Etiqueta: ambulatori

  • Els professionals d’Atenció Primària van atendre més de 46 milions de visites el 2016

    Gairebé 8 de cada 10 catalans van visitar un Centre d’Atenció Primària (CAP) l’any passat. Els ambulatoris catalans van atendre durant aquest període més de cinc milions i mig de persones, prop de 43.000 més que el 2015, segons les últimes dades de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS).

    Mentre que, de mitjana, una persona es visita al CAP vuit vegades l’any, la freqüentació augmenta de forma considerable amb l’edat i també en el tram més baix. El 22% dels pacients de 0 a 2 anys ha realitzat més de 20 visites en l’últim any mentre que en els pacients de 75 anys o més, prop de la meitat s’ha visitat més de dotze vegades en un any. Segons expliquen des de Salut es tracta de dades normals si es pren en consideració que molts hi van per receptes, per control de la medicació o per vacunes.

    Un dels aspectes rellevants que registra l’Informe de Resultats encarregat per Salut a l’AQuAS, i que recull resultats assistencials i indicadors de qualitat dels diferents àmbits del sistema sanitari públic de Catalunya, té a veure amb el fre a la sobremedicació des de les consultes de primària. «L’atenció primària ha incrementat l’activitat però també ha incrementat la qualitat de les visites perquè veiem que es deixa de prescriure certs medicaments que no estan ben indicats i que poden tenir efectes de seguretat pels pacients», ha valorat Cristina Nadal, directora de l’Àrea d’Atenció Sanitària del Servei Català de la Salut (CatSalut).

    Fre a la sobremedicació

    “Potser no cal medicar tant com ho estem fent”, ha apuntat el director de l’AQuAS, Toni Dedeu. Això és el que ha passat, segons les dades de l’informe, en els darrers anys. Concretament en els darrers tres anys s’ha reduit el nombre de persones de més de 64 anys o polimedicades que ha consumit protectors d’estómac. Mentre que el 2013 un 30,5% en consumia, s’ha reduït fins al 27,4%. «Val més perdre el temps explicant-li al pacient per què no li prescrivim aquest medicament», assegura Nadal, que cita com a exemple a «seguir» la conscienciació en els darrers anys respecte un ús responsable de l’antibiòtic.

    També s’ha reduït el nombre de dones majors de 50 anys que van rebre tractament amb bifosfonats -utilitzats per a l’osteoporosi postmenopàusica- durant 5 anys o més i ha passat del 3,8% el 2013 a un 2,3% el 2016. L’Institut Català de Farmacologia ja es feia ressò el 2009 dels efectes adversos associats al seu ús, com el dolor greu, la fibril·lació auricular o les fractures atípiques.

    Una xifra més global mostra també com, respecte l’any 2015, s’ha reduït en prop de 14.000 el nombre de persones que pren més de 10 medicaments al dia -actualment és un 1,2% de la població-. Segons dades del 2015 d’un informe de Salut gairebé la meitat de les persones polimedicades de 70 anys o més va rebre algun fàrmac considerat “inapropiat” o “evitable”, és a dir, no recomanat en aquest grup de població o bé amb una eficàcia clínica nul·la o qüestionable. «Avui els pacients polimedicats són menors perquè els metges de primària són capaços d’optimitzar els tractaments i reduir-los», ha afegit Nadal.

    En global més de 150 equips d’atenció primària -prop de la meitat dels que hi ha a tot Catalunya- estan implementant mesures per millorar la seguretat dels pacients evitant proves diagnòstiques i tractaments innecessaris seguint les recomanacions marcades pel projecte Essencial, que persegueix la promoció d’una pràctica clínica que eviti la realització de pràctiques que no aporten valor a la ciutadania i que, en conseqüència, millori la qualitat de l’atenció sanitària. L’objectiu de Salut vol és que tots els equips de primària implementin mesures per “retirar pràctiques de poc valor” i “ajustar molt el tractament que es prescriu”.

    Des de la banda dels professionals, aquests reivindiquen precisament tenir més temps a la consulta per tractar el pacient. Des del Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) demanaven fa tot just un any un canvi de paradigma que passava per “més escolta activa i menys medicalització”des de les consultes, és a dir, que els professionals adoptin una visió més holística a l’hora de tractar el malestar emocional dels pacients per causes socials.

  • Els hospitals de la xarxa pública tindran fins a 2.500 llits menys disponibles a l’agost

    Com cada any Salut fa una previsió del nombre de llits d’hospitalització que deixaran d’estar disponibles com a resposta a la disminució d’intervencions programades durant l’estiu. Enguany la mitjana de llits disponibles durant els mesos de juliol, agost i setembre serà del 88,1%. És a dir, 12.123 llits del total de 13.761 dels hospitals catalans de la xarxa pública seran funcionals mentre que, de mitjana, hi haurà «tancats» 1.638 llits. El moment de menys funcionalitat coincidirà amb la segona quinzena del mes d’agost, quan hi haurà 2.464 llits inoperatius.

    Amb tot, «l’adequació funcional dels centres és transitòria i adaptable a les necessitats assistencials que es produeixin», segons matisa el pla de Salut. En algunes regions, com a les Terres de l’Ebre o a Lleida, hi haurà un 10% menys de llits respecte la mitjana de Catalunya.

    Més llits disponibles als hospitals

    El Pla de Salut per aquest estiu suposa que hi hagi més llits disponibles respecte l’any passat. Mentre que l’estiu del 2016 la disponibilitat mitjana era del 86,9% dels llits, aquest any és del 88,1%. En nombre de llits això suposa passar dels 11.920 llits hàbils el 2016 als 12.123 d’aquest estiu, és a dir, 203 llits més. D’aquesta manera, apunta Salut, «es podrà respondre a l’activitat programada i a la urgent, tot seguint criteris clínics, mantenint les intervencions amb ingrés i d’alta complexitat i prioritzant la cirurgia cardíaca i oncològica».

    Reforç de l’atenció primària en zones costaneres

    Un dels punts del Pla preveu reforçar l’atenció primària, en especial en les zones més turístiques. Dels 414 professionals addicionals que es contractaran com a reforç en ambulatoris catalans, més de la meitat treballaran en Centres d’Atenció Primària de la regió de Girona (185) i Tarragona (99).

    Pel que fa a Girona s’incrementa la dotació de professionals en 76 metges, 66 professionals d’infermeria i 43 auxiliars administratius, que es concentren als centres de Roses, Cadaqués, Empuriabrava, Sant Feliu de Guíxols, Platja d’Aro, Blanes, Pineda de Mar, Lloret de Mar, Tossa de Mar, Llançà, Portbou, Port de la Selva, Malgrat de Mar, Palafrugell, Torroella, l’Estartit, Sant Antoni de Calonge i l’Escala.

    A Tarragona el personal addicional seran 40 metges, 34 professionals d’infermeria i 25 auxiliars administratius, que es concentraran als centres de Gimbernat, Miami Platja, Calafell, Salou, Torredembarra, La Pineda, Vandellòs-l’Hospitalet i Coma-ruga. La resta de professionals addicionals es contractaran en ambulatoris de les regions de Barcelona (60), Lleida (48) i les Terres de l’Ebre (21). En total, l’increment de personal de reforç suposa, segons dades facilitades per Salut, un augment respecte l’any passat, quan la dotació per a primària va ser de 320 professionals.

    D’altra banda, el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) reforçarà el seu dispositiu durant els mesos d’estiu amb 26 unitats mòbils addicionals, especialment en les zones costaneres en les quals es produeixen augments significatius durant el període estival, com a Tarragona o Girona.