A partir de les 10 h del matí les treballadores del servei de Sang del Consorci Mar Parc Salut de Barcelona atendran a tot aquell qui vulgui donar sang a les portes del centre. Ho fan en una mobilització de la Plataforma Acampada Mar formada per veïns, usuaris i treballadors del Consorci que vol mostrar la seva oposició al que descriuen com una clara externalització del servei.
L’arrel de la convocatòria rau en la denúncia del projecte d’integració del Banc de Sang i Teixits (BST) i el Servei de Transfusió del Parc de Salut Mar. Acampada Mar acusa al PSMAR d’externalitzar el servei, ja que la gestió passarà al BST, però des del Consorci asseguren que el que es fa és incorporar aquesta entitat també de titularitat pública a l’estructura del centre.
Des del Consorci afirmen que el Banc de Sang i Teixits en integrar-se a l’estructura del PSMAR assumirà «els treballadors actuals i sense afectació a la qualitat del servei, als procediments ni a la relació contractual dels professionals esmentats».
Davant d’això, Xavi Tarragon, delegat sindical de CATAC-CTS/IAC al Consorci i membre de l’Acampada Mar apunta que a la llarga el servei viurà una precarització. Si bé els treballadors actuals mantindran la seva escala laboral, Tarragon indica que «molts ho faran amb contractes parcials, alguns de tan sols 11 hores, i com a interins». A més, els nous contractes ho faran amb un rang inferior ja que la tipologia del contracte canvia. El que generarà, segons Tarragon, «una doble escala salarial al centre que ja es dóna en altres serveis com radiologia».
En tot cas, la decisió s’ha pres a nivell nacional, ja que, com defensen des del Consorci, «és política del Servei Català de la Salut homologar tots els bancs de sang dels hospitals de Catalunya». La incorporació del BST al PSMAR és la darrera que es dóna en tot el territori català. L’Hospital defensa que gràcies a això es podrà instal·lar un punt fixe de donació per una banda. Per l’altra, aquesta integració «permetrà ampliar la cartera de serveis del PSMAR, oferint la possibilitat de realitzar a l’Hospital del Mar trasplantaments autòlegs de medul·la òssia de progenitors hematopoètics per al tractament de diverses patologies hematològiques». També es disposarà dels serveis de «laboratori de transfusió i immunohematologia i obtenció de CPH (cèl·lules progenitores hematopoètiques)».
Tot i així, des de l’Acampada Mar consideren que aquest és un pas més a la «fragmentació de serveis dins el PSMAR» i no compren l’argument que sigui una entitat també de titularitat pública degut a unes declaracions del president del Consell d’Administració, Manel Peiró Posadas. Entre les frases que destaquen, Peiró va lloar la col·laboració público-privada com «una de les grans possibilitats del sector» i dient que «és imprescindible, un mecanisme molt adequat» alhora que parla de la necessitat del copagament per a la sostenibilitat. Tarragon denuncia que aquests perfils i aquestes iniciatives es dediquen a mirar de «reduir impostos a través de mesures que impliquen la debilitació del servei».
La mobilització ‘No ens traureu la sang’ pretén fer posicionar l’Ajuntament de Barcelona i aturar aquest canvi de gestió.
Un estudi conclou que la llet materna redueix fins a la meitat una malaltia digestiva greu dels nadons prematurs extrems. L’afirmació sorgeix del seguiment de més de 600 nadons del Servei de Neonatologia de la Vall d’Hebron amb el suport del Banc de Llet Materna. S’han utilitzat dos períodes per analitzar-ho i això ha servit per comparar l’evolució clínica de prematurs alimentats amb llet materna o amb llet de fórmula i, finalment, s’ha vist que la incidència d’enterocolitis necrotitzant és un 50% menor en els nadons alimentats amb llet materna
L’estudi, que demostra els beneficis de la llet materna de banc en els nadons prematurs extrems, s’ha presentat en el marc de la celebració de la Festa anual del Banc de Llet Materna als jardins del Palau Robert. Durant la jornada es va comptar amb la presència de pediatres, experts en lactància i la directora del Banc de Llet Materna a més a més de mares donants de llet i famílies de nens receptors.
La llet materna disminueix el risc de patir una perforació en els intestins
Una de les afectacions més greus que corren el risc de patir els nadons prematurs i que afecta el seu immadur sistema digestiu és l’enterocolitis nacrotitzant (ECN), una infecció i inflamació dels intestins amb risc de perforació. Dues de les infermeres del Banc de Sang i Teixits de la Vall d’Hebron, Jessica Orús i Hortènsia Bleda, han constatat que quan els prematurs extrems s’alimenten amb llet materna de Banc, es pot reduir fins a la meitat aquesta afecció. Els nounats estudiats són els que pesen menys de 1.500 grams i neixen amb menys de 32 setmanes de gestació, o bé compleixen alguna de les dues condicions.
El tractament de l’ECN és mèdic, però si l’afectació és més greu, cal un drenatge i fins i tot se’ls fa cirurgia per extreure’n el tram d’intestí afectat. En casos extrems, l’ECN pot arribar fins i tot a produir la mort.
Orús i Bleda han posat en evidència un fet observat fa temps pels professionals de l’UCI de Neonatologia: l’eficàcia de la llet materna com a primera opció en l’alimentació del prematur, i de la llet procedent del Banc de Llet, com a segona opció, en cas de no tenir la llet de la pròpia mare, perquè pot tardar a pujar, per exemple.
L’estudi, fet entre nadons de la UCI de Neonatologia de la Vall d’Hebron, ha comparat l’afectació de l’ECN en més de 600 prematurs al llarg de dos períodes, del 2010 al 2012, quan encara no se subministrava llet materna de Banc, i del 2014 al 2016, quan ja s’havia implantat completament. Vanessa Pleguezuelos, responsable del Banc de Llet, explica que “amb la llet materna de Banc hi ha hagut una reducció relativa del 50% de l’ECN en els prematurs extrems”.
La primera opció d’alimentació en un nadó prematur és la llet materna de la pròpia mare, però quan això no és possible, la següent opció d’alimentació és la llet materna de Banc. L’estudi mostra la importància de donar la llet materna de banc durant les primeres 24 hores després del naixement, quan en certes circumstàncies, la mare encara no pot alletar. La llet materna de banc en aquests casos fa de pont en aquestes primeres hores fins que la pròpia mare no pot alimentar el nadó directament amb la seva llet.
Entre els avantatges de la nutrició amb llet materna, sigui de banc o de la mare, destaquen que aquesta ajuda a regular el trànsit intestinal, millora la tolerància digestiva, redueix la permeabilitat intestinal fent de barrera a microbis, bacteris i virus i aconsegueix que el cos absorbeixi i utilitzi millor els nutrients.
Durant el 2017 van incrementat un 21% les donacions de llet materna
Un total de 624 nadons prematurs extrems van rebre llet del Banc de Llet Materna durant l’any 2017, un 21% més que l’any anterior. Set anys després de la creació del Banc el servei ja arriba a totes les maternitats catalanes i aquest pot ser un dels motius de l’augment també.
En aquests anys, la llet rebuda de les mares donants ha permès alimentar gairebé 3000 nadons nascuts molt prematurament. Són nadons de menys de 32 setmanes i que han hagut de passar setmanes a la incubadora abans d’anar a casa. De moment, els naixements de prematurs extrems, es mantenen.
L’últim informe anual corresponent a l’any 2016 d’Indicadors de salut perinatal a Catalunya deia que la taxa de prematuritat, que són els nadons nascuts abans de la setmana 37 de gestació, tornava a baixar i es situava en el 7%, una tendència al descens que fa 4 anys que es manté. Però pel que fa a la taxa dels nadons prematurs extrems, els que són receptors de llet materna de banc, s’ha situat en l’11,6% del total dels prematurs, un 9,4% més que l’any anterior. No obstant això, aquesta és una xifra que manté una tendència a l’estabilitat en els darrers anys.
Cada any després de les vacances de nadal, el Banc de Sang i Teixits de Catalunya inicia una campanya de donació de sang per recuperar les reserves que sempre baixen en època festiva. L’objectiu de la Marató de Donants és remuntar les reserves de sang després d’unes Festes en què la donació ha baixat un 25% pel canvi d’hàbits de la ciutadania. Ara hi ha sang per a les necessitats dels malalts dels propers 6 dies, quan el nivell òptim és 10 dies.
A mitja campanya, el ritme de donacions ha estat més baix que en les anteriors maratons: ara per ara es porten poc més de 4.000 donacions, el que representa un 30% de persones menys que l’any passat. Des del Banc de Sang atribueixen la reducció en les donacions a la grip, que aquest any està afectant el doble de persones.
Les donacions s’estan realitzant com ja és habitual i fixe a la majoria d’hospitals catalans i també en diversos punts mòbils per tot el territori. Aquests punts, que arriben a la trentena, ja han recollit 1.486 donacions i l’Hospitl que més persones ha rebut ha estat l’Hospital Clínic de Barcelona amb 570 donacions.
La superexperiència de donar sang
“La superexperiència de donar sang. Molt més del que dones”. Amb aquest lema el Banc de Sang convida a viure la sensació incomparable que representa donar sang.
Imitant les caixes regal d’experiències que s’han fet populars en els darrers anys, han desenvolupat un desplegable que simula una caixa d’experiència per a que els donants els hi regalin a altres i els animin a donar. Entre les diferents experiències han inclós diversos packs com ara l’»ESCAPADA a donar sang. Una ràpida, agradable i altruista donació de sang per salvar 3 vides», el pack «DESCONNECTA 20 minuts. I connecta 3 persones a la vida!», el pack «100% SOLIDARITAT. Viu una de experiència 100% altruista» o també la «DONACIÓ EN GRUP. La màgica experiència de salvar vides junts».
Personal del SEM amb les caixes d’experiència a la Marató de Donants / Banc de Sang i Teixits
Per saber si aquesta iniciativa és ben rebuda, als espais de donació s’ha instal·lat una pantalla tàctil amb diverses preguntes per donants relacionades amb l’atenció rebuda i la seva experiència. A més, per agrair el gest de la donació, tots els donants rebran uns missatge de text al mòbil quan la seva sang s’enviï a un hospital per tractar un pacient. Des del Banc avisen als donants que, com ja explicàvem en aquest diari, cal tenir en compte que, un cop feta la donació, la bossa de sang arriba al laboratori central del Banc de Sang, a Barcelona i allà s’inicia el procés de fraccionament, que consisteix a dividir la sang en glòbuls vermells, plasma i plaquetes, abans d’enviar-la de nou per donar-li ús.
Enric Contreras, director assistencial i de serveis hospitalaris del Banc de Sang i Teixits de Catalunya, ens explicava en una entrevista realitzada a finals de setembre, després de l’època de vacances que representa l’estiu, que “Catalunya sempre ha estat un país que s’ha caracteritzat per la seva solidaritat” i que “fa molts anys que no patim manca de sang”.
“Sí que és cert que hi ha dues èpoques més complicades que són el nadal i l’estiu”, remarcava aleshores Contreras, però afegia que fa molts anys que no s’ha d’endarrerir una intervenció quirúrgica per no tenir prou sang. “Que el metge ens digués que l’endemà havia d’operar a tal persona, necessités 3 litres de sang i se li hagi de dir que ho posposi fa molts anys que no passa”, assegura Contreras.
Les donacions de sang durant l’estiu a Catalunya han augmentat un 14% més respecte de l’any passat. Van ser 29.500 les persones que van donar sang des del 17 de juliol i fins finals d’agost en el marc de la campanya #amicspersempre. La setmana que va seguir als atemptats de Barcelona i Cambrils 8.500 persones van donar sang, doblant la xifra habitual en aquesta època, tot i que les reserves del mateix dia tenien previsions per a 7 dies.
Enric Contreras, director assistencial i de serveis hospitalaris del Banc de Sang i Teixits de Catalunya, afirma que «Catalunya sempre ha estat un país que s’ha caracteritzat per la seva solidaritat» i que «fa molts anys que no patim manca de sang».
«Sí que és cert que hi ha dues èpoques més complicades que són el nadal i l’estiu», diu Contreras, però afegeix que fa molts anys que no s’ha d’endarrerir una intervenció quirúrgica per no tenir prou sang. «Que el metge ens digués que l’endemà havia d’operar a tal persona, necessités 3 litres de sang i se li hagi de dir que ho posposi fa molts anys que no passa», assegura Contreras.
El què si passa més sovint és que hi hagi reserves baixes d’un grup sanguini en concret, normalment els minoritaris. Per exemple passa amb el grup sanguini O- que no arriba a tenir-lo ni el 7% de la població i és el que es fa servir per transfusions d’emergència al ser donant universal. En aquest sentit, Contreras opina que «al voltant dels atemptats és possible que es fes servir més sang d’aquest tipus i quedessin unes reserves més baixes». És en aquestes situacions quan des del Banc de Sang es posen en contacte amb la borsa de donants O- que «responen sempre».
El dia a dia del Banc: que se’n fa de la sang?
Peücs i bata d’un sol ús després de passar per passadissos uniformes, blancs, pulcres i de lectors de targetes identificatives. L’edifici on es situa l’únic Banc de Sang i Teixits de Catalunya al passeig Taulat de Barcelona rep cada dia a 300 treballadors dels 650 als que dóna feina. Tenen un departament de comunicació i campanyes de donació, al llarg de l’any se’n fan unes 4.000. En elles s’intenta arribar a totes les poblacions de Catalunya. Existeixen les campanyes mòbils de donació, d’on s’aconsegueixen el 60% de les donacions, i després els punts fixes que estan situats als grans hospitals, d’on s’obté la resta. Al Banc, tenen laboratoris on estudien la qualitat d’aquesta sang i sales on l’emmagatzemen fins a la seva distribució a centres i hospitals de tot Catalunya. Els glòbuls vermells a 4ºC i un gran volum de bosses de plaquetes a -30ºC.
La sang, com també fa dins el nostre organisme, al banc segueix en constant moviment. Es necessiten 1.000 donacions al dia per mantenir un bon nivell de reserves. «A nosaltres ens agrada tenir reserves de sang per 10 dies, en èpoques d’estiu o nadal és possible que baixem a 5 o 6 dies», diu Enric Contreras. És aleshores quan fan les campanyes de recordatori o trucades.
De cadascuna de les donacions se’n creen tres bosses de les que es poden aprofitar tres persones. Una de glòbuls vermells, una de plaquetes i una última de plasma… Al banc de sang es separen aquests tres components de la sang mitjançant diferents tractaments i es rebutgen els glòbuls blancs, unes cèl·lules sanguínies que no es poden fer servir en transfusions en tractar-se de defenses que cada organisme ha hagut de crear per defensar-se davant de substàncies estranyes o agents infecciosos.
Enric Contreras, director assistencial i hospitalari del Banc de Sang i Teixits, mostra una bossa de plaquetes / SANDRA LÁZARO
A la gran sala on fan el tractament genèric de la sang disposen d’unes màquines centrífugues que separen els components en tres bosses diferents. També, on envien a analitzar els tres petits tubs que agafen com a mostrar en el moment que es fa la donació. El primer dels tubs servirà per mirar el grup sanguini que més enllà dels coneguts, A+, A-, B+, B-, AB+ (receptor universal), AB-, O+, O- (donant universal), també es divideixen per diversos fenotips que cal tenir en compte a l’hora de transfondre. El segon tub serveix per mirar la serologia. És a dir, per comprovar la presència d’anticossos o microorganismes patògens a la sang. El tercer és un tub de rescat per si hi ha algun problema amb algun dels anteriors. El tractament de la sang es fa de manera paral·lela a la seva anàlisi per guanyar temps. Per tant, és possible que una bossa tractada, separada, finalment es desestimi.
En les màquines centrífugues cada component es separarà en un moment diferent segons el seu pes. Els glòbuls vermells són les transfusions més corrents. Caduquen al cap de 42 dies de la donació i es conserven a 4ºC. S’utilitzen en cas de pèrdua de sang en intervencions quirúrgiques, accidents, parts problemàtics… Hi ha grans demandes per part dels hospitals quan aquests tenen grans operacions programades.
Les plaquetes són el component més delicat doncs caduquen al cap de cinc dies i han d’estar en constant moviment. Al banc de sang disposen d’uns agitadors de plaquetes però als centres hospitalaris on no disposen d’aquestes màquines fan una agitació manual cada certa estona. Hi ha necessitat de plaquetes davant de ponts llargs o situacions on es duen a terme poques donacions. Les plaquetes són les cèl·lules sanguínies més petites i de les que tenim menys quantitat. Quan un malalt necessita transfusió de plaquetes, necessita la quantitat que donen quatre bosses, per tant, necessita plaquetes de quatre donants. Aquestes cèl·lules s’usen i s’apliquen normalment en tractaments de càncer.
Per últim, l’últim component que es separa i s’usa és el plasma. La part positiva de cara a les reserves és que es pot congelar. Serveix per fabricar medicaments per persones amb problemes de coagulació de la sang i evita hemorràgies. Existeixen les donacions úniques de plasma per la necessitat de tenir-ne més per poder crear aquests medicaments. El procés, més laboriós, dura prop d’una hora. El plasma té un color entre groc i verdós: això es deu al fet que reté els greixos que has menjat i a través del color indica la quantitat. Tots els plasmes són igual de vàlids.
Al fons de la sala de tractament trobem una màquina totalment informatitzada i autònoma que etiqueta o desestima les bosses de sang ja tractades.
El Banc de Sang i Teixits davant casos d’emergència
El Banc té convenis per escrit no només per fer front a una manca de sang «que això és gairebé impossible», segons Contreras, sinó perquè davant de qualsevol motiu, «des d’un terratrèmol a un incendi, el que sigui», el Banc no es trobi «en condicions de processar aquesta sang». A banda, hi ha casos on, sense cap contracte pel mig, els diversos bancs de sang es donen suport entre ells. Enric Contreras ens explica per exemple que el Banc de Sang de Catalunya va enviar components sanguinis a Madrid quan va haver-hi l’atemptat d’Atocha i va rebre moltes trucades en el moment dels atemptats de Cambrils i Barcelona encara que en aquest cas augmentar les reserves de sang no va ser necessari.
Una treballadora del Banc de Sang i Teixits de Catalunya etiqueta bosses de plasma / SANDRA LÁZARO
La setmana que va seguir al 17 d’agost el Banc va augmentar la seva activitat. «Es va treballar més i més hores», diu Contreras. La capacitat de processament que hi ha a la seu del Banc és alta, pot arribar a processar gairebé 2000 bosses diàries. No obstant això, els booms de donació als hospitals en casos com els dels atemptats sí que es noten. Per una banda, perquè si arriba un volum alt de ferits necessitat de transfusió, cal més personal. Per una altra banda «perquè la gent va abocar-se a donar sang i es van obrir més punts de recollida», complementa Contreras que opina que «la resposta va ser molt maca».
Banc de llet materna: el projecte més nou que fa 6 anys que camina
El Banc de Sang i Teixits de Catalunya va incorporar el 2011 un banc de llet materna. Segons Enric Contreras «es va crear perquè un percentatge de nadons prematurs de baix pes a Catalunya ha de rebre alimentació amb llet humana per no desenvolupar algunes malalties». Es subministra per prescripció mèdica a nadons que poden arribar a pesar només un quilogram i que es troben a les unitats de neonatologia dels hospitals. Es donen aquestes necessitats quan, al néixer, la mare encara no tingui llet o bé que, per alguna contraindicació mèdica, no en pugui donar directament.
La llet s’obté de mares que estan alletant els seus fills i tenen llet sobrant. Se’ls hi fan unes proves a les donants per garantir que la llet sigui bona i que no hi hagi cap malaltia infecciosa. A part, sempre s’analitza cada mostra de llet que arribi al banc. «Elles donen la llet a casa seva amb un tirallets que els hi facilitem i la guarden a la nevera fins que els hi passem a buscar», explica Contreras. Quan la reben: l’analitzen, la pasteuritzen i la conserven congelada doncs té una caducitat d’anys.
«Diem que això és un banc de vida, un banc de tresors biològics», tanca Contreras.
A només un dia perquè finalitzi la marató de donacions de sang impulsada pel Banc de Sang i Teixits (BST) ja s’han assolit les 8.000 donacions que reclamaven necessàries per situar les reserves en un nivell òptim, després que durant les festes de Nadal les donacions baixessin i se situessin al límit. De fet, aquest dimecres els hospitals catalans ja havien aconseguit recollir 8.500 donacions i s’espera que es pugui arribar a les 10.000.
La Marató 2.0, que va començar el 13 de gener i acaba demà, es va organitzar precisament amb l’objectiu de recuperar els nivells de reserves de sang. A més, també s’ha aprofitat la iniciativa per fer una crida als donants perquè, de pas, coneguin quin és el seu grups sanguini, ja que 4 de cada 10 catalans ho desconeixen. Durant aquests dies, a més dels hospitals i 100 punts de donació per tot el territori, s’ha pogut donar sang també als ajuntaments de les 4 quatre capitals catalanes, que van obrir les seves portes el primer dia de la Marató.
Per què és important donar sang?
Una de cada cinc persones necessitarà sang o derivats de la sang al llarg de la vida. A Catalunya, cada dia calen unes mil donacions per fer front a les necessitats d’aquests pacients ingressats en clíniques i hospitals. Segons dades del BST, la meitat de les donacions s’utilitza per tractar malalties com el càncer o l’anèmia, i un 30% de les donacions són per a persones que han tingut accidents. En aquests casos és especialment necessària la sang del grup 0 negatiu, el donant universal, perquè no hi ha temps de comprovar el grup sanguini de l’accidentat. És per això que aquest grup sanguini és un dels més cridats a donar, perquè la seva sang pot ser transfosa a malalts de qualsevol grup sanguini. Consulta on donar sang.
