Just Deploy It!

Etiqueta: aturada cardíaca

  • Minuts que salven vides

    El nostre cor és un òrgan musculós, clau per a la vida com a impulsor de la sang cap a les cèl·lules, a les que proveeix, amb aquesta acció, d’oxigen i nutrients (proteïnes i sucre). La contracció i expansió d’aquest múscul vital es produeixen automàticament, i per un impuls elèctric, a un ritme regular i rítmic, donant lloc al batec. Quan es perd la sincronia dels batecs, la contracció de les fibres del múscul cardíac esdevé anòmala i incontrolada, la sang deixa de circular correctament, perquè el cor no emet força per empènyer el seu cabal, es poden crear coàguls i les cèl·lules, a poc a poc deixen de rebre oxigen. Aleshores parlem de fibril·lació.

    Evitar que el cor arribi a quedar aturat, o que això duri el mínim temps possible, perquè no es deixi de bombejar sang, pot estar en les mans de qualsevol persona. El batec natural d’aquella persona pot ser substituït per compressions fetes amb les nostres mans. I aquest és el missatge del Dia Mundial de l’Aturada Cardíaca, que se celebra cada any el 16 d’octubre. Més de 350 escoles i prop de 3.000 professors formats en suport vital a Catalunya organitzen aquests dies demostracions de les maniobres de reanimació. A Barcelona, a les portes del recinte modernista de l’Hospital de Sant Pau, se’n faran el mateix diumenge, de 9 a 15 hores. Es fan al carrer -en la confluència de Sant Antoni Maria Claret i l’avinguda de Gaudí-, a la vista de tothom i amb l’objectiu que qualsevol que ho pugui aprendre i provar ho pugui fer.

    Consell Català de Ressuscitació

    Una aturada del cor, que deixi de bombejar, pot produir-se per moltes causes. Tal com exposa el doctor Pere Subirana, metge especialitzat en medicina de família i vinculat a les urgències els últims 30 anys, “algunes aturades cardíaques poden ser morts sobtades, inesperades, per un infart, una descàrrega elèctrica, asfíxia, ofegament a l’aigua o ennuegament”. Però -precisa- “en totes les causes que condueixen a la mort, hi ha un període en què l’aturada pot ser reversible. Durant un temps és possible tornar a fer que el cor bategui, substituint el batec en pausa per petits embats amb les nostres mans”, exposa Subirana, que és director del comitè executiu del Consell Català de Ressuscitació (CCR).

    La ressuscitació és la reanimació cardiopulmonar, “el conjunt de mesures que s’apliquen per substituir transitòriament la respiració i la circulació espontànies, fonamentalment respiracions de rescat i compressions toràciques”, tal com trobem definit al servei lingüístic Optimot. Amb les maniobres de reanimació es pot revertir l’aturada, fent que torni a circular la sang. “Si es fan compressions toràciques, es provoca que la sang vagi circulant i fent arribar oxigen al cervell i al cor, i el cor es manté així en un estat que permetrà curar més tard. Amb les maniobres es guanya temps, donat que es poden mantenir durant desenes de minuts fent que la sang circuli, mentre s’espera un desfibril·lador o personal sanitari”, afegeix el doctor Subirana.

    Segons dades de la Societat Espanyola de Cardiologia, “a Espanya es produeix una mitjana anual de 30.000 parades cardíaques, amb una supervivència entorn de només del 5% al 10%”. La immensa majoria de les parades cardíaques –puntualitzen també a nivell estatal-, es produeixen lluny d’un hospital, “sobretot en els nostres propis domicilis o en recintes públics, llocs on, generalment, no sol haver-hi personal sanitari que pugui dirigir la reanimació”. La mateixa font exposa que “el 20% de les persones que pateixen una parada cardíaca i arriben a l’hospital, sobreviuen sense seqüeles, si se’ls realitza una reanimació bàsica. El problema és que només un 10% de les persones que sofreixen una parada cardiorespiratòria arriben amb vida a l’hospital”.

    La Societat Espanyola de Cardiologia detalla també que, segons diverses enquestes poblacionals, “la meitat de la població adulta admet no saber identificar correctament una parada cardiorespiratòria, i només entre un 30 i un 40% diu saber com actuar si presencia una situació d’aquestes característiques”.

    Consciència i aprenentatge

    Per conscienciar sobre aquesta realitat en la qual qualsevol persona pot actuar en benefici d’algú amb aturada cardíaca, se celebra la jornada mundial de conscienciació. A Catalunya, hi ha més de 1.300 instructors de Suport vital bàsic (SV). Alguns venen del món de la medecina, la infermeria, emergències, cossos de bombers i policials, i professionals de l’educació física que, amb motiu del Dia Mundial de l’Aturada Cardíaca, ensenyen a alumnes i membres de diferents col·lectius com procedir davant d’una aturada cardíaca, si no hi ha personal sanitari al costat de qui la pateix.

    Des del CCR, demanen als instructors -persones formades en el domini de les maniobres de ressuscitació- que impulsin i participin en accions encaminades a difondre el Suport Vital per donar a conèixer com actuar davant una aturada cardíaca i conscienciar així la població en general i també la sanitària, amb actes, cursos, tallers d’aprenentatge i xerrades, incidint en la importància de fer-ho de manera estandarditzada d’acord amb les recomanacions internacionals. Cada escola fa la seva campanya, fins i tot s’organitzen curses per veure qui fa millor les maniobres. També les unitats del SEM o la Creu Roja. “Alguns organitzen un dia conjunt per a alumnes i pares, i després ens envien fotografies i vídeos, que nosaltres publiquem”, explica el director del comitè executiu del CCR.

    Doctor Subirana: «Hi ha un període en què l’aturada pot ser reversible» | CCR

    El CCR es va crear per la necessitat de promocionar la ressuscitació pulmonar dins de l’àmbit sanitari i no sanitari. Per constituir el consell, es van ajuntar les societats científiques de medicina intensiva, urgències, anestesiologia, cardiologia, pediatria, i medicina de família. La seva missió és formar gent que pugui fer i ensenyar a fer les maniobres de reanimació, difondre i formar tota la població i la comunitat científica, informant també de qualsevol avenç.

    Tal com explica el doctor Subirana, “més d’un 70% de les aturades fora de l’hospital són per fibril·lació, és a dir, es perd la sincronia del batec, es fa una arrítmia i es para la circulació. Amb un desfibril·lador el que es fa és activar novament el batec, ajudant a fer que torni a passar corrent pel cor, se sincronitzi de nou el moviment de les fibres cardíaques i es torni a activar la circulació”.

    Encara que cada cop hi ha més desfibril·ladors en llocs públics, en centres esportius, escoles, farmàcies, benzineres, inclús hi ha municipis que ja es distingeixen com a cardioprotegits, si el desfibril·lador no es té immediatament a disposició, al costat d’on es produeix l’aturada cardíaca, segueix sent imprescindible -pot resultar de vida o mort- practicar les compressions toràciques.

    L’ús del desfibril·lador

    DEA són les sigles que descriuen el desfibril·lador extern automatitzat. La particularitat d’aquest dispositiu, com assenyala el doctor Subirana, “és que et diu el que has d’anar fent. Un cop enganxat, seguint les instruccions, es connecta i l’aparell determina si la persona està fibril·lant o no, si el cor està aturat o no. Si ho està, l’aparell s’activarà i el desfibril·lador haurà estat útil, amb una fiabilitat que supera el 99%. L’aparell es carrega i fa la descàrrega, un cop -tal com alerta- s’ha apartat tothom de la persona amb aturada, el cor de la qual es reactiva. Qualsevol ciutadà que tingui un mínim de coneixement general, i estigui bé del seny, rep les instruccions i pot executar aquest acompanyament de l’aparell”. En cas de no tractar-se en realitat d’una aturada del cor –afegeix l’expert- “el desfibril·lador no es carregarà i no es farà cap descàrrega sobre el cos”.

    Però, en qualsevol cas, insisteix l’especialista, “si una persona cau a terra, està inconscient i no respira, convé començar a fer-li compressions. En cas de no tenir en realitat el cor aturat, no passarà res, però si ho està, li salvaràs la vida. En comptes d’esperar l’ambulància i mentrestant mirar i no fer res, es pot ajudar que arribi sang a tots els òrgans, li estaràs donant l’oportunitat de seguir vivint”.

    Petició com a matèria curricular

    És tanta la importància de saber actuar ràpid i aplicar les maniobres, per part de qualsevol que estigui més a prop de la víctima, que des del Consell Català de Ressuscitació ja fa temps que demanen que aprendre aquestes maniobres de reanimació sigui una matèria curricular en tots els centres d’ensenyament.

    De fet, des del mateix CCR es forma el professorat en Suport Vital. Des del parvulari fins al final de l’ESO, a cada aula amb adaptació del llenguatge i manera d’aprendre-ho, ja hi ha molts centres on s’instrueix. “Al parvulari, per exemple, s’ensenya els infants a marcar 1, 1 i 2, per si mai li passa res a l’avi o àvia i es troben sols amb ells”. Els més grans aprenen les maniobres i la manera de donar el missatge al personal d’emergències.

    Tota la ciutadania, a més, tenim a disposició cursos de primers auxilis, presencials o híbrids, amb unes hores de coneixements teòrics i unes altres pràctiques. I ja són conegudes algunes associacions de cançons populars amb el ritme de les maniobres amb les quals, indica Subirana, “s’ha de donar temps perquè el cor s’ompli de sang, entre 100, màxim 120 pulsacions per minut”. Temes musicals com La Macarena, Staying Alive, la marxa imperial de Star Wars en són alguns.

    A Espanya es produeix una mitjana anual de 30.000 parades cardíaques | CCR

    En webs com el del CCR o també al de Canal Salut, hi ha vídeos per familiaritzar-se amb aquestes maniobres de reanimació cardiopulmonar.

    Les indicacions són:

     

    1.- COMPROVA Garanteix que és segur apropar-se

    -Comprova que la víctima no respon

    -Inclina el cap enrere, eleva el mentó i comprova si respira

    -Si no respira amb normalitat és necessari fer RCP

     

    2.- TRUCA

    Truca al 112 i segueix les instruccions que donin

    -Si algú ha vingut a ajudar, demana-li que truqui al 112 per tu i que vagi a buscar un DEA

    -Compressions cardíaques són més importants per a la supervivència. No interrompre o demorar les compressions toràciques

     

    3.- COMPRIMEIX

    -Col·loca les mans al centre del pit

    -Comprimeix el pit de 5 a 6 cm a un ritme de 100-120 compressions/min al ritme d’»Staying’ Alive»

    -Comprimeix fort i de pressa. No et preocupis, no pots fer cap mal

    -Si arriba un DEA, posa’l en marxa immediatament i segueix les instruccions

    -Un cop arribin els serveis d’emergències, continua fins que et diguin que t’aturis

    -Ben fet!

  • El SEM, Bombers de la Generalitat i Vall d’Hebron salven la vida a una dona amb hipotèrmia severa que va estar en aturada cardíaca més de 6 hores

    L’esforç conjunt de professionals del Sistema d’Emergències Mèdiques, el SEM, Bombers de la Generalitat i l’Hospital Universitari Vall d’Hebron ha aconseguit salvar la vida a una dona amb hipotèrmia severa que va estar en aturada cardíaca més de 6 hores.

    L’Audrey i el seu marit, el Rohan, -ella del Regne Unit i ell de Sud-Àfrica però residents a Barcelona-, van sortir d’excursió el passat 3 de novembre per realitzar un recorregut des de Coma de Vaca a Núria. Les condicions meteorològiques van anar empitjorant al llarg del matí a causa del fred i la neu.

    L’Audrey no recorda res d’aquell dia, però el Rohan explica que cap a les 13.00 hores va veure que la seva dona parlava de forma estranya i inconnexa. Poc després, l’Audrey va deixar de moure’s i va quedar inconscient. El Rohan estava en contacte telefònic amb uns amics que es trobaven a la Vall de Núria. Aquests amics van avisar als Bombers de la Generalitat, a les 13.36 hores. El Rohan no estava segur d’on estaven, així que va enviar als seus amics fotografies de la zona. Gràcies a l’experiència i el coneixement de la zona dels Bombers de la Generalitat, aquests van deduir que la parella estava en un indret més elevat que el que havien referenciat.

    Pere Serral, membre de la Unitat GRAE (Grup d’Actuacions Especials) dels Bombers de la Generalitat, que va participar en el rescat, explica que “immediatament, des de la Sala de Control de la Regió d’Emergències de Girona es van activar el GRAE d’Olot, dues dotacions del parc de Ripoll i bombers voluntaris del parc de Ribes de Freser per iniciar la recerca a la zona del camí dels Enginyers”. Telefònicament, els Bombers van donar indicacions de seguretat al Rohan i li van dir que fes fregues a l’Audrey perquè entrés en calor. En una segona valoració de la ubicació, tot i no aconseguir la geolocalització, els Bombers de la Generalitat van valorar que la parella podia estar a la zona de les Pedrisses, per sobre del camí dels Enginyers.

    Paral·lelament, des de la Sala Central dels Bombers de la Generalitat, el coordinador de guàrdia dels GRAE va demanar activar un helicòpter de rescat i, malgrat que en un primer moment semblava inviable pel mal temps, ja que hi havia unes ràfegues de vent fort i torb, van aconseguir enlairar-lo amb membres de la unitat especialitzada GRAE de la Seu d’Urgell, equipats amb material de rescat, mèdic i d’hipotèrmia. La tripulació de l’helicòpter va analitzar les variables i, malgrat la complicació orogràfica, va optar per fer el rescat. Els Bombers van aconseguir identificar l’alberg del Pic de l’Àliga, informació que fou transmesa a la tripulació de l’helicòpter. Van decidir centrar els esforços en la nova ubicació, després d’haver fet una recerca exhaustiva per tot el camí dels Enginyers.

    Pels volts de les 15.30 h van visualitzar la parella des de l’aire. El mal temps dificultava les maniobres de l’aparell, així que l’helicòpter va realitzar un estacionari, és a dir, helicòpter aturat a l’aire, i el personal del GRAE va saltar des de l’aparell a dos metres de terra. “La primera valoració de l’Audrey indicava que la situació era greu. No li van trobar cap signe vital i li van practicar maniobres sanitàries prehospitalàries”, assenyala Pere Serral. Tot i la complicada situació per l’estat de la víctima i les condicions meteorològiques, l’equip de rescat dels Bombers de la Generalitat va carregar-la a l’helicòpter. Quan van aterrar a l’helisuperfície de Campdevànol, van començar les maniobres de reanimació cardiopulmonar bàsiques de forma ininterrompuda juntament amb l’equip del SEM. Els Bombers de la Generalitat també van procedir a rescatar el Rohan, sense signes de gravetat en el diagnòstic.

    El SEM entra en acció

    A les 16:15 h el SEM atenia l’Audrey. La infermera i el tècnic en emergències sanitàries van iniciar les maniobres de reanimació cardiopulmonar avançada, constatant que la pacient presentava una hipotèrmia severa, 18ºC. El SEM va activar un total de 6 unitats. Com explica el cap territorial del SEM a Catalunya Central, Chus Cabañas, “el SEM ja tenia a la zona una unitat de Suport Vital Avançat i l’helicòpter medicalitzat. Al llarg d’aquesta intervenció, es va mantenir la reanimació de forma perllongada i es va començar el procés de reescalfament del cos”. La Central de Coordinació Sanitària del SEM va activar al cap territorial de Catalunya Central, qui va indicar que la pacient era candidata a ECMO i que l’hospital de destí havia de ser Vall d’Hebron, que compta amb l’ECMO Team, un equip de professionals de referència en aquesta tècnica tan complexa. Es va alertar a Vall d’Hebron per tal que els professionals es preparessin per a la seva recepció.

    A més, donada l’hora propera a l’ocàs, el SEM va decidir que calia activar l’helicòpter medicalitzat nocturn perquè en fes la derivació hospitalària. “Per tal d’escurçar els temps, ambdós helicòpters del SEM es van trobar en un punt intermedi, l’helisuperfície de Vic, on es va realitzar el trànsfer de la pacient (17:07 h) i fou l’helicòpter de vol nocturn del SEM qui la va traslladar fins a Vall d’Hebron, sortint a les 17:24 h i arribant-hi a les 17:44 h”, afegeix Cabañas. Allà, una unitat terrestre del SEM va fer el trànsfer hospitalari, on l’estava esperant l’ECMO Team de Vall Hebron.

    ECMO immediata a Vall d’Hebron

    Quan l’Audrey va arribar a Vall d’Hebron, el Dr. Eduard Argudo, del Servei de Medicina Intensiva i membre de l’ECMO Team, coordinat pel Dr. Jordi Riera, ja havia disposat l’operatiu per realitzar ECMO (oxigenació amb membrana extracorpòria). Després d’examinar a la pacient al mateix túnel d’Urgències, va decidir que calia aplicar ECMO immediatament. “El cor no tenia activitat elèctrica, no hi havia signes vitals, tenia la pell freda i livideses. Semblava que estava morta, però sabíem que, en el context d’una hipotèrmia, l’Audrey tenia possibilitats de sobreviure”, explica el Dr. Eduard Argudo. D’aquesta manera, va ser traslladada directament al quiròfan on els professionals del Servei de Cirurgia Cardíaca van col·locar les cànules de la màquina ECMO per fer circular la sang fora de l’organisme, mentre professionals dels serveis d’Anestesiologia i Medicina Intensiva seguien amb les maniobres de ressuscitació. Després, l’Audrey va ser traslladada a la Unitat de Cures Intensives en ECMO, encara amb el cor aturat, per a seguir amb el tractament i estabilització.

    L’ECMO és una tècnica que es fa servir en pacients crítics que pateixen malalties molt greus respiratòries o cardiològiques en les quals no n’hi ha prou amb el suport vital convencional. La màquina substitueix temporalment la funció del pulmó o del cor. La màquina extreu la sang a través d’una cànula gruixuda localitzada en una vena de calibre gran, la mou mitjançant una bomba centrífuga perquè travessi l’oxigenador, on s’hi incorpora oxigen i es retira diòxid de carboni. Posteriorment, la sang es reintrodueix en l’organisme per una vena o una artèria, com es va fer en el cas de l’Audrey. Com explica el Dr. Eduard Argudo, “amb l’Audrey, que estava amb hipotèrmia severa a 20 graus de temperatura, l’objectiu de realitzar ECMO era oxigenar la sang i perfondre els seus teixits però també reescalfar-la per, a poc a poc, augmentar la temperatura corporal. Per tant, l’ECMO va permetre portar oxigen als teixits i reescalfar el seu organisme”. La hipotèrmia és la disminució de la temperatura corporal central. És severa quan és inferior a 30 ºC. Als 18 ºC el cervell pot tolerar períodes d’aturada cardíaca un temps deu vegades superior que a 37 ºC.

    L’objectiu de realitzar ECMO en una pacient que portava en aturada cardíaca més de dues hores abans de l’arribada a Vall d’Hebron, afirma el Dr. Eduard Argudo, “era guanyar temps perquè el cervell rebés oxigen mentre tractàvem la causa de l’aturada cardíaca i corregíem les alteracions que presentava”. I emfatitza que “la hipotèrmia va estar a punt de causar la mort a l’Audrey però alhora, també la va salvar, ja que el seu organisme, i sobretot el seu cervell, no es va deteriorar. Si hagués estat en aturada cardíaca tant de temps amb una temperatura corporal normal, hauríem certificat la seva mort. Però sabíem que, amb una hipotèrmia tan severa, tenia una oportunitat de sobreviure gràcies a l’ECMO”. L’Audrey va estar a l’UCI en aturada cardíaca mentre es seguia reescalfant. A les 21.46 h, el seu organisme ja havia arribat als 30 graus. “Vam decidir realitzar una descàrrega elèctrica per intentar despertar el seu cor. I així va succeir: el seu cor va tornar a bategar de forma autònoma”.

    Des que es va aturar el cor fins que va tornar a bategar autònomament, havien passat més de sis hores. Un cop recuperada, l’Audrey va presentar una situació de disfunció multiorgànica que va requerir tractament a l’UCI. Finalment l’Audrey va estar a l’UCI durant sis dies, “ja que volíem monitorar-la contínuament per valorar la seva recuperació física i neurològica. Ens preocupaven especialment les possibles seqüeles neurològiques, ja que pràcticament no hi ha casos de persones que hagin estat amb el cor aturat tant de temps i hagin pogut ser reanimats”, explica el Dr. Eduard Argudo. Posteriorment, l’Audrey va ser traslladada a una habitació a la planta d’hospitalització del Servei de Medicina Interna, on va finalitzar la seva estada hospitalària sis dies després.

    Actualment, l’Audrey fa pràcticament vida normal i està recuperada. Tornarà a la feina en els propers dies. Queda que recuperi tota la sensibilitat i moviment a les mans, que van quedar afectades pel fred.