Just Deploy It!

Etiqueta: Anorèxia

  • “Es calcula que, aproximadament, dins de cada aula de secundària hi ha un cas d’anorèxia”

    Fa unes setmanes, la Generalitat va aconseguir que es retiressin de la xarxa set blogs que feien apologia de l’anorèxia i la bulímia. L’Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB) ha estat implicada en aquesta fita. Com ha estat el procés?

    Fa entre vuit i deu anys que estem intentant moure mecanismes per conscienciar de la realitat d’aquestes pàgines web que fan apologia del trastorn de la conducta alimentària. Nosaltres, com a Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia liderem, juntament amb l’Agència Catalana del Consum, una taula de diàleg per a la prevenció d’aquests trastorns. La nostra acció durant aquests anys ha estat observar quina afectació patien les persones que consumien aquests continguts i quines conseqüències portava. Com a resposta, vam demanar a l’Administració que en prengués responsabilitat. Vam aconseguir establir un protocol que consisteix en enviar aquests llocs web als Mossos per a què puguin valorar l’impacte del contingut que ofereixen. Actualment, hi ha un decret llei mitjançant el qual, a través d’una plataforma de l’Agència Catalana del Consum, es pot denunciar pàgines web amb continguts perjudicials. S’avisa a qui té el domini de les webs per a què les retirin de la xarxa i, si no ho fa, s’enfronta a sancions econòmiques importants.

    Quins són els diagnòstics relacionats amb els trastorns de la conducta alimentària?

    Ara mateix, hi ha quatre diagnòstics: l’anorèxia nerviosa, la bulímia nerviosa, el trastorn per afartament i el trastorn de la conducta alimentària no especificat. A nivell general, aquests tipus de trastorns tenen en comú característiques com la insatisfacció corporal i les alteracions en la conducta alimentària. La persona que pateix anorèxia nerviosa duu a terme una restricció alimentària que la porta a perdre pes i a tenir por d’engreixar-se. La bulímia nerviosa consisteix en episodis d’afartaments –ingerir grans quantitats d’aliment en un temps curt− amb compensacions, és a dir, expulsant aquests aliments del cos a través de l’activitat física, vòmits o mitjançant diürètics o laxants. El trastorn per afartament s’assembla a la bulímia, però la diferencia és que no hi ha aquests episodis de compensació. El trastorn de la conducta alimentària no especificat s’utilitza quan no és possible encabir a una persona en un diagnòstic concret. Quan aquesta no encaixa amb els comportaments que defineixen l’anorèxia, la bulímia o el trastorn per afartament, s’etiqueta amb aquest trastorn no especificat.

    Davant de quins comportaments ens hauríem d’alertar en una persona que podria patir anorèxia nerviosa?

    S’han de tenir en compte diferents factors, per exemple, insatisfacció corporal, aïllament i/o alteracions o canvis en l’estat d’ànim. Veiem que la persona deixa de menjar, comença a ser més selectiva amb algun tipus d’aliment, baixa de pes, desapareix menjar de casa, etc. També podem observar que la persona oculta el seu cos o bé l’exposa de manera estranya, manifesta una baixa autoestima, deixa de participar en actes socials relacionats amb el menjar i, a conseqüència, deixa d’assistir a trobades amb els amics o la família i es va aïllant de certs entorns. Pel que fa a l’estat d’ànim, la persona està més ansiosa, depressiva i irritable i això fa que la relació amb els entorns més propers canviï. El senyal d’alerta més important és percebre un canvi. Estar atents i observar els canvis de comportament de les persones del nostre entorn ens ajuda a descobrir si estan patint.

    Com s’ha de tractar a una persona que es tem que pot patir un trastorn de la conducta alimentària, per a què reconegui el què li passa i busqui ajuda?

    Si a una persona li parlem del seu cos, de menjar o de la seva salut, el trastorn es veu amenaçat i, per tant, posarà defenses. Els mecanismes que tindrà per defensar-se són fugir o atacar. És important tenir en compte que, amb aquests comportaments, el què s’està manifestant és un patiment. L’única manera en què podem connectar amb una persona que està sofrint un trastorn alimentari és preguntant-li com se sent, i no demanar-li explicacions, subratllar el què fa amb el menjar o insistint en la baixada de pes. S’ha d’entendre el trastorn de la conducta alimentària com un iceberg. La part visible es correspon amb la baixada de pes i amb el comportament envers el menjar, en canvi, a la part invisible, normalment trobem patiment emocional, traumes, conflictes, estrès, etc. El tractament consisteix en abordar aquestes qüestions emocionals, un cop estabilitzada la part alimentària.

    Quines conseqüències a nivell de salut pot tenir l’anorèxia nerviosa?

    Totes les conseqüències d’aquesta malaltia van relacionades amb les conductes, per exemple, quan la persona restringeix la seva alimentació, baixa de pes, i això deriva en altres conseqüències com pèrdua de la menstruació, sensació de fred, problemes en la percepció i sensació de gana, problemes gastrointestinals i risc cardíac. La persona té la tensió i les pulsacions molt baixes i això posa el cos en risc d’aturada cardíaca. També poden presentar-se signes cutanis: aparició de pèl negre quan el nivell de desnutrició és molt sever i que actua per protegir el cos d’infeccions, fred, etc. Altres conseqüències poden derivar-se de la autoinducció del vòmit: problemes en la laringe i la faringe, a les dents o desequilibris metabòlics.

    Quins són els serveis dels que disposeu a l’Associació contra l’Anorèxia i Bulímia?

    Com a associació, la nostra missió és informar, orientar i acompanyar les persones afectades proporcionant-los informació dels recursos de tractament que hi ha per posar solució al trastorn. No fem tractament. De vegades, realitzem un petit acompanyament per a què la persona pugui motivar-se per accedir a la cura que necessita. També acompanyem a les famílies perquè puguin tenir un espai per a elles i comparteixin com s’estan sentint en aquest procés.

    Hi ha unitats especialitzades en els trastorns de la conducta alimentària als hospitals públics?

    Hem de partir de la idea de què el trastorn de la conducta alimentària és un problema de salut mental, per tant, es necessiten professionals que treballin en aquest àmbit però, a poder ser, que estiguin especialitzats en tractar aquest tipus de trastorns. Hi ha unitats que són exclusives per als trastorns de la conducta alimentària. A Barcelona, n’hi ha a diferents hospitals: per infanto-juvenil, a Sant Joan de Déu i l’Hospital Clínic, i per adults, a Bellvitge, Can Ruti i l’Hospital de Sant Pau. A part, hi ha centres privats que també tenen diferents nivells assistencials. El què recomanem és que el tractament estigui dirigit per un equip terapèutic, no només per un professional.

    Quina és la prevalença de l’anorèxia entre dones i, també, entre homes?

    Les estadístiques indiquen que, de cada 10 persones que pateixen la malaltia, 9 són noies i 1 és noi, encara que les últimes dades que tenim són de l’any 2016. La prevalença en la població femenina jove és d’un 5%, i un 11% està en risc de patir-la. Aproximadament, es calcula que dins de cada aula de secundària hi ha un cas d’anorèxia. La insatisfacció corporal és un comportament molt habitual entre els nois i noies joves fins al punt que la normalitzem, i no ho hauríem de fer. Per això, des de l’Associació contra l’Anorèxia i Bulímia treballem en la prevenció, fomentant certs aspectes com realitzar àpats en família, promoure la bona autoestima i tenir esperit crític envers el model de bellesa.

    Creus que s’hauria d’erradicar segons quin tipus de publicitat on es mostren cossos de dones massa primes?

    El model de bellesa imperant no és només físic, sinó que li són atribuïts una sèrie de valors com èxit, benestar o triomf. I, per desgràcia, tampoc és del tot erroni, perquè estem en una societat on la imatge és molt important. No es tracta d’erradicar un model perquè sigui prim, sinó que s’ha de mostrar el què és real, i no hi ha res més real que la diversitat. La publicitat, poc a poc, ja està canviant aquest model. Empreses com Evax i H&M han introduït en les seves campanyes dones amb cossos diferents. Ens queda camí per fer, però de moment valorem molt positivament la iniciativa de marques que aposten per un canvi de paradigma.

    En un informe que publiqueu, titulat “No trobar la teva talla promou l’anorèxia”, s’afirma que dones amb índexs de massa corporal adequats tenen problemes a l’hora de trobar la seva talla. Des de l’ACAB denuncieu que el sistema de patronatge espanyol és deficient i que contribueix a la incidència de trastorns alimentaris. En què consisteix la vostra demanda sobre aquesta qüestió?

    Un dels fets que genera més insatisfacció és veure que la teva talla canvia segons la botiga on vagis. La nostra proposta consisteix en establir un sistema de talles real consensuat amb els diferents proveïdors. El sistema de talles actual està fonamentat en un model de cos, per tant, no és representatiu. A més, demandem que a les botigues se’ls doni oportunitat a totes les talles per igual i no que, d’uns mateixos pantalons, trobem tres models de 36 i un de 42.

  • La prevenció de l’anorèxia ha de començar entre els 0 i els 3 anys: criança positiva, àpats en família i sentit crític

    La Taula de Diàleg per a la prevenció dels Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA) ha presentat diversos treballs en el marc de la temàtica ‘Anorèxia i Família’. Un d’ells és l’anàlisi de les motivacions, estat emocional dels cuidadors i del grau d’informació i atenció que estan rebent que ha mostrat que són les mares les que, davant el pare, manifesten més ràbia, por i sentiment de culpa. Aquesta part del treball s’ha fet a partir d’enquestes a 13 hospitals diferents. També, a partir del test CASK s’han avaluat les habilitats cuidadores de les famílies i s’han donat recursos i estratègies, sent un treball pioner a nivell europeu.

    La tercera pota de la feina que ha realitzat la Taula és l’elaboració de la campanya de sensibilització Implica’t que busca implicar en la prevenció i recuperació  dels trastorns alimentaris. La campanya “Implica’t-Implicat” agrupa un programa d’accions que es duran a terme al llarg dels propers tres anys –del 2018 a 2020- per donar a conèixer la tasca de recerca realitzada per la Taula en aquest àmbit i aconseguir la implicació de les famílies, professionals i societat en general.

    La campanya posarà en marxa un espai web dins del portal de l’Agència Catalana de Consum amb continguts relatius a les diferents temàtiques en què treball la taula amb informació accessible per a tots els públics: amb una àrea pública, per al públic general, i una àrea privada, per a professionals.

    També està prevista l’elaboració de la Guia “La família: font de salut i benestar” i realitzar sessions de formació tant a professionals de la salut com de l’àmbit de l’ensenyament per tal que s’impliquin en la difusió de bones pràctiques en la vida diària i que ajudin les famílies a prevenir els trastorns alimentaris en els primers anys de vida dels infants.  Montserrat Ribera, directora de l’Agència Catalana de Consum, creu que aquesta «formació de formadors és molt necessària perquè d’aquesta manera s’aconsegueix que la taca d’oli s’estengui i el coneixement arribi arreu».

    Per ajudar a la societat a entendre els mecanismes correctes per prevenir o treballar un TCA s’estan difonent fins a 130.000 díptics sota el nom «Implica’t: ingredients per a un creixement saludable i feliç». Ribera creu que serà de gran utilitat i ha volgut destaca que «està molt ben pensat tan pel que fa als conceptes, els plats dibuixats o les famílies que hi surten representades que mostren tota la diversitat». A més, afegeix que «cal passar de l’Implica’t a l’Implicat«.

    A taula, a casa i en societat: la família com a agent preventiu

    L’objectiu de la Taula de diàleg per a la prevenció dels TCA pel que fa a la família és que aquesta s’apoderi per a promoure un entorn saludable i protector. Laia Asso, pediatra de l’Associació Catalana de Pediatria, explica que el document va adreçat a totes les famílies amb infants de 0 a 12 anys però focalitza fins i tot en etapes primerenques: «per prevenir cal començar d’hora, i com més d’hora, millor».

    Per fer arribar arreu coneixements sobre quins factors de protecció són els més adients, la Taula arribarà a les famílies a través dels Centres d’Atenció Primària. «Les famílies amb infants de 0 a 6 anys fan un ús força regular i continuat dels CAP i, a més a més, generen vincles amb els metges de família», explica Asso. Quins són els factors de protecció que es recomanen? Desenvolupar una criança positiva, realitzar àpats en família i evitar comentaris negatius sobre el físic. I, com de fet aquests factors poden començar a aplicar-se des del naixement de l’infant, començaran a difondre el díptic ja amb les famílies d’infants d’entre 0 i 3 anys, ja que «les visites al nen sa en aquesta franja d’edat són visites que els pares sempre compleixen».

    Aquests factors de protecció es tradueixen en diferents àmbits de la vida del nen que han d’aplicar les famílies: «primer es situa el focus en el moment del menjar, a taula, on s’ha de fer mínim un àpat en família. Després a casa, on s’ha d’entendre la criança positiva com una manera d’educar», relata Asso. Un tercer àmbit on la família hi té un paper però qui el juga també és la societat és en desenvolupar sentit crític. Asso opina que és important que, «sense perdre la família com a eix, cal que el nen desenvolupi un sentit crític vers uns cànons que estan imposats i tots els hem d’ajudar».

    28.000 joves i adolescents a Catalunya pateixen trastorns alimentaris

    Els trastorns de la conducta alimentària representen la tercera malaltia crònica entre la població femenina adolescent de les societats desenvolupades i occidentalitzades. Afecten al voltant del 5% de les noies i un 11% presenten símptomes d’alt risc de patir-los. Entre la població adulta els especialistes alerten que hi ha clars indicis que pot estar augmentant la incidència. A Catalunya 28.000 adolescents i joves pateixen un TCA. La mortalitat en els casos de l’anorèxia està voltant el 10%. La Taula de Diàleg considera la detecció precoç com a factor de bon pronòstic.

  • Les mares s’enfronten amb més sentiments negatius als Trastorns Alimentaris dels seus fills: claus sobre capacitat de regulació emocional

    La Jornada sobre trastorns de la Conducta Alimentària sota el nom ‘La rellevància de la família en els trastorns de la conducta alimentària’ ha servit per donar a conèixer diversos documents treballats per la taula de diàleg per a la prevenció dels trastorns de conducta alimentària. El monogràfic sobre anorèxia i família es va començar l’any 2016 i està previst que segueixi fins al 2020.

    Sara Bujalance, directora de l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB), ha explicat que el tema Anorèxia i Família s’ha triat pel «paper fonamental que té aquest nucli tant a l’hora de prevenir-la com, un cop ja s’ha desenvolupat, actuar com a factor de bon pronòstic». Per estudiar el rol de la família cuidadora s’ha realitzat una enquesta a familiars de malalts amb trastorns alimentaris que analitza les motivacions i l’estat emocional però també les actituds, el funcionament i la capacitat de regulació que tenen.

    D’aquest estudi es poden concloure diverses idees però potser la més rellevant és que el rol de gènere influeix en la percepció i vivència de la malaltia. Les mares de pacients amb trastorns alimentaris manifesten més ràbia, por i sentiment de culpa que els pares. De la mateixa manera, ara la prevalença de trastorns de Conducta Alimentària (TCA) està situat entre un 1 i un 4%. D’aquests, el 93% són dones i el 7% dones. L’enquesta s’ha realitzat a familiars d’afectats que tenen entre 12 i 36 anys. Si bé els TCA s’han estudiat des de múltiples vessants mai fins ara s’havia analitzat quin era l’impacte emocional en les famílies.

    Fernando Fernández-Aranda, coordinador de la Unitat TCA del Servei de Psiquiatria de l’Hospital de Bellvitge i membre de la Taula de Diàleg per la Prevenció de les TCA, ha compartit durant la presentació de l’estudi l’objectiu d’aquest: «disposar d’evidències sobre actituds, estrès emocional i estratègies d’enfrontament davant del trastorn i les seves conseqüències».  Els aspectes més impactants que ha traslladat la Taula han estat que la forta implicació de les mares les porta a desenvolupar més sentiments negatius que els pares. De fet, les inconveniències entre com tractar la malaltia són notables entre mares i pares, sent les primeres les que els hi falla més l’autocontrol i l’autocura. «Vam notar que a les mares els hi costava molt més tolerar la frustració i no viure el TCA com un procés de culpa», trasllada Fernández-Aranda mentre afegeix que també és a qui més els hi costa «mossegar-se la llengua» i no incidir.

    El doctor Fernando Fernández-Aranda, del Servei de Psiquiatria de Bellvitge

    En quant els sentiments negatius més presents trobem la impotència, la tristesa i la por i pel que fa als positius l’esperança i l’orgull cap al seu fill/a. Tot i reunir per igual encara que en major o menor intensitat aquests sentiments, les mares presenten sempre una «major implicació emocional, així com dificultats per distanciar-se del TCA». «Els pares sí que tenen aquesta capacitat… caldria arribar a un equilibri», apunta Fernández-Aranda.

    «Estar allà, donar suport i ajudar però també deixar que qui té el TCA tiri una mica»

    Qui pateix un TCA necessita la implicació de diverses persones però el missatge que els especialistes de la Taula de Diàleg per la Prevenció de les TCA volen que traspassi als familiars és que massa implicació a vegades pot ser contraproduent. Sara Bujalance creu que, com a familiar, «és totalment lícit està vinculat amb el procés però sovint no és útil: cal treballar-se a un mateix i a l’entorn per arreglar la situació». En aquest sentit i observant les dades sobre la relació emocional que estableix la mare, Bujalance observa que qui sigui la mare qui estableix aquest paper és «perquè així està fixat en aquesta societat i és un tema que va més enllà dels TCA». Afegeix a més que està entens i s’acaba responent al criteri que «les dones sobredimensionen i els homes creuen que si no miren, el problema no existeix». «Al cap i a la fi són dues maneres d’enfrontar-se als problemes però han d’entendre que no fan bé al fill o filla», opina.

    Totes aquestes conclusions s’han obtingut en realitzar una enquesta a 265 familiars cuidadors de pacients amb TCA. A més, l’estudi també ha comptat amb un test que permet descobrir les actituds, l’estrès emocional i les estratègies per afrontar els trastorns alimentaris. Creat per la doctora britànica Janet Treasure, el test The Caregiver Skills Questionnaire (CASK) està organitzat en base a 6 aspectes diferents: contextualització, autocura, mossegar-se la llengua, acceptació, intel·ligència emocional i resistència a la frustració.

    El primer punt, el de la contextualització, es basa en 4 idees: estar present durant tot el procés, que petites passes són grans conquestes, que no tot és atribuïble al TCA i que el TCA no és només un problema del menjar i el pes. «S’han de treballar moltes coses i a vegades dins la mateixa família», relata Fernández-Aranda que afegeix que «al final és com anar en bicicleta: a vegades cauen però al final podran pedalejar sols».

    Per evitar frustracions el primer que el doctor Fernández-Aranda els recomana als pares és sortir a sopar fora, deixar el fill sol durant un àpat, que senti que no se l’està controlant permanentment. Al mateix temps, això serveix per treballar l’autocura: «intentar donar una mirada més objectiva al problema i cuidar-se a ells mateixos». Seguint aquestes passes s’enfortirà el nucli i es deixaran de crear conflictes per retreure-li la conducta alimentària: «confiar en ell implica mossegar-se la llengua i observar per què exigir o retreure», comenta Fernández-Aranda.

    Aquesta estratègia servirà també per passar a l’acceptació que s’aconsegueix controlant l’ansietat i l’ira, entenent que no ajudes a qui té el TCA però tampoc a tu mateix. «Cal que els pares sàpiguen que no són culpables del TCA del seu fill. No calen pares aturats ni bloquejats, han d’estar actius i motivats», recomanen. A més, estar amb aquesta actitud farà que s’activi la intel·ligència emocional: el suport és important i cal que es doni sense discussions i parlant sempre obertament del tema.