Just Deploy It!

Etiqueta: atenció

  • Sis dies a Urgències

    Totes hem estat a vegades hores i hores en uns serveis d’urgències col·lapsats per la debilitat del sistema d’atenció primària i les retallades de recursos humans i materials als hospitals. A casa nostra podem seguir gairebé diàriament la situació dels serveis d’urgències de dos hospitals de primera línia a Barcelona com són Vall Hebron i el Mar i són xifres brutals. Però no és pas un fet aïllat. Tant a França com a Gran Bretanya la ciutadania i els treballadors i treballadores d’aquests serveis pateixen situacions semblants on es posa en risc la salut dels pacients. Però a vegades hi ha casos extrems. Aquest n’és un.

    Una persona trasplantada de medul·la immunodeprimit ha estat tota una setmana, set dies a URGENCIES de l’Hospital Clínic, en una llitera, esperant que el poguessin traslladar a una habitació de l’hospital. El tenen en un habitacle d’un mòdul prefabricat i en unes condicions molt precàries pel seu estat de salut, i en un ambient ple de malalts diversos.

    Cada dia els hi diuen que intentaran buscar un llit, però això no arribava. Finalment els familiars han posat una reclamació i alhora han demanat també parlar amb algun responsable.

    Després d’esperar gairebé tres hores des de la reclamació es va poder parlar amb la supervisora d’urgències. La seva resposta va ser ben senzilla: que no podien fer res perquè no disposaven de llits, i que parlés amb el departament d’hematologia a veure si podien fer alguna cosa.

    L’Hospital Clínic és un dels quatre grans hospitals de Barcelona junt amb Sant Pau, el Mar i Vall Hebron. Té assignats 540.000 habitants de Barcelona i a la vegada, és un hospital terciari i d’alta complexitat, que està ubicat en el TOP 20 dels hospitals en l’àmbit espanyol. Finalment és l’hospital amb més producció científica.

    Per això encara són més sorprenents els fets que us expliquem. La contradicció és flagrant entre un hospital insígnia de la sanitat catalana i un hospital que triga una setmana a facilitar un llit a un pacient d’urgències. «És totalment inadmissible aquesta situació» explicava un familiar.

    Ahir a darrera hora (dijous) li van comunicar que ja li podien assignar un llit, ja que havien donat d’alta a un pacient. Esperem que el malson s’hagi acabat.

    Aquest article es va publicar originalment a Marea Blanca

  • La Plataforma per la Llengua denuncia un increment de casos de discriminació lingüística a pacients en centres de salut catalans, que «són sistemàtiques i no s’investiguen»

    La Plataforma per la Llengua ha volgut fer arribar als mitjans a través d’una nota de premsa titulada «Crisi a la sanitat pública» unes situacions de discriminació lingüística que cada cop estan anant a més. La Plataforma demana així al Departament de Salut hi posi remei i adopti un protocol contra les discriminacions lingüístiques que prevegi la provisió de cursos de català obligatoris per a tots els facultatius.

    Aquesta demanda i aquest posicionament públic arriba després de constatar un augment notable de les discriminacions lingüístiques en l’àmbit de la salut. Les denúncies que l’entitat rep per part d’usuaris que han patit alguna discriminació o vexació per haver-se dirigit en català al personal sanitari ja arriben a 20 només durant aquest any 2019.

    Entre els casos que han recopilat, exposen un que va fer sonar les alarmes a les xarxes socials fa relativament poc. El 18 de setembre una mare va acompanyar la seva filla, amb discapacitat psíquica, al CAP de les Corts. L’afectada, en una carta pública, exposa que “la meva filla li intenta explicar què li passa, però no l’entén. Jo li dic que és discapacitada psíquica però de seguida em talla i vol que parlem en espanyol. Li recordo la discapacitat i li dic que ella només parla en català”. Pel que explica, aleshores, la metgessa va contestar que ella està fent aquí la residència pagada pel “Ministerio de España” i que, si vol la visita en espanyol o en anglès pot triar, però que el català no el domina.

    La dona diu que “la visita va ser lamentable, si hagués estat per mi m’hauria aixecat i hauria marxat, però al ser la meva filla la que ho estava patint vaig anar fent un mig a mig (català amb ella i traducció a la senyora)”. La queixa d’aquesta pacient a l’ICS encara no ha rebut resposta.

    Des de Plataforma per la Llengua defensen que «l’existència de personal incapaç de parlar i fins i tot d’entendre el català crea situacions de discriminació i de denegació de l’atenció, a part d’inhibir els ciutadans que volen exercir el seu dret de parlar en català». Així, troben «indispensable que el Govern de la Generalitat i l’Administració vetllin perquè els hospitals compleixin escrupolosament la legislació que protegeix els drets lingüístic dels ciutadans». Creuen que la norma escrita no és suficient si «posteriorment no existeixen mecanismes de supervisió i de correcció que evitin els abusos».

    El dret d’opció lingüística suposa que els ciutadans poden adreçar-se a l’Administració en la llengua oficial que desitgin sense que se’ls pugui denegar el servei. Els ciutadans també tenen dret que els treballadors públics de la Generalitat els parlin en la mateixa llengua.

    Agafant les lleis en mà, la Plataforma explica que l’article 11 de la Llei de política lingüística estableix que «en el procés de selecció per a accedir a places de personal de l’Administració […] s’ha d’acreditar el coneixement de la llengua catalana, tant en l’expressió oral com en l’escrita». Aquests preceptes els desenvolupa per a tot el personal de l’Administració catalana el Decret 161/2002.

    Tot i així, des de la Plataforma per la Llengua creuen que «si s’arriba a situacions de discriminació és perquè l’Administració pública en molts casos no ha exigit coneixements mínims de llengua catalana a l’hora de contractar els professionals que donen servei al nostre sistema de salut, en incompliment de la Llei de política lingüística». A aquest efecte, la Plataforma per la Llengua ha fet una observació de centenars de places publicades al lloc web dels diferents òrgans contractants de Departament de Salut i assegura haver constatat que la majoria d’elles no incloïa el coneixement de la llengua catalana com a requisit.

    La Plataforma per la Llengua considera que l’única solució completa al problema és adequar la contractació del personal sanitari a la legislació, que requereix que estigui lingüísticament capacitat. Tanmateix, per protegir els drets lingüístics dels ciutadans i evitar que aquestes situacions se segueixin repetint en el curt termini, l’ONG del català proposa al Departament de Salut d’adoptar un protocol contra les discriminacions lingüístiques que prevegi la provisió de cursos de català obligatoris per a tots els facultatius —amb un termini màxim per adquirir les competències lingüístiques mínimes per poder atendre qualsevol pacient en llengua catalana—, la informació als professionals sobre els drets lingüístics dels pacients i la presentació d’un projecte de llei contra les discriminacions lingüístiques. Aquesta legislació ha de preveure un règim d’infraccions i sancions administratives contra els responsables de vulneracions dels drets lingüístics dels ciutadans.

    «No pienso aprender catalán» o hospitals que reconeixen no complir la normativa

    Fa unes setmanes la Plataforma per la Llengua va denunciar que a l’hospital de Figueres un metge d’urgències va dir a una pacient que se li va dirigir en català: «llevo 5 años trabajando aquí y no lo he aprendido, me voy a quedar y no lo pienso aprender, soy venezolano hispanohablante y usted aprendió el castellano». Quan ella va dir que volia seguir parlant en català, tot i que l’atenció per part del metge seguís sent en castellà, el metge va dir-li que allò era racisme. És a dir, com expliquen, «el metge la va discriminar perquè va voler parlar en català i ell es va mostrar orgullós de no parlar aquesta llengua, manifestant que no la pensava aprendre i acusant la pacient de racista pel fet de voler expressar-se en català.»

    Una altra de les denúncies que ha rebut la Plataforma és el cas d’un pacient de l’hospital de Mataró que va adreçar una carta al centre per advertir-lo que en una atenció d’urgències només un de quatre sanitaris s’hi havia adreçat en català i va afegir que en les ofertes de feina del Consorci Sanitari del Maresme el català no apareix com un requisits necessari.

    Gràcies a la resposta a aquesta queixa, la Plataforma per la Llengua va conèixer que el Consorci Sanitari del Maresme reconeixia que fa 17 anys que incompleix la legislació. L’hospital fuig d’estudi al·legant “dificultats interpretatives tant de la normativa com de les sentències», però assegura que està «revisant els nostres processos de selecció de personal i de provisió de llocs de treball per tal d’incloure l’acreditació del coneixement del català, tal com estableix el Decret 161/2002».

    *En el mes de març de 2019 publicàvem una opinió d’Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua i cirurgià maxil·lofacial, on plantejava que «els ciutadans fan servir menys el català amb els metges que amb la resta de les administracions de la Generalitat. Concretament, un 24,3% menys. I possiblement, sigui culpa nostra, dels professionals de la sanitat».

  • Vis medicatrix naturae. Contra la medicalització de la vida

    Vis medicatrix naturae o, el què vol dir en llatí, «la força curadora de la naturalesa». Els grecs (el mateix Hipòcrates) deien: «La naturalesa és el metge de les malalties». Avui en sabem més coses sobre el tema, però de vegades ens pensem que ho sabem tot i oblidem aquest principi que encara es força vigent. Els que creiem en aquesta força hem de demanar a la medicina «oficial» actual que, almenys, no faci més mal, no destorbi les forces naturals de la persona, no substitueixi els processos naturals de curació, si de cas estimuli i ajudi a la natura.

    El cos humà, la seva estructura, el seu funcionament i la seva capacitat de cura són una meravella, com ho és la mateixa natura i els altres éssers vius. Recordem el que deia Walt Whitman ara fa 200 anys en la seva poesia de Fulles d’herba: «Crec que una fulla d’herba no és menys que la trajectòria dels estels i que la més insignificant articulació de la meva mà posa en ridícul qualsevol màquina»

    El dolor, la febre, la inflamació, la supuració, la tos, la sed, la gana i tantes altres coses que ens diuen que són malalties en realitat són signes que ens avisen, símptomes de defensa, lluita de les nostres capacitats de defesa.

    El cos humà, quina meravella, capaç de reparar, regenerar i renovar, cada dia, els seus teixits gastats o lesionats. El mateix procés de regeneració constant serveix a la vegada per a altres funcions i objectius: metabòlics i d’adaptació al medi.

    La regeneració de l’os, per exemple, serveix també per regular els nivells metabòlics de calci i fòsfor de l’organisme, l’os s’adapta a les necessitats mecàniques, anant en contra dels principis físics dels materials que no estan vius. Les cèl·lules, des d’una primera cèl·lula mare, diferenciant-se amb múltiples capacitats i funcions, creant teixits i òrgans. A l’ésser humà li cal conèixer, acceptar, ajudar i esperar que la mateixa capacitat reparadora de l’organisme solucioni la majoria de problemes d’estructura i funcionament del seu cos.

    Tothom pot saber que un organisme és viu quan ha estat ferit o mutilat i tendeix a reparar-se tot seguint les lleis de la seva especial morfologia, en els animals i en les plantes la ferida es cicatritza, la fractura es consolida, la pèrdua de substància s’omple, i els éssers vius s’adapten i es transformen segons les seves necessitats i el seu medi.

    És per tot això que hem de tornar la confiança de les persones en la cura de la seva salut i de la seva malaltia. I el sistema sanitari assistencial ha d’ajudar quan calgui. No medicalitzem la vida perquè, com deia recentment Iona Heath en la seva conferència en la celebració dels 10 anys del FOCAP, «La sanitat avui s’ha convertit en l’opi del poble». Que vol dir que dóna falses seguretats, promet benestar amb els seus efectes analgèsics i hipnòtics (potser per això tenim els alts consums d’analgèsics i antidepressius) i amaga els veritables determinants de la salut que són socials, econòmics, ambientals, de gènere i culturals, dificultant-nos les lluites contra ells i els seus interessos de negoci.

    Articles sobre el tema en el Diari de la sanitat:

    https://diarisanitat.cat/la-medicalitzacio/

    https://diarisanitat.cat/la-medicalitzacio-ii/

    https://diarisanitat.cat/la-medicalitzacio-iii/

  • El projecte Aquí T’Escoltem obre un nou servei d’acompanyament i escolta a l’adolescència a Barcelona

    Els punts d’atenció “Aquí T’Escoltem” són serveis preventius en els quals els adolescents d’entre 12 i 20 anys troben un espai d’assessorament i escolta individual i confidencial per acompanyar-los en el procés de creixement o per donar-los suport en moments de desorientació, dubte o angoixa. L’objectiu és donar resposta a la necessitat de treballar el desenvolupament personal i emocional dels adolescents. Alhora també es realitzen activitats grupals entre iguals per millorar les competències personals i les habilitats socials a través de propostes creades des dels interessos adolescents.

    Ahir es va obrir un nou servei dins el marc d’Aquí T’Escoltem (ATE) d’escolta i acompanyament emocional als adolescents al districte de Sants-Montjuïc. Serà el 9è districte que compti amb aquest servei després que l’any 2018 s’obrissin els centres de Ciutat Vella i Horta-Guinardó. A més, des de l’Ajuntament de Barcelona també s’ha comunicat que l’Eixample obrirà el seu punt d’atenció l’any 2020 i amb ell es completarà la xarxa de centres ATE d’atenció a l’adolescència en el conjunt de la ciutat.

    El servei ATE del Districte de Sants-Montjuïc s’ubica a l’Espai d’adolescents La Clau i a l’Espai Jove La Bàscula, disposarà d’educadora i de psicòloga. La figura d‘educadora donarà suport i promourà activitats conjuntament amb els professionals dels serveis i equipaments per a joves i, la psicòloga, en canvi, farà tasques més individualitzades amb els joves, fent-los un acompanyament emocional i educatiu i treballant des d’una perspectiva de la prevenció.

    A més dels dos espais on donaran servei, La Clau i l’Espai Jove La Bàscula, també donaran resposta a les necessitats d’atenció i programació d’activitats d’altres espais del districte dedicat als joves.

    L’any 2018, les activitats grupals dels vuit punts d’informació Aquí T’Escoltem van comptar amb 10.541 usos. És un 28% més que l’any anterior, quan se’n van fer 8.207 usos.

    I un total de 348 adolescents van rebre atenció per part de les psicòlogues dels punts ATE. Per tant, ens trobem davant d’un increment del 43,4% respecte els 239 joves atesos al 2017. Cal tenir present que durant el maig i juny de 2018 es van obrir 2 nous punts ATE a Horta-Guinardó i a Ciutat Vella.

    D’altra banda, es van fer 1.134 acompanyaments i atencions individualitzades a nois i noies, el que suposa un 24,3% més que l’any anterior quan es van fer 912 acompanyaments.

    L’edat mitjana d’edat dels atesos ha estat de 16 anys. Cal destacar una majoria de noies ateses, el 68,1% respecte i un 31,9% de nois. Respecte l’any anterior ha augmentat el percentatge de nois, que el 2017 va ser del 28%.

    Pel que fa a l’accés dels joves al servei d’atenció individual i confidencial, la principal ha estat l’accés directe (48%), per darrere hi trobem les derivacions formals per part d’altres professionals (35%) i, per últim, hi trobem l’accés a través de la família (17%).

    Analitzant el motiu principal de consulta dels nois i noies, continua sent el malestar en l’entorn familiar (33,84% dels casos), seguit de les dificultats per relacionar-se (11, 11%), el malestar emocional inespecífic (9,07%), les dificultats en la relació de parella (8,89%), l’angoixa o ansietat (7,78%), la desorientació vital (5,74%) i el control d’impulsos (4,4%). La mitjana d’edat dels/les participants a les activitats grupals ATE ha estat de 16 anys. Ha augmentat respecte la mitjana de 2017, que es situava en els 15 anys. un 68,1% de noies, un 30,9% i un 1,1% de persones que no s’identifiquen amb aquestes identitats

    Entre les activitats que s’han dut a terme adreçades als adolescents, hi trobem tallers de sexualitat i afectivitat, activitats de gestió emocional o accions per fomentar l’autoestima i l’apoderament.

  • Més enllà del melic

    Els factors diferencials del model català de salut són la diversificació de proveïdors, l’empresarialització, la separació de la compra de la provisió, la laboralització dels professionals i molts altres aspectes burocràtics i administratius que fan referència a l’organització de la Generalitat i de les empreses que presten serveis. Totes aquestes peculiaritats no aconsegueixen que els pacients catalans rebin uns serveis sanitaris gaire diferents dels que obtindrien en altres territoris de l’estat espanyol. Els pacients no apareixen en la definició del model ni són els protagonistes dels programes polítics dels partits. En els períodes electorals es fan propostes concretes que busquen una ràpida –i sovint impossible– solució a problemes específics, o bé es prometen polítiques de partit que facin avançar el model cap a una provisió més lliberal o més pública dels serveis. Tot pels pacients, però sense els pacients.

    Com vaig comentar en un altre article, considero que la modernització dels serveis de salut actuals implica avançar cap a oferir una atenció centrada en un pacient més apoderat. Aquest enfocament, no és només més respectuós amb el pacient, sinó que també millora l’eficiència del sistema sanitari. Permet avançar cap al triple objectiu: aconseguir més salut, més satisfacció i menys costos. Seria bo que els partits consideressin incloure aquests temes en els seus programes ara que avancem cap a un nou escenari electoral. L’atenció centrada en el pacient implica els següents punts:

    1. El proveïdor ofereix una atenció integrada dels aspectes biològics, psicològics i socials
    2. Es considera al pacient com una persona i que per tant s’entén que cada malaltia té un significat específic per a cada individu
    3. El professional és capaç de compartir poder i responsabilitat amb el pacient
    4. S’estableix una aliança terapèutica entre els dos en benefici del pacient
    5. Tothom comprèn que el metge també és una persona i que, per tant, la seva subjectivitat pot influir sobre la pràctica clínica

    Apoderar al pacient no vol dir només capacitar-lo perquè sigui autosuficient en el control de les seves malalties cròniques, sinó que també suposa augmentar els seus drets i facilitar que participi activament en els serveis de salut que l’afecten.

    El sistema sanitari ha d’adonar-se que hi ha vida intel·ligent més enllà del seu melic. És anacrònic que segueixi discutint exclusivament sobre la seva estructura. Ha de passar a gestionar l’experiència dels pacients que reben els seus serveis. El canvi suposa que clínics i gestors abandonin la seva actitud paternalista i que els pacients assumeixin les seves responsabilitats. Els professionals han de formar-se en aquest nou enfocament des dels primers cursos de la carrera. Implica preocupar-se per la relació metge-pacient afavorint la continuïtat assistencial i la capacitat d’elecció. Suposa invertir en equips multidisciplinaris que ofereixin una atenció global. Els Polítics han de modificar les estructures de govern i gestió per facilitar la participació. La informació per a pacients és un aspecte central. És primordial elaborar continguts rigorosos, basats en l’evidència científica que facilitin la presa de decisions per part dels pacients sobre els temes que els afecten.

    Els pacients desitgen que els polítics parlin els temes que els preocupen i desitgen utilitzar el sistema sanitari d’acord amb els seus valors i les seves preferències. Cal començar a caminar.

  • El Govern reforçarà la xarxa d’atenció a la salut mental d’infants i adolescents

    Només durant el 2015 els centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ) de Catalunya van atendre 11.000 joves més que l’any anterior. En total més de 70.000 joves van acudir a algun dels 54 centres ambulatoris especialitzats que hi ha al territori. A partir d’aquest any, però, la situació de la xarxa pública, saturada per l’augment de casos, podria canviar: el Govern preveu reforçar amb part del pressupost destinat a l’atenció a la Salut Mental -partida amb una injecció addicional de 75 milions d’euros- la xarxa comunitària infantil i d’adults amb més professionals, tot i que no ha concretat en quants.

    El Pla integral d’atenció a les persones amb trastorn mental i addiccions, presentat aquest dilluns, preveu que l’atenció als infants i joves sigui una de les prioritats en l’estratègia per als pròxims dos anys. El nou full de ruta fixa, per exemple, estratègies per promoure la integració de les intervencions dels serveis de salut, socials i educatius de la petita infància, de la població en edat escolar i de l’adolescència amb especial risc o vulnerabilitat. “Una comunitat que promogui la salut mental i l’atenció a la població amb especial risc o vulnerabilitat és imprescindible per garantir la inclusió social, l’equitat i la igualtat d’oportunitats”, resa el document.

    Davant la manca de coordinació que denunciaven fa uns mesos les entitats, el full de ruta preveu que s’intensifiqui el desplegament arreu del territori català de les unitats funcionals d’abordatge integral de la infància. És a dir, que l’abordatge o l’atenció de la primera infància i l’etapa escolar es faci amb la integració funcional de diferents recursos: els centres de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP), els CSMIJ i els equips d’assessorament i orientació psicopedagògica. El document també estableix que s’avanci en l’abordatge d’altres tipus de trastorn mental del Trastorn de l’Espectre Autista. Així mateix també es fixa promoure formació sobre detecció i maneig integral de les alteracions de conducta, consum de substàncies i patologies emergents en la població adolescent i sobre el foment d’accions per a la detecció precoç a l’escola.

    Millora dels programes de suport a les famílies

    El Pla preveu també capacitar les famílies i les persones amb trastorn mental perquè puguin ser subjectes actius i tinguin eines per abordar la situació. Això implica crear espais d’orientació, informació i assessorament. Una de les accions en aquest sentit és la de seguir desenvolupant el Projecte Activa’t -que té com a objectiu la formació i l’apoderament de les famílies- en duna dotzena de territoris pilot. “L’accés a la informació i el coneixement contribueix de forma positiva a una gestió més eficient del propi procés de cura i recuperació”, apunta el document.

    En total les noves línies estratègiques presentades aquest dilluns inclouen 29 objectius i 71 actuacions de cara al 2017-2019 i inclouen també mesures destinades a millorar els centres d’atenció a les drogodependències, implantar el model d’escola inclusiva, incrementar la xarxa social, reforçar l’atenció en el sistema penitenciari o reforçar l’atenció a adolescents en el sistema de protecció. Tot plegat però està vinculat a l’aprovació dels comptes del 2017, que tenen com a objectiu donar resposta a l’impacte negatiu sobre la salut mental que ha provocat la crisi econòmica, especialment entre els grups de població més vulnerables i en risc d’exclusió social.

  • Quins deures hem de fer?

    Recentment en aquest Diari de la Sanitat s’han publicat dos articles d’opinió de dos companys professionals de la salut de reconegut prestigi i trajectòria en la defensa i millora de la sanitat pública. Els dos demanen, en un moment de crisi i devaluació del Sistema Sanitari, que cal «fer els deures» i escoltar a tots els actors implicats en el tema per reforçar i millorar la qualitat del nostre sistema públic sanitari, tenint en compte en aquest moment les limitacions polítiques i pressupostaries.

    Nosaltres proposem i col·laborarem en aquests deures. Per això, avui parlem de com avançar en una assistència sanitària en el camí del Servei Nacional de Salut, únic, integral i integrat, universal (per tothom) públic (que asseguri els drets de protecció de la salut i l’assistència a la malaltia) i de qualitat:

    • Hospitals d’aguts

    Creiem que ara no cal construir més ni ampliar significativament els hospitals i, en canvi, si que cal millorar les instal·lacions, les estructures i els equipaments. Cal aprofitar la capacitat instal·lada en el sector públic: obrir plantes i serveis tancats, posada en marxa generalitzada dels quiròfans i les consultes de tarda amb el qual podríem quasi doblar la capacitat d’atenció, completant i millorant les condicions laborals.

    En els nostres deures creiem que no s’han de donar recursos públics a entitats privades concertades amb lucre i utilitzar els pressupostos d’aquests concerts a millorar i ampliar l’oferta pública.

    Hem de passar activitat i recursos des dels hospitals a l’Atenció Primària (crònics, atencions a domicilis, urgències de baix nivell de complexitat, i altres). També cal augmentar la capacitat dels sociosanitaris de subaguts per rescatar llits d’aguts dels hospitals.

    Mentrestant, hem d’enfortir el caràcter públic dels actuals privats sense lucre regulant i avaluant millor la seva governança, transparència, clàusules laborals, ambientals, qualitat, etc.).

    • Sociosanitaris

    Creiem que a Barcelona no en calen més. En canvi, hem d’aprofitar la capacitat i millora dels públics que ja tenim i anar reconvertint els privats a públics en territori deficitari. Mentrestant, podem acabar amb els concerts a centres privats amb lucre o sense, que no tinguin els estàndards de qualitat, ni les dimensions adequades.

    Hem d’anar implantant l’atenció integral a domicili liderada per l’Atenció Primària, el treball social i els centres sociosanitaris, com una atenció de qualitat de futur. Pensem que el ciutadà que tingui suficient suport familiar prefereix estar a casa ben cuidat que en un centre.

    • Atenció Primària i Comunitària i Atenció a la Salut Mental Comunitària

    S’ha de reforçar de veritat i d’una vegada: pressupostos adequats per tal que els professionals puguin fer bé la seva feina i realitzar-se personal i professionalment, amb mitjans suficients, personal no precari, nous rols dels professionals, autonomia en la seva gestió clínica, lideratge, pacte amb els hospitals. Això, perquè l’Atenció Primària i Comunitària sigui realment el centre i gestora del pacient dins del Sistema, com una atenció de més qualitat, resolutiva i equitativa. També hem de donr a l’atenció a la Salut Mental la importància i els mitjans que necessita.

    Aquest és un camí. Però no volem només millorar la gestió, la qualitat i lluitar contra la corrupció i el lucre amb diners públics, sinó que volem canviar de model Sanitari a Catalunya. Pensem que molts dels seus mals són estructurals, per això proposem un nou model, que s’ha de definir des de baix (amb la sobirania de tots els actors implicats) en un procés constituent que arribi a fer una nova LOSC pel país.

  • 12 d’abril, dia de l’atenció primària

    Ja tenim un altre dia dedicat a alguna cosa. Avui toca l’atenció primària. Dia dels més de 15.000 professionals que treballen en aquest àmbit. Dia de la gran part de la població (un 75%) que és atesa per aquests professionals buscant una curació, un consell o l’acompanyament en els seus patiments. Fa només sis anys, abans de les retallades, la població atesa era més o menys la mateixa, però els professionals per atendre’ls eren uns 3.000 més.

    Una atenció primària ben valorada pels ciutadans però amb poca visibilitat pública i poc valorada pels polítics i les elits socials perquè la desconeixen. És més enlluernadora l’última notícia d’un assaig clínic amb rates, amb una aplicació poc probable en els humans, que la tasca diària d’escolta i suport a milers de persones cada dia a les nostres consultes.

    Avui, als centres d’atenció primària de Catalunya es faran al voltant de 180.000 visites. Avui, només el 14 % del que es gasti en sanitat es destinarà a aquest servei.

    Avui, molts ciutadans seran rebuts amb amabilitat, seran escoltats, compresos, diagnosticats, tractats i aconsellats pels seus professionals de l’atenció primària. Molts d’altres no tindran aquesta sort: voldran consultar amb la seva metgessa o la seva infermera i no ho podran fer perquè no tindran hora. O seran visitats per un professional diferent al de l’última vegada perquè la seva metgessa s’ha jubilat i no l’han substituït. Avui, la senyora que ha perdut el fill no podrà explicar com va el seu procés de dol perquè la persona que l’atendrà no en sap res.

    Avui, milers de metgesses, infermeres i treballadores socials faran més visites de les que poden fer de manera assenyada. Quan acabin la consulta aniran a visitar a casa aquells malats més greus i més incapacitats. Si poden aniran a la sessió clínica i quan arribin a casa llegiran alguns articles i potser repassaran la història d’algun malalt complex. Potser ploraran quan recordin que ha mort aquell jove de manera prematura. Potser recordaran les paraules o la mirada d’agraïment d’alguna persona. Dormiran malament pensant en la feina de demà.

    Avui, milers d’administratives, metgesses, infermeres i treballadores socials repassaran la nòmina i comprovaran que és un 20% inferior a la de fa 5 anys. Altres sabran que acaben el contracte que han tingut durant un mes i no sabran quan tornaran a treballar.

    Avui, els polítics s’ompliran la boca amb paraules d’elogi a l’atenció primària. Però no augmentaran els seus pressupostos i la seguiran menystenint en les seves decisions.

    Avui, si més no, molts sentirem com ens agrada ser metges o infermers de família. Recordarem que allò que fem cada dia és altament beneficiós per a les persones i les poblacions. Que coneixem la seva manera de viure, els seus problemes, els seus valors, les seves preferències i els tenim en compte a l’hora de buscar amb ells les millors decisions. Que farem una atenció prudent, fent ús dels tractaments més segurs. Que estarem oberts a les consultes dels rics i dels pobres. Que el mateix dia felicitarem el naixement d’una criatura i assistirem un final de vida. Que posarem una vacuna, diagnosticarem una pneumònia, tractarem un esquinç, vigilarem si apareixen complicacions d’una diabetis o escoltarem la desesperació del qui no té feina des de fa anys. Recordarem que som el pal de paller (malmès, però ho som) del sistema públic de salut i que milers de ciutadans valoraran la nostra feina.