Just Deploy It!

Etiqueta: antivacunes

  • El 6,5% de la població rebutja vacunar-se contra la covid

    Un 6,5% de la població espanyola en general, exclòs el personal sanitari, rebutja vacunar-se contra la covid. Dins d’aquestes persones, el 32% afirma estar preocupada pels efectes greus desconeguts de la vacuna en el futur i el 20% opina que la covid és una malaltia nova i encara no s’ha demostrat que la vacuna sigui efectiva.

    En tercer lloc, un 17% considera que no cal vacunar-se, que és millor emmalaltir i generar anticossos, mentre que un 7% indica que la covid no és una malaltia real i no creu que farmacèutiques per guanyar diners.

    Aquestes són les principals raons per les quals una part de la població no vol vacunar-se contra el coronavirus, segons explica un estudi de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) publicat a la revista científica Plos One que avalua les reticències de la vacunació durant la primavera del 2021 a Espanya a través de 4.300 enquestes.

    En aquell moment, el 49% dels participants de la població general i el 95% del personal sanitari estaven vacunats. A l’estudi ‘Vacil·lació sobre les vacunes contra el coronavirus en professionals sanitaris i població general a Espanya’ de la UOC van participar 3.850 persones adultes del grup de població general i 502 professionals de la salut.

    “La prevalença de la vacunació de la població general va augmentar amb l’edat i va ser més alta en les dones que en els homes. La majoria de participants no van mostrar preferència per cap vacuna en si. Tanmateix, la prevalença de persones vacunades amb la seva vacuna preferida va ser més alta per a les vacunades amb la vacuna de Pfizer”, ressalta l’estudi.

    “Les persones de grups d’edat més joves, les persones amb nivells educatius més baixos i les que no pertanyien a un grup de risc van mostrar una major reticència a vacunar-se. No es van trobar diferències de gènere en la reticència”, afegeix.

    Així, els grups de població més disposats a vacunar-se eren els de persones d’entre 55 i 64 anys, i el de més de 65 anys, mentre que les joves de 18 a 24 anys eren les més reticents. Un nivell d’educació més baix o no formar part d’un grup de risc es va associar a una major vacil·lació a l’hora de vacunar-se.

    Una dona rep la vacuna de Pfizer contra la Covid-19 | Pol Rius

    “Això probablement es deu al fet que els joves perceben menys risc davant d’aquesta malaltia. La manca d’educació també pot influir en la informació disponible sobre les vacunes o com es processa”, explica l’equip d’investigació, que conclou que l’acceptació de la vacunació contra el coronavirus no es va veure afectada pels moviments antivacunes ni per la desinformació d’alguns mitjans.

    Una amenaça per a la salut pública

    L’estudi remarca que rebutjar la vacunació “pot esdevenir el principal obstacle” per a la prevenció de la malaltia i esdevé una “amenaça per a la salut pública”. Argumenta que, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el rebuig a les vacunes era un problema freqüent fins i tot abans de l’arribada de la pandèmia i que és una de les deu amenaces principals per a la salut mental.

    Salvador Macip és metge i professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, i director i investigador del Laboratori de Mecanismes del Càncer i l’Envelliment de la Universitat de Leicester. Com a participant del treball, destaca que “els professionals de la salut tenien més dubtes sobre l’eficàcia i la seguretat de la vacuna. No obstant això, eren els menys reticents a vacunar-se, possiblement perquè entenien més bé les conseqüències de no vacunar-se i estaven més familiaritzats amb el concepte general de vacuna».

    Per a Macip, si bé les dades no són especialment negatives, encara hi ha un percentatge important de població que mostra rebuig a aquest tipus de vacunes. “El desconeixement és el que genera més reticències. Una bona informació, però, pot superar fins i tot l’atracció que generen a les xarxes els antivacunes», assegura.

    Per evitar-ho, apunten els experts, cal informació veraç, contrastada, transparent i àgil per tal de conscienciar la població i minimitzar el rebuig a aquesta mena de teràpies. “Les campanyes informatives són essencials. Com més informació tenim sobre un fàrmac nou, menys por ens fa», conclou Macip.

  • Hi ha una base pel negacionisme antivacunes?


    El passat dijous dia 14 de gener va tenir lloc l’acte «El negacionisme i els antivacunes», organitzat per Amics de la UAB. Moderat per la periodista Milagros Pérez-Oliva, molt coneguda en el món del periodisme sanitari i científic, el debat va comptar amb la participació, per una banda, d’Antoni Sitges-Serra, catedràtic de Cirurgia, que s’ha dedicat a la crítica cultural de la medicina des d’una perspectiva humanística i crítica amb els sistemes consolidats en el món del pensament mèdic, i que és autor, entre d’altres, del llibre «Si se puede, no vaya al médico». Per altra banda, va participar Victòria Camps, catedràtica de Filosofia Moral i Política, filòsofa amb gran projecció social, que és també membre permanent del Consell d’Estat, i que s’ha dedicat fonamentalment a temes d’ètica i bioètica.

    Al llarg del debat, els dos participants es van referir a la recent empenta que està tenint la cultura antivacunes i a tot el context de les notícies falses entorn del coronavirus. Victòria Camps va explicar que hi ha diverses actituds entorn aquest tema. Hi ha, per un costat, l’actitud més llibertària i anarquista, que s’oposa a les vacunes per oposició al sistema, i que són més extremistes, sobretot des de l’extrema dreta. Hi ha, per un altre costat, molta gent que s’oposa a la vacuna per por, que prefereixen esperar, ja que estan molt confusos amb les informacions existents. També es va referir a la resposta solidària de la ciutadania, com es va veure clarament en els primers moments del confinament.

    Antoni Sitges va recordar que el tema dels antivacunes ve de lluny, des de finals del segle XX, quan es va associar l’autisme amb la vacuna tiple vírica i la revista científica que va publicar aquest article va tardar dotze anys a retirar-lo. Per Sitges, el moviment antivacunes és «ignorant i radical en rebutjar, fins i tot, la mateixa existència de les malalties infeccioses i la teoria bacteriana». Succeeix, però, que en una part relativament important, es basa en la mercantilització de la medicina, en els conflictes d’interès i, per tant, pot tenir un cert fonament, que tampoc no es pot banalitzar. En aquest sentit, va indicar que el món del negacionisme és una autèntica barreja, on hi ha de tot: els professionals renegats, els votants d’ultradreta, els llibertaris, els nacional-populistes, i els empresaris-mecenes que financen medicines alternatives i pseudocientífiques i que denuncien conspiracions de tota mena i neguen les evidències científiques per tal de protegir les seves creences.

    Tanmateix, Sitges afirmava que es pot considerar que també hi ha una certa base en els antivacunes, particularment en aquells que es podrien classificar com d’il·lustrats, sobre la base de la mateixa reflexió sobre la ciència, del principi de precaució i, per exemple, d’alguns defectes en les anàlisis clíniques de l’experimentació i la producció de les vacunes per a la Covid-19. Antoni Sitges indicava que, en el fons, hi ha també una sospita que hi ha un enriquiment de les grans companyies farmacèutiques. El fet, per exemple, que la companya Pfizer hagi estat objecte de moltes denúncies i multes per comportaments incorrectes i fraudulents no ajuda gens, precisament.

    Per la seva part, Victòria Camps subratllava que el problema és que ha d’haver-hi un debat crític, però que, al mateix temps, i en termes socials, s’ha de transmetre seguretat i credibilitat i, sobretot, «cal fer un seguiment dels vacunats i els programes públics de seguretat epidemiològica han de seguir fent la vigilància i validant de manera constant l’eficàcia de les vacunes.» Els dos ponents es van referir també al fet que l’evidència científica, el saber expert i el pensament racional tenen moltes dificultats per imposar-se davant de les teories conspiranoiques, especialment en el món de les xarxes socials.

  • El xarampió es dispara a Europa coincidint amb l’auge del moviment antivacunes

    Una anàlisi recent de dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) realitzat per theGuardian conclou que a Europa s’han donat aquest any 60.000 casos de xarampió, més del doble que en 2017 i el número més alt del segle. S’han produït 72 morts, el doble que en 2017. Són les pitjors dades en 20 anys.

    Experts en sanitat adverteixen que el moviment antivacunes estan fomentant una disminució del nivell d’immunització contra el xarampió, contra el virus del papil·loma humà (VPH), contra el càncer de coll uterí, la grip i altres malalties. També adverteixen que les seves opinions es difonen àmpliament per les xarxes socials i per moviments de nova dreta també escèptics amb les autoritats sanitàries. El comissari de salut de la Unió Europea, Vytenis Andriukaitis, va acusar els polítics populistes de dretes de ser uns irresponsables que difonen «notícies falses» sobre la seguretat de les vacunes i que generen un clima d’escepticisme.

    Andriukaitis, excirurgià cardíac, està molt preocupat: «No només jo. Tota la comunitat científica està preocupada: epidemiòlegs, pediatres, experts en malalties infeccioses i molts ministres de salut». «És inconcebible que tinguem morts per xarampió, nens que moren de xarampió. Vam prometre que el 2020 Europa estaria lliure de xarampió», afegeix.

    Seth Berkley, director de l’aliança mundial per a bovines Gavi, assenyala que l’escepticisme és tan contagiós com una malaltia: «És molt difícil vacunar-se contra l’escepticisme atès que actualment no hi ha cap autoritat estable en el món, que les institucions i les dades es qüestionen constantment i que mentir està bé».

    «En aquest moment ens trobem molt vulnerables», assenyala Heidi Larsen, directora del Projecte per la Confiança en les Vacunes de l’Escola d’Higiene i Medicina Tropical de Londres.

    «Als Estats Units s’exagera més, però no conec ni un país en el món en el qual no s’estigui qüestionant aquest assumpte», denúncia. En cada país són diferents les vacunes que generen resistència, des de la MMR (xarampió, galteres i rubèola) a la vacuna contra la grip o contra el virus del papil·loma humà, que causa la majoria dels casos de càncer d’úter.

    L’OMS, la UE i els Estats Units han conformat grups per a investigar les causes de l’oposició a les vacunes i buscar formes de donar-li seguretat a la població. «La raó per la qual l’OMS va canviar el discurs sobre l’important i greu que és això és perquè molts països membres s’acosten a demanar ajuda», explica Larsen.

    Polítics des dels Estats Units fins a Itàlia, Polònia i França s’han apujat al tren antivacunes, donant suport als escèptics i advocant pel dret dels pares de no vacunar als seus fills en països on és obligatori fer-ho abans de començar l’escola.

    «Són molt irresponsables», assenyala Andriukaitis. «Què és el que veiem en aquest moviment populista? Irresponsabilitat. Ara [que estan en el poder] és molt important veure el que fan. Ja veurem què succeeix amb els brots de xarampió amb governants que des del començament han utilitzat les notícies falses».

    Dades recents han demostrat fefaentment l’estreta relació entre els índexs de vacunació i els brots de xarampió. Un descens brusc dels índexs de vacunació a França el 2010 va ser succeït per un pic de brots de xarampió a l’any següent. A Itàlia, on els índexs d’immunització van caure el 2014, els casos van passar d’unes desenes cada mes a centenars. A Romania, les vacunes van caure per sota del 90% el 2014. El 2017 es van registrar més de mil casos per mes, quan anteriorment només es donaven un o dos.

    Polítics a la caça de vots amb les vacunes

    Els polítics populistes de dretes i altres líders de partits antisistema han afirmat estar contra la globalització i els negocis de les grans corporacions multinacionals, afirma el comissari. Li donen credibilitat a les notícies falses de les xarxes socials que asseguren que les empreses farmacèutiques estan disseminant virus en la població per a vendre vacunes. I donen suport a les peticions per a eliminar la vacunació obligatòria en aquells districtes on això pot traduir-se en més vots.

    «És molt perillós. El meu missatge és molt simple: vosaltres heu triat als polítics antivacunes per al Parlament i ara estan en alguns governs. Esteu preparats per a prendre les seves decisions basades en notícies falses o preferiu les decisions basades en proves? Hi ha només dues opcions: notícies falses o l’evidència», afirma Andriukaitis.

    A Itàlia, membres del Moviment Cinc Estrelles (M5S) i els seus aliats en el govern, la Lliga, d’extrema dreta, van proclamar abans d’arribar al poder que les vacunes no eren segures. El 2015, el M5S va proposar prohibir les vacunes, citant una falsa «connexió entre les vacunes i malalties específiques com la leucèmia, l’enverinament, la inflamació, la immunodepressió, les mutacions genètiques hereditàries, el càncer, l’autisme i les al·lèrgies».

    Una vegada en el govern, enfront del que l’any passat va ser el segon major brot de xarampió a Europa després de Romania, el M5S semblava haver suavitzat la seva postura, encara que analistes van dir que no queda clar quina és la posició de la coalició italiana. A principis de desembre, la ministra de salut Giulia Grill, del M5S, va tirar a tota la junta directiva del comitè d’experts tecnicocientífics més important del país.

    A Polònia, un petit però ressonant nombre de polítics populistes dóna suport als antivacunes que volen eliminar la seva obligatorietat. Els més prominents han estat els membres del Kukiz’15, un partit polític antisistema similar al M5S italià. Van rebre el suport de Justyna Socha, líder del grup antivacunes Stop NOP (un acrònim en polonès per a Reaccions Posvacunas no Desitjades), que ha afirmat que existeix una conspiració entre els metges que accepten diners de les empreses farmacèutiques a canvi d’amagar els efectes secundaris de les vacunes.

    Als Estats Units, els antivacunes van celebrar el triomf electoral de Donald Trump, qui ha manifestat escepticisme cap a les vacunes i va convidar a Andrew Wakefield, el desacreditat gastroenteròleg que va afirmar que la bovina MMR estava relacionada amb l’autisme, a la seva festa d’investidura. També es va dir que Trump estava estudiant conformar un comitè per a investigar vacunes sota la direcció de Robert F Kennedy Jr, que és obertament contrari a les vacunes.

    L’escepticisme és altíssim a França, segons revela una recerca del Projecte per a la Confiança en les Vacunes. Els dubtes sobre la vacunació han alimentat les sospites en relació a les empreses farmacèutiques. La líder populista d’extrema dreta, Marini Le Pen, ha donat suport a aquells que volen eliminar les vacunes obligatòries, afirmant que no se sap molt sobre les seves conseqüències a llarg termini i assenyalant els beneficis econòmics dels fabricants de vacunes.

    Lisa Menning, que treballa en l’acceptació de les vacunes a nivell mundial en l’OMS, compte que alguns populistes i antivacunes «comparteixen una desconfiança en les autoritats i fins i tot en els científics».

    «Hem vist que les vacunes s’han transformat cada vegada més en un tema fàcilment polititzat, ja sigui en períodes electorals o per l’oposició. Fins i tot exploten el tema grups religiosos, individus o altres grups que tenen algun interès a utilitzar les vacunes per a les seves finalitats polítiques o financeres o per a fer-se famosos o guanyar prestigi».

    Menning assegura que també es pot donar la situació contrària. Així, altres polítics populistes han pressionat per l’obligatorietat de les vacunes com una solució fàcil i sovint reaccionària contra els baixos índexs d’immunització.

    Larson explica que l’índex de vacunació mundial s’ha estancat. «En alguns llocs està baixant i tenim zones de baixa immunització. No serà fàcil, especialment quan estem incorporant més i més bovines i combinacions de vacunes», afirma.

    «Part del desafiament és que són moltes coses i moltes d’elles estan fora de l’abast d’un programa d’immunització. És una qüestió política, religiosa i cada vegada més relacionada amb la identitat de les persones».

    Aquest és un article publicat a eldiario.es