Etiqueta: assistència primària

  • L’atenció primària, eix central de la nova revista del Diari de la Sanitat

    L’atenció primària (AP) és la sanitat que tenim més propera, la porta d’accés al nostre sistema sanitari i la que realitza el primer contacte i acompanyament amb els pacients, però l’atenció primària és també un sector que arrossega una situació crítica des de fa temps. En els darrers anys hem pogut comprovar que l’AP pateix un gran dèficit pressupostari, està poc valorada i infrafinançada, i entre els professionals sanitaris impera el desgast i el cansament, després de superar una pandèmia a primera línia amb escassos recursos, amb una extraordinària capacitat de resiliència i arriscant la pròpia vida per salvar-ne d’altres.

    Al 2023 la comunitat sanitària, en general, va dir prou; el sector de la infermeria ha liderat una de les protestes més unànimes que es recorda d’aquest col·lectiu, plantant cara al govern amb una vaga més llarga del què es preveia i fent partícip a la societat de les seves necessitats i de les seves demandes; els tècnics sanitaris i administratius de l’Institut Català de la Salut també han fet palès el seu descontent amb diverses protestes… I és que la sanitat en general i l’assistència primària en particular han sigut objecte de greus retallades difícils de justificar en els darrers anys.

    Per tot això, la Revista DS posa el focus en l’assistència primària en aquesta edició; el reportatge Assistència primària: la lluita de cada dia configura l’eix central de la Revista DS, que posa en relleu la manca de recursos i la degradació de la medicina familiar i les desigualtats territorials del nostre sistema de salut; parlem de la tasca que fa el personal sanitari, de la pressió assistencial a la que estan sotmesos (amb dades per àrea i centre de salut) i de les seves condicions laborals; i ho fem a través d’entrevistes, reportatges, anàlisis i articles d’opinió que donen veu a aquests professionals amb bata blanca que ens cuiden i tenen cura de la societat cada dia –feiners i festius, durant les 24 hores del dia–que estan cansats d’aquest sistema de salut.

    Pàgina que obre el reportatge sobre assistència primària a la Revista DS. | Pol Rius

    També parlem de la situació de la sanitat pública a Catalunya. Sota l’epígraf Llums i ombres de la sanitat pública catalana, un dels analistes més reconeguts de l’àmbit de la salut, el doctor Amando Martín Zurro, compara el model sanitari implantat a Catalunya amb el d’altres països i altres comunitats de l’estat, i analitza l’evolució de les dades objectives durant l’última dècada, amb les quals queda clar que estem assistint a un deteriorament progressiu del sistema. Podem evitar que això sigui irreversible? El catedràtic Lleonard Barrios i la metgessa de família ja jubilada Francesca Zapater, membre del Fòrum Català d’Atenció Primària, són també dues de les firmes que analitzen el sistema sanitari català.

    Una altra de les àrees que obté un paper destacat en aquesta nova revista en paper del Diari de la Sanitat és la Recerca. Investigar en salut per a una millor assistència. A través de les explicacions de vuit investigadors i investigadores de vuit centres d’investigació centrem la mirada en la important tasca que realitzen aquests professionals vers la millora de moltes malalties –minoritàries o que afectin a molta gent–i que sovint passa desapercebuda.

    La Revista DS també posa l’accent a parlar de “Salut amb perspectiva de gènere”, apartat on recollim cinc entrevistes en profunditat que ens aporten interessants reflexions de figures rellevants com Marina Subirats (doctora en filosofia i catedràtica de sociologia que ha ocupat diferents càrrecs a l’ajuntament de Barcelona); Irene Yúfera (lingüista i professora de la Facultat d’Educació i de Dret de la UB que ha publicat el llibre Qui parla i qui calla. Comunicació i (des)igualtat entre dones i homes); la sociòloga Patricia Castro, autora del llibre La teva precarietat i cada dia la de més gent; Sara Sánchez (investigadora que lidera una recerca sobre la menstruació i com afecta aquesta a la societat); i Laura Baena, fundadora del Club de Malesmares i presidenta de l’associació Jo No Renuncio.

    Per últim, la revista vol retre homenatge a Pep Martí, un dels fundadors de Marea Blanca de Catalunya, que va morir el 17 d’abril de 2023, de qui es diu que “era un convençut del paper de la ciutadania en la defensa del dret a la salut i el sistema sanitari públic, així com de la imprescindible i necessària participació de la gent ciutadana en la gestió del nostre sistema sanitari”.

    Per poder seguir endavant amb la nostra tasca, i créixer i aprendre de la mà de tota la comunitat sanitària, que és l’autèntica protagonista del Diari de la Sanitat, t’animem a subscriure’t, perquè gràcies a aquests suports podrem fer periodisme lliure, independent i de qualitat molts anys més.

  • Efectes de canviar el model sanitari per reial decret

    Aquests dies que tant es parla de la importància de complir la llei, vull recordar que sovint es canvia per reial decret i no sempre en benefici de la població. L’any 2012 el govern de Mariano Rajoy va abolir l’atenció sanitària universal que assegurava la Llei General de Sanitat de l’any 1986. De sobte es va suprimir una de les fites més importants de la transició democràtica del nostre país.

    La restricció de l’accés al sistema sanitari públic va ser una de les mesures extraordinàries de contenció de la despesa per fer front a la crisi econòmica continguda en el famós Reial Decret 16/2012. A partir de la seva publicació només tenen accés al sistema sanitari públic les persones que cotitzen o han cotitzat a la Seguretat Social i els seus familiars directes: parella i fills menors de 26 anys. La decisió és sorprenent perquè a Espanya les cotitzacions estan destinades a pagar les jubilacions i l’atur i no l’atenció sanitària. L’assistència a la salut es finança per impostos generals.

    La retallada retirava la targeta sanitària pública a vuit-cents mil immigrants sense papers. El decret 16/2012 només els reconeixia el dret a l’atenció pediàtrica, al control de l’embaràs i l’atenció hospitalària en situacions d’extrema urgència. Afortunadament només Madrid, Castilla La Mancha, Múrcia, Aragó, La Rioja i Cantàbria van aplicar el decret amb tota la seva duresa. Andalusia, Navarra, el País Basc i Astúries simplement el van ignorar i les altres autonomies hi van introduir canvis per mitigar el seu impacte. Davant d’aquest incompliment el govern va portar València i altres autonomies al tribunal constitucional, però la sentencia va validar la legislació autonòmica. Aquesta decisió contrària a la política del govern central va animar moltes altres autonomies a denunciar el reial decret 16/2012, però per sorpresa de tots, el tribunal va afirmar que el reial decret també era constitucional. L’incompliment ha anat creixent fins al punt que avui cap autonomia aplica totalment el decret.

    Malgrat tot, l’informe REDER denuncia tres mil quatre-cents casos de manca d’assistència en immigrants sense papers. Alguns totalment injustos en gestants o nens amb dret a ser atesos i d’altres molt tristos per tractar-se de pacients amb càncer o SIDA que van deixar de rebre el tractament que precisaven. Segurament degut a aquesta aplicació parcial del reial decret per part de les autonomies no s’han acabat produint tants casos de tuberculosi, SIDA o hepatitis B sobre població immigrant i autòctona com es temia. Malgrat tot, a Barcelona hem observat un rebrot de la mortalitat per SIDA en alguns barris amb molta població immigrant i en el conjunt de la població espanyola s’ha vist un augment de les malalties de transmissió sexual i hepatitis a partir de 2012.

    Naturalment el govern no ha publicat quin ha estat l’estalvi econòmic que ha produït la mesura. Penso que no deu ser gaire elevat, ja que han augmentat les consultes hospitalàries de la població immigrant sense papers. És molt possible que hàgim fet un trist «negoci». Els hem negat una atenció primària que hagués pogut prevenir i atendre precoçment uns problemes que han acabat impactant a la població immigrant i també a l’autòctona. Hem substituït una atenció primària preventiva i barata per una cara i tardana atenció hospitalària.

    Molts col·lectius mèdics, els partits de l’oposició i moltes associacions ciutadanes vam advertir dels perills d’aquesta mesura i ens hi vam oposar. Només el govern, amb el suport de Ciutadans, s’ha mantingut ferm al reial decret. Suposo que per llunyania amb els serveis de salut, els tres ministres de sanitat d’aquest període han seguit defensant la mesura malgrat que els consellers de salut autonòmics, fins i tot els del seu partit, han anat canviat d’opinió. Espero que aviat es derogui aquesta mesura arbitraria, contraria a la legislació del nostre sistema de salut i als valors dels professionals i la població, que a sobre és ineficient i perillosa per a la salut dels ciutadans.