny. Entre algunes de les conseqüències hi ha la investigació per part de la Fiscalia de l’adjudicació del servei d’ambulàncies arran de la denúncia de la CUP sobre l’oferta “manifestament incompleta” de l’empresa TSC, que va adquirir set dels tretze lots que van sortir a concurs l’any passat. En la denúncia la formació anticapitalista també apunta la donació de tres milions d’euros que havia fet aquesta empresa a l’Hospital Sant Joan de Déu.

    D’altra banda, el departament de Salut va encarregar a l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) i al Servei Català de la Salut (CatSalut) avaluar la implantació del transport sanitari. Segons Salut, els informes sobre el nou model es troben en la fase de finalització i s’entregaran a la presidenta a la Comissió de Salut en els propers dies. Tot i que és a partir de llavors quan segons Comín podran prendre decisions «de manera rigorosa», el conseller ja ha avançat aquest dijous que destituirà la cúpula directiva del SEM i obrirà un concurs públic per renovar-la.

  • Comín destitueix la cúpula del SEM i admet problemes en el nou model de transport sanitari

    El Conseller de Salut, Toni Comín, ha dit aquest dijous al matí, que destituirà la cúpula directiva del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) i obrirà un concurs públic per renovar-la. El conseller ha fet aquest anunci durant una compareixença al Parlament de  Catalunya en la que ha avançat els resultats de dos informes encarregats per la conselleria amb l’objectiu d’analitzar el desplegament del nou model de transport sanitari.

    L’anunci també arriba després de què la fiscalia hagi anunciat que investigarà l’adjudicació del servei d’ambulàncies a l’empresa Transport  Sanitari de Catalunya SL, després de la denúncia interposada per la CUP, tot i que el conseller ha dit que no hi tenia res a veure.

    La implementació del nou model de transport sanitari es va començar a fer a finals de 2015, després del concurs públic d’adjudicació del servei. La posada en marxa d’aquest nou model, caracteritzat pel desplegament dels nous vehicles d’intervenció ràpida (VIR), ha sigut polèmic des d’un començament.

    Segons ha revelat el conseller, els resultats preliminars mostren que l’objectiu d’optimitzar recursos que es perseguia no ha estat del tot satisfactori. Els vehicles VIR, preparats per atendre al pacient “in situ” sense necessitat de traslladar-lo no han tingut l’efecte esperat. En un 30% dels desplaçaments s’ha hagut d’hospitalitzar el pacient de totes formes. A més, en molts casos ha sigut necessari desplaçar dos vehicles, això demostra que “no s’està complint l’objectiu d’estalviar recursos”, ha comentat el conseller.

    Per això Comín ha assegurat que vol iniciar una “nova etapa” i que per fer-ho s’hauran de fer “ajustos” al model implantat.

  • La fiscalia investiga l’adjudicació del servei d’ambulàncies

    La fiscalia investiga l’adjudicació del servei d’ambulàncies a l’empresa Transport Sanitari de Catalunya SL (TSC), propietat de la família italiana Bonomi, i una de les empreses que es va fer amb l’adjudicació del servei el 2015.

    La fiscalia, que ha encarregat la investigació a la Policia Nacional, vol que s’analitzin els expedients d’adjudicació per comprovar si es va cometre alguna irregularitat, segons informava l’Agència Efe. La CUP havia interposat una denúncia a la fiscalia demanant aquesta investigació, ja que tenien sospites de què s’hagués comès alguna pràctica il·lícita.

    Transport Sanitari de Catalunya va adquirir set dels tretze lots que van sortir a concurs l’any passat, per un valor de 2.556.000 euros. Segons la CUP l’oferta que va fer aquesta empresa era “manifestament incompleta”. En la denúncia la formació anticapitalista també apunta la donació de tres milions d’euros que havia fet aquesta empresa a l’Hospital Públic Sant Joan de Deu.

    Com explicava Ramon Serna, membre del grup de treball de la CUP, en un article a El Diari de la Sanitat, un cop l’empresa es va fer amb l’adjudicació del servei va regalar una UCI pediàtrica i una area adaptada de jocs infantils a l’hospital Sant Joan de Déu. Aquests fets són els que estan al centre de la denúncia que va interposar el partit a la fiscalia. En l’article Serna explica les sospites que porten a la CUP a presentar aquesta denúncia.

  • 17.000 signatures per recuperar les ambulàncies a les Terres de l’Ebre

    La inquietud i el malestar que va començar a haver-hi a les Terres de l’Ebre a la tardor, arran de la implantació del nou model de transport sanitari català a la regió, s’ha traslladat aquest divendres en forma de més de 17.000 signatures al Síndic de Greuges.

    Artur Jiménez, tècnic en emergències sanitàries, ha vingut aquest divendres des de l’Ebre fins a Barcelona juntament amb altres membres de la plataforma Salvem les Ambulàncies de les Terres de l’Ebre. «Hem vingut a demanar que ens retornin les ambulàncies que es van retallar tant l’any 2012 com ara a l’entrar el nou concurs de transport sanitari el 2015», ha explicat després que la plataforma hagi lliurat les signatures.

    «A causa de les retallades d’ambulàncies que hi ha hagut el problema que ens trobem és que les ambulàncies tarden molt en arribar als accidents. Tenim poblacions on l’ambulància triga més de 20 minuts en arribar, és per això que reclamem que en les emergències -on els minuts compten- no triguin més de deu minuts en arribar». Segons explica Jiménez, per exemple, en el cas d’una parada cardiorespiratòria, a partir del cinquè minut les possibilitats de supervivència comencen a decaure i a partir del minut deu pràcticament ja no serveix res. És per això que demanen que tota la població tingui una ambulància a uns deu minuts.  «Entenem que per les característiques del nostre territori això és molt difícil però té el mateix dret a un servei ràpid un habitant de Benifallet com una persona que viu en una gran població com Barcelona», assegura.

    L’inici del conflicte

    El passat 17 de novembre, i dins del desplegament gradual del concurs de Transport Sanitari Integrat (TSI) a tot el territori català, es van posar en marxa les noves unitats a les Terres de l’Ebre. Segons informació del Departament de Salut van començar a donar servei 25 noves unitats: 21 de Suport Vital Bàsic (SVB) integrades per dos Tècnics d’Emergències Sanitàries (TES), 3 de Suport Vital Avançat (SVA) integrades per un TES, un infermer i/o un metge, i 1 Vehicle d’Intervenció Ràpida (VIR) integrat per un metge i un TES, que donen servei a més de 200.000 ciutadans.

    Des del darrer concurs per la contractació del transport sanitari, és el Sistema d’Emergències Mèdiques qui s’encarrega de centralitzar la gestió de tot el transport sanitari públic de Catalunya, tant l’urgent com el no urgent. En el cas de les Terres de l’Ebre l’empresa adjudicatària del servei, i per tant, la que opera ara a la regió, és la UTE Egara Lafuente.

    A mesura que el model s’ha anat implantant pel territori català ha despertat diverses queixes i inquietuds entre treballadors del SEM i també usuaris. El passat 2 de març el model de transport sanitari va ser objecte de debat al Parlament. «Sap que Ara hi ha cues d’ambulàncies a les portes de les urgències dels hospitals? La setmana passada per exemple a Tortosa 7 ambulàncies amb pacient a dins esperant fins a tres hores davant l’Hospital Verge de la Cinta», va plantejar la diputada de Catalunya Sí que Es Pot Marta Ribas al conseller de Salut. Comín, que s’ha mostrat prudent fins ara amb les queixes arreu del territori per la implantació del nou model va respondre-li que primer calia veure si els problemes «són d’implantació o de model». Des de la plataforma reivindiquen recuperar la qualitat assistencial de l’any 2012.

    Implantació desigual a Catalunya

    Fa un parell de mesos, després que s’acabés el desplegament gradual del nou model, UGT denunciava que el model de Transport Sanitari Integral de Catalunya provoca «incongruències, acomiadaments i pitjor servei als usuaris». Entre les incogruències que va denunciar el sindicat a aquest diari hi ha la formació als treballadors sobre els nous vehicles -en algunes regions s’han fet onze hores de formació mentre que en altres una sessió informativa de 30 minuts-. També reivindiquen una reducció de les demores i una major eficiència en el transport no urgent.

    D’altra banda, el model actual inclou, com a novetat, la incorporació de nous Vehicles d’Intervenció Ràpida (VIR), pensats per prioritzar l’assistència dels pacients in situ sobre el trasllat dels mateixos, ja que al ser un turisme àgil no té capacitat per a un trasllat. Segons treballadors u na altra incongruència és que en alguns casos els Vehicles d’Intervenció Ràpida (VIR), introduïts segons el SEM per «prioritzar l’assistència qualificada sobre el trasllat de pacients», està arribant més tard que altres vehicles. 

    El malestar, però, no s’ha originat únicament a les Terres de l’Ebre. Fa uns mesos aquest diari recollia la preocupació en la mateixa línia dels treballadors del SEM al Baix Empordà, que denunciaven que el nou model suposava perdre qualitat assistencial.